La República és un tractat depolítica escrit pelfilòsofPlató. L'obra està estructurada en 10 llibres on Plató parla per boca del seu mestreSòcrates.
En els quatre primers llibres s'hi exposen les quatre teories principals sobre l'origen de laPolis i el concepte deJustícia: Les mitològiques tradicionals, les delssofistes realistes (la justícia no és altra cosa que aquell ordre imposat per qui té la força de fer-se obeir), la teoria contractualista (contraposenllei inaturalesa i la justícia és una convenció humana). Aquí és quan Sòcrates, en realitat Plató, exposa la seva teoria de l'estat entès com a organisme on la justícia és una harmonia conscient i vivent i lasocietat un fet natural.
Prossegueix l'obra com una contínua reflexió sobre la política i les relacions entre els governants i els ciutadans. Dona gran importància a l'educació dels ciutadans (incloses les dones). Filosofa sobre la idea del bé. Exposa la seva teoria de les quatre fases del coneixement que acaben amb la definitiva contemplació de l'ésser suprem. Presenta el famósMite de la caverna que explica les relacions entre els dos mons, el sensible (la caverna) i l'exterior (les idees). Compara els sistemes polítics de l'època:timocràcia espartana,oligarquia,democràcia itirania.
En l'últim llibre intenta preveure les conseqüències de la implantació de l'estat just que propugna i finalment analitza les diferències entrepoesia ifilosofia afirmant la preponderància d'aquesta última.
La República és, a més d'unautopia social, un tractat de política i una reflexió sobre l'ésser humà. La influència d'aquesta obra ha estat contínua en el pensament polític d'Occident al llarg del temps.
El Llibre I deLa República comença amb una discussió sobre la vellesa (Rep.I, 328c) i la riquesa, el que condueix als dialogants cap al tema de la justícia i el govern. Posicions tradicionals de Cèfal i Polemarc. Es comença per la de Céfal que afirma que la justícia és la devolució del que es deu (Rep.I, 331c), el segueix Polemarc declarant que la justícia consisteix en el benefici als amics i el perjudici als enemics, i en tercer lloc sorgeix l'opinió de Trasímac que creu que la justícia és el que convé al més fort (Rep.I, 338c), sent la injustícia la veritable excel·lència i saviesa (Rep.I, 348c). Sòcrates refutarà les tres teories, ell va proposar que la justícia és l'excel·lència de l'ànima (Rep.I, 353e)
Han estat discutint sobre les qualitats de la justícia, de tornar el degut, fer bé als amics i mal als enemics .. en lloc de respondre a la pregunta què és la justícia ? El diàleg acaba amb Sòcrates dient que no sap què és la justícia (Rep.I, 354c). Aquest fragment del diàleg socràtic va ser compost abans que la resta de l'obra.
Intervencions de Glaucó i Adimant, germans de Plató. Proposta de Glaucó de classificació tripartida dels béns:
a) Béns desitjables per si mateixos, amb independència de les seves conseqüències.
b) Béns desitjables per si mateixos i per les seves conseqüències.
c) Béns desitjables pels seus beneficis indirectes, encara que ens causen penes.
Sòcrates se situa en b); en canvi, la gent corrent en c). Petició de Galucó i Adimant a Sòcrates de demostració de la preferència per la vida justa en relació amb la vida injusta (és a dir, petició de rebuig de la posició de Trasímac). Pas de la discussió de la justícia de la ciutat a la discussió de la justícia de l'individu. La formació d'una ciutat i de la seva estructura (els tres estaments que intervenen en tota ciutat).
Continuació de la temàtica i la problemàtica tractades en el llibre II. Gènesi de la ciutat injusta. Plantejament del nou procés educatiu que possibiliti les condicions per tal que una ciutat esdevingui justa. Crítica dels models educatius tradicionals basats en la poesia èpica i en la poesia tràgica. Importància de l'educació en la melodia i el ritme. Potència educativa de la gimnàstica i la medicina. Paper dels governants i de les classes de ciutadans dins la ciutat; i, en particular, dels guardians.
Rebuig a una felicitat particular per la classe dels guardians (i governants). La pobresa i la riquesa dels ciutadans. Les diferents excel·lències existents en una ciutat. La justícia en la ciutat (de la ciutat). Les parts de l'ànima, de les seves funcions i de la justícia individual.
Conversa sobre algunes altres qüestions: les tasques de la dona a la ciutat; la comunitat de dones i nens; l'esclavatge i les lluites. Debat sobre la possibilitat de l'existència de la ciutat justa. Els filòsofs i el govern de la ciutat. La filosofia ocupa el centre de la conversa i, ben significativament, deLa república.
Continuació de l'estudi de la concepció de la filosofia i el filòsof, dels seus àmbits de coneixement i del seu paper a la ciutat. L'ànima del filòsof. Les dificultats d'exercir la filosofia veritable. Possibilitats de la formació filosòfica dels joves i possibilitats de la filosofia de convèncer a la multitud. L'analogia del Sol. L'analogia del segment d'una línia.
Les constitucions. Classes d'institucions polítiques. La millor: l'aristocràcia. Gènesi de les formes polítiques degenerades des de la ciutat injusta (discurs de les Muses): la timocràcia, l'oligarquia, la democràcia i la tirania.
Exposició del règim polític més allunyat de la justícia: anàlisi política i psicològica de la tirania i l'home tirànic. Tres proves sobre la superioritat de l'home just per damunt de l'home injust. Conclusió: la justícia és millor que la injustícia, que esclavitza a l'home i el perverteix, si no paga per les injustícies comeses.
Continuació de la crítica a la funció educativa de les arts (tècniques) imitatives (iniciada en els llibres II i III). El problema del mal i la immortalitat de l'ànima. Les recompenses de la vida justa: a l'home just li esdevindrà el millor, ja sigui en aquesta vida o després de la mort. El mite d'Er: un mite escatològic sobre els premis i els càstigs que rebran en el més enllà les ànimes dels justos i dels injustos. Importància de la manera de viure en la justícia.
P. Oxy. 3679, manuscrit del segle III dC, que conté fragments de la República de Plató.
Aristòtil sistematitza moltes de les anàlisis de Plató a la sevaPolítica i critica les proposicions de diversos filòsofs polítics sobre la ciutat-estat ideal.
Zenó de Cítion, el fundador de l'estoïcisme, va escriure la seva versió d'una societat ideal,la República de Zenó, en oposició ala República de Plató.La República de Zenó va ser controvertida i va ser vista amb certa vergonya per alguns dels estoics posteriors a causa de les seves defenses de l'amor lliure, l'incest i el canibalisme i per la seva oposició a l'educació ordinària i a la construcció de temples, tribunals igimnasos.
El títol del diàleg de Plató deriva delDe re publica deCiceró, i va ser escrit uns tres segles més tard. El diàleg de Ciceró imita l'estil de Plató i tracta molts dels mateixos temes, i el personatge principal de Ciceró, Escipió Emilià, expressa la seva estima per Plató i Sòcrates.
Agustí d'Hipona va escriure la sevaLa ciutat de Déu; Agustí també va descriure un model de laciutat ideal, en el seu cas laJerusalem eterna, utilitzant un llenguatge visionari no gaire diferent del dels filòsofs precedents.
Es van trobar uns quants fragmentsde papirs d'Oxirrinc que contenien parts de laRepública, i d'altres obres com araFedó, o el diàlegGòrgies, escrit al voltant del 200-300 dC.[1] El 1945 es van descobrir fragments d'una versió diferent de laRepública de Plató, que formaven part de labiblioteca de Nag Hammadi, escrita c. 350 dC.[2] Aquestes troballes destaquen la influència de Plató durant aquells temps a Egipte.
Els filòsofs islàmics estaven molt més interessats en Aristòtil que en Plató, però en no tenir accés ala Política d'Aristòtil, Ibn Rushd (Averrois) va produir en canvi un comentari sobrela República de Plató. Proposa un ideal autoritari, seguint el model paternalista de Plató. La monarquia absoluta, dirigida per un filòsof-rei, crea una societat justament ordenada. Això requereix un ús extensiu de la coacció,[3] tot i que es prefereix la persuasió i és possible si els joves són educats adequadament.[4] La retòrica, no la lògica, és el camí apropiat cap a la veritat per a l'home comú. El coneixement demostratiu a través de la filosofia i la lògica requereix un estudi especial. La retòrica ajuda la religió a arribar a les masses.[5]
Seguint Plató, Ibn Rushd accepta el principi de la igualtat de les dones. Haurien de rebre educació i permetre's servir a l'exèrcit; les millors d'elles podrien ser les filòsofes o governants del futur.[6][7] També accepta les mesures il·liberals de Plató, com ara la censura de la literatura. Utilitza exemples de la història àrab per il·lustrar ordres polítics justos i degenerats.[7]
Tomàs Moro, quan va escriure la sevaUtopia, va inventar la tècnica d'utilitzar la representació d'unautopia com a portadora dels seus pensaments sobre la societat ideal. L'illa Utopia de More també és similar ala República de Plató en alguns aspectes, entre ells la propietat comuna i la manca de privacitat.[8]
Hegel respectava les teories de l'estat i l'ètica de Plató molt més que les dels primers filòsofs moderns comLocke,Hobbes iRousseau, les teories dels quals provenien d'unestat de naturalesa fictici definit per les necessitats, els desitjos i la llibertatnaturals de la humanitat. Per a Hegel, això era una contradicció: com que la natura i l'individu són contradictoris, les llibertats que defineixen la individualitat com a tal arriben tard a l'escenari de la història. Per tant, aquests filòsofs, sense voler, van projectar l'home com a individu de la societat moderna cap a un estat de naturalesa primordial. Plató, però, havia aconseguit comprendre les idees específiques del seu temps:
«
Plató no és l'home que s'endinsa en teories i principis abstractes; la seva ment amant de la veritat ha reconegut i representat la veritat del món en què vivia, la veritat de l'únic esperit que vivia en ell com a la mateixa Grècia. Cap home pot saltar el seu temps, l'esperit del seu temps és també el seu esperit; però la qüestió és reconèixerquest esperit pel seu contingut.[9]
»
Per a Hegel,la República de Plató no és una teoria o un ideal abstracte massa bo per a la naturalesa real de l'home, sinó que no és prou ideal, no és prou bo per als ideals ja inherents o naixents en la realitat del seu temps; una època en què Grècia entrava en decadència. Una d'aquestes idees naixents estava a punt d'aixafar la forma de vida grega: les llibertats modernes —o llibertats cristianes segons Hegel— com ara l'elecció individual de la seva classe social, o de quina propietat perseguir, o quina carrera seguir. Aquestes llibertats individuals van ser excloses de la República de Plató:
«
Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10]
»
Grècia es trobava en una cruïlla, la novaconstitució de Plató a laRepública va ser un intent de preservar Grècia: va ser una resposta reaccionària a les noves llibertats de propietat privada, etc., que finalment van obtenir forma legal a través de Roma. En conseqüència, en la vida ètica, va ser un intent d'introduir una religió que elevés cada individu no com a propietari de béns, sinó com a posseïdor d'una ànima immortal.Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10]
Mussolini admiravala República de Plató, que sovint llegia per inspirar-se.[11]La República exposava diverses idees que promovia el feixisme, com ara el govern d'una elit que promovia l'estat com a fi últim, l'oposició a la democràcia, la protecció del sistema de classes i la promoció de la col·laboració de classes, el rebuig de l'igualitarisme, la promoció de la militarització d'una nació mitjançant la creació d'una classe de guerrers, l'exigència que els ciutadans realitzessin deures cívics en interès de l'estat i la utilització de la intervenció estatal en l'educació per promoure el desenvolupament de guerrers i futurs governants de l'estat. Plató era un idealista, centrat en aconseguir la justícia i la moralitat, mentre que Mussolini i el feixisme eren realistes, centrats en aconseguir objectius polítics.Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10]
Martin Luther King va proposar LaRepública com l'únic llibre que voldria tenir en una illa deserta, a part de la Bíblia.[12]
El 2001, una enquesta a més de 1.000 acadèmics i estudiants va votar LaRepública com el millor text filosòfic mai escrit. Julian Baggini va argumentar que, tot i que l'obra "s'equivocava en gairebé tots els punts, les preguntes que planteja i els mètodes que utilitza són essencials per a la tradició occidental de la filosofia. Sense ella, potser no tindríem la filosofia tal com la coneixem".[13] El 2021, una enquesta va mostrar que LaRepública és el llibre més estudiat a les millors universitats dels Estats Units. Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10][14][15]
La República dePlató ha tingut una gran influència en la literatura i l'art.
El llibreUn món feliç d'Aldous Huxley presenta un govern distòpic que s'assembla a la forma de govern descrita a LaRepública, amb la separació de les persones per classe professional, l'assignació de professió i propòsit per part de l'estat i l'absència d'unitats familiars tradicionals, substituïdes per la cria organitzada per l'estat.
A principis dels anys setanta, el compositorneerlandèsLouis Andriessen va compondre una obra vocal anomenadaDe Staat, basada en el text de LaRepública de Plató.[17]
AStarship Troopers de Robert A. Heinlein, el seu ciutadà es pot comparar amb un Guardià Platònic, sense la cria ni la propietat comunitàries, però encara amb una base militarista. Tot i que hi ha diferències significatives en les especificitats del sistema, tant Heinlein com Plató descriuen sistemes de sufragi limitat, amb una classe política que suposadament s'ha guanyat el poder i governa sàviament el conjunt. LaRepública és atacada específicament aStarship Troopers. Els aràcnids es poden veure com molt més propers a una societatrepublicana que els humans.
En ficció, la novel·la deJo Walton del 2015, The Just City, va explorar les conseqüències d'establir una ciutat-estat basada en laRepública a la pràctica.
Plató:La República - Llibre VII. Traducció deGuillermo Quintás Alonso, José M. Pabón i Manuel Fernández Galiano. València: Publicacions de la Universitat de València, 2003 (Educació. Sèrie Materials de Filosofia).ISBN 8437006759;ISBN 978-8437006758.
Plató. Llegir «La República (506b-541b)». A cura de Marta I. Moreno, Martín Pacheco, Guillermo Patiño, Guillermo Quintás, i José Mª Rubio. València:PUVArxivat 2014-11-11 aWayback Machine., 2009 (Col·lecció: BATXILLERAT).ISBN 978-84-370-7474-0.
Plató:La República - Llibre VI (18-21 des de 506b), llibre VII (1-5 fins a 521b). Traducció de Carlos Roser Martínez. València: Editilde, S.L., 2009.ISBN 8496976408;ISBN 978-8496976405.
Plató:La República - Llibre VII. Traducció: Xavier Renau. Revisió: Vicent Pitarch. Versió online lliure.
Plató:Paideia - Protàgoras, De la República, De les Lleis. Introducció i traducció a cura de Carles Miralles amb la col·laboració deMontserrat Jufresa i Jaume Pòrtulas. Vic: EUMO editorial (alhora: Barcelona: Diputació de Barcelona), 1988 (Textos Pedagògics Nr. 16). Extractes del llibre II i III dela República (376e-392c) i del llibre X (595a-608).ISBN 84-7602-256-5.
↑The Matrix and Philosophy: Welcome to the Desert of the Real By William Irwin. Open Court Publishing, 2002/ISBN 0-8126-9501-1 "written for those fans of the film who are already philosophers."
