 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | la Pobla de Farnals | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.076(2024) (2.269hab./km²) | ||||
| Gentilici | creuetí, creuetina | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Massamagrell | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Fèlix de Nola (prevere) | ||||
| Festa patronal | Segona setmana desetembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Enric Palanca Torres(2015–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46139 | ||||
| Codi INE | 46199 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46199 | ||||
| Lloc web | lapobladefarnals.es | ||||
La Pobla de Farnals (popularment coneguda comla Creu ola Creu del Puig) és un municipi delPaís Valencià situat a lacomarca de l'Horta Nord.
Situat a la part septentrional de l'Horta de València, a mitjan camí entre elCap i Casal iSagunt, el relleu és totalment pla i elclima mediterrani. Al terme es conreen productes de l'horta i, a la franja costanera, a les terres de laMarjal de Rafalell i Vistabella (protegida pels ajuntaments deMassamagrell iel Puig) històricament s'ha cultivat l'arròs, si bé actualment creix una vegetació dejuncs i canyes molt exuberant.
El terme municipal limita amb els dels municipis deMassamagrell,el Puig iRafelbunyol, tots a la comarca del'Horta Nord.
Per carretera, es pot accedir al poble per laCV-300 o antiga carretera nacionalN-340 deBarcelona, que es convertix en carrer principal que travessa el municipi. L'eixida 5 de l'autoviaV-21 està a escassos quilòmetres, al municipi del Puig. Per a arribar a la platja de la Pobla es poden prendre diferents camins locals des del nucli principal o per l'eixida 9 de la mateixa autovia V-21.
A més de l'accés per carretera, la Pobla de Farnals compta amb unaestació de laLínia 3 de Metro de València, que comunica el poble amb el centre de la ciutat, l'aeroport i amb altres pobles de la comarca.
L'origen de la Pobla de Farnals sembla ser una alqueriaandalusina situada en el lloc que actualment ocupa l'església parroquial,[1] davant de la font de Caduf. Els únics vestigis dels antics pobladors són uns materials romans trobats en prospeccions subaquàtiques en la zona de la platja. Reminiscències de l'època islàmica són, a més de la font del Caduf, la Partida de Cebolla i el Camí dels Moriscos, que comunica el Barri de Moratall amb el litoral. En elLlibre de repartiment deJaume I apareix com l'Alqueria de Fernalis,[2] donada el17 de juny del1238 a Guillem d'Alcalà. El28 de desembre de1240, la donació va ser revocada i la vila va ser donada a Deusdat, Sança Damià i Pere Martí, a excepció dels forns i el molins, tant del nucli de dalt (الفوقية,al-fauquía) com el de baix (السفلية,As-siflía). Després d'eixa revocació, Guillem d'Alcalà rebé en compensació l'Alqueria deGodayla (Godella), amb perjudici d'Eiximén Sanç de Geraix.
La Pobla de Farnals iel Puig de Santa Maria formaven unabaronia que va pertànyer als voltants de1340 a Margarida Escalona, dona del Comte de Terranova, Nicolau Morató. Al morir la baronessa sense descendència, cedí les terres per a obres a la jurisdicció criminal del rei, qui va fer-ne beneficiària aValència. Per altra banda, la jurisdicció civil va recaure al temps sobre la família Exarch, de la localitat veïna deRafelbunyol, mentre que l'eclesiàstica passà aMassamagrell. En la primera meitat del segle xv el lloc apareix registrat en el llibre de veïnats deValència comlas Tascas del Puig, nom que rep també en el plànol d'Abraham Ortelius delsegle xvi. En aquella època la població tenia unes nou cases (uns 36 habitants). És, sobretot, a partir delsegle xvii que es comença a conéixer la població com a la Creu del Puig, nom que encara s'usa popularment i que és origen del gentilicicreuetí.[1]
Fins al segle xvii, la Pobla de Farnals estigué conformada per dos nuclis, en un dels quals probablement estava habitat per repobladors cristians i l'altre, pels musulmans. Així, el nucli sud (Acifilia) degué constituir la moreria; és per això que hui trobem l'actual denominació de Moratall.[1] En1608 va deixar de pertànyer al Puig i en1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos i el nucli va quedar despoblat. En1646 en la Pobla de Farnals hi havia 24 veïns (uns 100 habitants), la mateixa xifra que l'any1713. El segle xviii va ser un segle d'expansió, ja que l'any1787 ja hi habitaven 629 persones i cent anys més tard 1.021.[1] El mossèn nadiu Joaquín Ferrer sol·licità alVaticà el trasllat de les restes de sant Fèlix a la Pobla de Farnals, el qual es va concedir en1785, de manera que es va convertir ensant patró del poble. Per a albergar les restes del sant es construí llavors una església encara depenent deMassamagrell, beneïda el16 d'agost de1789. El temple creuetí fou ampliat en1887 i en1902 elevat a parròquia independent.
En ladècada de 1970 començà la construcció del nucli de la platja de la Pobla de Farnals, que l'any1974 ja comptava ambport esportiu i una església. Aquesta urbanització del litoral va fer desaparèixer bona part delsaiguamolls. En2003 ja estaven censades allí 2.015 persones, la meitat que al nucli principal.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2008 | 2014 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4.865 | 4.663 | 5.161 | 4.960 | 5.191 | 5.473 | 5.749 | 6.172 | 6.473 | 6.752 | 7.080 | 7.790 |
La població, tradicionalmentagrícola, ha abandonat quasi per complet aquesta activitat per a dedicar-se a la indústria, però sobretot alsservicis, i més concretament alturisme.
Només es dedica al sectoragrícola un 6% de la població. El terme està cultivat majoritàriament ambcítrics (taronja,llima), mentre que la resta està ocupat per cultius intensius de diverseshortalisses. En concret, de les 220 ha conreades, totes deregadiu, elscítrics ocupen 190 ha, leshortalisses 27 ha i els arbres fruiters tres hectàrees. L'aigua de reg procedix de laSéquia Reial de Montcada.[1]
Laindústria ocupa quasi un miler de treballadors, repartits entre una gran empresa alimentària i altres empreses demetal·lúrgia. A més de xicotets tallers de construcció i ceràmica, entre d'altres. Segons dades de l'any2003, laindústria i laconstrucció ocupaven un 23% i un 14% de la població activa, respectivament.
El gros de la població (un 57%) es dedicava en 2003 alsector terciari. La indústriahotelera, amb un fort caràcter estacional, dona feina a unes 150 persones. El sector turístic s'ha desenvolupat de forma destacada en els darrers anys, sobretot al voltant delport esportiu, on ha sorgit un vertader nucli urbà amb fisonomia similar a la deBenidorm (edificació vertical), però de dimensions menors.
El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 delPartit Popular (PP), 1 deCompromís per la Pobla de Farnals (Compromís) i 1 deCiutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Enric Palanca Torres | 1.686 | 44,38% | 7 ( +4) | |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana |  | Aurora Encarnación Bernet Marqués | 979 | 25,77% | 4 ( -1) | |
| Compromís Municipal |  | Ana Borja Royo | 404 | 10,63% | 1 (-1) | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  | María Pilar León Mínguez | 292 | 7,69% | 1 ( ) | |
| Altres candidatures[a][b] |  | 409 | 10,77% | 0 ( -2) | ||
| Vots en blanc | | 29 | 0,76% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.799 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 38 | 0,99% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.837 | 64,68%** | ||||
| Abstenció | 2.095* | 35,32%** | ||||
| Total cens electoral | 5.932* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Enric Palanca Torres (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 7 de PSPV i 1 de Compromís[3]) | ||||||
| Fonts: JEC,[4] JEZ Sagunt,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de 2015 l'alcalde de la Pobla de Farnals és Enric Palanca Torres dePSPV.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Vicente Peris Ferrer | PCE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Vicente Peris Ferrer | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Vicente Sanchis Marqués | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | José Manuel Peralta González Natividad García Castellar | PP No ads. | 16/06/2007 18/10/2008 | Moció de censura[c] -- |
| 2011–2015 | José Manuel Peralta González | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Enric Palanca Torres | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Enric Palanca Torres | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Municipis del'Horta Nord | |
|---|---|
