Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

La Pobla Llarga

Coord.:39° 05′ 08″ N, 0° 28′ 38″ O / 39.0855°N,0.4772°O /39.0855; -0.4772
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Pobla Llarga
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya imunicipi del País ValenciàModifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=caModifica el valor a WikidataMap
 39° 05′ 08″ N, 0° 28′ 38″ O / 39.0855°N,0.4772°O /39.0855; -0.4772
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Ribera AltaModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.665(2025)Modifica el valor a Wikidata (461,88hab./km²)
GentiliciPoblatà, poblatanaModifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic)Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície10,09 km²
Altitud32m
Limita amb
Partit judicialAlzira
PatrociniCalixt IModifica el valor a Wikidata
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataRafael Soler VertModifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal46670Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46203Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46203Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblapoblallarga.esModifica el valor a Wikidata

La Pobla Llarga és unmunicipi delPaís Valencià, situat a la comarca de laRibera Alta.

Limita ambCarcaixent,l'Ènova,Manuel,Rafelguaraf,Sant Joanet,Senyera iCastelló (a la mateixa comarca).

Geografia

[modifica]

Al seu terme, de 10,09 km²[1] i una altitud de 32 metres,[2] destaca la Serratella (129 m) com a cota més alta. Encara que el riuXúquer passa molt prop, no arriba a entrar en el terme. La principal corrent l'aporta elBarranc de Barxeta que creua el terme de nord a sud passant a través del nucli urbà.

El seu clima és típicament mediterrani, suau i temperat, normalment sense temperatures extremes.

Història

[modifica]

A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase, pont construït per a salvar les aigües sobrants de la xarxa musulmana de reg de laSéquia Comuna de l'Énova, tot i que les restes conservades semblen ja d'època cristiana, i laVia Augusta, els vestigis més antics que hi trobem. Més records hi ha delsmusulmans, però fou Pere d'Esplugues,ardiaca de lacatedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del reiJaume el Just el1317.

Originàriament es va anomenar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer Senyor. Entre1347 i1348, la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues. Durant lesGermanies, en1522, moriren a mans dels agermanats el Senyor vigent, Joan Corts, i molts poblatans. En el segle xvi adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga, durant laguerra de Successió. El municipi s'alineà amb elsmaulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre deCarcaixent –situació amb què acabaren lesCorts de Cadis–, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats.

Si bé en l'any1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del segle xviii quasi no sobrepassava els 400. Eixe escàs creixement demogràfic, motivat per lesfebres tercianes, que des de finals delsegle xvii afectaren bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle xix es dessequen les terres pantanoses. Aquest fet va possibilitar la introducció de nous conreus –hortícoles icítrics, principalment–, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys.

En1919, un any especialment conflictiu, La Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers iGuàrdia Civil, que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp. El mes de juliol, laGuàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, on van morir cinc obrers i altres sis van resultar ferits,[3] al mateix temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.

Els successos de La Pobla

[modifica]

El 6 de juliol del 1919 van tenir lloc els fets coneguts com «els successos de La Pobla». Els cacics del poble van obrir foc des dels balcons de la plaça contra el veïnat, que protestava per la tortura de la Guàrdia Civil a un jornaler de la Societat de Treballadors del Camp. Les sis persones assassinades van ser Calixto García García (55 anys), Manuel Moncho Sanchis (50 anys), Antonio García Ferrer (37 anys), Miguel Tormo Sanpascasio "Barraca" (29 anys), Vicente Martínez Rovira (28 anys) i José Ramón Villaplana Oliver (19 anys). La història és contada perFeliu Ventura iPep Gimeno Botifarra a la cançó «La dansà de Teranyina».[4][5]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica[6]
199019921994199619982000200220042006200820102012201420162018202020222024
4.5374.3764.4634.3904.3394.3734.3724.4734.3794.5104.5744.6184.5244.5464.4824.4524.4434.569

Economia

[modifica]

L'economia de La Pobla Llarga ha estat basada tradicionalment en l'agricultura. En1798 es van iniciar en la localitat les primeres plantacions detaronger, però eren escasses, ja que tota la producció es destinava al consum propi de la població. No obstant, cap a l'any1829 pràcticament tot el terme es dedicava ja a eixe cultiu i començava la construcció de magatzems per a la manipulació i l'envasament de la taronja, per a l'enviament al mercat interior i exterior.

A l´any 2020, el 74,8% de la superfície de cultiu del municipi es va destinar als cítrics, un 24,5% als fruits i una xicoteta part a les hortalisses.[2]

L'editorialEdicions 96, especialitzada enpoesia iliteratura infantil, té la seu a La Pobla Llarga.

Política i Govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal de 2023

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11regidors. En les eleccions de 28 de maig de 2023 foren elegits 7 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 deCompromís per la Pobla Llarga (Compromís) i 1 delPartit Popular (PP).


Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - La Pobla Llarga

CandidaturaCap de llistaVotsRegidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOENeus Garrigues Calatayud1.57958,09%7 (-1)
Compromís per la Pobla LlargaDaniel Carbonell Barberà50818,69%2 ()
Partit PopularVicent Talens Martín60622,29%2 (+1)
Vots en blanc250,91%
Total vots vàlids i regidors2.637100 %11
Vots nuls582,08%
Participació (vots vàlids més nuls)2.77678,59%**
Abstenció756*21,40%**
Total cens electoral3.532*100 %**
Alcaldessa: Neus Garrigues Calatayud (PSPV) (27/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 de PSPV[7])
Fonts: Ajuntament de La Pobla Llarga,[8]

La Vanguardia,[9]RTVE,[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Composició de la Corporació Municipal de 2019

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 deCompromís per la Pobla Llarga (Compromís) i 1 delPartit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - La Pobla Llarga

CandidaturaCap de llistaVotsRegidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOENeus Garrigues Calatayud1.61361,17%8 (+3)
Compromís per la Pobla LlargaDaniel Carbonell Barberà46717,71%2 (+1)
Partit PopularVicent Talens Martín36813,96%1 (-2)
Altres candidatures[a][b]1646,22%0 ( -2)
Vots en blanc250,95%
Total vots vàlids i regidors2.637100 %11
Vots nuls361,35%
Participació (vots vàlids més nuls)2.67375,04%**
Abstenció889*24,96%**
Total cens electoral3.562*100 %**
Alcaldessa: Neus Garrigues Calatayud (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 de PSPV[7])
Fonts: JEC,[11] JEZ Alzira.[12] M. Interior,[13] Periòdic Ara.[14]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de2015 l'alcaldessa de la Pobla Llarga és Neus Garrigues Calatayud,[15] dePSPV-PSOE.[16][17]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
PeríodeAlcalde o alcaldessaPartit políticData de possessióObservacions
1979–1983Eleuterio Serena TenaPSPV-PSOE19/04/1979--
1983–1987Eleuterio Serena TenaPSPV-PSOE28/05/1983--
1987–1991Edelmiro Tudela VilaplanaPSPV-PSOE30/06/1987--
1991–1995Manuel Bellver CapcíPSPV-PSOE15/06/1991--
1995–1999José María Botella AlfaroEUPV17/06/1995--
1999–2003José María Botella AlfaroEUPV03/07/1999--
2003–2007Rafael Soler VertPP04/07/2003--
2007–2011Rafael Soler VertPP16/06/2007--
2011–2015Rafael Soler VertPP11/06/2011--
2015–2019Neus Garrigues CalatayudPSPV-PSOE13/06/2015--
2019-2023Neus Garrigues CalatayudPSPV-PSOE15/06/2019--
Des de 2023Neus Garrigues CalatayudPSPV-PSOE17/06/2023--
Fonts: Generalitat Valenciana[17]

Monuments

[modifica]

El nucli urbà conserva molts casalots nobiliaris i també cases d'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:

  • Creu de terme, del segle xiii.
  • Església de Sant Pere. Aixecada en1727 sobre un temple gòtic de 1325.
  • Magatzem de Ballester. Modernista, de principis del xx.
  • Mercat. Modernista.
  • Pont de l'Ase. Medieval, de l´època cristiana.
  • Restes arqueològiques d'una alqueria, d'una necròpoli i del Castell de Térmens, tots tres musulmans.
  • Castell de Térmens o d´Esplugues.[18] D´origen àrab, en 1347 va patir un incendi a la guerra de la Unió. En 1937, durant la Guerra Civil, es va convertir en un hospital militar per a socórrer als ferits.
  • Escultura de la Mare de Déu dels Desemparats.[19] Es troba juntament amb el pedestal de l´escultor Silvestre d´Edeta, a la Plaça de la Verge dels Desemparats.

Festes i gastronomia

[modifica]

Les festes locals són les de:

  • Sant Pere. El dia de festa major és el dia 29 i durant tot el mes de juny s'organitzen actes per a tota mena de públic que resulten ser un èxit d'assistència, ja que compta amb una gran participació dels veïns del poble. De tots els actes que se celebren destaquen el campionat de futbet, durant la primera quinzena del mes de juny en el poliesportiu municipal David Albelda. Amb motiu d´aquestes festes de Sant Pere s'ha recuperat, des de fa uns anys, de forma multitudinària, els sopars populars en el carrer que donen pas a les diverses actuacions d'orquestres, així com el “Pi ensabonat” en l'Auditori Vicent Andrés Estelles, i el repartiment ¨d'aigua de València¨ durant la celebració de l'acte. També es munta la tradicional fira, en la que s'instal·len nombroses atraccions I un mercat ambulant per alguns carrers de la localitat. Coincidint també amb la fi del curs escolar, s'organitzen una sèrie d'activitats esportives entre els alumnes dels diferents centres educatius de la localitat.
  • Sant Calixt. Són les festes patronals celebrades al mes d'octubre. Durant aquests dies té lloc també la festa de Moros i Cristians,[20] entre el 8 i el 14 d´octubre, i que compta amb 10 comparses. Com a activitats, destaquen la desfilada de Moros i Cristians, el dia 12 d'octubre, per tota localitat. També destaca la processó en honor de Sant Calixt, el dia 14 d'octubre, on la imatge del patró recorre els carrers de la localitat, sobre un carro tirat per dos bous. Segons la tradició, la imatge es dirigia a la localitat veïna de Carcaixent però, al seu pas per la porta de l'Església Parroquial de La Pobla Llarga, els bous es van parar, no volent continuar i per això la imatge de Sant Calixt es va quedar definitivament en La Pobla Llarga, passant a ser Sant Calixt el patró del municipi. En aquesta processó participen tots els membres de les comparses de Moros i Cristians, acompanyats per grups de balls tradicionals de la nostra comarca. A més se celebra la tradicional “Volta popular amb bicicleta”, la "Volta Popular a Peu” i el pregó de festes des del balcó de la Casa Consistorial, el dia 9 d´octubre.
  • Falles. Se celebren al mes de març. Es caracteritzen per la construcció de monuments fallers, la realització de cercaviles falleres acompanyades per les bandes de música, la cavalcada del ninot, les presentacions al Monterrey i, com a fi de festa, lacremà. Des de fa uns anys, durant les festes de les Falles, es realitzen diversos actes que reforcen la germanor entre les tres comissions falleres que existixen en la població: Falla Sant Josep, Falla El Castell i l'Associació Cultural Falla El Colmenar. Aquests nous actes al municipi són: la crida des del balcó de l'Ajuntament, el sopar de Germanor i el ball en el Cine Monterrey.
  • Sant Antoni. Al gener, és també l'anomenada festa dels animals. Els veïns del C/ Nou, en col·laboració amb l'Ajuntament, organitzen amb motiu de la festivitat de Sant Antoni, la tradicional benedicció dels animals del municipi. A aquest acte, de gran tradició a alguns llocs de la província valenciana, té lloc una desfilada de carros tirats per cavalls. A més, la celebració finalitza amb una exhibició de tir i arrossegament.
  • Verge dels Desamparats. Celebrades al mes de maig, quan s´honra a la Mare de Déu dels Desemparats. Cada any, es tria una Reina de les Festes i a La Seua Cort d'honor, que ostentaren el càrrec durant tot l'any. D'entre els actes que es realitzen per a la celebració d´aquesta festivitat destaquen, la celebració d'un novenari per tots els difunts del municipi, així com un altre acte tradicional que consisteix en passar pel mantell de la Mare de Déu a tots els xiquets i xiquetes nascuts durant l'any anterior. A més, es realitzen diverses activitats com teatres, activitats infantils, paelles al parc Joan Fuster, carrera ciclista d'escoles, balls, cercaviles a càrrega de la Unió Musical de La Pobla Llarga o l´Ofrena de Flores a la Mare de Déu i la solemne processó. Finalment, per a tancar esta festivitat de dispara un gran castell de focs artificials.

Quant als menjars típics podrem trobar:Arròs amb fesols i naps,arrós caldós,paella depollastre iconill,guisat de Setmana Santa, i l´arnadí per postres.

Educació i Cultura

[modifica]

La Pobla Llarga compta amb diversos centres educatius[21] com la Escoleta El Castell, situat sobre l´antic Castell de Térmens,[18] el col·legi públic CEIP Dr. Sanchis Guarner, el col·legi de monges Santa Ana, l'institutIES Pere d'Esplugues i el Centre Docent Públic de Formació de Persones Adultes,[22] creat en 1986.

El municipi també gaudeix de diferents espais culturals[23] com l´escola de músics ¨Unió Musical de La Pobla Llarga¨, el Poliesportiu Municipal ¨David Albelda¨, la Casa de la Cultura, la Casa de la Dona, la Casa de la Juventut CIJ, una biblioteca i el Cinema Monterrey, inagurat en els anys 50 i que actualment està sotmés a un procés de rehabilitació.

Efemèrides[24]

[modifica]

La línea férrea entre València i Xàtiva, que hui inclou també La Pobla Llarga, va ser inagurada l´1 de juliol de 1852, però no va ser fins al 28 d´abril de 1872 que els poblatans aconseguiren que el tren s´aturara al seu municipi.

En 1901 la llum elèctrica va aplegar a La Pobla Llarga i més tard, l´any 1910, el servici de telefonia. Tan sols un any després, en 1911, el depòsit d´aigua de Carcaixent va començar a subministrar aigua potable a la localitat.

Veïns il·lustres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. També participaren a les eleccions de 2019:Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (164 vots, 2,22%).
  2. Esquerra Unida-Acord Municipal (EUPV) iCiutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) perderen cadascú 1 regidor obtinguts el 2015. Cs no es presentà en 2019.

Referències

[modifica]
  1. «ARGOS». [Consulta: 20 abril 2025].
  2. 2,02,1https://pegv.gva.es/auto/scpd/web/FICHAS/Fichas/46203.pdf
  3. Carbonell i Curell, Anna; Abad i Carilla, Montserrat.Època dels nous moviments socials, 1900-1930. Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 120. 
  4. «Feliu Ventura a X».
  5. «Pep Gimeno 'Botifarra': «El noranta per cent de les gravacions que tinc són de dones»».
  6. «INEbase. CONSUL». [Consulta: 15 abril 2025].
  7. 7,07,1«Investidura de la nova corporació de l'Ajuntament de la Pobla Llarga», 15-06-2019. Minut 24.
  8. Ajuntament de la Pobla Llarga «Corporació municipal». Ajuntament de La Pobla Llarga [Consulta: 15 abril 2025].
  9. La Vanguardia «Resultado elecciones Municipales en La Pobla Llarga (PSOE) gana: última hora con el 100.0% escrutado.». La Vanguardia [Consulta: 15 abril 2025].
  10. RTVE «Resultados elecciones municipales 2023: La Pobla Llarga (Valencia)». RTVE [Consulta: 15 abril 2025].
  11. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.436 [Consulta: 29 abril 2020].
  12. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 65. Arxivat de l'original el 3 de juny 2020 [Consulta: 2 agost 2019].
  13. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  14. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Pobla Llarga», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  15. «Bienvenida de la Alcaldessa | La Pobla Llarga». [Consulta: 15 abril 2025].
  16. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  17. 17,017,1Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Pobla Llarga. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  18. 18,018,1«El Castell d'Esplugues | La Pobla Llarga». [Consulta: 15 abril 2025].
  19. Mas Barberà, Xavier; Kröner, Stephan; Albiol Ibáñez, J. Ramón; Azahara Rodríguez, Medina «Intervención de la escultura de la mare de déu dels desemparats y pedestal del escultor silvestre d'Edeta, la Pobla Llarga (Valencia)». Arché, 11-12, 2016, pàg. 119-130.ISSN:2445-1150.
  20. «Moros y Cristianos | La Pobla Llarga» (en castellà). [Consulta: 15 abril 2025].
  21. «Educació | La Pobla Llarga». [Consulta: 15 abril 2025].
  22. «CFPA | La Pobla Llarga». [Consulta: 15 abril 2025].
  23. «Sèus, Edificis, Horaris i Contacte | La Pobla Llarga». [Consulta: 15 abril 2025].
  24. «EFEMÈRIDES POBLATANES | La Pobla Llarga», 17-08-2017. [Consulta: 15 abril 2025].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:La Pobla Llarga
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis dela Ribera Alta
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Pobla_Llarga&oldid=36601495»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp