| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | la Ribera Alta | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.665(2025) | ||||
| Gentilici | Poblatà, poblatana | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 10,09 km² | ||||
| Altitud | 32m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Alzira | ||||
| Patrocini | Calixt I | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Rafael Soler Vert | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 46670 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46203 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46203 | ||||
| Lloc web | lapoblallarga.es | ||||
La Pobla Llarga és unmunicipi delPaís Valencià, situat a la comarca de laRibera Alta.
Limita ambCarcaixent,l'Ènova,Manuel,Rafelguaraf,Sant Joanet,Senyera iCastelló (a la mateixa comarca).
Al seu terme, de 10,09 km²[1] i una altitud de 32 metres,[2] destaca la Serratella (129 m) com a cota més alta. Encara que el riuXúquer passa molt prop, no arriba a entrar en el terme. La principal corrent l'aporta elBarranc de Barxeta que creua el terme de nord a sud passant a través del nucli urbà.
El seu clima és típicament mediterrani, suau i temperat, normalment sense temperatures extremes.
A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase, pont construït per a salvar les aigües sobrants de la xarxa musulmana de reg de laSéquia Comuna de l'Énova, tot i que les restes conservades semblen ja d'època cristiana, i laVia Augusta, els vestigis més antics que hi trobem. Més records hi ha delsmusulmans, però fou Pere d'Esplugues,ardiaca de lacatedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del reiJaume el Just el1317.
Originàriament es va anomenar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer Senyor. Entre1347 i1348, la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues. Durant lesGermanies, en1522, moriren a mans dels agermanats el Senyor vigent, Joan Corts, i molts poblatans. En el segle xvi adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga, durant laguerra de Successió. El municipi s'alineà amb elsmaulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre deCarcaixent –situació amb què acabaren lesCorts de Cadis–, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats.
Si bé en l'any1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del segle xviii quasi no sobrepassava els 400. Eixe escàs creixement demogràfic, motivat per lesfebres tercianes, que des de finals delsegle xvii afectaren bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle xix es dessequen les terres pantanoses. Aquest fet va possibilitar la introducció de nous conreus –hortícoles icítrics, principalment–, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys.
En1919, un any especialment conflictiu, La Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers iGuàrdia Civil, que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp. El mes de juliol, laGuàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, on van morir cinc obrers i altres sis van resultar ferits,[3] al mateix temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.
El 6 de juliol del 1919 van tenir lloc els fets coneguts com «els successos de La Pobla». Els cacics del poble van obrir foc des dels balcons de la plaça contra el veïnat, que protestava per la tortura de la Guàrdia Civil a un jornaler de la Societat de Treballadors del Camp. Les sis persones assassinades van ser Calixto García García (55 anys), Manuel Moncho Sanchis (50 anys), Antonio García Ferrer (37 anys), Miguel Tormo Sanpascasio "Barraca" (29 anys), Vicente Martínez Rovira (28 anys) i José Ramón Villaplana Oliver (19 anys). La història és contada perFeliu Ventura iPep Gimeno Botifarra a la cançó «La dansà de Teranyina».[4][5]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2014 | 2016 | 2018 | 2020 | 2022 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4.537 | 4.376 | 4.463 | 4.390 | 4.339 | 4.373 | 4.372 | 4.473 | 4.379 | 4.510 | 4.574 | 4.618 | 4.524 | 4.546 | 4.482 | 4.452 | 4.443 | 4.569 |
L'economia de La Pobla Llarga ha estat basada tradicionalment en l'agricultura. En1798 es van iniciar en la localitat les primeres plantacions detaronger, però eren escasses, ja que tota la producció es destinava al consum propi de la població. No obstant, cap a l'any1829 pràcticament tot el terme es dedicava ja a eixe cultiu i començava la construcció de magatzems per a la manipulació i l'envasament de la taronja, per a l'enviament al mercat interior i exterior.
A l´any 2020, el 74,8% de la superfície de cultiu del municipi es va destinar als cítrics, un 24,5% als fruits i una xicoteta part a les hortalisses.[2]
L'editorialEdicions 96, especialitzada enpoesia iliteratura infantil, té la seu a La Pobla Llarga.
El Ple de l'Ajuntament està format per 11regidors. En les eleccions de 28 de maig de 2023 foren elegits 7 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 deCompromís per la Pobla Llarga (Compromís) i 1 delPartit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Neus Garrigues Calatayud | 1.579 | 58,09% | 7 ( | ||
| Compromís per la Pobla Llarga | Daniel Carbonell Barberà | 508 | 18,69% | 2 ( | ||
| Partit Popular | Vicent Talens Martín | 606 | 22,29% | 2 ( | ||
| Vots en blanc | ![]() | 25 | 0,91% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 2.637 | 100 % | 11 | |||
| Vots nuls | 58 | 2,08% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 2.776 | 78,59%** | ||||
| Abstenció | 756* | 21,40%** | ||||
| Total cens electoral | 3.532* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Neus Garrigues Calatayud (PSPV) (27/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 de PSPV[7]) | ||||||
| Fonts: Ajuntament de La Pobla Llarga,[8] La Vanguardia,[9]RTVE,[10] | ||||||
El Ple de l'Ajuntament està format per 11regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 deCompromís per la Pobla Llarga (Compromís) i 1 delPartit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Neus Garrigues Calatayud | 1.613 | 61,17% | 8 ( | ||
| Compromís per la Pobla Llarga | Daniel Carbonell Barberà | 467 | 17,71% | 2 ( | ||
| Partit Popular | Vicent Talens Martín | 368 | 13,96% | 1 ( | ||
| Altres candidatures[a][b] | ![]() | 164 | 6,22% | 0 ( | ||
| Vots en blanc | ![]() | 25 | 0,95% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 2.637 | 100 % | 11 | |||
| Vots nuls | 36 | 1,35% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 2.673 | 75,04%** | ||||
| Abstenció | 889* | 24,96%** | ||||
| Total cens electoral | 3.562* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Neus Garrigues Calatayud (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 de PSPV[7]) | ||||||
| Fonts: JEC,[11] JEZ Alzira.[12] M. Interior,[13] Periòdic Ara.[14] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de2015 l'alcaldessa de la Pobla Llarga és Neus Garrigues Calatayud,[15] dePSPV-PSOE.[16][17]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Eleuterio Serena Tena | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Eleuterio Serena Tena | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Edelmiro Tudela Vilaplana | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Manuel Bellver Capcí | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José María Botella Alfaro | EUPV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José María Botella Alfaro | EUPV | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Rafael Soler Vert | PP | 04/07/2003 | -- |
| 2007–2011 | Rafael Soler Vert | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Rafael Soler Vert | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Neus Garrigues Calatayud | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Neus Garrigues Calatayud | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Neus Garrigues Calatayud | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[17] | ||||
El nucli urbà conserva molts casalots nobiliaris i també cases d'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:
Les festes locals són les de:
Quant als menjars típics podrem trobar:Arròs amb fesols i naps,arrós caldós,paella depollastre iconill,guisat de Setmana Santa, i l´arnadí per postres.
La Pobla Llarga compta amb diversos centres educatius[21] com la Escoleta El Castell, situat sobre l´antic Castell de Térmens,[18] el col·legi públic CEIP Dr. Sanchis Guarner, el col·legi de monges Santa Ana, l'institutIES Pere d'Esplugues i el Centre Docent Públic de Formació de Persones Adultes,[22] creat en 1986.
El municipi també gaudeix de diferents espais culturals[23] com l´escola de músics ¨Unió Musical de La Pobla Llarga¨, el Poliesportiu Municipal ¨David Albelda¨, la Casa de la Cultura, la Casa de la Dona, la Casa de la Juventut CIJ, una biblioteca i el Cinema Monterrey, inagurat en els anys 50 i que actualment està sotmés a un procés de rehabilitació.
La línea férrea entre València i Xàtiva, que hui inclou també La Pobla Llarga, va ser inagurada l´1 de juliol de 1852, però no va ser fins al 28 d´abril de 1872 que els poblatans aconseguiren que el tren s´aturara al seu municipi.
En 1901 la llum elèctrica va aplegar a La Pobla Llarga i més tard, l´any 1910, el servici de telefonia. Tan sols un any després, en 1911, el depòsit d´aigua de Carcaixent va començar a subministrar aigua potable a la localitat.