 | |||||
| |||||
| Tipus | parròquia d'Andorra | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| País | Andorra | ||||
| Capital | la Massana | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 11.591(2023) (178,32hab./km²) | ||||
| Gentilici | massanenc, massanenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 65 km² | ||||
| Altitud | 1.230 m | ||||
| Punt més alt | Comapedrosa (2.942 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Cònsol major | Olga Molné Soldevila | ||||
| • Cònsol menor | Eva Sansa Jordan | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | AD400 | ||||
| ISO 3166-2 | AD-04 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | lamassana.ad | ||||
La Massana oMaçana[1] és unaparròquia delPrincipat d'Andorra, situada al nord-oest del país. Està conformada per setquarts:Pal,Arinsal,Erts,Sispony,Anyós,l'Aldosa de la Massana, i la Massana, capital de la parròquia. També inclou sis nuclis urbans més; elPuiol del Piu,Escàs,els Plans, elMas de Ribafeta,Xixerella i el Pui.
Elpoble de la Massana (5.753 h. el 2022), a 1.240 m d'altitud, és a la confluència del riu d'Arinsal o d'Erts amb la riba d'Ordino. El nucli antic és presidit per l'església parroquial deSant Iscle i Santa Victòria de la Massana. El nom de la Massana, prové del llatímattianam, una varietat de pomes agres o mançanes, que les dones del lloc utilitzaven per a remullar-se la boca i provocar-se salivera mentre filaven. Avui dia, la Massana conserva algunes boniques cases antigues amb balcons de fusta i ferro, però predominen els nous edificis fins i tot en el nucli antic i apinyat al poble. Els voltants, són plens d'edificacions i cases d'apartaments moderns, de residències, hotels i no poques botigues que han donat una nova vida al lloc.[2]
El poblet d'Escàs a 1.383 m es dreça sobre la Massana, arrecerat alsolà d'Escàs, ofrena una magnifica vista que s'estén de Casamanya al pic de Paderm i s'ha convertit, en part, en lloc d'estiueig. Tenia 17 h el 2022.[2]
El Pui és un altre nucli tradicional, proper a la Massana, a l'esquerra del riu d'Erts, que té propera l'ermita deSanta Caterina. Enfilat sobre antics dipòsits fluvio-glacials a l'esquerra de la riba d'Ordino, a 1.303 m i enfront de la Massana, hi ha el llogaret deL'Aldosa (780 h el 2022), que té sobre seu elsolà del Quart Mitger i, més amunt, elsolà de l'Aldosa. Es comunica per una bona pista amb Ordino i aquesta continua per un vell camí vers Anyós. A la dreta del riu d'Anyós, sota els cortals d'Anyós, hi ha els cortals de l'Aldosa.[2]
| Entitat de població | Habitants (2022) |
|---|---|
| Aldosa de la Massana, l' | 780 |
| Anyós | 951 |
| Arinsal | 1.977 |
| Erts | 556 |
| Escàs | 17 |
| Massana, la | 5.753 |
| Pal | 260 |
| Sispony | 819 |
La Massana és la quartaparròquia d'Andorra per ordre protocol·lari i les primeres referències històriques de la Massana es troben a l'acta de consagració de la catedral dela seu d'Urgell del segle ix, sota la denominació original deMaciana (del llatímattianam, "poma"). L'església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839.
Durant segles la principal activitat econòmica del territori va ser l'agricultura i laramaderia, encara que des delsegle xvi es va potenciar la indústria de la farga per a l'obtenció deferro.
Alsanys 50 del segle xx es va produir una obertura del país cap alturisme que va suposar l'inici del Principat tal com es coneix avui en dia. L'any 1972 es va inaugurar l'estació d'esquí d'Arinsal i posteriorment, l'any 1982, es va inaugurar l'estació d'esquí dePal, senyal d'identitat de la zona i un dels referents del turisme de muntanya. El domini esquiable deVallnord, amb els sectors de Pal, Arinsal i Arcalís, és el motor econòmic de la zona en l'actualitat.[3]
Els principals rius que la travessen són elValira del Nord, elriu de Pal i elriu Montaner. Dins els límits de la parròquia també hi ha quatre llacs: el llac de les Truites, elllac dels Forcats, el llac Montmantell i el llac Negre. De la vegetació de la Massana en destaquen els boscos de pins, avets, bedolls, i roures. Aquesta parròquia compta amb algunes de les muntanyes més altes d'Andorra: elComapedrosa (la gran muntanya, 2.942 m), elMedecorba, el Racofred, el pic del Pla de l'Estany i el de Sanfons, entre d'altres.
La festa major de la Massana és el 15 d'agost i la festa del Roser de la Massana se celebra el segon diumenge de juliol.
| Partit | Vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Ciutadans Compromesos (CC) | 1.330 | 77,55% | 11 | |
| Demòcrates per Andorra (DA) | 385 | 22,45% | 1 | |
| Vots nuls i en blanc | 176 | 9,31% | ||
| Total | 1.891 | 100% | 12 | |
| Font:http://www.eleccions.ad/escrutini | ||||
| Partit | Vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Ciutadans Compromesos (CC) | 912 | 57,07% | 12 | |
| Vots nuls i en blanc | 686 | 42,93% | ||
| Total | 1.598 | 100% | 12 | |
| Font:http://www.eleccions.ad/escrutini | ||||
Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 4 cònsols majors a La Massana. Actualment ostenta el títol Olga Molné Soldevila.
| Període | Cònsol major | Partit |
|---|---|---|
| 1995-1999 | Antoni Garrallà Rossell[4] | Grup d'Opinió Liberal (GOL) |
| 1999-2003 | Antoni Garrallà Rossell[5] | Grup Democràtic Parroquial (GDP) |
| 2003-2007 | Josep Maria Camp Areny[6] | Partit Liberal d'Andorra (PLA) |
| 2007-2011 | Josep Maria Camp Areny[7] | Partit Liberal d'Andorra (PLA) |
| 2011-2015 | David Baró Riba[8] | Ciutadans Compromesos (CC) |
| 2015-2019 | David Baró Riba[9] | Ciutadans Compromesos (CC) |
| 2019- | Olga Molné Soldevila | Ciutadans Compromesos (CC) |
La seva economia fins a mitjan segle xx se centrava, com generalment passava a tot el país, en laramaderia i l'agricultura, en aquest cas, específicament dedicada al cultiu de lapatata i deltabac. Actualment queden pocs vestigis d'aquest passat. Avui en dia, la base econòmica de la parròquia és elturisme (sobretot hivernal), el comerç i el sector immobiliari. La Massana disposa de tots els serveis propis d'un centre turístic i un servei d'autobús que la comunica amb les parròquies veïnes.
