 | Per l'accepció de "bosc de freixes", vegeufreixe. |
La Fresneda (es) | |||||
 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Aragó | ||||
| Província | província de Terol | ||||
| Capital | la Freixneda | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 459(2024) (11,63hab./km²) | ||||
| Gentilici | Freixnedà, freixnedana | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 39,479417 km² | ||||
| Altitud | 586 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
• Cònsol màger(oc) | Javier Adell Latorre | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 44596 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 44108 | ||||
| Lloc web | lafresnedaweb.com | ||||
La Freixneda és unavila imunicipi de la comarca delMatarranya. Lo terme presenta dues unitats geogràfiques ben diferenciades: lo sector de llevant, format per terrenys de relleu ondulat i suau, entre els 420 i els 540 m d'altitud, i el sector de ponent, muntanyós i accidentat.
La vila de la Freixneda està situada a mitjan terme, als declivis de llevant del tossal de Santa Bàrbara. És presidida per les ruïnesdel castell, del qual resten solament los basaments i les cisternes. A la fi del segle xviii lo castell disposava de claustre itorre mestra. Lo portal de fora era protegit per una porta de rastell.
Lo nucli urbà, abans emmurallat, té al centre una gran plaça a la qual s'accedeix des del portal de Xifré, l'únic que resta a la vila.La casa de la vila és un notable edifici d'estilrenaixentista, amb una gran balconada de forja igàrgoles zoomòrfiques que sobresurten de la teulada. Conserva alguns elements d'estilgòtic final.
La vila fou conquerida el1170 perAlfons I i formà part de la vasta donació que el monarca va fer a l'orde de Calatrava.
Lo 14 de desembre de1283, per document signat aSaragossa, el reiPere II va concedir a la Freixneda el títol de vila.
Després de la mort deCarles de Viana, el juliol del1462, lo comanador de la Freixneda, amb l'ajut dels veïns del lloc, atacà la vila deCalaceit, fervent partidària del príncep. Aquell mateix any les comandes deMont-roig de Tastavins i la Freixneda combateren al costat de les forces deJoan II contra les tropes deTortosa establertes aCretes.
Lo1643, durant laguerra dels Segadors, les tropes contràries aFelip IV de Castella assetjaren la vila.
Durant laguerra de Successió, l'any1706, la vila estava en mans de l'exèrcit austriacista.
Durant la primera guerra Carlina, el generalCabrera s'apoderà de la Freixneda. A la fi del1839, Cabrera, abans d'abandonar la Freixneda, feu enderrocar el castell i alguns edificis fortificats a fi d'evitar la seua utilització per les tropes cristines.
Lo1911 es constituí el Centre Republicà de la Freixneda i cinc anys més tard se creà el Centre Obrer, adherit primer al Partit Socialista i esdevingut després independent. Los propietaris, per la seua banda, fundaren lo Sindicat Catòlic Agrícola, en un intent de restar força a l'agrupació obrera. Lo1918 s'iniciaren les obres de construcció del casal de la Joventut Freixnedana. Lo1923 lo Centre Obrer fou clausurat per ordre governativa i no es tornà a obrir fins al1925. Lo1929 se creà, dins lo Centre Obrer, lo grup artístic.
Lo1931 lo Centre Obrer era controlat per laCNT i, en produir-se l'esclat llibertari del1933, lo 8 de desembre, el seu local fou saquejat i quedà molt malmès. Lo1936 la Freixneda romangué fidel a la República i es constituí elcomitè revolucionari. Fou decretada lacol·lectivització de les terres i l'abolició de la moneda estatal, que fou substituïda per una moneda local. A l'acabament de laguerra civil de 1936-39 molta gent emigrà i entre el1939 i el1947 se registraren moviments d'escamots guerrillers (maquis) a la contrada.
Comarques de laFranja de Ponent | |
|---|---|
| Alta Ribagorça | Areny de Noguera · Benasc · Beranui · Bissaürri · Bonansa · Castilló de Sos · Gia · Montanui · les Paüls · el Pont de Montanyana · Saünc · Sessué · Sopeira · Tor-la-ribera · Viacamp i Lliterà · Vilanova d'Éssera |
| Baixa Ribagorça | |
| la Llitera | |
| el Baix Cinca | |
| la Ribera d'Ebre | Faió (a més de la Ribera d'Ebre del Principat) |
| la Terra Alta | |
| el Matarranya | Aiguaviva de Bergantes · Arenys de Lledó · Bellmunt de Mesquí · Beseit · Calaceit · la Canyada de Beric · la Codonyera · Cretes · Fondespatla · Fórnols · la Freixneda · la Ginebrosa · Lledó · Massalió · Mont-roig de Tastavins · Pena-roja · la Portellada · Ràfels · la Sorollera · la Torre de Vilella · la Torre del Comte · Torredarques · la Vall de Tormo · Vall-de-roures · Valljunquera |
