| ||||
| Tipus | regió cultural | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Aragó | |||
| Població humana | ||||
| Població | 47.631(2014) (12,14hab./km²) | |||
| Llengua utilitzada | Català a l'Aragó català ribagorçà aragonès ribagorçà | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 3.925 km² | |||
LaFranja de Ponent,Franja d'Aragó oFranja Oriental d'Aragó[1] (aragonès:Francha de Levant) comprèn els poblescatalanoparlants d'Aragó. És un dels territoris pertanyents alsPaïsos Catalans.[2]
Els habitants de la Franja de Ponent s'anomenenfrangencs o franjolins, tot i que habitualment es denominen amb un gentilici compost com catalanoaragonesos o catalanoparlants d'Aragó, o bé amb altres de més locals com arafragatins,ribagorçans,lliterans omatarranyencs.
La denominació de la Franja és moderna. Lingüistes i historiadors parlaven de «comarques de Ponent», «zona catalana d'Aragó», «l'Aragó català» i fins i tot la «Catalunya irredempta». Durant els anys 70 del segle xx es va començar a utilitzar la denominació de «Franja de Ponent», esdevenint ràpidament majoritària. La Diputació General d'Aragó i la majoria d'aragonesos la defineixen com la «Franja oriental».[3] Sovint és simplement «la Franja».
Limita amb elCinca a l'oest, amb laNoguera Ribagorçana l'est i amb el massís delsPorts al sud. Fora del fet de pertànyer a l'Aragó, no té cap estructura administrativa comuna. S'allarga per les tres províncies aragoneses (Osca,Saragossa iTerol), concretament a les comarques de Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Baix Aragó i Matarranya. Amb una població de 47.686 habitants (2007), anomenats modernamentfranjolins, representen un 5% de la població total de l'Aragó (i un 0,33% de la població total delsterritoris de parla catalana).
Lescomarques amb municipis dins la Franja de Ponent són:
Els límits exactes de la Franja de Ponent aragonesa poden diferir depenent de la font, i sempre a causa d'ésser subjectes a una classificació lingüística i no pas política oficial o bé tradicional. Les causes del dubte quant a l'adscripció lingüística d'alguns punts són, principalment:
En general, pel que fa a les comarques del sud es poden definir uns límits força exactes, que coincideixen amb els dels municipis, però a la comarca de laBaixa Ribagorça, i en menor grau també a laLlitera, hi ha alguns problemes per fer-ho perquè aquesta coincidència no ocorre i ens trobem amb municipis que inclouen pobles que s'adscriuen a una o altra llengua. Tenint en compte això, en el cas de la Llitera ens trobem amb problemes d'aquest tipus al municipi deSanui i Alins.
La comarca de laRibagorça, al seu torn, se sol dividir en tres franges que van de nord a sud: una d'occidental, presidida per Graus, de parla aragonesa; una de central, estructurada per la vall delriu Isàvena, que inclou els parlars de transició, i una d'oriental a la vall de la Noguera Ribagorçana, de parla clarament catalana. El límit entre l'aragonès i el català travessa els municipis deBissaürri,Isàvena,Graus iCapella.
Les comarques de la Franja de Ponent poden estar fixades, sobretot, mitjançant tres postures: l'oficial, la integracionista dels Països Catalans i la nacional dels Països Catalans. Per la seua afiliació al catalanisme, les posturesintegracionista inacional, com és d'esperar, generen nombroses veus en desacord, sobretot a l'interior del territori aragonès.
Es fa cas de la divisió administrativa interna i històrica de l'Aragó, que representa l'única existent jurídicament. En aquest sentit, la Franja es reparteix a cavall de sis comarques oficials: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp, el Matarranya i el Baix Aragó.
Aquest criteri ignora, de fet, el concepte defranja aragonesa sense atorgar-los cap personalitat conjunta diferenciada.
Divideix directament el territori designat com a Franja de Ponent en quatre comarques naturals (però tenint en compte des d'un primer moment, per tant, els límits autonòmics actuals). Aquest criteri és el que té més tradició des de l'òptica catalana i les comarques que genera inclouen només els pobles catalanòfons d'aquelles comarques oficials amb qui comparteixen el nom. Són la Baixa Ribagorça (per diferenciar-la de la comarca de l'Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya), la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya (que comprèn, a més, els nuclis de parla catalana de les comarques del Baix Aragó-Casp i del Baix Aragó).
Aquesta postura és l'única que respecta la integritat territorial de la Franja de Ponent, com una part més dels Països Catalans.
Es basa a comarcalitzar el territori nacional dels Països Catalans sense tenir en compte les divisions administratives oficials en l'actualitat. Les diferències d'aquest criteri respecte a l'anterior són principalment la reestructuració del Matarranya (que perd la seua part de la comarca del Baix Aragó-Casp per incorporar-la a les comarques de laTerra Alta i laRibera d'Ebre) i una diferenciació entreAlta Ribagorça iBaixa Ribagorça més correcta des del punt de vista geogràfic, i que incorpora l'actual comarca de l'Alta Ribagorça, pertanyent en l'actualitat a Catalunya.
Aquesta proposta condueix, de fet, a liquidar el concepte territorial deFranja, integrant la totalitat d'aquestes terres al Principat.
L'any 2003 els municipis de la comarca natural delMatarranya es van repartir en tres comarques oficials distintes. Els uns, a la comarca que va conservar el nom de Matarranya, mentre que els altres, a les comarques del Baix Aragó (amb capitalAlcanyís) i del Baix Aragó-Casp (amb capitalCasp).
Tot i la polèmica creada, la nova demarcació comarcal va ser demanada i aprovada unànimement per tots els municipis afectats, és a dir, no va ser imposada des de Saragossa, com s'ha arribat a dir.
| « | Todos los municipios […] han ejercido la iniciativa de creación de la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp mediante acuerdo del pleno de sus Ayuntamientos adoptado con el quórum legalmente previsto. […] Se crea la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp integrada por los municipios de Caspe, Chiprana, Fabara/Favara, Fayón/Faió, Maella y Nonaspe/Nonasp. | » |
| — Ley 12/2003, de 24 de marzo, de Creación de la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp | ||
Hi ha hagut força queixes des de Catalunya sobre la nova demarcació comarcal, adduint principalment dues raons:
És per tots aquests motius que les comarques del Baix Aragó i del Baix Aragó-Casp no figuren, en moltes descripcions, a la llista de comarques de la Franja de Ponent. També per la mateixa raó, hom es pot trobar amb enciclopèdies (com la Gran Enciclopèdia Catalana) que situïn, per exemple, el municipi deFaió dins de l'Aragó però a la comarca (natural) del Matarranya.
Tradicionalment elBisbat de Lleida incloïa les comarques aragoneses de la Franja de Ponent a excepció de la zona deBeseit iVall-de-roures alMatarranya. La segregació es va iniciar durant la dictadura Franquista i culminà durant latransició democràtica. La persistència de les autoritats i les gents aragoneses va aconseguir afegir aquest territori aragonès a un nou bisbat situat a dins de la seva comunitat autònoma.
La segregació es va fer en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998. Arran d'aquesta segregació sorgí un litigi sobre les obres d'art dipositades al Museu Diocesà de Lleida procedents de la Franja.
La Franja és el territori on el coneixement oral del català és el més universalitzat. El saben parlar el 80,2% dels adults, que representen 33 743 parlants de català a la Franja (dades de l'última enquesta de 2014).[4] L'any 2004 eren 42 000 persones, el 88,8% de la població adulta.[5] La davallada és sobretot per causes demogràfiques, més que no pas causes sociolingüístiques. A tot l'Aragó hi ha 55 513 parlants de català, segons dades censals.[6]
A la Franja el català no és una llengua oficial i té una presència quasi nul·la a l'administració i als actes públics en general, limitada gairebé només a l'ensenyament (en què es pot estudiar com a assignatura optativa). Lallei de llengües d'Aragó té, entre altres finalitats, regularitzar aquest aspecte. Aquesta llei va ser aprovada al final de 2009, i ha provocat diferents polèmiques i canvis legals posteriors.
El novembre de 2016 alguns ajuntaments d'aquesta zona aprovaren als plens declarar el català llengua d'ús preeminent als seus municipis. Aquesta declaració anava dirigida a fer que laDirecció General de Política Lingüística delGovern d'Aragó elaborara un mapa lingüístic.[7]
.jpg)
.jpg)
..jpg)
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viccionari |
 | Viquinotícies |
Comarques de laFranja de Ponent | |
|---|---|
| Alta Ribagorça | Areny de Noguera · Benasc · Beranui · Bissaürri · Bonansa · Castilló de Sos · Gia · Montanui · les Paüls · el Pont de Montanyana · Saünc · Sessué · Sopeira · Tor-la-ribera · Viacamp i Lliterà · Vilanova d'Éssera |
| Baixa Ribagorça | |
| la Llitera | |
| el Baix Cinca | |
| la Ribera d'Ebre | Faió (a més de la Ribera d'Ebre del Principat) |
| la Terra Alta | |
| el Matarranya | Aiguaviva de Bergantes · Arenys de Lledó · Bellmunt de Mesquí · Beseit · Calaceit · la Canyada de Beric · la Codonyera · Cretes · Fondespatla · Fórnols · la Freixneda · la Ginebrosa · Lledó · Massalió · Mont-roig de Tastavins · Pena-roja · la Portellada · Ràfels · la Sorollera · la Torre de Vilella · la Torre del Comte · Torredarques · la Vall de Tormo · Vall-de-roures · Valljunquera |
| Història | Prehistòria · Edat Antiga · Edat Mitjana · Edat Moderna · Edat Contemporània Per territori:L'Alguer · Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · El Carxe · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià |  |
|---|---|---|
| Geografia | ||
| Llengua | Per territori:L'Alguer · Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · El Carxe · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià | |
| Política | Independentisme · Nacionalismecatalà,valencià,mallorquí iandorrà · Regionalisme · Espanyolisme o unionisme · Blaverisme iGonellisme · Republicanisme · Socialdemocràcia · Conservadorisme · Neoliberalisme Per territori:Andorra · Catalunya · Catalunya del Nord · Franja de Ponent · Illes Balears · País Valencià | |
| Economia | ||
| Societat | Per territori:Algueresos · Andorrans · Catalans · El Carxe · Formenterers · Frangencs · Eivissencs · Mallorquins · Menorquins · Nord-catalans · Valencians | |
| Cultura | ||
