(fr)LA FRANCE INSOUMISE  | |||||
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | LFI i φ | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Indústria | altres organitzacions de membres de voluntaris | ||||
| Ideologia | ecosocialisme sobiranisme anticapitalisme globalització alternativa | ||||
| Alineació política | esquerra radical | ||||
| Forma jurídica | associació declarada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 10 febrer 2016 | ||||
| Fundador | Jean-Luc Mélenchon | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança d'Esquerra Europea pels Pobles i el Planeta | ||||
| Membres | 500.000(2022) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Manuel Bompard | ||||
| Secretari general | Manuel Bompard(2019–) | ||||
| Òrgan de premsa | L'Insoumission hebdo | ||||
| Format per | |||||
| Assemblea Nacional(2025) | 71 / 577 | ||||
| Senat francès(2025) | 0 / 348 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | lafranceinsoumise.fr | ||||
        | |||||
LaFrança insubmisa (enfrancès,La France insoumise,LFI) és una plataforma política d'esquerra francesa fundada el 10 de febrer de 2016 per donar suport a la candidatura deJean-Luc Mélenchon a leseleccions presidencials franceses de 2017 i a l'elecció de diputats en leseleccions legislatives del mateix any.[1]
Un dels objectius principals de LFI és la creació d'una assemblea constituent encarregada de redactar una nova constitució per crear el que seria la Sisena República deFrança.
La campanya per a totes dues eleccions va estar dirigida perManuel Bompard, secretari nacional delPartit d'Esquerra (Parti de Gauche, PG), i va tenir com a portaveuAlexis Corbière, exregidor deParís i també secretari nacional del PG. Van ser coordinadors del projecte lajurista Charlotte Girard, professora dedret públic a laUniversitat de París X Nanterre, i l'economista Jacques Généreux, professor a l'Institut d'Estudis Polítics de París.
La idea de la creació de França Insubmisa té origen en la convicció de la necessitat d'un moviment transversal que sortís de les organitzacions populars. S'inspira en particular en el partit espanyolPodem i en la candidatura deBernie Sanders a les primàries presidencials delPartit Demòcrata dels Estats Units de 2016.
La plataforma va ser fundada el 10 de febrer de 2016.[2][3] La seva primera convocatòria va ser a la plaça de Stalingrad, aParís, el 5 de juny de 2016, amb una desfilada en el qual haurien participat unes 10.000 persones, segons els organitzadors.[4][5] Un segon acte va tenir lloc als jardins de l'Observatori de Tolosa, el 28 d'agost de 2016.[6]
El programaEl Futur en comú (L'Avenir en commun) va adoptar-se els dies 15 i 16 d'octubre de 2016 durant la convenció deLilla, en què es van reunir prop de 1.000 persones aSant-André- lez-Lille.[7][8] Durant aquesta convenció, diverses personalitats van intervenir, com Jérôme Kerviel, antic trader de laSociété Générale, Antoine Deltour,alertador de l'escàndol LuxLeaks, Paul Ariès, politòleg,Aminata Traoré, antiga ministra maliana de cultura, i Zoé Konstantopoulou, expresidenta del parlament grec (SYRIZA).[9]
En aquesta convenció també es van presentar 10 candidates i 10 candidats a les eleccions legislatives, entre els quals: el físic director d'investigacions delCNRS i portaveu de la xarxaSortir del nuclear Jean-Marie Brom, l'inspector d'hisenda pública i que va destapar elCas Cahuzac, Rémy Garnier, sindicalista de laCGT a la fàbrica siderúrgica d'ArcelorMittal de Florange, Lionel Burriello, el secretari general adjunt de la CGT d'Air France, Mehdi Kémoune, l'actriu Sophie de la Rochefoucauld, la sindicalista vista amerci Patron ! Marie-Hélène Bourlard, la periodista i fundadora de l'associació SOS Autisme France, Olivia Cattan, i Nathalie Seguin, sindicalista i membre delPartit Comunista Francès.
El 15 de novembre de 2016,Jean-Luc Mélenchon va fer un míting al Centre de CongressosLe Manège aChambéry, en forma de reunió pública.[10] Aquest tipus de míting es va reprendre el 29 novembre, davant de 1.100 persones, al Teatre Femina deBordeus, en el qual diversos centenars es van quedar fora.[11] En el marc d'un viatge a lesAntilles franceses, el candidat va fer dues reunions públiques, primer aMartinica el 17 de desembre, davant de 500 persones, i després el 19 de desembre aGuadalupe davant de 800 persones.[12] Una gran agrupació nacional va produir-se el 18 de març de 2017 a laplaça de la Bastilla deParís.[13] Mélenchon va ser eliminat a la primera volta de leseleccions presidencials de 2017 en quedar en quarta posició, amb 7.059.951 vots i el 19,58% dels vots emesos.[14]
Un total de 17 candidats recolzats per la FI van ser elegits diputats a l'Assemblea Nacional a leseleccions legislatives de 2017, amb un total de 2.497.622 vots a la primera volta (11,03%) i de 883.573 vots a la segona volta (4,86%).[15]
El 2 de maig de 2022, La France insoumise iEuropa Ecologia-Els Verds van anunciar que havien arribat a un acord per a leseleccions legislatives i presentar els seus respectius candidats a les eleccions sota el nomNova Unió Popular Ecològica i Social.[16]
A leseleccions legislatives franceses de 2024 va formar part de la coalicióNou Front Popular formada pels principals partits polítics d'esquerra de França:Les Écologistes, França Insubmisa, elPartit Comunista Francès i elPartit Socialista i les formacionsPlace publique,Génération·s,Gauche républicaine et socialiste,Nou Partit Anticapitalista iGauche écosocialiste, que van acordar la distribució del nombre de candidats i un programa polític comú.[17] Els 577 escons de l'assemblea van quedar repartits en tres blocs de mida similar, França va quedar sense cap camí clar per formar un nou govern mentrela seva capital es preparava per acollir els Jocs Olímpics.[18] Durant la legislatura, La França Insubmisa va quedar a l'oposició dels successius governs deMichel Barnier,François Bayrou iSébastien Lecornu.
L'organització no és fixa i es pretén oferir més llibertat que en l'organització d'un partit polític o d'una coalició de partits. Els membres i signants de FI, a la base, poden organitzar-se lliurement creant comissions locals, denominats "grups de suport", en marxa a tot França així com a l'estranger.[19]
França Insubmisa remarca que no és un partit polític. És un moviment de ciutadans que es van unir per a la campanya de Mélenchon, sense tot i així estar lligats amb un partit polític o una associació.
L'elaboració del programa va ser coordinada per l'economista Jacques Généreux i la jurista Charlotte Girard.[20][21] Està inspirat enPrimer, l'Humà (enfrancès,L'Humain d'abord), el programa delFront d'esquerra per a l'elecció presidencial francesa de 2012, en la feina duta a terme pelPartit d'esquerra en els seus congressos per a l'ecosocialisme i en les cimeres per un pla B a Europa, però també en les moltes contribucions dels partidaris del moviment.
Al final de la convenció de Lille, una síntesi de totes les propostes va portar a un programa de 357 mesures organitzades segons set eixos. Es va aprovar amb el vot positiu del 90% dels votants.[9]
El moviment va adoptar «10 mesures emblemàtiques», mesures prioritàries votades pels militants durant la convenció de Lille, cridant a enfrontar 4 «urgències majors»: l'emergència democràtica, l'emergència social, l'emergència ecològica i la urgència geopolítica. Adoptades per 77.038 vots a Internet, aquestes 10 mesures prioritàries eren:[22][9][23][24]
El programa dissenyat i anomenatEl Futur en comú, va ser publicat perÉditions du Seuil l'1 de desembre del 2016. El llibre es va situar ràpidament en el top 10 dels més venuts, amb un tiratge de 110.000 exemplars per al 9 de desembre de 2016.[25][26]
| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | Resultat | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Pos. | Vots | % | Pos. | |||
| 2017 | Jean-Luc Mélenchon | 7,059,951 | 19,58 / 100 | 4t | N/D |  2 Derrota | ||
| 2022 | 7,712,520 | 21,95 / 100 | 3r | N/D | 2 Derrota | |||
| Any | Líder | Vots(1a volta) | Escons | Resultat | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| No. | % | No. | ± | |||
| 2017 | Jean-Luc Mélenchon | 2,497,622 | 11.03 | 17 / 577 | = | Oposició |
| 2022 | En coalició ambNUPES | 69 / 577 |  52 | Oposició | ||
| 2024 | Manuel Bompard | En coalició amb elNFP | 74 / 577 | 5 | Oposició | |
| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− |
|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | Manon Aubry | 1,428,548 | 6.31 | 6 / 79 | 6 |
| 2024 | 2,432,976 | 9.87 | 9 / 81 | 3 |
| Grups representats a l'Assemblea Nacional (577) |   | |
|---|---|---|
| Grups representats alSenat (348) | ||
| Partits representats alParlament Europeu (53) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
 Partit de l'Esquerra Europea | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Grup al Parlament Europeu:L'Esquerra en el Parlament Europeu - GUE-NGL | |||||||||
| Partits |
| ||||||||
| Presidents | |||||||||
| Presidents del Grup Europeu | |||||||||
| Altres figures | |||||||||
Eurofundació:Transform Europe | |||||||||
