  | |
| Forma musical | cançó poema |
|---|---|
| Àudio | |
| Partitura | Partitura |
| Compositor | Félicien Menu de Ménil |
| Lletra de | Ludwik Lejzer Zamenhof |
| Llengua | esperanto |
| Creació | 1909 |
| Data de publicació | 1890 1891 1903 1909 1912 2017 |
| Instrumentació | piano iveu |
 | |
La Espero (L'Esperança) és l'himne delmoviment esperantista i de lallengua auxiliaresperanto.Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917), el fundador de l'Esperanto, va escriure'n la lletra i, entre una dotzena d'àries, va ser la «marxa triomfal» composta pel belgaFélicien Menu de Ménil la que va esdevenir més famosa.[1]
Aquesta melodia, de caràcter quasi militar, no era l'ària per la qual elpoema va ser cantat en un principi. La primera melodia, que no era una marxa, va ser composta, el1891, pel suecCl. Adelsköld. El1905, durant el primerCongrés Universal, aBoulogne-sur-Mer, hom va proposar dos himnes: el que havia compost Adelsköld i el de Ménil. Cap dels dos no va ser acceptat, de manera definitiva, com a himne oficial de l'esperanto. La decisió presa va ser la següent: «prenem la decisió d'ajornar la petició per a la creació d'un himne universal perquè es consideri en el proper congrés.»[2]
La Espero[modifica]En la mondon venis nova sento, | L'Esperança[modifica]Al món ha arribat un nou sentiment, |
