Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

LaCity

Coord.:51° 30′ 56″ N, 0° 05′ 35″ O / 51.5156°N,0.0931°O /51.5156; -0.0931
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Aquest article o secció necessita millorar unatraducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en lapàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeuiniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Pel Londres complet vegeu l'article principalLondres.
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa City
City of London (en-gb)Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat,centre financer,districte financer central,comtat cerimonial,districte del Regne Unit,districte amb estatus de ciutat iàrea no parroquialModifica el valor a Wikidata

Lema«Domine dirige nos»Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 51° 30′ 56″ N, 0° 05′ 35″ O / 51.5156°N,0.0931°O /51.5156; -0.0931
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióLondresModifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població8.583(2021)Modifica el valor a Wikidata (2.955,58hab./km²)
Llars5.530 (2011)Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2,904 km²Modifica el valor a Wikidata
Mesura4 (diàmetre) km
Banyat perTàmesi iRiver Fleet(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Altitud20 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniPau de TarsModifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuCorporació Municipal de LondresModifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuCourt of Common Council(en)TradueixCircumscripció: 25,(Escó: 100)Modifica el valor a Wikidata
• Lord alcaldeModifica el valor a WikidataCharles Bowman(2017–)Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic020Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2GB-LNDModifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

LaCity, en anglèsCity of London oThe City, és una petita àrea delGran Londres (Anglaterra) considerada el nucli històric de Londres al voltant del qual la conurbació va créixer i ha mantingut l'estatus de ciutat des de temps immemorials. Els límits de laCity s'han mantingut gairebé sense canvis des de l'edat mitjana, i ara és només una petita part de l'àrea metropolitana de Londres, encara que segueix sent una part important delcentre de Londres. També rep el nom deSquare Mile, ja que té la mida d'una milla quadrada (1,12 metres quadrats mi/2.90 km²).[1] Aquests termes també s'utilitzen sovint com ametonímia de la indústria financera delRegne Unit, que històricament ha tingut la seu aquí.

En el període medieval, laCity constituïa l'extensió total de Londres. Actualment en canvi el terme Londres es refereix a una conurbació urbana molt més gran que abasta, a més de laCity of London, l'anomenat Gran Londres, que inclou els 32boroughs de Londres. El govern local de laCity, laCity of London Corporation, és únic al Regne Unit i té algunes responsabilitats inusuals per una autoritat local a la Gran Bretanya, com ara la policia. També té responsabilitats i propietats més enllà dels límits de laCity. La corporació està presidida per l'alcalde de laCity, una oficina independent de l'Autoritat de Londres (Gran Londres).

LaCity és actualment un gran centre de negocis i financer, classificat per sobre deNova York com a principal centre de finances mundials;[2] durant el segle xix la ciutat va servir com a centre de negocis del món i segueix sent un important punt de trobada per a les empreses avui dia.[3]

La ciutat té una població resident d'uns 10.000 habitants, però hi treballen al voltant de 330.000 persones, principalment en el sector de serveis financers.[4] Les professions vinculades al dret són les majoritàries a les zones nord i oest de laCity, especialment a les àrees deTemple iChancery Lane, on hi ha elsInns of Court, tradicionals col·legis jurídics. Elsenclavaments d'Inner Temple iMiddle Temple no són governats per laCorporació de Londres.

El lema llatí de laCity ésDomine dirige nos, (Senyor, guia'ns).

Extensió

[modifica]

LaCity és elComtat cerimonial d'Anglaterra més petit i amb menys població i a la vegada la segona ciutat britànica més petita i amb menys població després de Sant David's,Gal·les.

Canvis al llarg del temps

[modifica]
ElGran incendi de Londres,1666, va destruir quatre cinquenes parts de laCity.

La mida de laCity es veia limitat per la Muralla de Londres que l'envoltava, que va ser construïda pels Romans a finals delsegle ii per protegir l'estratègic port fluvial de la ciutat. Tot i que els límits de laCity de Londres no corresponen als de l'antiga ciutat, laCity s'ha expandit lleugerament. Durant l'època medieval, la jurisdicció de laCity es va estendre per Fleet Street fins a Temple Bar i també cap a altres barreres de laCity com Holborn, Aldersgate, Bishopgate i Aldgate. Totes aquestes eren les entrades més importants de laCity i controlar-les era vital.

Les muralles han desaparegut, tot i que encara hi ha algunes seccions visibles. Una secció al costat delMuseu de Londres es va deixar veure després d'un bombardeig el29 de desembre de1940. Altres seccions són la de Saint Alphage i dos properes a laTorre de Londres.

Els límits es van refixar per últim cop el1993, quan es va expandir lleugerament cap a l'oest, nord i est, agafant petites parcel·les de terra dels límits amb laCiutat de Westminster,Camden,Islington,Hackney iTower Hamlets. Els canvis de1993 tenien la finalitat d'ordenar els límits on el paisatge urbà havia canviat dràsticament.[5]

Southwark, al sud de laCity a l'altre costat del riuTàmesi, va esdevenir part de la ciutat entre1550 i1899 com a guardià del pont. Avui forma part del districte de Southwark. LaTorre de Londres sempre ha estat fora de laCity de Londres i forma part del districte deTower Hamlets.

Límits actuals

[modifica]
Límits de laCity de Londres en blau i els límits anteriors al1993 en vermell.

A l'oest hi ha els límits amb laCiutat de Westminster, el límit s'extent peldic Victoria delTàmesi, passant per Stand Street i Fleet Street, cap al nord pel carrer Chancery Lane, on hi ha el límit ambCamden. Continua cap al nord per Holborn i continua cap a l'est per Holborn Circus, i llavors cap al nord-est per Charterhouse Street. Atravessa Farringdon Road que limita ambIslington. Segueix cap al nord per Aldersgate i cap a l'est Goswell Road. Aquí es troba la part més al nord de laCity, exactament a Baltic Street West. Anant cap a Norton Folgate es troba el límit ambHackney i seguint Norton Folgate trobemTower Hamlets i després el riuTàmesi.

Els límits de laCity de Londres acaben al centre delTàmesi, encara que laCity controla totalment elPont de Londres i el Pont de Blackfriars però només la meitat del riu de sota els ponts, cosa inusual en les administracions locals britàniques. Els límits estan marcats amb pilons negres en els punts emblemàtics i en la majoria d'entrades, com la barrera de Temple Bar a Fleet Street.

Mapa dels límits oficials.Arxivat 2009-04-15 aWayback Machine.

Història

[modifica]

LaCity de Londres ha estat administrada separadament des de l'any886, quan Alfred el Gran va nomenar Governador de Londres el seu fillastre Earl Æthelred of Mercia. Alfred es va assegurar que hi haguessin allotjaments adequats per als comerciants que venien del nord-oest d'Europa, i que després es va estendre per als comerciants delmar Bàltic iItàlia.

LaCity va desenvolupar el seu propi codi mercantil, amb tal autonomia que laCity semblava un Regne a part. LaCity estava vigilada pels guàrdies governats per Aldermen. Hi havia un governador general (enanglès anomenatfolkmoot ofolkmote) per a tota la ciutat recolzat per l'ombra de laCatedral de Saint Paul. Al segle x, Athelstan va permetre que s'establissin vuitseques (cases on s'encunyen monedes), això indicava la riquesa de laCity.

Amb la Batalla de Hastings,Guillem I d'Anglaterra va conquerir Londres i va donar als ciutadans de Londres un privilegi el1075, sent laCity de Londres una de les poques institucions on els anglesos tenien alguna autoritat.

Guillem I d'Anglaterra va construir tres castells al voltant de laCity per evitar els atacs:

Escut d'armes de laCity de Londres.
Catedral de Saint Paul el1896.
30 St Mary Axe. Contrast entre l'antic i el nou Londres.
Temple Church; Hi ha més de 100 esglésies a laCity.

El1132.Enric I d'Anglaterra va reconèixer l'estatus de Comtat de laCity de Londres, i el1141 el total de la ciutadania es considerava una sola comunitat. Aquest és l'origen de la Corporació de laCity de Londres.

LaCity ha estat destruïda dues vegades per les flames de dos grans incendis, el primer el1212, i després el més famós anomenat elGran incendi de Londres el1666.

LaCity elegia quatre membres de la no reformadaCàmera dels Comuns, que va conservar després de laReform Act 1832 i encara al segle xx. Avui s'inclou íntegrament a la circumscripció de les Ciutats de Londres i Westminster, i l'estatut exigeix que no es divideixi entre dues àrees veïnes. El 1894 es va intentar amalgamar la Ciutat i el Comtat de Londres circumdant, però no va tenir èxit.

La població de laCity va caure ràpidament al segle xix i encara més al segle xx pel trasllat de molta gent cap als suburbis i moltes cases han estat substituïdes per grans blocs d'oficines. Actualment la zona residencial més extensa és la de Babican Estate, construïda entre1965 i1976, aquí també s'hi troba elMuseu de Londres i diferents serveis de la Corporació.

A ladècada de 1970 es van començar a construir molts edificis d'oficines de més de 600 ft, 42-storey Natwest Tower va esdevenir el primer gratacel delRegne Unit. L'espai per a oficines s'ha intensificat sobretot al centre, al nord i a l'est de laCity.

Urbanització actual

[modifica]

La tendència actual de l'oficina d'urbanització ha començat a canviar igual que la Corporació de laCity de Londres fomenta l'ús residencial, encara que no s'espera que la població resident augmenti de 10.000. Algunes acomodacions són edificis comercials petits anteriors a laSegona Guerra Mundial, que no són idonis per a l'ocupació de grans companyies que ara proporcionen la majoria de llocs de treball de laCity.

Des de ladècada de 1990, laCity s'ha diversificat de l'exclusiu espai per oficines. Per exemple, s'han obert alguns hotels i centres comercials o magatzems. S'està construint un centre comercial prop de laCatedral de Saint Paul. Encara que amplies zones de laCity es mantenen tranquil·les durant el cap de setmana, especialment les àrees més a l'oest, i és habitual trobar pub's i cafeteries tancades durant aquests dies.

Població

[modifica]
AnyPoblacióNotes
1700208.000(139.000 propers a la muralla) valor estimat
1750144.000(87.000 propers a la muralla) valor estimat
1801128.129cens
1841123.563cens
188150.569cens
190126.846cens
191119.657cens
192113.709cens
193110.999cens
19515.324cens
19614.767cens
19714.234cens
19816.700estimació a mitjans d'any¹
19915.400estimació a mitjans d'any
20017.400estimació a mitjans d'any
20048.600estimació a mitjans d'any
20067.800estimació a mitjans d'any)
1, estrictament poc comparable amb la dada de 1971

Ciutats agermanades

[modifica]

Indústria financera

[modifica]
Paternoster Square, casa de laBorsa de Londres

LaCity alberga laBorsa de Londres (enanglèsLondon Stock Exchange), Lloyd's of London (asseguradora) i elBanc d'Anglaterra (banc central delRegne Unit). A ladècada de 1980 el Docklands, antiga zona portuària però que se segueix anomenantdocklands (zona portuària), es va convertir en l'alternativa per localitzar els centres financers aLondres i actualment s'hi pot trobar l'Autoritat de Serveis Financers, com també el Deutsche Bank, Credit Suisse, Barclays Bank, Bank of America, Citigroup i HSBC. Hi ha més de 500bancs amb oficines a laCity i Docklands. L'Alternative Investments Market (encatalàMercat d'Inversions Alternatives), submercat de la Borsa de Londres, ha estat un mercat amb un gran creixement la passada dècada i que ha permès aLondres expandir firmes més petites.

Des de1991 Canary Wharf, a unes milles a l'oest de laCity al districte deTower Hamlets, ha esdevingut el segon centre de serveis financers deLondres i ara és seu d'alguns bancs i altres institucions que antigament estaven a laCity de Londres. La por que laCity es vegi damnificada pel desenvolupament d'aquesta segona zona sembla infundada, ja que el creixement ha estat a ambdós llocs. A Canary Wharf les empreses hi han trobat llargs espais per a localitzar els seus grans edificis d'oficines cosa que a laCity resultava difícil tenint en compte la seva mida de 2,6 km².

Banc d'Anglaterra.

Govern local

[modifica]
Antic Senyor Alcalde de Londres John Stuttard

LaCity de Londres té un estatus polític únic (sui generis), un legat de la seva integritat com a ciutat des del període Anglo Saxon i de la seva relació singular amb la Corona. Històricament el seu sistema de govern no era inusual, però no fou reformat en l'Acta de Reforma Municipal de 1835 i que després si tingué alguns petits canvis per altres reformes.

L'administració encarregada de laCity és la Corporació de laCity de Londres (City of London Corporation enanglès), encapçalada pel Senyor Alcalde de Londres (enanglèsLord Mayor of London que cal diferenciar de l'Autoritat de Londres, alcalde electe delGran Londres). LaCity és uncomtat cerimonial, encara que té una Comissió, aquesta està encapçalada pel Senyor Alcalde a diferència dels altres comtats encapçalats per unLord-Lieutenant.

LaCity conté dos enclavaments independents, Inner Temple i Middle Tempe. Formen part de laCity i del Comtat cerimonial, però no estan governats per la Corporació de laCity de Londres. La Corporació governa la resta de laCity i és responsable d'un nombre de funcions i és propietària d'algunes localitzacions més enllà dels límits de laCity.

LaCity té 25 entitats locals menors que recentment han canviat els seus límits, encara que el nombre i noms no han canviat.

Eleccions

[modifica]

LaCity de Londres té un sistema electoral únic. La majoria dels seus votants són representants dels negocis i altres establiments a laCity. Les seves entitats menors locals (wards) tenen nombres de vots desiguals.

La principal justificació del vot no-residencial és que uns 450.000 no residents constitueixen lapoblació diària de laCity i són qui utilitzen la majoria dels serveis, lluny de la població real de menys de 10.000 habitants. No obstant el sistema ha estat una gran controvèrsia. El vot de negocis es va abolir a la resta delRegne Unit a les eleccions locals de1969.

Un Acte privat del Parlament el2002[6] va reformar el sistema de vot per elegir els membres de la Corporació de Londres. Amb el nou sistema el nombre de vots de no residents s'ha duplicat de 16.000 a 32.000.

Menys de 10 empleats equival a un vot, aquells qui donen treball de 10 a 50 nomenen a un votant per cada 5 empleats. Si s'emplea a més de 50 persones han de nomenar a 10 votants i un votant addicional per cada 50 empleats després dels 50 primers. Així que empreses d'1 a 10 persones tenen un vot, una empresa de 10 dos vots, una empresa de 50 deu vots i una empresa de 100 onze vots.

LaBandera de Londres.

Educació

[modifica]

LaCity de Londres s'encarrega del manteniment d'una sola escola de primària,[7]Sir John Cass's Foundation Primary School a Aldgate (4 a 11 anys). I una escola concertada,Church of England School.

Els residents de laCity poden enviar els seus fills a escoles d'autoritats educatives locals (LEAs) veïnes.

Els nens d'educació secundària es matriculen a LEAs veïnes comIslington,Tower Hamlets,Ciutat de Westminster iSouthwark. Els nens que tenen la residència permanent a laCity són aptes per anar a l'Acadèmia deCity de Londres, una escola de secundària independent aSouthwark subvencionada per laCity.

LaCity Controla tres altres escoles independents. L'EscolaCity de Londres (per a nens) i l'Escola per NoiesCity de Londres que es troben a la ciutat, i l'Escola dels Homes LliuresCity de Londres (mixta) aAshted, al comtat deSurrey.

LaCity també és seu de la renovada escola de negocisCass Business School, l'Escola Guildhall de Música i drama i parts de les tres universitats de Londres.

Jardins

[modifica]
Vista aèria de30 St Mary Axe iTower 42. També es pot veureWillis Building,Aviva Tower,99 Bishopsgate,Liverpool Street Station iStock Exchange Tower. Al fonsBroadgate Tower.

La Corporació de laCity de Londres és l'encarregada del manteniment dels jardins de laCity.

Jardins:

  • Barber-Surgeon's Hall Garden - London Wall
  • Cleary Garden - Queen Victoria Street
  • Finsbury Circus - Blomfeld Street o London Wall o Moorgate
  • Jubilee Garden - Houndsditch
  • Portsoken Street Garden - Portsoken Street o Goodman's Yard
  • Postman's Park - Aldersgate o King Edward Street
  • Seething Lane Garden - Seething Lane
  • St Dunstan-in-the-East - St Dunstan's Hill o Idol Lane
  • St Mary Aldermanbury - Aldermanbury
  • the churchyard of St Olave Hart Street - Seething Lane
  • St Paul's Churchyard -Catedral de Saint Paul
  • West Smithfield Garden - West Smithfield
  • Whittington Gardens - College Street o Upper Thames Street

Gratacels

[modifica]

Els edificis més alts de laCity són:

PosicióNomAnyÚsAlçadaPlantes
metrespeus
1Shard London Bridge2013Mixt310101787
2Tower 421980Oficines18360042
330 St Mary Axe2003Oficines18059040
4Broadgate Tower2008Oficines16453835
5CityPoint1967Oficines12741736
6Willis Building2007Oficines12541026
7Aviva Tower1969Oficines11838728
899 Bishopsgate1976Oficines10434026
9Stock Exchange Tower1970Oficines10333927

Edificis de més de 150 metres proposats o en construcció:

NomAlçadaPlantesEstatus
metrespeus
The Pinnacle ("Helter Skelter")28894563En construcció
Heron Tower24680647En construcció
The Leadenhall Building ("Cheesegrater")22573748En construcció
100 Bishopsgate16554239Aprovat
20 Fenchurch Street ("Walkie Talkie")16052539Espai en demolició


Panoràmica de laCity de Londres al2012

Referències

[modifica]
  1. «City of London Resident Population Census 2001» (PDF). Corporation of London, juliol 2005. Arxivat de l'original el 2012-09-12. [Consulta: 10 abril 2010].
  2. «Global Financial Centres 7». Z/Yen, 2010. Arxivat de l'original el 2012-09-12. [Consulta: 21 abril 2010].
  3. Dunton, Larkin.The World and Its People. Silver, Burdett, 1896, p. 24. 
  4. «City of London Jobs». The City of London. Arxivat de l'original el 2017-08-25. [Consulta: 25 agost 2017].
  5. Ordenació dels límits de laCity de Londres 1993
  6. HMSOCity of London (Eleccions) Act 2002 (2002 Chapter vi)
  7. «SchoolsCity de Londres, serveis educatius». Arxivat de l'original el 2006-09-05. [Consulta: 20 octubre 2008].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:La City
Pàgines oficials
Informació geogràfica
  • Vegeu aquesta plantilla
Administració
Districtes
∗ No és un districte de Londres
  • Vegeu aquesta plantilla
Comtats
Comtats per la Lieutenancies Act 1997
*LaCiutat de Londres no forma part del comtat delGran Londres, però si de la regió.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_City&oldid=34768431»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp