| Tipus | frontera política | |||
|---|---|---|---|---|
| ||||

Lalínia Oder–Neisse (enpolonès:granica na Odrze i Nysie Łużyckiej, enalemany:Oder-Neiße-Grenze) és lafrontera entre Alemanya i Polònia que es va traçar a conseqüència de laSegona Guerra Mundial. La línia està formada principalment pelriu Oder i el riuNeisse de Lusàcia i arriba a lamar Bàltica a l'oest dels ports de mar deSzczecin (en alemany:Stettin) iŚwinoujście (Swinemünde). Tots els antics territoris alemanys de l'est d'abans de la guerra a l'est d'aquesta línia (que representaven el 23,8% del territori de l'anteriorRepública de Weimar, la majoria d'ells de l'Estat Lliure de Prússia (1918-1933)) van ser presos per Polònia o per la Unió Soviètica abans de la guerra, i la gran majoria de la seua població alemanya va ser morta o bé va ser expulsada a la força. La línia Oder-Neissen va formar la frontera entre laRepública Democràtica Alemanya (l'Alemanya de l'Est) i Polònia de 1950 a 1990. L'Alemanya de l'Est va confirmar aquesta frontera amb Polònia des de 1950 i l'Alemanya Federal de primer la va refusar però finalment l'acceptà l'any 1970.[1] L'any 1990 la nova Alemanya reunificada i la República de Polònia van signar un tractat reconeixent aquesta frontera.
El curs baix del riu Oder havia estat la frontera occidental de Polònia des del segle xiii.[2] Abans de la Segona Guerra Mundial la frontera occidental de Polònia amb Alemanya va quedar fixada en el termes delTractat de Versalles de 1919.Pomerèlia i l'Alta Silèsia va quedar dividida deixant zones poblades per minories poloneses, altres de pobles eslaus en el costat alemany, i algunes minories alemanyes en el costat polonès. A més, la frontera va deixar Alemanya dividida en dues parts pelPassadís polonès i l'ndependentEstat Lliure de Danzig, el qual tenia una majoria de població urbana alemanya, però que va ser separat d'Alemanya per tal d'assegurar a Polònia l'accés al Mar Bàltic. En la postguerra, a Polònia, la línia Oder-Neisse va ser descrita com el resultat de les negociacions entre els comunistes polonesos i Stalin.[3] Actualment es creu que la decisió va ser adoptada per Stalin per poder controlar tant a polonesos com a alemanys.