.jpg) | |
| Cornellà Centre - Vall d'Hebron | |
|---|---|
| Municipi(s) | Barcelona,l'Hospitalet,Esplugues iCornellà |
| Districtes de Barcelona coberts | Sants-Montjuïc,l'Eixample,Sant Martí,Sant Andreu,Nou Barris iHorta-Guinardó |
| Tipus servei | metro |
| Inauguració | 1959 |
| Longitud | 18,9 km[1] |
| Estacions | 27[1] |
| Temps de viatge | 42 min |
| Cobertura mòbil | completa |
| Operador | TMB |
| Autoritat | ATM Barcelona |
| Dades tècniques | |
| Vehicles | sèrie 5000 |
| Velocitat | 26,3 km/h[1] |
| Electrificació | catenària superior rígida 1.200 V CC |
| Ample ferroviari | 1.435 mm |
| Cotxeres i tallers | Can Boixeres,cotxeres de Vilapicina iVall d'Hebron |
Adaptada aPMR | sí, excepte estacions Plaça de Sants i Verdaguer |
| Enllaç amb: | |
| Metro de Barcelona |           |
| Tramvia de Barcelona |     |
| FGC Vallès |   |
| Rodalia de Barcelona |       |
| Rodalia de Girona |  |
| Regionals |       |
Lalínia 5 olínia blava delmetro de Barcelona és una línia deferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats deCornellà de Llobregat,Esplugues de Llobregat,l'Hospitalet de Llobregat iBarcelona. La línia es va inaugurar el21 de juliol de1959 com a línia II i actualment uneix les estacions deCornellà Centre iVall d'Hebron.
La línia 5 és una línia operada perFerrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca deTransports Metropolitans de Barcelona (TMB).[2] El traçat de la línia és de doble via soterrada, excepte un petit tram al voltant de l'estació i cotxeres deCan Boixeres. Els tallers i les cotxeres es troben a Can Boixeres, Vilapicina i Vall d'Hebron.[3]
Actualment hi circulen trens de lasèrie 5000, que van començar a ser introduïts l'any2006 fins a substituir totalment els de lasèrie 1000 l'any 2007.[4] Antigament hi havien circulat trens de les sèries300 i600.[5][6]
La línia 5 té una longitud de 18,9 quilòmetres, 26 estacions, 30 trens en hora punta i l'any2010 s'hi van realitzar un total de 85,4 milions de viatges, de manera que és la tercera línia per volum de viatges després de laL1 iL3.[7][8]
Els municipis coberts per la línia són:Barcelona,Cornellà de Llobregat,l'Hospitalet de Llobregat iEsplugues de Llobregat. A la ciutat de Barcelona transcorre per sis districtes:Eixample,Horta-Guinardó,Nou Barris,Sant Andreu,Sant Martí iSants-Montjuïc.
Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepteMaragall,Horta,el Coll | la Teixonera iVall d'Hebron que tenen andana central, a més dela Sagrera que inicialment tenia tres andanes, dues de laterals i una central.[9] Les noves estacions de la línia 5 són de les més profundes de la xarxa, a uns 40 metres de profunditatel Carmel iVall d'Hebron, mentre queel Coll | la Teixonera és l'estació més profunda delmetro de Barcelona, a 74 metres.[10][11]
Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents:Cornellà Centre (Cornellà),Can Boixeres (Buxeras),Can Vidalet (Maladeta),Collblanc (San Ramón),Plaça de Sants (Sants),Sants-Estació (Roma-RENFE),Verdaguer (General Mola),Sant Pau | Dos de Maig (Dos de Mayo primer i Hospital de Sant Pau després) iCongrés (Viviendas del Congreso). La nova estacióErnest Lluch, estrenada el 25 de juliol de 2021, havia d'anomenar-se inicialment Sant Ramon.[12]
La majoria d'estacions, el 88% d'elles (23 de 26),[13] estan adaptades apersones amb mobilitat reduïda, exceptePlaça de Sants,Verdaguer iMaragall.[14] Hi ha un total de deu estacions amb correspondència amb altres línies de metro,tramvia,FGC,trens de rodalia i regionals iautobusos de mitja i llarga distància:[15]
| Estació | Metro | Altres |
|---|---|---|
| Cornellà Centre |   | |
| Ernest Lluch | | |
| Collblanc | | |
| Plaça de Sants | | |
| Sants Estació | |    |
| Hospital Clínic |   |      |
| Diagonal | |  |
| Verdaguer | | |
| Sagrada Família | | |
| La Sagrera |  | |
| Maragall | | |
| Vall d'Hebron | |
L'actual línia 5 és fruit de diferents projectes ferroviaris que anaren variant al llarg dels anys unint dues línies, lalínia II i lalínia V delFerrocarril Metropolità de Barcelona (FMB). La línia II es va projectar a ladècada de 1950, en un context de postguerra i de municipalització de les companyies ferroviàries urbanes (FMB iGMB) i la línia V es va planificar durant ladècada de 1960, sent modificada diverses vegades en els diferentsPlans de Metros.
El tram entrela Sagrera iHorta va ser projectat perFerrocarril Metropolità de Barcelona a ladècada de 1950 com a part de la línia II, que havia d'unir els barris d'Horta i de l'antic municipi deSant Andreu de Palomar amb el centre de la ciutat, arribant aParal·lel.[16]
L'any1955 es van iniciar les obres[17] i el1959 entrava en servei el tramla Sagrera iVilapicina. El1967 es perllongava amb una estació arribant aHorta.
En aquest tram a partir del 28 de gener de 1961 van començar a circular trens amb un sistema de conducció automàtica, que ja s'havia provat el mes de gener de l'any 1960.[18] Els trens funcionaven automàticament mitjançant contactes per cèl·lules fotoelèctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis tècnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicació mundial d'un sistema automàtic de conducció de trens en una línia de ferrocarril metropolità. El1972, però, es va començar a utilitzar un altre sistema.[19][20]
En altres xarxes s'havien dut a terme experiències similars en ramals de curta longitud i amb un sol cotxe en circulació, com aNova York iParís. Aquest sistema es va utilitzar durant set anys fins que les línies II i V es van integrar.[6]
ElTransversal Alt olínia Sagrera - Sants - Sant Ramon es va inaugurar el3 de novembre de1969 entreCollblanc (llavorsSant Ramon) iDiagonal amb la previsió que arribés posteriorment fins ala Sagrera on enllaçaria amb la línia I (L1) i la línia II (actual L5) del FMB.[21] A Sants es va construir l'estació amb previsió de fer un enllaç amb la nova estació de ferrocarril deBarcelona-Sants prevista alPla d'Enllaços Ferroviaris.[21]
El26 de juny de1970 es van inaugurar la resta d'estacions del projecte inicial entreVerdaguer (llavorsGeneral Mola) iCamp de l'Arpa, arribant fins a la Sagrera.[22]
El mateix dia que s'inauguraven Verdaguer, Sagrada Família, Dos de Maig i Camp de l'Arpa es feia efectiva l'annexió de lalínia II a la línia V, unintCollblanc (llavorsSant Ramon) ambHorta.[23] La mesura havia de ser provisional mentre no es construïa el tram entreParal·lel (llavors anomenada Poble Sec) iSagrada Família de la línia II.
L'annexió de la línia II es va produir per connectar la zona nord amb el centre de Barcelona a través de la línia V; mentrestant el1968 s'adjudicaven les obres del túnel Paral·lel - Sagrada Família i un any més tard començaven les obres promogudes per l'Ajuntament de Barcelona i elMinisterio de Transportes, Turismo y Comunicaciones (MTTC).[24] Les obres van estar parades mesos després de topar amb un bloc de pedra de l'antiga muralla que en va desviar el traçat,[25] i el1973 es van paralitzar les obres quan ja s'havia perforat el túnel, però sense haver acabat l'obra per falta de diners.[26]
A causa de l'annexió de la línia II a la línia V, una estació entreSant Pau | Dos de Maig iSagrada Família no va arribar a inaugurar-se.[27] Aquesta, anomenadaGaudí, va ser construïda segons les previsions inicials, però a l'incorporar-se la línia II a la V, l'estació de Sagrada Família hi quedava massa a prop. Tot i restar en desús, és una de les millors conservades de lesestacions fantasma: l'Ajuntament de Barcelona l'ha utilitzat per fer estudis estadístics de pas de trens, i també s'hi han gravat anuncis.[28]
L'annexió de 1970 no va alterar inicialment els projectes successius. ElPla de Metros de 1974 preveia dur lalínia II fins a Paral·lel i com el del 1971 i 1966 preveia dur la línia V ala Verneda i posteriorment alPomar (Badalona). Es projectava una línia Paral·lel-Taxonera i una altra Cornellà-Pomar.[29]
Mentrestant el1977 ja s'havien iniciat les obres del tram entrela Pau iPep Ventura per fer arribar la línia V a Badalona,[26][30] que esdevindria part de lalínia IV quan es va obrir el1985 i posteriorment de lalínia 2. Aquest projecte de la línia V estava incomplet, ja que encara estava en fase de projecte el tram entre Sagrada Família i la Pau i es preveia el perllongament de 3,6 km i quatre estacions des de Pep Ventura fins al barri de Pomar.[26]
ElPla de Metros de 1984 va canviar les configuracions previstes en els anteriors plans, tot projectant la xarxa tal com la coneixem avui dia, és a dir, connectant el nou tram la Pau - Pep Ventura amb la línia 4 provisionalment fins a l'obertura de la línia 2. Alhora deixava l'annexió de la línia II, que havia de ser provisional, com definitiva,.[29] A més, d'aquesta forma s'evitava haver d'aixecar laplaça de Gaudí.[31]
La línia V inicia el perllongament metropolità cap el Llobregat. El 1973 arribà a l'Hospitalet amb la nova estació de Pubilla Cases. Nova extensió tres anys més tard, el 1976 s'inauguren tres noves estacions: dues més a l'Hospitalet (Can Vidalet i Can Boixeres) i una més arribant a Cornellà (Sant Ildefons). Finalment el 1983 s'hi afegeixen Gavarra i Cornellà Centre suposant el perllongament fins l'estació de ferrocarril de Cornellà.
L'ampliació des de l'estació d'Horta aVall d'Hebron ja es recollia en elPla d'Urgència de 1963, com també el perllongament entre Vilapicina i Horta que encara no s'havia construït. En el pla següent, de 1966, se suprimeix el perllongament fins a Vall d'Hebron, però amb elPla de Metros de 1971 es canvia el projecte de 1963 per un traçat més sinuós amb un perllongament de dues estacions i que finalitza aTaxonera (la Teixonera). Modernament es recuperaria el projecte original per enllaçar les línies L5 iL3 a Vall d'Hebron.
Aquesta és l'última ampliació de la línia, inaugurada el30 de juliol del2010, i dona servei a uns 30.000 usuaris amb tres estacions. Tot i la posada en funcionament de només tres parades (El Carmel,el Coll | la Teixonera iVall d'Hebron) les obres han durat gairebé vuit anys.[32]
L'any 2002 es va col·locar la primera pedra de les obres,[33] amb la previsió inicial que la posada en funcionament del perllongament fos l'any2006, però es va endarrerir pel col·lapse que va provocar diversos esvorancs, entre ells la desaparició del garatge del carrer de Calafell 12, que va obligar a refer el projecte.[32] Les obres no es van reprendre fins al març de l'any2007 i la nova cua de maniobres es va situar als voltants de les cotxeres de Sant Genís. Es va substituir el mètode austríac de perforació pel d'avançament i enderroc.[34] La causa de l'esfrondrament va ser la presència d'una falla no prevista en el projecte constructiu.[32]
El25 de gener del2005 hi va haver un primer despreniment a les obres en untúnel de maniobres situat al barri delCarmel. Aquest primer esdeveniment va provocar el desallotjament de 1057 persones de 84 blocs de pisos del voltant del carrer de Calafell deBarcelona. Posteriorment, el dia27 de gener, hi va haver el col·lapse principal que va provocar la desaparició del garatge del carrer de Calafell 12 en un esvoranc de 18 metres de diàmetre i 35 de profunditat. Es va enderrocar l'edifici del número 10 que havia quedat molt danyat i més tard tres immobles més.[35]
Com a conseqüència va esclatar una greu crisipolítica i social. A més, l'esfondrament va provocar l'endarreriment general de totes les obresferroviàries que s'estaven executant a la ciutat de Barcelona. Es va constituir la plataforma de l'AVE pel litoral per evitar la construcció deltúnel de Provença, per exemple. L'esfondrament va provocar la paralització total de les obres de la línia 5. Els projectes van haver de ser revisats i de retruc se'n van veure afectades les obres d'ampliació de laL3 i sobretot de laL9.[35][34]
Ja finalitzada l'última ampliació de tres estacions, entreHorta iVall d'Hebron prevista alsPDI 2001-2010 iPDI 2009-2018, el 25 de juliol de 2021 va a posar-se en funcionament l'estació d'Ernest Lluch, entrePubilla Cases iCollblanc.[1]
Línies delMetro de Barcelona | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
| ||||||||||||||
.svg){kind=logo} |
| ||||||||||||||
|
| ||||||||||||||
|
| ||||||||||||||
