| ||||
| Tipus | paisatge iregió històrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Licos | |||
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Regió | Regió de la Mediterrània | |||
 | ||||
Lícia (enllatíLycia, engrec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entreCària iPamfília. La capital en va serXantos. El seu nom anterior eraLukka i els grecs, que l'anomenavenTermilis, esmenten alguns reis llegendaris, entre ellsLicos, que hauria donat nom al país. Els noms dels principals sobirans, segons lamitologia grega, sónIòbates,Bel·lerofont el Corinti,Hipòloc,Glauc,Sarpèdon, Megarió iLicos.
Limitava a l'oest amb Cària, al nord ambFrígia iPsídia, a l'est amb Pamfília i al sud amb lamar Mediterrània que sovint s'anomenava en aquella part,mar de Lícia. La frontera occidental, la formava el riuGlaucos i les muntanyesDaedala; la del nord, la formava lesmuntanyes del Taure; i la de l'est les muntanyesClimax.
Els país, a la part nord, era muntanyós, amb les serralades deDaedala,Cragos, iMassictes, que en alguns punts ronden els 3.000 metres, i a l'est laserralada de Climax. La plana produïa vi, gra i fruites, a més de fusta decedre. Pel seu caràcter volcànic, també tenia fonts de nafta; aDeliktash, hi ha un cràter d'on surt sempre foc, en sortir gas inflamat, i probablement és l'origen de la història de laQuimera.
Els rius principals són el Xantos a l'oest i elLimiros (Limyros) oAricandos a l'est. El llac més important és l'anomenat actualmentAvlan Golu i també cal indicar elYazer Golu.
Homer coneixia perfectament el país, i esmenta elriu Xantos i el cap de Quimera.Heròdot diu que el seu antic nom era Mílies (Μιλυάς), i els seus habitants, els sòlims (Σόλυμοι) i trèmiles (Τρεμίλαι o Τερμίλαι); es tractava probablement de dues tribus del mateix poble. Segons la llegenda, els trèmiles van ser sotmesos per una banda de cretencs dirigits perSarpèdon, germà del míticMinos, que va formar un regne. Durant el seu govern, hi va anar unacolònia d'atenesos dirigida perLicos, fill dePandíon, expulsat de l'Àtica per son germàEgeu i es van instal·lar a una regió muntanyosa de nom Mílies. Sarpèdon va canviar el nom del país i li va dir Lícia en honor del seu amic Licos. El nom de Mílies va restar restringit a la part muntanyosa del nord del país, on vivien els sòlims, mentre que els trèmiles van passar a dir-selicis.
Un altre mite deia que quanLeto havia donat a llumApol·lo iÀrtemis, va arribar a la terra de Lícia per banyar els fills i per beure aigua alriu Xantos. A la font deMèlite, uns bovers no la deixaren beure perquè havien d'abeurar els seus bous, i Leto continuar cap al Xantos. De camí li van sortir al pas unsllops que li indicaren el camí cap al riu, on va poder, finalment, beure aigua i banyar els seus fills. En agraïment als llops, va donar a la terra el nom de Lícia (grec antic:Λυκία, deλύκος, 'llop'). De tornada, va castigar els bovers convertint-los en granotes, i es deia que les granotes que rauquen vora els rius i els estanys eren els bovers de Leto.[1][2]
Sota el reiTelepinus, es conserva la crònica d'una campanya contraLuhha, probablement Lukka, en què el reihitita s'atribueix la victòria, però els habitants de Lukka, de vegades aliats alRegne d'Arzawa i altres vegades independents, sempre es van resistir a la dominació dels hitites. A Lukka, era on hi havia un santuari d'una de les principals deïtats hitites, la dea solar d'Arinna.
SotaMuwatallis II, Lukka va donar suport al rei hitita i van enviar un contingent a labatalla de Cadeix que va tenir lloc aproximadament l'any 1390 aC. La regió apareix després sota domini hitita fins a la guerra civil entreMursilis III iHattusilis III. La situació és poc coneguda, però aparentment hi va haver desordres i la regió es va posar sota la direcció d'un home anomenatTawagalawa, germà del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homèric Eteocles, fill d'Andreos d'Orcomen. Tawagalawa va començar a atacar el territori hitita, de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situació al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riuHulaya, districte fronterer amb la capital aHawaliya i als districtes veïns deNatas, Parha (desprésPerge, aPamfília),Harhasuwanta i d'altres, de manera que tota la costa fins aKizzuwatna va quedar fora del control del rei hitita. Els districtes fronterers deWasuwatta iHarputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka.
L'aventurer Piyama-radu deLazba va envair territori hitita des de Millawanda (el rei era el seu sogre) i va conquerir la terra del riu Hulaya, i arribà fins a la Terra Baixa Hittita, aNahita. Hattusilis va marxar contra els col·ligats i els va expulsar de la Terra Baixa i el riu Hulaya, però sense arribar a la costa occidental ni probablement a Pamfília. Llavors, va nomenar el seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital aTarhuntasa, que va governar sota el nom deKurunta. El regne limitava al nord i l'oest ambPitassa,Ussa i terres hitites, i cap al sud i sud-oest eren terres a dominar "en direcció a la ciutat deŠaranduwa, a la terra del riu Hulaya". En els següents anys, Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins al riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge), a la plana de Pamfília.
Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiwaya aMillawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hitita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hitita. A Lukka, es va lliurar segurament una batalla naval contra elspobles de la mar on els hitites en van sortir derrotats. La segona derrota a terra, aLawasanda, va posar fi al seu imperi.
No hi ha fonts escrites per a conèixer el que va passar a la regió després del 1200 aC i, si bé es creu queCresos deLídia no va poder dominar el territori, res més no se sap del cert fins que va ser conquerit per l'Imperi Mede el546 aC. Els licis van oferir ferotge resistència al generalHàrpag, de manera que la ciutat de Xantos va preferir l'anihilament i els seus habitants assetjats van calar foc a la ciutat, que va quedar destruïda, abans que rendir-se.
A començaments del segle v aC, els licis es van unir a larevolta de Jònia, però van ser sotmesos igualment que els jonis i el país es va incloure dins la Satrapia I (Lídia) en temps deDarios I el Gran, dins de la qual formava una subsatrapia. QuanCària (una altra subsatrapia) va passar a ser una satrapia separada, Lícia en va formar part, però va tenir alguns moments d'autonomia amb Zopiros i amb Kherei a la segona meitat del segle v aC, i ambPèricles, a principis del segle iv aC. És possible que les ciutats lícies paguessin algun tipus de tribut aAtenes durant laGuerra del Peloponès. La seva història detallada sota domini persa no és prou coneguda, però a grans trets es pot dir que va conservar una certa autonomia pagant tribut i proveint soldats.
Després del334 aC, es va produir la conquesta d'Alexandre el Gran, que va anar de Cària aPsídia iFrígia a través de Lícia. Els licis no van oferir resistència als macedonis, o en van oferir molt poca. Xantos,Pinara,Patara i unes trenta ciutats més, s'hi van rendir sense lluitar. La confederació lícia es va constituir o reconstituir en aquesta època; era una confederació de ciutats lliures, una organització que, segonsEstrabó, ja existia des del temps deCresos, quan les ciutats es van confederar per resistir aquest rei i que s'hauria mantingut almenys parcialment sota domini persa.
Estrabó esmenta la confederació i la seva constitució i diu que estava formada per 23 ciutats, de les quals sis eren les principals: Xantos, Patara, Pinara,Olimp,Mira iTlos. Cadascuna tenia tres vots en el consell federal, mentre que altres ciutats més petites en tenien dos i la resta un de sol. El poder executiu de la confederació era en mans del Liciarca (Λυκιάρχης), d'elecció anyal al començament del Congrés, que també elegia els altres membres executius. Els jutges i magistrats eren elegits per cada ciutat segons el seu nombre de vots i les taxes i altres deures públics seguien el mateix principi. El Congrés decidida sobre la pau, la guerra i les aliances. Sota el poder romà, Roma tenia el control d'aquests afers.
Alexandre la va donar aNearc, el seu almirall. Nearc la va posseir també sotaAntígon el borni, uns delsdiàdocs d'Alexandre, després del323 aC i que el305 aC es va proclamar rei deSardes. Va passar alsselèucides el301 aC i alsPtolemeus el295 aC, i tornà als selèucides el272 aC.
La regió va quedar incorporada alRegne de Pèrgam després deltractat d'Apamea el188 aC, per concessió romana aRodes, però les ciutats lídies amb suport secret de Pèrgam van resistir els rodis amb les armes i finalment els romans, enemistats amb els rodis, van restaurar la seva independència i en aquest període Lícia va arribar a la seva màxima prosperitat i desenvolupament. En lesGuerres Mitridàtiques, les ciutats lícies eren neutrals. No es va veure excessivament afectada per les incursions delspirates cilicis.
En la guerra civil que va seguir la mort deJuli Cèsar a la meitat del segle i aC,Marc Juni Brut iGai Cassi Longí van atacar el país perquè afavoria, segons sembla, el partit d'Octavi iMarc Antoni. Quan Brut va atacar Xantos l'any 42 aC, la ciutat va tornar a oferir una resistència obstinada i quan va poder entrar a la ciutat per un engany, un altre cop els seus habitants van destruir la ciutat. La seva caiguda va anar seguida per la rendició de Patara i d'altres ciutats i Brut hi va imposar grans contribucions. Més tard,Marc Antoni va concedir a Lícia l'exempció de taxes en consideració a aquests sofriments i va fer reconstruir Xantos.
Però ja les coses eren diferents i les lluites polítiques van crear inestabilitat fins que, l'any43, l'emperadorClaudi va convertir el país en província.Plini el Vell diu que la província tenia 70 ciutats (incloent-hiPamfília), però que en el seu temps s'havien reduït ja a 26.Hadrià la va convertir en província de rang senatorial.
Claudi Ptolemeu diu que en el seu temps era una província separada, però segurament va romandre unida a Pamfília fins al temps deTeodosi el Gran, ja que hi ha almenys una inscripció que parla de "procos. Lyciae et Pamphyliae" i els dos territoris tenien un únic governador encara en temps deConstantí el Gran. Sota Teodosi, Lícia i Pamfília van ser separades. La capital provincial n'era Mira.
Lícia va ser un país molt poc visitat i descrit pels occidentals, fins que l'any1838 el va visitarsirCharles Fellows. Actualment forma part de la regió anomenadaProvíncia d'Antalya.[3]
| Coalició de pobles | |
|---|---|
| Regnes destruïts | |
| Regnes supervivents | |
| Principals batalles | Participació a laBatalla de Cadeix - (1295 i el 1270 aC) · Batalla de Djahy - (1178 aC) · Batalla del Delta - (1178 aC o 1175 aC) |
| Fonts de documentació | |
