 | No s'ha de confondre ambLibido. |
Lybiidae | |
|---|---|
 Barbut de cap vermell (Trachyphonus erythrocephalus) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Lybiidae |
| Gèneres | |
Elslíbids (Lybiidae) són unafamília d'ocells que agrupa elsbarbuts d'Àfrica. Antany es classificaven, amb els seus parentsamericans iasiàtics, a la família delscapitònids (Capitonidae) però avui hi ha acord que aquesta família engloba només l'estirp americana.
Es troben per tota l'Àfrica subsahariana, amb excepció de l'extrem sud-oest.
Els membres de lasubfamília delstraquifonins (Trachyphoninae) d'hàbits terrestres, habiten des del Sud delSàhara fins al Sud d'Àfrica i d'entre tots els barbuts són els que viuen en hàbitats més oberts. Elslibins (Lybiinae) són barbuts d'hàbitat arbori.
Són ocells en gran manera solitaris que mengen insectes i fruites. Mengenfigues i moltes altres espècies de fruits en arbres i arbusts. Un únic barbut pot alimentar-se de fins a 60 espècies diferents al seu territori. També acudeixen a les plantacions cultivades. Mengen la fruita sencera regurgitat més tard la part no diferible, com les llavors. Com altres barbuts, es creu que són agents importants en la dispersió de llavors en els boscos tropicals.A més de fruita, els barbuts africans també mengenartròpodes, que atrapen de les branques i troncs dels arbres. Entre els insectes dels que s'alimenten hi ha lesformigues,cigales,libèl·lules,grills,llagostes,escarabats,arnes imantis. També mengenescorpins icentpeus i unes poques espècies fins i tot petits vertebrats comsargantanes,granotes idragons.
No es coneixen detalls concrets en els costums de nidificació de moltes espècies, encara que com a particularitat entre els Piciformes, algunes espècies sociables nien en les riberes o els nius de tèrmits. Com molts membres del seu ordre, els seus nius es troben en forats fets en un arbre, on ponen 2 - 4 ous (excepteTrachyphonus margaritatus que pot arribar fins a 6). Coven durant 13-15 dies. Ambdós pares cooperen en la cria.
No hi ha hagut grans interferències amb els éssers humans. Algunes de les espècies que requereixen boscos primaris estan disminuint a causa de la desforestació, de vegades en benefici dels parents propers. Per exemple, la pèrdua dels boscos de les terres altes deKenya ha fet que disminueixi moltPogoniulus leucomystax i haja una gran expansió dePogoniulus pusillus.
S'han descrit 10 gèneres amb 52 espècies[1]
.svg){kind=icon}