Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Làbrids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLàbrids
LabridaeModifica el valor a Wikidata

Anampses cuvier
Període
Paleocè fins a l'actualitat[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaLabridaeModifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1816
Nomenclatura
Sinònims
Scaridae
OdacidaeModifica el valor a Wikidata
Cheilinus undulatus
Halichoeres hortulanus fotografiat aEgipte.
Cheilinus lunulatus fotografiat aEgipte.
Exemplar immadur deCoris gaimard
Macropharyngodon bipartitus
Thalassoma bifasciatum fotografiat aBelize.
Symphodus cinereus
Bodianus bilunulatus
Gomphosus caeruleus
Wetmorella nigropinnata

Elslàbrids (Labridae) són unafamília depeixos de l'ordre delsperciformes, la qual és ben representada a les marstropicals itemperades.

Ictionímia

[modifica]

L'enorme varietat de formes i colors dels peixos d'aquesta família, abans que es comprovés la relació entre color i sexe i l'existència de variacions individuals, fou causa de la descripció d'un elevat nombre de suposades espècies, fet que ha donat lloc a l'existència de sinonímies molt complexes, les quals foren estudiades per Quignard.[2] Això, unit a la circumstància que un mateix nom específic ha estat aplicat a espècies diferents per diferents autors, complica notablement la interpretació de les cites antigues que mai no van acompanyades de descripció.[3]

També la nomenclatura catalana ha estat afectada per aquests factors, ja que la variabilitat intraespecífica ha dificultat la generació de noms populars inequívocs. Els ictiòlegs catalans han tingut el costum d'atribuir a cada espècie tots els noms que els havien estat adjudicats per autors precedents, sense valorar-ne l'adequació ni l'efecte pertorbador de sinonímies incorrectes en la nomenclatura científica. Exemple d'això és el cas del nom dellavió atribuït incorrectament aSymphodus doderleini.[3] La majoria dels ictiòlegs que han estudiat els peixos de la marCatalana, en lloc del nom genèricSymphodus (Rafinesque,1810), han emprat el sinònim posteriorCrenilabrus (Cuvier,1815) i el darrer en fer-ho servir fou Nadal Fortià.[4] El primer a fer ús deSymphodus fou Fage,[5] i molt més tard el seguiren Lozano Rey,[6] Lloris et al.[7] i Sostoa et al.[8]

En la nomenclatura popular catalana el nom detord és aplicable indistintament a qualsevol espècie dels gèneresLabrus iSymphodus. El mateix s'esdevé en la nomenclatura italiana. Així, i segons Tortonese: "Tordi è il nome italiano che vale per tutti i Labrus e che si ritrova in molti dialetti... I nomi dialettali in uso per i Labrus si applicano molto spesso anche ai Symphodus."[9]

Morfologia

[modifica]

Són peixos de cos generalment allargat, moderadament comprimit, recobert d'escates grosses, amb la boca més aviat petita i protràctil, i els llavis generalment carnosos i gruixuts. Les dents (caniniformes o incisiviformes) presents en una o més sèries sobre les maxil·les, manquen totalment sobre elvòmer i els palatins. Els ossos faringis porten dents granulars: els inferiors estan soldats, mentre que els superiors segons, tercer i quart estan també soldats formant la placa faríngia superior. Lalínia lateral generalment té una marcada inflexió cap avall anterior al peduncle caudal.Aleta dorsal única, allargada i amb els radis espinosos units als radis tous. Aletes ventrals en posició toràcica. Marge posterior de lacaudal generalment arrodonit o recte.[10] Aleta anal també allargada. 23-42vèrtebres.Opercle llis i preopercle dentat. Solen ésser petits però n'hi ha de tropicals amb talles molt grosses. Segons lesespècies, presenten casos d'hermafroditisme i dedimorfisme sexual molt marcats. Són generalment termòfils, de colors molt variats i sovint molt vistosos. El color no depèn sols de l'edat i el sexe: també hi ha variacions individuals, motivades o no pels colors dominants a l'entorn del lloc on viuen.[3]

Reproducció

[modifica]

Gairebé totes les seues espècies europees sónhermafrodites proterogíniques, és a dir neixen femelles però, a mesura que van creixent, les femelles dominants es van transformant d'una manera gradual en mascles.[11][12] En moltes espècies el canvi de sexe va acompanyat d'un notable canvi de coloració: la de la fase inicial femenina és la lliurea primària, i la de la fase masculina és la lliurea secundària.[10]

Alimentació

[modifica]

Mengen petitscrustacis,mol·luscs icucs.

Hàbitat

[modifica]

Viuen a fons rocallosos, algars opraderies (poquesespècies viuen a lasorra).

Costums

[modifica]

N'hi haespècies que actuen com a desparasitadors.

Taxonomia

[modifica]

Són 500 espècies repartides en 60gèneres:

Referències

[modifica]
  1. ZipCodeZoo.com(anglès)
  2. Quignard, J. P., 1966. Recherches sur les Labridés (Poissons, Téléostéens, Perciformes) des côtes européennes. Systematique et Biologie. Naturalia monspel. (sér. Zool.), núm. 5.
  3. 3,03,13,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier, 2000.Peixos de les Illes Balears.Editorial Moll, Palma. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13.ISBN 8427360134. Pàgs. 198-199.
  4. Nadal Fortià, J.,1981. Els nostres peixos. Publicació del Departament de Biologia del Col·legi Universitari de Girona, editada per la Diputació.Girona.
  5. Fage, L.,1907. Essai sur la faune des Poissons des Îles Baléares et description de quelques espèces nouvelles. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale, IVè série, 7: 69-73.París.
  6. Lozano Rey, L.,1952. Ictiología Ibérica. Peces Fisoclistos, subserie Torácicos. Primera y Segunda parte. Memorias de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Vol III.Madrid.
  7. Lloris, D., J. Rucabado, L. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig,1984. Tots els Peixos del mar Català. I: Llistat de cites i referències. Treballs de la Societat Catalana d'Ictiologia i Herpetologia, núm. 1, 208 pp.Barcelona.
  8. Sostoa, A. de, et al.,1990. Peixos. A: Història Natural dels Països Catalans, vol. 11.Barcelona.
  9. Tortonese, E.,1975. Fauna d'Italia.Osteichthyes (Pesci ossei). Parte Seconda. Edizioni Calderini.Bolonya.
  10. 10,010,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma:Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 75 i 76.
  11. FishBase(anglès)
  12. Thresher, R.,1984.Reproduction in Reef Fishes.Neptune City,Nova Jersey,Estats Units: T. F. H. Publications.
  13. ITIS[Enllaç no actiu](anglès)
  14. NCBI(anglès)
  15. MarineSpecies.org(anglès)
  16. The Taxonomicon(anglès)
  17. UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu](anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Wheeler, A., 1985.The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició,Londres: Macdonald.
  • Nelson, J.,1994.Fishes of the World, 3a edició.Nova York,Estats Units: John Wiley and Sons.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
CommonsModifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Làbrids&oldid=34745611»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp