l'Orxa (ca) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Capital | Lorcha(en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 581(2024) (18,27hab./km²) | ||||
| Gentilici | orxana, orxà | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 31,8 km² | ||||
| Altitud | 268 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Alcoi | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Santa Maria Magdalena Del21 al25 de juliol | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Juan Guillermo Moratal Cloquell | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03860 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03084 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03084 | ||||
| Lloc web | lorcha.es | ||||
L'Orxa (castellà:Lorcha, oficialment l'Orxa/Lorcha) és un municipi delPaís Valencià a lacomarca delComtat. Antigament també coneguda com aPerputxent.
No és possible datar l'antiguitat del lloc, però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vessants del castell (edat del bronze); Canàssia, (necròpoliromana i jacimentmedieval).
Malgrat tot, la primera referència a l'Orxa apareix en elsegle xiv, atribuïda a una població de nom Perputxent, en honor de lavall on s'ubica, que, junt ambBenillup,Alcanesia iBeniarrés, constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut comHisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq, igual quePolop,Tàrbena,Margarida,la Jovada,Castell de Castells,Queirola ila Vall de Gallinera.
Després de l'ocupació cristiana, continuà regentat pel cabdill musulmà que establí pacte de vassallatge ambJaume I mitjançant elPacte del Pouet (1244), que establia la concessió de la meitat de les rendes i pertinences. Durant les revoltes que protagonitzàAl-Azraq fou destruït. El1269, el rei cedí la vila i el castell aGil Garcés d'Azagra. PosteriormentArnau de Romaní en fou el propietari, encara que donà el castell i la vall a l'Orde de l'Hospital l'any1288. Més tard, el1319, el senyoriu passà al deMontesa per privilegi deJaume el Just. Després de l'expulsió dels moriscos, la vila fou repoblada permallorquins. El 1644 l'Orxa quedava derruïda per un terratrèmol. El1646 contenia 30 cases.
L'arribada deltren Alcoi-Gandia el 1893 va comportar una important millora en les comunicacions.
Cal destacar que, segons recents investigacions, i contràriament al que es pensava fins ara, l'Orxa i lavall de Perputxent, en general, mai no foren de l'Orde del Temple, sinó que el1288 esdevingueren propietat de l'Orde de l'Hospital. Segons apunta elCentre d'Estudis Contestans, el malentés es deu a una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns,El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s'ha obtingut amb l'anàlisi i l¡estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels hospitalaris.
Al municipi hi ha una sèrie dedespoblats moriscos, antics pobles que van perdre la població el1609 a causa de l'expulsió dels moriscos i no van ser repoblats, com Almadec o Alquenènsia.
La primera vegada que apareix documentat va ser Alquenènsia, situat a la frontera del terme de l'Orxa i el deBeniarrés. El lloc apareix documentat al cens del1379, avui sols hi queden quatre cases. Abans de l'expulsió dels moriscos, formava part de lavall de Perputxent junt amb Beniarrés, l'Orxa,Benillup de Perputxent,Gaianes,Fontitzelles, Almadec iBenitàixer. Una llegenda local explica que la zona va serrepoblada per mallorquins després que la seva propietària, l'anomenada "Viuda de l'Orxa", els la cedís a canvi de res.[1]
La indústriapaperera dugué els millors anys de prosperitat i riquesa per a les comarques entreXàtiva iAlcoi a la fi del segle xviii.Banyeres de Mariola,Alqueria d'Asnar o Alcoi es convertiren en els principals centres de les indústries de manipulació del paper, els quals generaren una gran activitat econòmica que donava treball a famílies senceres. Els millors resultats es produïren amb l'auge en el consum delpaper de fumar. Hui dia el sector és història en la comarca, i només en queda algun taller testimonial a l'Alqueria d'Asnar.
A l'Orxa, la major part de la població activa treballava en una fàbrica de paper, mentres que la resta vivia de l'agricultura de secà, fonamentalment l'olivera i l'ametler. A partir del1950 el poble patí una gran davallada demogràfica a causa de l'emigració interior, aAlcoi, i l'exterior, aFrança. Elpadró de2004 enregistrava 735 habitants i confirmava així la tendència a la baixa, per comparació al padró de1994, que comptava 848 orxans.
El març de 2002 tancà la darrera fàbrica de paper del poble, Raduán, SA, i posà fi així a l'activitat de la fabricació de paper al municipi. Va ser una de les dues empreses que mantingué amb independència el seu negoci després de la fusió el1934 de la majoria d'empreses del sector, que s'agruparen en la raó social de Papeleras Reunidas, S.A. Amb vora un centenar de treballadors, havia iniciat la seua activitat quasi un segle arrere amb la fabricació de papers seda isulfits, el famós paper de Manila"que va embolicar lestaronges valencianes per tot el món. Amb el tancament definitiu, la direcció de l'empresa va despatxar els 43 treballadors que quedaven, els quals ja havien patit unasuspensió de pagaments i la reducció de la plantilla a la meitat. Alguns atribuïxen l'acomiadament dels treballadors a la gestió duta per la direcció, i a l'administració, així com als seus assessors i als qui van recomanar en un informe la clausura de la fàbrica, en benefici dels interessos familiars.
Els 32,8 km² de superfície veuen passar elSerpis, convertit aquí en tancat de pesca. L'orografia esquerpa del terme l'ha convertit en destinació habitual de visitants que hi practiquensenderisme,espeleologia,escalada,equitació ocicloturisme, en paratges com ara la cova de Bassiets, la serra la Safor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits, la font Serquera i, també, lacova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí,Patrimoni de la Humanitat.
Entre el patrimoni cal destacar:
El Ple de l'Ajuntament està format per 7regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors delPartit Popular (PP) i 3 de Tots per l'Orxa (TPL).[2]
Anteriorment, en2015 el TPL obtingué l'alcaldia amb 4 regidors per 3 del PP.En leseleccions del 2011, el PP obtingué 4 regidors, per 3 delPSPV.En leseleccions del 2007, Els Verds no es van presentar i el PP obtingué 4 regidors, per 3 delPSPV.En leseleccions de 2003 el PP aconseguí 2 regidors. El PSPV n'obtingué 3, de regidors iEls Verds-Entesa altres 2. L'alcaldia va caure en mans del PP per primera volta en la història de la democràcia, gràcies al pacte amb Els Verds.
Des de2019 l'alcalde de l'Orxa és Juan Pablo Pinar Mas delPartit Popular (PP).[3]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Cloquell Bonell | PCE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Pedro Llorens Pérez | UIL | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Pedro Llorens Pérez | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Guillermo Moratal Cloquell | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Guillermo Moratal Cloquell | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Guillermo Moratal Cloquell | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Arnaldo Dueñas Crespo | TPL[a] | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Juan Pablo Pinar Mas | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[3] | ||||
