 | Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Camp. Vegeu-ne altres significats a «Albiol». |
| ||||
| Tipus | municipi de Catalunya | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Tarragona | |||
| Comarca | Baix Camp | |||
| Capital | l'Albiol | |||
| Població humana | ||||
| Població | 557(2025) (27,44hab./km²) | |||
| Llars | 18 (1553) | |||
| Gentilici | Albiolenc, albiolenca | |||
| Idioma oficial | català | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 20,3 km² | |||
| Altitud | 823 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| • Alcalde | Andreu Carrasco Sardá(2019–) | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 43479 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi INE | 43003 | |||
| Codi IDESCAT | 430038 | |||
| Lloc web | albiol.cat | |||
L'Albiol (delllatíalveolus, diminutiu d'alveus, 'conca') és unmunicipi de lacomarca delBaix Camp. Limita al nord-est ambAlcover, al nord ambMont-ral, a l'oest ambVilaplana, al sud-oest ambl'Aleixar i al sud ambla Selva del Camp.
El terme es divideix en tres parts:
L'altitud del terme oscil·la entre 230 i 985 metres. El terme té unes 800 hectàrees de bosc, sobretot pins, i 400 de garriga i erm.
El principal cultiu és l'avellana (460 hectàrees), i després l'olivera, la vinya i els cereals. L'agricultura es concentra a la Vall de Bonretorn, a la part baixa de la Vall de la Selva, i en alguns planells aïllats. La part alta del terme municipal és ocupada per bosc.[1]
L'església parroquial de Sant Miquel està datada a la seva portalada de 1791, tot i que té una sepultura de 1766. És d'una nau única amb capelles obertes entre els contraforts. El seu altar major, procedent segons la tradició del convent deSant Francesc de Reus, va desaparèixer i té ara una talla policromada de Sant Miquel del segle xviii.
L'ermita de la Mare de Déu de les Virtuts, que feia de lloc de reunió de la batllia de Samuntà, es troba al terme d'Alcover, però pertany a la parròquia de l'Albiol.Actualment[Quan?] està enrunada.
Al seu terme hi ha també l'ermita delMas de l'Anguera, a l'anticcamí de Reus a Prades, dedicada a la Immaculada Concepció.
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| les Masies Catalanes | 448 |
| l'Albiol | 89 |
| Bonretorn | 1 |
| Font:Idescat | |
És possible que una fortificació sarraïna en aquest lloc fos conquerida, després de la batalla del coll ara conegut com aColl de la Batalla, perGuillem de Claramunt, al començament del segle xii, i arrasada.
El1128 apareix un Guerau de l'Albiol company deRobert d'Aguiló. El25 de juny de1158 el comteRamon Berenguer IV va cedir el lloc, part de la batllia deSiurana, a Joan de Martorell, en franc alou, per repoblar-lo i fortificar-lo. Martorell va entrar a la canònica de Tarragona i va cedir els seus drets al bisbe de TarragonaHug de Cervelló el1164 que la va cedir a Guerau d'Avinyó, que es creu que llavors es va dir Guerau de l'Albiol; el1167 n'era senyor Guerau Dalmau, potser el mateix Guerau d'Avinyó, i elcastell ja estava bastit. L'arquebisbe va comprar els drets reials el1187. El1194 la senyoria era dels canonges i el1198 la reina vídua naSança en va reconèixer la possessió plena a l'església, passant definitivament al Camp. Entre el1195 i el1209 Dalmau de l'Albiol, hereu de Dalmau d'Avinyó, i la seva muller Berenguera, van vendre els drets alpaborde de Tarragona,Ramon de Sant Llorenç, amb diners deixats pel comú de la Selva; el següent paborde Ferrer Pallarès, va cedir elsemprius, llenyes, aigües, menes i pedres del terme als selvatans (1248). El1223 es va establir una devesa aBonretorn (els pobladors de l'Albiol ja en tenien una per carta del1167). El poble es va començar a configurar al segle xv aglutinant població esparsa de masos o cases, però el1584 encara és descrit pel rector com un gran terme ple de masies escampades. L'explotació d'unes mines d'argent a Bonretorn està documentada fins a1396; el1495 s'esmenta un Mas de la Fusina, lligat a una indústria d'aiguardent.
El1410 en extingir-se la pabordia, el terme fou cedit al canonge cambrer, que també era senyor deReus. Apareixen jurats documentats des del1494 i un batlle des del1584. En aquests anys l'activitat principal era la ramaderia, però al segle xv es va introduir l'avellaner.
El1646, durant laGuerra dels Segadors, les autoritats castellanes van obligar a desmantellar el castell, feina que van fer els selvatans el1654.
Extinta la cambreria, la senyoria va passar a l'arquebisbe. El nucli modern es va bastir després de l'enderrocament del castell. La rectoria fou construïda al segle xviii. El1830 tenia 264 habitants i va pujar a 386 el1842, després va caure (287 el1857 després de perdre part del terme) i va tornar a pujar (319 el1897). El1837 es va incorporar al terme el deSamuntà, a la vall de Rascaç, que pertanyia alcomtat de Prades; el1854 una part del terme, justament les terres més planes i riques, van ser incorporades aLa Selva del Camp,Alcover,L'Aleixar,Almoster iCastellvell del Camp.
El3 de setembre de1873 durant la darreraguerra carlina, els liberals de Reusvan intentar atrapar el cap carlíCercós, però aquest els va derrotar.[2] Els liberals es van anar a refugiar al fort de La Selva mentre que els seus ferits eren cosits a trets pels carlins.
Del castell en queden restes de la muralla, amb algunes torres mig caigudes, i s'endevinen les edificacions centrals.[1]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
La població era de 277 habitants el1900 i 318 el 1910, però al començament de la Guerra Civil era només de 208. El 1975 va arribar al mínim de 74 habitants (76 el 1981) per anar pujant fins als poc més de 450 habitants actuals.
Nombre de regidors per partit[3][4]
| Partit | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 3 | - | ||
| PSC | - | - | 0 | 0 | 0 | 0 | 4 | 6 | 4 | 1 | 1 | 3 | ||
| PP | - | - | - | - | - | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | - | - | ||
| ERC | - | - | - | - | - | - | - | 0 | - | 3 | 3 | 4 | ||
| ECP | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 0 | ||
| CiU | - | - | 5 | 5 | 5 | 5 | 1 | 1 | 3 | 3 | - | - | ||
| UCD | 5 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| Altres | 0a | 5b | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| Total | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | ||
aPTC;b Agrupación de vecinos de l'Albiol; | ||||||||||||||
Municipis delBaix Camp | ||
|---|---|---|
l'Albiol · l'Aleixar · Alforja · Almoster · Arbolí · l'Argentera · les Borges del Camp · Botarell · Cambrils · Capafonts · Castellvell del Camp · Colldejou · Duesaigües · la Febró · Maspujols · Montbrió del Camp · Mont-roig del Camp · Prades · Pratdip · Reus · Riudecanyes · Riudecols · Riudoms · la Selva del Camp · Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Vilanova d'Escornalbou · Vilaplana · Vinyols i els Arcs |  | |
