Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

L'ésser i el no-res

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreL'ésser i el no-res
(fr)L'Être et le NéantModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
SubtítolEssai d'ontologie phénoménologiqueModifica el valor a Wikidata
Tipusobra escritaModifica el valor a Wikidata
AutorJean-Paul SartreModifica el valor a Wikidata
LlenguafrancèsModifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança, 1943Modifica el valor a Wikidata
EditorialÉditions GallimardModifica el valor a Wikidata
TemaontologiaModifica el valor a Wikidata
GènereassaigModifica el valor a Wikidata
MovimentExistencialisme ateuModifica el valor a Wikidata
Premis
PremisEls 100 llibres del segle de Le MondeModifica el valor a Wikidata
Goodreads (obra): 973089Modifica el valor a Wikidata

L'ésser i el no-res és una obra deJean-Paul Sartre publicada el1943. A partir de la influència deMartin Heidegger, ja evident al títol, Sartre intenta definir què vol dir existir i ésser en un dels tractats d'ontologia més importants de la història de la filosofia, segonsMartin Seymour-Smith.[1]

Sartre defineix elno-res bàsicament per les expectatives no complertes, el buit existencial que deixen constitueix en cada persona tant com el que és, ja que la decepció és una característica essencial ja des del moment del naixement: no es poden tenir sempre els propis desitjos satisfets (aquest pessimisme és un dels trets identitaris de l'existencialisme). En la persona, això s'accentua pels rols socials, que defineixen tant el que hom és com el que hom no és (definició per negació). Cadascú ha de procurar un equilibri entre el que voldria ser, la possibilitat i els rols socials per arribar a la plenitud.

Aquest equilibri sovint atempta contra lamoral burgesa, que reprimeix una part molt important de lapersonalitat. La repressió sorgeix en adonar-se de la presència de l'altre, que esdevé objecte; al mateix temps que hom esdevé objecte per a un altre subjecte. Aquesta percepció doble fa que s'intenti arribar a l'entesa, sent l'objecte que l'altri vol per tal de guanyar-se el seu afecte i a la inversa. La moral no corrompuda no tracta els altres com a objectes, sinó com a subjectes i, per tant, permet que cadascú sigui sempre subjecte per als altres. Però la moral a l'ús redueix la persona a un aspecte concret, jutjant-la i encasellant-la dins d'un rol, omplint-la de no-res perquè limita les seves possibilitats d'ésser. Per aquest motiu, Sartre afirma que els altres són l'infern.

Referències

[modifica]
  1. Seymour-Smith, Martin.The 100 Most Influential Books Ever Written (en anglès). Kensington Publishing Corporation, 2001.ISBN 0806521929. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27ésser_i_el_no-res&oldid=34473417»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp