The Hunger | |
---|---|
![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Tony Scott |
Protagonistes | |
Producció | Richard Shepherd |
Guió | Ivan Davis, basat enThe Hunger deWhitley Strieber |
Música | Denny Jaeger Michel Rubini |
Fotografia | Stephen Goldblatt |
Muntatge | Pamela Power |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | MGM/UA Entertainment |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1983 |
Durada | 96 minuts |
Idioma original | Anglès |
Versió en català | ![]() |
Color | en color![]() |
Pressupost | 10.000.000 $![]() |
Recaptació | $10,2 milions |
Descripció | |
Basat en | The Hunger(en)![]() ![]() |
Gènere | cinema de terror,thriller eròtic,cinema de vampirs,cinema LGBT,cinema eròtic,pel·lícula basada en una novel·la ithriller![]() |
Qualificació MPAA | R![]() |
Lloc de la narració | Nova York![]() |
Època d'ambientació | dècada del 1980![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
L'ànsia (títol original enanglèsThe Hunger) és una pel·lícula deterror britànica de1983, dirigida perTony Scott i protagonitzada perCatherine Deneuve,David Bowie iSusan Sarandon. Ha estat doblada al català.[1]
Miriam Blaylock col·lecciona no només art delRenaixement i penjolls de l'Antic Egipte sinó, sobretot, amants i ànimes. Moderna i elegant, Miriam: una vampiressa intemporal resident aManhattan, beneïda amb la bellesa i maleïda amb la seva set de sang. John és el seu fidel company i marit. En l'amor, en la vida, en la nostàlgia, són inseparables. Però quan John comença a envellir sobtadament i ha de recórrer a una especialista engeriatria a la recerca d'ajuda, Miriam fixarà els seus ulls en ella com a substituta de John.[2]
L'ànsia no va ser especialment ben rebuda en el seu llançament inicial, i va ser atacada per molts crítics per l'atmosfera pesada i les imatges, el ritme i la trama lents. Per exemple,Roger Ebert, delChicago Sun-Times, la va descriure com "una pel·lícula de vampirs angoixosament dolenta". Camille Paglia escriu que és gairebé una obra mestra del "gènere clàssic del cinema de vampirs", però que està "arruïnada per grans errors, com quan Catherine Deneuve gateja de quatre grapes, bavejant sobre una persona la gola de la qual ha estat tallada". Elaine Showalter la descriu com una "pel·lícula de vampirs post-modernista" que "llança vampirisme en termes bisexuals, basant-se en la tradició de la vampiressa lesbiana... contemporània i elegant, que també és inquietant en el seu suggeriment que els homes i les dones en la dècada de 1980 tenen els mateixos desitjos, els mateixos apetits i les mateixes necessitats de poder, diners i sexe".
No obstant això, la pel·lícula aviat va trobar un grup de seguidors que li van rendir culte, en resposta a la seva atmosfera fosca i glamurosa. La cançó de BauhausBela Lugosi's Dead sona en els crèdits d'introducció i al principi. La pel·lícula: popular entre alguns segments de la subcultura gòtica que va inspirar una sèrie de televisió de breu durada del mateix nom.
Música original de Michel Rubini i Denny Jaeger: