La lletraL deriva delsemític i va ser adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra gregalambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
Quan n'hi ha dues de seguides, llavors fa eldígrafll que representa el solateral aproximant palatal sonor. Antigament també podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.
Per a distingir el so lateral palatal deldígraf ll [ʎ] del so de laela geminada [ɫ.ɫ] (p.ex; «cella» i «cel·la»), s'escriu unpunt alçat, o volat, entre les dues eles.
Vehicles: Si és de color blanc sobre fons verd indica que un conductor és novell; sobre fons blau indica vehicle en pràctiques a través d'una escola; en fons vermell, en pràctiques en un vehicle privat. A les matrícules, indica procedència deLuxemburg i, abans, deLleida
