Kurt Waldheim (pronunciació alemanya: [ˈkʊɐ̯t ˈvaldhaɪm] (
escolteu-ho);Sankt Andrä-Wördern,Àustria, 21 de desembre de 1918 -Viena, 14 de juny de 2007) fou unpolític idiplomàticconservadoraustríac. Més tard, fouSecretari General de les Nacions Unides entre 1972 i 1982 i posteriormentPresident d'Àustria entre 1986 i 1992.
Nasqué al 21 de desembre de 1918 a la ciutat de Sankt Andrä-Wördern, població situada prop deViena. Després d'estudiar secundària en una acadèmia de la capital del país entrà a estudiardret a laUniversitat de Viena, d'on es graduà el 1944. Un any abans, el 1943 i vestit amb un uniforme de l'exèrcit nazi engalonat, era a Kozara (actual Bòsnia) en el temps en què l'exèrcit nazi torturà i massacrà civils i on moriren al voltant de 25.000 partisans i ciutadans iugoslaus.
Membre de lasocialdemocràciacristiana austríaca, durant l'Anschluss d'Àustria l'any 1938 s'afilià a la Lliga d'Estudiants delPartit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i durant un breu temps fou membre de lesSturmabteilung (SA). L'any 1941 serví a laWehrmacht durant laSegona Guerra Mundial, i es rendí l'any 1945 a les forces britàniques aCaríntia.
L'any 1945 passà a ser membre del servei diplomàtic austríac gràcies als seus estudis dedret. Exercí de primer secretari de la delegació austríaca aParís des de 1948, i en el ministeri de relacions exteriors a Viena entre 1951 i 1956. Aquell mateix any fou nomenat ambaixador alCanadà, retornant l'any 1960 al ministeri. Posteriorment, l'any 1964, es convertí en el representant permanent d'Àustria davant l'Organització de les Nacions Unides. El 1968 esdevingué ministre federal encarregat d'assumptes estrangers com a membre delPartit Popular d'Àustria (ÖVP).
Secretari General de les Nacions Unides
[modifica]L'any 1971 fou derrotat en les eleccions per a presidència del seu país, però fou escollit successor d'U Thant com aSecretari General de les Nacions Unides. L'any 1976 aconseguí ser reelegit tot i trobar certa oposició.
Durant el seu càrrec Waldheim obrí i dirigí múltiples conferències internacionals afavorides per l'ONU. Entre aquestes s'inclouen la Tercera sessió de la Conferència de Comerç i desenvolupament de les Nacions Unides, realitzada aSantiago de Xile l'abril de 1972; la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, realitzada aEstocolm el juny de 1972; la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre la Llei del Mar, realitzada aCaracas el juny de 1974; la Conferència sobre la Població Mundial, realitzada aBucarest l'agost de 1974; i finalment la Conferència Sobre l'Alimentació Mundial, realitzada aRoma el novembre de 1974.
Al concloure aquest segon mandat, unveto imposat per laRepública Popular de la Xina li impedí presentar-se per a un tercer mandat, sent substituït perJavier Pérez de Cuéllar.
L'any 1986 Waldheim tornà a postular-se en les eleccions del seu país, i a diferència de l'ocasió anterior, en sortí guanyador.
Fou aleshores quan s'inicià l'Afer Waldheim. Abans de les eleccions, la revistaProfil revelà que, en una autobiografia recentment publicada, existien algunes omissions respecte a la vida de Waldheim entre 1938 i 1945. Poc temps després es sabé que Waldheim havia mentit sobre el seu servei a laSturmabteilung-ReiterCorps, una divisió paramilitar delPartit Nazi, abans de la guerra. Així mateix també havia obviat la seva missió com a oficial coordinador de la batalla deSalònica (Grècia) entre 1942 i 1943, en la qual moltsjueus foren deportats. L'especulació va créixer i Waldheim es veié involucrat i acusat de complicitat encrims de guerra.
Durant el seu pas per la presidència del seu país (1986-1992) Waldheim i la seva esposa foren declarats en diferents païsospersonae non gratae i l'any 1987 foren inclosos en una llista d'observació per a impedir el seu ingrés alsEstats Units d'Amèrica. En els seus 6 anys de govern, Waldheim no realitzà gaire visites a països estrangers, exceptuant les seves visites a laCiutat del Vaticà i als països d'Orient Mitjà.
A causa de la creixent controvèrsia mundial, el govern austríac decidí consultar un comitè internacional d'historiadors per a examinar la vida de Waldheim entre 1938 i 1945, i finalment no trobaren cap prova que l'involucrés en crims de guerra.
Waldheim i elpresident dels Estats UnitsJimmy Carter són els responsables de la gravació dels discursos que foren enreegistrats en eldisc d'or inclòs a lasonda espacialVoyager. Aquest disc actualment és a l'espai exterior.
