| Tipus | llengua |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 3 (2001) |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües chapacuranes | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cap valor |
| Glottolog | kuyu1236 |
| Linguist List | ite-kum |
| IETF | cap valor |
Elkumaná (cumaná) és unallengua chapacurana possiblement extingida. Diversos noms atribuïts a la llengua a Campbell (2012)[1] són Torá, Toraz (diferent deltorá), i cautario, l'últim potser després del riu local i Abitana-Kumaná (diferent de l'abitana).
A més, hi ha una llengua chapacurana anomenada "Kujubim" (Kuyubí, Cojubím), que encara es parla. L'endònim, "Kaw To Yo" (o "Kaw Tayó", que significa "menjadors de peixospayara"), pot ser la font del riu i el nom de la llenguacautario.[2] Les fonts que enumeren una no en detallen l'altra, de manera que poden ser el mateix idioma.[3]
El vocabulari conjubim de Sampaio & da Silva (2011):[4]
| glossa | Conjubim |
|---|---|
| ‘Jo (1sg)’ | pa |
| ‘tu (2sg)’ | ma |
| ‘nosaltres (1pl)’ | ti |
| ‘molts' | napa |
| ‘un’ | tan |
| ‘dos' | wakoran |
| ‘gran’ | pu |
| ‘petit’ | pe |
| ‘dona’ | tana'man |
| ‘home (adult masculí)’ | namankon |
| ‘nen’ | rato |
| ‘persona (home individual)’ | piten |
| ‘ocell’ | pune |
| ‘gos' | kinam |
| ‘poll’ | piw |
| ‘arbre’ | pana |
| ‘llavor’ | tukayn |
| ‘fulla (botànica)’ | tan |
| ‘arrel (botànica)’ | toka ijn pana |
| ‘carn humana’ | nawa zip |
| ‘sang’ | wik |
| ‘os' | pat |
| ‘ou’ | pariz |
| ‘greix’ | mapum |
| ‘bamya’ | tataw |
| ‘cua’ | kipun |
| ‘cabell’ | tunam upek |
| ‘cap’ | pupek |
| ‘orella’ | tenetet |
| ‘ull’ | tok |
| ‘nas' | pul |
| ‘dent’ | jat |
| ‘llengua (anatomia)’ | kapajak |
| ‘ungla’ | tupi |
| ‘peu’ | tinak |
| ‘genoll’ | toko zimtinak |
| ‘mà’ | pepeje tipan |
| ‘panxa’ | takawta |
| ‘cor (òrgan)’ | tuku rutim |
| ‘fetge’ | tawan |
| ‘beure’ | tok |
| ‘menjar’ | kaw |
| ‘mossegar’ | kiw |
| ‘cendra’ | pop |
| ‘cremar’ | pop |
| ‘veure’ | kirik |
| ‘escoltar’ | rapat |
| ‘dormir’ | pupiyn |
| ‘morir’ | pinĩ |
| ‘matar’ | puru |
| ‘nedar’ | mara kujan |
| ‘volar’ | ze |
| ‘caminar’ | wana |
| ‘reclinar’ | titim |
| ‘seure’ | pe |
| ‘aixecar’ | pak |
| ‘donar’ | ni |
| ‘sol’ | mapitõ |
| ‘lluna’ | panawo |
| ‘estrella’ | pipojõ |
| ‘aigua’ | kom |
| ‘pluja’ | pipan narikom |
| ‘sorra’ | tinak |
| ‘terra’ | tinak |
| ‘tabac’ | ju'e |
| ‘foc’ | pite |
| ‘vermell’ | siwí |
| ‘blanc’ | towa |
| ‘nit’ | pisim |
| ‘calent’ | nok |
| ‘fred’ | tiw |
| ‘ple’ | pẽpe |
| ‘bo’ | nami |
| ‘rodó’ | pu |
També hi ha disponible una llista de paraules amb 793 ítems de Rodrigues Duran (2000).[5]
Cursiva indicallengua extingida |
