 Ksi del Bover |
|---|
| Tipus | estel,estrella variable eruptiva,font propera a infrarrojos ifont d'emissió de raigs UV |
|---|
| Tipus espectral(estel) | G7 V[1] |
|---|
| Constel·lació | Bover |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
| Característiques físiques i astromètriques |
|---|
| Radi | 0,83 R☉ |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 4,593 (banda V)[2] |
|---|
| Temperatura efectiva | 5.511 K[3] |
|---|
| Paral·laxi | 148,98 mas[4] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −66,43 mas/a[4] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 154,98 mas/a[4] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 3,26 km/s[5] |
|---|
| Velocitat radial | 1,39 km/s[6] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 34.000 cm/s²[3] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 14h 51m 23.3799s[4] |
|---|
| Declinació (δ) | 19° 6' 1.6994''[4] |
|---|
| Metal·licitat | −0,14[7] |
|---|
| Edat estimada | 200 milions d'anys |
|---|
| Format per | |
|---|
| Catàlegs astronòmics |
|---|
|
Ksi del Bover (ξ Bootis) és unestel binari demagnitud aparent +4,55 en laconstel·lació delBover, el pastor de bous. S'hi troba a només 22 anys llum de distància delSistema Solar i forma part del corrent d'estels de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major. L'estel conegut més propera a Ksi Bootis ésGliese 526, distant 6,9 anys llum.[8]
L'estel principal del sistema,Ksi del Bover A (GJ 566 A), és unanana groga detipus espectral G8V, una mica més freda i menys lluminosa que elSol.[9] La seva temperatura superficial és de 5.130 K i la sevalluminositat és la meitat de la que té el Sol. La seva massa (entre 0,90 i 0,94masses solars) i el seu radi (0,89radis solars) revelen un estel una mica més petit que el Sol, però l'edat del qual sembla significativament menor, compresa entre 60 i 1.000 milions d'anys. Presenta intensa activitat cromosfèrica i és unestel variable BY Draconis, amb una variació de 0,15 magnituds al llarg d'un cicle de 10,137 dies.[10]
L'estel secundari,Ksi del Bover B (GJ 566 B), és unanana taronja de tipus K4V amb una massa entorn del 70% de la massa solar i un radi el 71% del solar.[11] La seva lluminositat és només el 6,1% de la del Sol. La separació entre ambdues estels fluctua entre 16,5 i 50,7 UA en unaòrbita excèntrica en la qual empren uns 152 anys a completar.[8]
Petites variacions en la velocitat orbital de Ksi del Bover B poden deure's a l'existència d'un tercer cos amb una massa entre 1 i 9 vegades la massa deJúpiter orbitant al voltant d'aquest estel.[12]
- ↑Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059.DOI:10.1086/378365.
- ↑ «Photometric and astrometric observations of close visual binaries». Astronomy and Astrophysics, 1982, pàg. 221–235.
- ↑3,03,1 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55.DOI:10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑4,04,14,24,34,4Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664.DOI:10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 9-2010, pàg. 79–79.DOI:10.1051/0004-6361/200913725.
- ↑David Montes «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2010, pàg. A12.DOI:10.1051/0004-6361/201014948.
- ↑Ulrike Heiter «Stars within 15 Parsecs: Abundances for a Northern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 2-2005, pàg. 1063–1083.DOI:10.1086/427250.
- ↑8,08,1Xi Bootis (Solstation)
- ↑GJ 566 A - Star in double system (SIMBAD)
- ↑Xi BootisArxivat 2016-03-04 aWayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑GJ 566 B - Star in double system (SIMBAD)
- ↑Campbell, B., Walker, G. A. H., & Yang, S. «A search for substellar companions to solar-type stars». Astrophysical Journal, 331, 1988. pp. 902-921.
.svg)
