Krishna toca la flauta, coberta per la serp-déuAnanta Shesha. Baix relleu al temple de Somnathpur, a Karnataka (l'Índia).La mare Iashoda banya al nadó Krisna (il·lustració d'un manuscrit delBhagavat-purana, Bombai, 1500 aprox., 10,4 × 20,5 cm).Calendari i almanac corresponent als anys 1871-1872; deRayastán (l'Índia); la columna esquerra mostra els deu avatars de Visnú, la columna central dreta mostra els dotze signes del zodíac hinduista; el panell de dalt mostra aGanesha amb dues esposes; el segon panell mostra a Krishna amb dues dones.Krishna apareix davant les gopis a la vora del riuIamuna (il·lustració d'un manuscrit delBhagavat-purana,Bombai, l'Índia, 1760-1765, 20,5 × 28,6 cm).Krishna i les gopis; sèrieragamala, c. 1710, pintura sobre paper (19 × 18 cm); actualment en el Museu Britànic.Krishna es troba amb les gopis a la nit (1765); d'un manuscrit del textGuita-govinda, sobre paper (14,9 × 25,1 cm); actualment a BombaiKrishna mata al rei Kamsa mentre el seu germàBalaram mata a un lluitador; pintura, aquarel·la opaca i or sobre paper (23 × 19 cm), c. 1630; provinent deMewar (Rayastán).Krisna ―com aauriga― parla delBhagavad-gītā al seu amicAryuna.
Krixna (endevanagariकृष्ण,kṛṣṇa, "ombra" ensànscrit) és una divinitat important de l'hinduisme. El terme Krixna, en sentit literal significa "fosc" o "negre", i s'usa per mencionar algú de pell fosca. Sovint és representat amb pell blava més o menys ennegrida. En la major part de les tradicions hindús és ell mateix undéu i al mateix temps la vuitena encarnació (avatar) deVixnu.[1] Per als membres del correntVaixnava chaitanya representa la divinitat suprema i origen de totes les altres, la forma principal de Déu, de qui emanen Vishnú i els altres déus (comShiva iBrahma). És la divinitat més venerada a l'Índia i es considera com un personatge simbòlic aborigen que adopta molts noms i aspectes, integrat en elpanteó dels déus indoeuropeus. Un aspecte important de Krixna és la seva condició de tenir cura de les vaques sagrades. Els múltiples aspectes de Krixna estan narrats en els llibres sagratsRig Veda,Mahabharata,Bhagavad-gita,Srimad Bhagavatam,Bhaktirasamrita sindhu iChaitanya charitamrita. La vida de Krixna inclou l'episodi del que va succeir amb els seus ossos una vegada mort, és en aquest darrer aspecte similar al que va passar amb les despulles de l'heroi grecAquil·les. Alguns especialistes també destaquen paral·lelismes en la vida de Krixna iJesucrist.[2]
El mateix Krixna declara: «Sempre que la rectitud decau i augmenta la injustícia, jo em manifesto; i per a la protecció dels virtuosos, la destrucció dels viciosos i el restabliment de la rectitud, jo encarno d'era en era» (Bhagavad-gītā, capítol IV, versos 7-8).
Ensànscrit significa ‘negre’ o ‘fosc’. Segons la tradició, aquest era el color de la pell del déu, encara que en les figuracions artístiques la seva pell sol ser de color blau.
nom que reben elsshudras (‘esclaus', membres de la quarta casta) en el continent Shalmala Duipa, un dels mítics continents concèntrics (duipas) que envoltarien l'Índia.[13]
D'acord amb la majoria dels diccionaris estàndard, la paraulakrixna es tradueix com a ‘negre’ ensànscrit. Es relaciona amb paraules similars en altresidiomes indoeuropeus. A vegades es tradueix ‘el de pell fosca’ (o jugant de forma bastant absurda amb significats literaristolkenians, ‘el senyor fosc’). D'aquí el nom Syāma Súndara (‘negre bell’) o Navina Nirada (‘nou núvol’, núvol molt fosc, carregada de pluja).
Altres fonts proposen quekrishna no significa exactament ‘negre’, sinó ‘blau fosc’. Això pot estar connectat amb el fet de la pràctica moderna de representar a les deïtats hinduistes amb pell blava, en realitat no és exactament blau fosc, és del color d'un núvol delmonsó carregat de pluja, molt auspiciós a l'Índia, ja que fa que creixin les collites. Així, en les pintures, Krisna apareix sovint de color negre o blau. Per exemple lesmurtis (‘formes', estàtues) i representacions pictòriques del SenyorYagannatha (Krisna com a ‘Senyor de l'univers') aPuri. En aquestes representacions, el seu germà i germana apareixen amb un color molt més clar. Les primeres representacions pictòriques generalment el mostren negre.Les pintures miniaturesrajastanis (segle xvi) mostren una figura color marró o negre. Però des del segle xix apareix gairebé sempre amb pell de color blau.
El nom Krixna també podria significar ‘atractiu’, dekarshna (‘llaurar’,atreure la terra).
D'acord amb elVisnú-sajasra-nama (els ‘mil noms de l'Omnipenetrant’), Krixna és el nom número 57 del déu Visnú.
El termekrixna també apareix en el nom del textKrisna-iáyur-veda (‘coneixement negre sobre sacrificis'), que és una de les dues parts en què es coneix el Iáyur-veda, sent l'altra part elShukla-iáyur-veda (‘coneixement blanc sobre sacrificis').
Krixna pertanyia a la tribu delsiadus, de ladinastia lunar. Quan el savi Narada Muni va avisar el rei Kamsa (‘bronze’) ―tirà del regne de Vrisni amb seu a la ciutat deMathura― que moriria en mans d'un fill de la seva cosina Devaki amb el seu espòs Vasudeva (un noble de la cort), Kamsa els va fer empresonar. Encara que Devaki i Vasudeva van intentar no tenir fills (per a evitar que aquest morís), van tenir-ne un cada any. Kamsa va anar assassinant tots aquests fills nascuts en captivitat. El setè fill,Balaram, va escapar de la mort en ser transferit des de l'úter de Devaki empresonada al de Rohini (esposa no empresonada de Vasudeva, que havia quedat sota la cura del pastor Nanda i no tenia contacte amb Vasudeva des de feia diversos anys). Com a vuitè fill es va encarnarVisnu, en la forma de Krixna. Actualment ara existeix un temple (Krisna Yanma Bhumi) on elshinduistes creuen que estava la cel·la del rei Kamsa. Per a sostreure'l de la mort, el seu pare el va treure miraculosament de la cel·la i el va portar fins aVrindavan (a 10 km), on el va reemplaçar subreptíciament durant el somni per una bebè que acabava d'il·luminar l'esposa de Nanda, Yashoda. Va tornar a la cel·la, on la filla de Yashoda ―que en realitat era l'energia material de Krixna, coneguda comDurgá― es va donar a conèixer davant Kamsa i li va advertir que el fill que hauria de matar-lo ja havia nascut i que ell no podria evitar-ho ja que els plans de Visnú mai són frustrats. A la casa on va quedar Krixna, ja hi havia un bebè, que seria el seu germà gran,Balaram. En històries de l'adultesa de Krisna apareix també una germana menor,Subhadra, però no és nomenada en les històries de la joventut de Krishna.
Krixna és anomenatGóvinda (‘el que dona plaer a les vaques', pastor de vaques).[30] en contrast amb el seu germà Balaram, que és agricultor i és anomenat Hala-Iudha (‘que lluita amb l'aixada’).
El rei Kamsa, des de pocs mesos després de néixer Krixna, va començar a enviar monstres a matar al bebè ―una història molt coneguda és la de l'assassinat (en mans de Krixna, de pocs dies de vida) de Putana, que era unageganta enviada pel seu oncle el rei Kamsa per a donar-li mamar amb el seu pitenverinat―, i va continuar intentant-ho fins que Krixna, en complir 16 anys d'edat, va anar aMathura amb el pretext d'una contesacircense, on va matar tots els gladiadors que el seu tirànic oncle havia posat contra ell i després va matar-lo a cops.
En una ocasió, el nadó Krixna s'estava portant tan malament que la seva mare el va lligar a un morter de fusta pel ventre. El bebè es va deixar lligar per amor a la seva mare adoptiva, però tot gatejant va arrencar d'arrel dos arbres. Per aquest passatge és conegut com Dámodar (lligat amb cordes per la panxa). El significat d'aquesta història és que el Diví només es deixa atrapar per l'amor del devot.
Una de les històries més populars de l'Índia és la del bebè-déu Krishna khir-chor (‘el lladre de mantega’), que li roba (chora) a la seva mare la mantega (khīra) acabada de fer. A l'Índia tothom coneix els contes sobre la seva infància en els boscos deVrindavan. Un dels més famosos narra com la seva mare adoptiva, pensant que Krixna estava menjant fang, va fer-li obrir la boca i va veure-hi a dins l'univers sencer.
Krixna va passar la seva infantesa i adolescència a la regió deVrindavan (a 10 km de Mathura), enmig de pastors i pastores, una de les quals,Radha, va tenir amors amb ell. Krisna és conegut com Gópinath: l'estimat seductor de les gopīs (pastorets de vaques), particularment deRadha. Segons elGuitá govinda i altres nombroses obres, Krisna com a adolescent té enamoriscaments transcendentals amb lesgopis, que són les adolescents casades del poble deVrindavan. Els devots de Krisna creuen que aquestspassatemps liles (‘diversions') divins són el tema més profund de la sevateologia. En aquest sentit Krisna seria el contrapès de l'anterioravatar deVisnú, el SenyorRama, qui estava casat i va ser l'exemple de la fidelitat a les regles religioses i socials.Rama era l'encarnació divina de la veritat i la rectitud, mentre que Krisna és l'encarnació divina del goig i de l'amor.
Krixna és unadolescentpúber eternament d'uns 13 anys, i per això focus de devoció (és anomenat «l'amant», «el completament atractiu», «el flautista»). Sovint se'l representa tocant alguna de les sevesflautes travesseres, atraient i fascinant les gopis (pastores) púbers deVrindávan. La flauta representa la crida del Diví a les ànimes, que són personificades per les gopis o pastores. La unió de Krisna i Radha, molt celebrada en temples i festes de tota l'Índia, representa la unió del Diví amb l'ànima. Aquesta imatge, la unió de l'estimat amb l'estimada, es troba en els textos dels místics de diverses tradicions espirituals.
Krisna es va convertir en el rei delsiadavas (descendents del rei Iadu) aMathura. En aquest període va fer amistat amb el seu cosíArjuna i els altres príncepsPandaves del regne deKuru, a l'altre costat delriu Iamuna. Es va casar amb Rukmini, filla del rei Bhishmaka deVidarbha. Diverses dècades més tard, es va emportar als seus súbdits a Dwaraka (a l'actualGujarat).Krisna, juntament amb Arjuna, va ser responsable d'incendiar el bosc de Khandava per a alimentar Agni, el déu del foc.
En elMahabhárata, Krisna és cosí dels líders de tots dos grups contendents: elsPandaves i elskurus. Va tenir un paper important en la lluita pel tron de la ciutat de Jastinápur (fundada pel rei Jastin, de ladinastia lunar) quan es va tornar amic i aliat delspandaves (els cinc fills de Pandu). El seu germàBalaramam, afavoria en canvi als malvatskurus. Quan el kuru Dushasana va tractar de despullar Draupadi (l'esposa dels cinc Pándavas) davant la cort, Krisna la va protegir proveint-la d'infinita tela per al vestitsari que l'embolicava. Finalment Krisna es va posar en el bàndol dels pandaves (lluitava el seu millor amic, Arjuna). Malgrat ser Déu, va accedir a ser l'auriga de la quadriga d'Arjuna en la batalla. Per això se'l coneix com Partha Sárathi (‘auriga del fill de Prithu’).Al principi de la batalla, el seu cosí Arjuna no volia lluitar contra els seus familiars, però Krixna li va recitar elBhagavad-gītā (una secció delMahabhárata).
Segons el tractat d'astronomiaÀria-bhattíia, del matemàticÀria Bhatta (476-550), l'era duápara iuga va acabar ikali iuga va començar el18 de febrer del3102 a.C. a les 14h 27min 30 s.
Tanmateix, no està decidit sikaliiuga va començar:
el dia en què Duriodana va ser tirat a terra pel seu cosí Bhima (germà d'Arjuna), durant la batalla deKurukshetra[32] Segons aquesta tradició (la més coneguda), l'any 2000 hauria estat l'any 5101 de l'era kali iugá (la qual ―a diferència de l'era cristiana― comença amb unany 0).
Krixna va regnar alsiadus aDwáraka amb les seves 16.108 esposes (entre elles Rukmini i SatiáBhama). D'aquestes 16.108 esposes, vuit eren les seves esposes com a príncep, i 16.100 van ser rescatades del dimoni Narakasura, que les havia retingut per força al seu palau. Després de matar Narakasura, va alliberar aquestes 16.100 dones, però totes elles van tornar amb Krixna dient que, en haver estat retingudes per Narakasura, ni la seva família les acceptaria ni ningú voldria casar-s'hi, i quedarien així abandonades. Krixna es va casar amb elles i les va acollir en el seu nou palau, oferint-los un lloc respectable en la societat.
Va tenir milers de fills, entre ells Pradiumna (qui al seu torn va tenir com a fill principal Aniruddha).ElVisnú-purana esmenta que Krixna va abandonarDuarka 36 anys després de laguerra del Mahabhárata.
El caçador Yará apunta al peu de Krixna al confondre'l amb un cérvol groc. Il·lustració de l'edició Bardhamán (Bengala) delMahabhárata, imprès en xilografia.
Al final, tota la família delsiadus es van matar entre ells, per efecte d'una maledicció, i Krixna va ser mort accidentalment per un caçador (que el va confondre amb un cérvol) a la vora del riuHiran aPrabhas Trompellot, a l'edat de 125 anys, 7 mesos i 6 dies. Abans de deixar el cos, Krixna va tranquil·litzar i va beneir al caçador pel seu acte, i va atribuir el seu sofriment a karmes generats en la seva manifestació prèvia com l'avatarRama.
En elRig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitjan II mil·lenni a.C.), encara no existia aquest déu pastor, ni els seus succedanis com Vasudeva. En aquests llibres,Vixnu ―que és el déu més relacionat amb Krisna― és un personatge molt secundari.
El primer esment a Krixna es troba en elMahabhárata (text épicorreligiós del segle iii aC) ―que conté el famósBhagavad-guita, que són els ensenyaments de Krixna al seu amic, el guerrerArjuna―. Després apareix en textos posteriors com elJari-vamsa (‘el llinatge de Jari [Krisna]’) i elVisnu-purana.
Els autors delMahabhárata suggereixen que Krixna va viure en una època que sembla posterior alperíode vèdic (elRig-veda és el primer text de la literatura índia, de mitjan II mil·lenni a. C.). Els regnes que en elMahabhárata són protagonistes ―com elskurus o elsiadus― havien estat regnes secundaris en elRig-veda. Krisna parla en una mena de sànscrit clàssic (que va existir a l'Índia des del VII a. C.).
Existeix la hipòtesi que un nombre de tradicions i deïtats regionals poden haver-se fusionat en les històries d'aquest déu. (Vegeu l'article Història del krixnaïsme).
La religió de Krixna es va desenvolupar gradualment en diversosPuranes (escrits possiblement des del segle iii aC), fins a arribar alBhagavata-purana (segle X d. C.) ―que dedica milers de versos a descriure la seva vida i obres― i el poemaGuita-govinda (segle XII d. C.), on es desenvolupa l'esoterisme krixnaïsta.
L'autor delBhagavata-purana (segle XI d. C.) consigna per primera vegada una data de naixement de Krixna: la mitjanit delrójininaksatra (el vuitè dia després de lalluna nova del mes de śravana o bhadrapada).
↑Vegeukṛishṇá a la meitat de la segona columna de la pàg.pág. 306 alSanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànicMonier Monier-Williams (1819-1899).
↑Unkrishna és un dimoni, segons elRig-veda 4.16.13, citat per Monier-Williams.Segons l'entrada«Dasa» al lloc webNew World Encyclopedia, el comentador delRig-vedaShaiana afirma que el termetvacam kṛṣṇa (que apareixe alRig-veda 1.130.8) es refereix a unasura (dimoni) anomenat Krixna la pell(twach) del qual va ser espellada pel deuIndra.
↑D'acord ambVopadeva (21.7), segons Monier-Williams.
↑Un infern anomenat Krixna, segons elVisnú-purana, citat per Monier-Williams.
↑«Kanha - "Ghata Jataka"», article en anglès al lloc web Three Royal Warriors. Afirma que en el text budistaGhata-yataka s'explica la llegenda de Shariputta, i del seu naixement anterior como Vasudeva. Menciona que tingué una hermana més gran i nou germans menors, entre ells Balarama. Tots ells eren assassins, que van conquerir el mon sencer i el van governar durant milers d'anys.
↑Segons un assaig presentat recentment en una convenció aPrabhás Patán (estat de Gujarat,Índia) ―basat en informacions de l'astrologia hinduista i en una inscripció delsegle V a. C. d'un templo a Aihole ― va concloure que kali iugá va començar el dia de la mort de Krixna.
