Kozani (grec:Κοζάνη) és la capital de launitat perifèrica de Kozani i de laperifèria de Macedònia Occidental, situada al nord deGrècia. La ciutat està situada entre les muntanyes de Bermio, Burino i Pieria, i a una distància d'aproximadament 15 km delllac Polyfytos, a 710 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Respecte a les grans ciutats del país, es troba a 120 km deTessalònica i a 470 km de la capital,Atenes. La seva població és actualment de l'entorn de 50.000 habitants.
Nombroses antiguitats anteriors a l'Imperi Romà d'Orient han estat trobades a la regió de Kozani, demostrant l'existència d'assentaments a la zona molt abans de la fundació de la ciutat. Així, a la part oriental de Kozani s'han trobat restes d'unanecròpoli de l'Edat de ferro.[1] Durant el regnat deFilip II de Macedònia, la regió va rebre el nom d'Elimea, i formà part de l'Alta Macedònia. A més, al sud-oest de la ciutat moderna, sobre el turó de Siopoto, s'han trobat restes d'un assentament anomenatKalyvia, datat entre els anys1100 i1300.
Kozani va ser fundada probablement percristians que, després de la conquestaotomana de les planes deMacedònia, van fugir a les muntanyes durant els segles xiv ixv. La seva posició segura va atraure altres cristians procedents de l'Epir, l'any1392,[2] i d'altres regions pròximes.
La primera aparició de la ciutat als registres es dona l'any1528. Un document otomà recull una població de 91 famílies, 23 solters i 15 separats.[3] Un dels principals colonitzadors fou el sacerdot Ioannis Trantas, qui va ajudar a la instal·lació de gairebé 100 famílies.[4] El seu fill, Charisios Trantas, negocià per obtenir el favor del Sultà el1664. Elfirman signat va situar a Kozani sota la protecció de la mare del Sultà, alhora que li donava força privilegis i prohibí l'assentament de turcs a la ciutat.
El mateix1664 es va construir l'església d'Hàgios Nikolaos. Quatre anys més tard, el1668 es van fundar l'escola i la biblioteca Kovedarios de Kozani. A partir de llavors, i durant tota la resta delsegle xvii ixviii, la ciutat va prosperar amb unes relacions comercials creixents amb l'Europa central. Fruit d'aquest creixement econòmic, la població de la ciutat va augmentar, tot i que sempre va mantenir la seva identitat grega.
Aquest creixement es va veure trencat però, l'any1770, a causa del conflicte que sorgí entre els habitants de la ciutat i els comerciants que viatjaven arreu d'Europa. El mateix any, a més, la ciutat va patir el pillatge dels soldats turcs. Una segona incursió, liderada per Aslan Bei, es va produir el1830 i va arrasar completament la ciutat. Segons el cens de1904, a Kozani hi residien llavors 12.000 grecs i 350valacs.[5]
Els soldats de l'exèrcit grec van entrar a Kozani l'11 d'octubre de1912, després d'haver vençut alsturcs en la batalla de Sarantaporo, durant laPrimera Guerra Balcànica. En aquell moment, la ciutat estava habitada per 12.000 grecs ortodoxos.[6] Anys després, el1923, durant l'intercanvi de població entreGrècia iTurquia, aproximadament 1.400 famílies gregues de laRegió del Pont iÀsia Menor es van instal·lar a la ciutat. Des de llavors, Kozani ha esdevingut el principal centre comercial i cultural deMacedònia Occidental.
A les 11:45 h del13 de maig de1995 es va produir un terratrèmol de magnitud 6,6 en l'escala de Richter amb epicentre a la mateixa ciutat. El moviment sísmic, causat segurament per la ruptura d'unafalla d'aproximadament 15 km de longitud, va ser un fet excepcional, en estar situada Kozani sobre una zona que s'havia mantingut en calma durant més de 1.200 anys. Tot i així, el sisme no va causar pèrdues humanes i només es van produir danys mitjans a les construccions.
La principal atracció de Kozani és el rellotge de Sant Nicolau, situat al temple metropolità homònim. A banda d'altres esglésies, cal assenyalar com a edificis destacats les mansions de Georgios Lassanis i G. Vurka, construïdes al segle xix. Alhora, cal assenyalar la Biblioteca MunicipalKovedarios, la segona més gran de Grècia i que acull 70.000 llibres, 388 manuscrits i 315 còdecs.
Pel que fa a les festes, Kozani viu durant tota una setmana al febrer al ritme del seucarnaval. Altres esdeveniments són el Festival de Lassaneia, amb concerts i obres de teatre que es duen a terme a finals d'estiu, així com les festivitats de l'11 d'octubre (alliberament de l'Imperi Otomà) i el6 de desembre (dia de Sant Nicolau, patró de la ciutat).
Històricament, la regió de Kozani ha estat famosa per la producció delsafrà macedoni, conegut en grec com aKrokos Kozanis. Actualment però, la ciutat és més coneguda per la producció d'energia elèctrica; així, bona part de la població treballa a indústries lligades a l'electricitat, produïda principalment a partir del carbó. De fet, fins al 80% de l'electricitat consumida a Grècia té el seu origen a la regió de Kozani.
A banda d'aquesta indústria, la ciutat també destaca per la producció demarbre, fruita, vins, productes artesanals i art. També ha estat important en els darrers anys l'activitat bancària, amb nombroses sucursals i entitats financeres.
Cada mes de setembre la ciutat acull l'Exposició Comercial de Kozani. En aquest esdeveniment hi participen nombroses firmes deGrècia i altres països delsBalcans, especialment amb productes locals i d'artesania.
↑Κώστας Δ. Ντίνας 2005. Το γλωσσικό ιδίωμα της Κοζάνης.
↑Μεγδάνης, Χ. 1820. Αγγελία παρί της αρχής προόδου της Ελληνικής Σχολης. Βιέννη.
↑Χατζηιωάννου Μ.-Χ. 2000:32. Η ιστορική εξέλιξη των οικισμών στην περιοχή του Αλιάκμωνα κατά την Τουρκοκρατία. Ο κώδικας αρ. 201 της Μονής Μεταμορφώσεως του Σωτήρος Ζάβορδας. Αθήνα: Κέντρο Νεοελληνικών Ερευνών/Εθνικού Ιδρύματος Ερευνών.
↑Γουναρόπουλος, Κ.Α. 1872:488-9. Κοζανιτικά. Αθήνα: Πανδώρα ΚΒ & Λιούφης, Π. 1924:44-5. Ιστορία της Κοζάνης (History of Kozani). Αθήνα.
↑Κωνσταντίνος Σπανός. "Η απογραφή του Σαντζακίου των Σερβίων", in: "Ελιμειακά", 48-49, 2001.
↑A. Chalkiopoulos (Χαλκιόπουλος, Α.) 1910:109. Εθνολογική στατιστική των Βιλαετίων Θεσσαλονίκης και Μοναστηρίου.Athens. & Χατζηιωάννου Μ.-Χ. 2000:37. Η ιστορική εξέλιξη των οικισμών στην περιοχή του Αλιάκμωνα κατά την Τουρκοκρατία.
