La ciutat fou fundada el1624 amb el nomKonings Bierg pel rei danès-noruecCristià IV, com a comunitat minera. El poble es va establir com a municipi de l'1 de gener de1838. Els municipis rurals d'Ytre Sandsvær i Øvre Sandsvær es van fusionar amb el municipi de Kongsberg el1964.
Avui en dia, la ciutat de Kongsberg potser és més coneguda per ser la llar de laindústria armamentística més gran de Noruega,Kongsberg Gruppen, anteriorment anomenadaKongsberg Vapenfabrik.
El nom deKonings Bierg, una forma moderna deKongsberg, es basa en els següents dos elements: el casgenitiu dekonge que significa "rei" (en referència al reiCristià IV) iBerg, que significa "muntanya".
Kongsberg és especialment coneguda per les seves antiguesmines deplata, de les quals se'n van extreure unes 1.350 tones de plata. Les mines van estar en funcionament des del descobriment del mineral de plata el1623, fins l'últim any de mineria, el1957. El1770, les mines fan servir uns 4.000 treballadors, i Kongsberg era la segona ciutat més gran de Noruega, després deBergen (i per tant més gran que el capital actual,Oslo).[2]
Després de diversos anys durs amb una reduïda extracció de plata de les mines, la guerra entre el1807 i el1814 i un gran incendi sever el1810 que va destruir 56 cases del costat oest, el govern va decidir establir-hi unaindústria de defensa el1814. Durant els temps de pau, la indústria de defensa va evolucionar gradualment en molts altres tipus d'activitats d'altatecnologia.
Les corones de Håvet.
El1987, però, l'estatalKongsberg Vapenfabrik (en català: Fàbrica d'Armes de Kongsberg) va patir una gran crisi financera, així com diverses acusacions de violació de les normes delCoCom amb la venda de tecnologia sensible al blocsoviètic. Com a resultat d'això, l'empresa es va dividir en diverses de més petites i en part fou venuda a inversors privats. Avui en dia, les empreses independents prosperen com un dels principals grups industrials d'alta tecnologia de Noruega, centrat en la defensa i la companyia marítima Kongsberg Gruppen que cotitza a laBorsa d'Oslo.
Kongsberg també és la llar de la Casa de la Moneda de Noruega (en noruec:Det Norske Myntverket), que encunya monedes de Noruega i també produeix monedes de col·lecció per a altres països comIsrael. Va ser establerta el1686.
L'escut d'armes és modern i va ser dissenyat per Hallvard Tretteberg. Se'ls hi va concedir el25 d'agost de1972. Es basa en el vell segell de la ciutat des del1689, que mostra al déu romàJanus vestit com un emperador (per representar el rei); l'espasa i labalança representen la justícia. El color verd representa els boscos, la plata representa les muntanyes, i l'or representa la riquesa.[3]
Les carreteres principals són l'E134, creuant Kongsberg d'est a oest (i connectat a l'E18 cap aOslo), Noruega i la carretera nacional 40 (Riksvei 40), en direcció nord a sud. La línia ferroviària deSørlandsbanen es deté a l'estació de Kongsberg, amb connexió amb les línies d'autobusos locals i regionals.