Inicialment era independent, i cap a l'any2700 aC exercia l'hegemonia a la zona amb el reiMebaragesi, de laPrimera dinastia de Kix, que va ser derrotat per Uruk. El seu successorAga, sostindrà lluites contra el reiGuilgameix d'Uruk. A la mort de Guilgameix, Kix se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia ambMesalim, però després del2600 aC ja tornava a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. Cap al2350 aC,Lugal-Zage-Si d'Umma va derrotar Kix que, malgrat tot, va aconseguir mantenir la independència. L'any2340 aC, un funcionari reial, Xarrukin, es va rebel·lar contra el rei de Kix,Ur-Zababa, i es va fer amo d'una part del territori de Kix, on va fundar la ciutat d'Accad. Uns anys després, Xarrukin va ocupar Kix i es va proclamar rei amb el nom deSargon I ('rei autèntic'). La ciutat de Kix va ser destruïda en els darrers combats, però Sargon va ordenar de reconstruir-la.[2][1]
L'any2260 aC, es va revoltar contra els successors de Sargon, però va ser sotmesa. Va recobrar la independència cap a finals del segle, però va passar a Uruk i després aUr. El 2025 aC, es va fer independent i va passar a dependre d'Isin el 2010 aC. Cap al 1900 aC, tornava a ser independent sota el rei Aixduniarim i va passar aBabilònia el 1860 aC. L'hegemonia de Kix a Accad i, més tard, en gran part de la Baixa Mesopotàmia va fer que els reis sumerio-accadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donessin sovint el títol de vegades honorífic de "rei de Kix" o "rei de les quatre parts" (Sumer,Elam,Subartu iAmurru, amb Kix al centre).[2]
Es denominaperíode protodinàstic l'etapa històrica de Mesopotàmia que s'estén entre l'any3000 aC i el2334 aC, això és, en el període sumeri. Està marcat pel desplaçament de les poblacions rurals cap a les ciutats, cosa que portarà el sorgiment de noves ciutats. Existeix una manca de troballes escrites de la seva etapa inicial, i aquests és el motiu pel qual la seva història és relativament desconeguda; els textos reapareixen en els últims segles del període, mostrant una generalització de les guerres entre ciutats per disputes territorials.[2]
Lallista de reis sumeris comença amb la primera dinastia de Kix, formada per 23 reis i que comprèn un període de 24.500 anys (amb una mitjana de 1.000 anys per regnat). Els primers 21 reis (que tenen tots noms semites) no poden considerar-se com a històrics i n'és molt poc probable que en un futur sigui possible constatar la seva autenticitat històrica. El seu valor demostra, però, una preponderància de Kix en aquest primer període.
Kix destaca per ser el jaciment anomenat Tall al-Uhaimer, on s'ha trobat una tauleta amb inscripcions que mostren els primers passos d'una escriptura cuneïforme. Es creu que es tracta del primer document escrit de la història (s'ha datat al voltant del 3500 aC), amb uns signes entre pictogrames i els signes alfabètics delsumeri. La tauleta es conserva a l'Axmolean Museum d'Oxford.[4]
↑1,01,1Karel Van Lerberghe, "Kish, première ville royale après le déluge". A:Dossiers Histoires et Archéologie, no 103 «La Babylonie», mar de 1986, p. 62-64
↑2,02,12,2Cassin, Elena (et al.) (eds.).Los imperios del antiguo Oriente: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 37, 47, 54-58, 65-66, 109, 132, 134, 150-152, 173.ISBN 8432301183.
↑«The Sumerian King list». The ETCSL project. Faculty of Oriental Studies, University of Oxford. [Consulta: 8 març 2022].
↑K. Matsumoto; H. Oguchi, "Excavations at Kish". A:al- Rāfidān: journal of western Asiatic studies, vol. 23, pàg. 1–9. 2002
