Els descobriments arqueològics han demostrat que la regió al voltant de Kiruna ha estat habitada des de fa com a mínim 6.000 anys.
Segles abans que Kiruna fos fundada el 1900, la presència demena de ferro aKiirunavaara i Luossavaara era coneguda per la població localsami. El 1696, Samuel Mört, un llibreter deKengis, va descriure la presència de ferro als dos turons. L'oficial suec i cartògrafAnders Hackzell va fer el mapa de l'àrea de Kiruna el 1736 i va donar a les muntanyes de l'àrea noms en llengua suecaFredriks berg (nom finlandès original encara en ús: Kiirunavaara) iBerget Ulrika Eleonora (nom finlandès original encara en ús: Luossavaara), pels noms delrei de SuèciaFrederic I i la seva mullerUlrica Elionor.
Malgrat els descobriments de grans quantitats de mena, no es va desenvolupar cap mena de mineria a causa de la ubicació remota i el clima dur, tot i que alguna mena va ser extreta ak segle xix. S'extreia Uns treballs realitzats a l'estiu i transportat durant l'hivern, utilitzant trineus tirats perrens icavalls. Tanmateix, els costos eren molt alts i la qualitat de la mena amb fòsfor era pobra, fins que, el 1878, elprocés Gilchrist-Thomas, inventat per Sidney Gilchrist Thomas i Percy Gilchrist, va permetre la separació delfòsfor de la mena.[6][7]
Un tren IORE que passa per Vassijaure
El 1884, es va atorgar una concessió per un ferrocarril deLuleå aNarvik va ser concedit aThe Northern of Europe Railway Company. El ferrocarril provisional entre Luleå i Malmberget va ser acabat el 1888 i el primer tren va sortir de Malmberget el mes de març. En aquell moment l'empresa anglesa va ferfallida i va haver de vendre la línia a l'estat suec per 8 milions decorones sueques, al voltant de la meitat de la quantitat inicialment invertida. Després d'una significant reconstrucció, el ferrocarril a Gällivare va ser utilitzat un altre cop i lamena de ferro va ser extreta a Malmberget per Aktiebolaget Gellivare Malmfält (AGM).[7][8]
A iniciativa de Robert Schoug, es va fundar l'empresaLuossavaara-Kiirunavaara Aktiebolag (LKAB) el 1890. Dins 1893, Gustaf Broms esdevenia CEO d'ambdós LKAB i AGM. LKAB volia continuar la via fèrria via Luossavaara iKiirunavaara fins aNarvik a la costa de Noruega, lliure de gel. Un traçat polèmic a causa de la influència deRússia (que llavors controlavaFinlàndia la qual ja estava connectada a Suècia aHaparanda –Tornio) en una línia de ferrocarril internacional.
L'Ajuntament de Kiruna a l'estiu
Finalment, el ferrocarril va arribar a Kiruna el 15 d'octubre de 1899 i els traçats suec i noruec van quedar unides el 15 de novembre de 1902. Per a la LKAB, la despesa quasi va suposar la seva fallida el 1901, quan l'explotació minera del montKiirunavaara just havia començat. El 14 juliol 1903, el reiOscar II va inaugurar oficialment la línia de ferrocarril.[7][8][9]
Els arquitectesPer Olof Hallman iGustaf Wickman van ser els encarregats de dissenyar la nova ciutat, que s'hauria d'ubicar a Haukivaara, prop d'ambdues mines de mena del ferro. Es van tenir en compte criteris geogràfics i climatològics llavors revolucionaris; es va situar en un turó per suavitzar les temperatures d'hivern són molt més suau que en altres ciutats, i amb una orientació de la trama urbana que limitava el vent. El projecte va ser aprovat el 27 d'abril de 1900.
Gustaf Broms, primer administrador general de la LKAB, va proposar el nom deKiruna, un nom curt i pràctic que també podria ser pronunciat pels habitants suecs. La LKAB va incorporar Hjalmar Lundbohm, qui ni tan sols havia acabat els estudis de geologia, com a director local a Kiruna.[10][11][12]
Evolució de la població a la ciutat de KirunaAurora boreal vista als voltants de Kiruna
Abans que el disseny del poblat fos aprovat, les cases havien estat construïdes de forma desorganitzada amb situacions d'infrahabitatge il·legals similars als de l'altra ciutat minera, Malmberget, a 80 quilòmetres al sud de Kiruna. També, eren edificis provisionals els utilitzats com a església, escola, hospital, hotel i l'estació de policia. Tanmateix, les residències oficials van ser construïdes a un ritme alt, i quan el rei va inaugurar el ferrocarril el 1903, tots els habitatges il·legals i la majoria d'altres edificis provisionals havien estat enderrocats i reemplaçats. El primer edifici, anomenat B:1, es conserva i pot ser visitat com a part de laHjalmar Lundbohmsgården, la residència de Lundbohm, com a primer director de la mina.
El 1899, estaven registrades 18 persones com a habitants del que "aviat serà Kiruna". Van passar a 222 el 1900, 7.438 el 1910 i 12.884 el 1930.
Els habitatges no van créixer ràpidament; el 1910, hi havia 1.877 habitacions oficials i algunes residències no reconegudes, el que significava una mitjana de tres a quatre persones per habitació; aquesta densitat va millorar en les següents dècades. El 1908 Kiruna va esdevenir unmunicipalsamhälle (equivalent a unaentitat de població), un estatus inferior a l'esperat per les organitzacions locals, com laLuossavaara-Kiirunavaara Arbetareförening, que confiaven que fos qualificat com aköping (vila amb mercat). Per aconseguir-ho, l'empresa minera LKAB va finançar la construcció d'un hospital, estació de bombers, clavegueram, carreteres, unaesglésia de Kiruna (oberta el 1912) i la casa parroquial.[6][8][10]
L'explotació minera era prou bona a començaments del segle xx. El primer director de la mina,Hjalmar Lundbohm, estava preocupat per les condicions de treball a l'exterior durant l'hivern, però malgrat una primera recerca d'explotació subterrània, lamineria a tall obert era el mètode utilitzat els primers anys. Es va aplicar la mecanització dels treballs utilitzant excavadores avapor, però el clima fred generava dificultats considerables i només quan la maquinària elèctrica va estar disponible el 1910, es va aconseguir una mecanització significativa. El cim delKiirunavaara, que era de 247,7 metres per sobre de Luossajärvi fins que va ser espectacularment escapçat el 1910.[7][8]
Va haver una vaga general a Suècia el 1909 que també va afectar Kiruna. En la cerca d'un futur millor, milers de persones van deixar Kiruna, incloent un grup de 500 habitants que varen emigrar al Brasil. La majoria d'ells van retornar decebuts per l'experiència aLlatinoamèrica que no va ser allò que havien imaginat. Hjalmar Lundbohm va deixar personalment diners a alguns dels emigrants per al seu retorn.[7][8]
Durant laPrimera Guerra Mundial la producció de mena del ferro va caure al nivell més baix en la història de la LKAB, i quan les exportacions van augmentar un altre cop, una vaga de tres mesos durant 1920 va conduir a un increment del 20% dels salaris dels miners. La producció va tornar a caure a un mínim el 1922, moment en què es va reduir la setmana laboral a tres dies, però durant elsalegres anys 20, va augmentar a un rècord de nou milions de tones durant 1927.[8]
El 1921 es va començar a explotar l'altre turó, el Luossavaara. Tanmateix, la quantitat total de mena que podria ser extretaa cel obert era petita comparada amb el Kiirunavaara, i la LKAB va preferir concentrar els recursos en un sol lloc. No obstant això, la mina va continuar fins al 1974, convertint-se posteriorment en una mina de recerca.[7][8]
Durant les primeres dècades de l'existència de Kiruna, cap carretera la va connectar cap a la resta del món. L'única connexió era per ferrocarril o, a l'estiu, per barca via els rius Torne i Kalix ambJukkasjärvi i Håmojåkk i des d'allí, a peu. El 1901 es va construir una carretera de Kiruna aTuolluvaara, a Poikkijärvi el 1909, Alttajärvi el 1913 i es va connectar amb Svappavaara el 1926, des d'on altres carreteres ja connectaven via Vittangi a Pajala i via Lappesuando aGällivare i d'allà cap al sud.[9]
LaGran depressió va fer caure a un 70% la producció de mena, una caiguda que es convertiria en un augment espectacular just abans de laSegona Guerra Mundial.[8]
El municipi de Kiruna és fronterer ambNoruega iFinlàndia i relativament a prop d'ambdós països. Això va provocar el transport de molts soldats a l'àrea quan l'exèrcit es va mobilitzar; primer el setembre 1939 després de lainvasió alemanya de Polònia, i posteriorment el novembre de 1939 després de lainvasió russa de Finlàndia, però en ambdós casos els soldats suecs no van entrar en combat. El març de 1940, Churchill va demanar permís per transportar soldats deNarvik, Noruega, a Finlàndia via Kiruna i Haparanda en l'Operació Caterina. Davant del temor que la presència de soldats britànics prop de lamina de Kiruna provocaria un atac alemany sobre Suècia, la petició va ser declinada.[13]
Després de lainvasió alemanya de Noruega, com a mínim deu soldats es van instal·lar a cada pont al llarg de la línia fèrria Malmbanan, per volar els ponts en cas que l'exèrcit alemany haguessin envaït Suècia. A més, es va prohibir els estrangers visitar Kiruna o la línia fèrria de transport de lamena de ferro, i només elsSamis, personal militar, els veïns i les persones que treballaven per al govern tenien permès viatjar entre Kiruna i Riksgränsen.[13]
Després de labatalla de Narvik a Bjørnfjell, el 15 d'abril de 1940, els soldats noruecs ferits i caiguts van ser transportats a Kiruna.[13]
Malgrat les condicions de neutralitat sueca, es van enviar trens amb aliments, esquís i cascos des de Kiruna als soldats noruecs a Bjørnfjell.[13]
Lamena de ferro suec de Kiruna era de gran importància per a la màquina de guerra alemanya. Un grup de persones que treballaven a la LKAB organitzat en el Wollweberliga, planegen sabotejar el transport a Alemanya. A finals de novembre de 1941, Edvard Nyberg, Ernst Wollweber i altres van produir una mina per ser subjectada als vagons de tren. Nyberg va ser descobert, va ser acomiadat de LKAB i va estar tres anys i mig a la presó. Al seu alliberament, va fundarNybergs Mekaniska Verkstad que és encara una de les empreses més grans de Kiruna.[13][14][15]
Alemanya va demanar a Suècia l'ús de la xarxa de ferrocarril per transportar equipament militar, però el govern suec va acordar que només permetria el trànsit de caràcter humanitari, però cap subministrament per a soldats. Alemanya va argumentar que, com que Noruega estava ocupada, els soldats alemanys allà ja no lluitaven, i que transportaria una gran quantitat d'equipament militar, munició i, secretament, tropes des del sud al nord de Noruega, via Malmbanan i Kiruna. Les tropes eren sovint traslladades en trens declarats com a transports material. Malgrat anar estrictament contra les regles, hi hi havia una considerable interacció entre els soldats alemanys i els suecs locals, inclòs el comerç i partits de futbol.[13]
Durant la guerra, fins a 2.000 refugiats de 20 països van ser hostatjats a Kiruna. Presoners alemanys de guerra, per exemple, d'avions derribats, van ser retinguts a Kiruna abans de ser transportat al sud. Tanmateix, els petits sabotatges, com posar arena als motors, i era habitual que algunes armes sovint acabaven en el fons del llac Luossajärvi, al costat de la parada de trens.[13]
Al nord de Torneträsk, a Kaivare, la base radiofònicaKari va ser construïda des de la clandestinitat i utilitzada per la resistència noruega. Va ser també utilitzada pel contraban d'armes a Noruega i pels refugiats de Noruega.[13][16]
El 1948, Kiruna va obtenir drets com a ciutat i va començar a rebre grans quantitats de diners de la mina. El centre de ciutat va ser renovat començant el 1953; la majoria d'edificis que van ser construir abans de 1920 van ser enderrocats i reemplaçats, i molts dels edificis actuals van ser construïts en el període següent. La ciutat va créixer i es van construir nous barris, així com edificis d'apartament nous i vil·les dins els ja existents. L'àrea actualment coneguda com aLombolo va ser construïda elsanys 1960.[10]
El 10 de novembre de 1960, l'aeroport de Kiruna va obrir per separat els vols civils dels avions militars que havien aterrat a Kalixfors aeroport i a Luossajärvi des de laPrimera Guerra Mundial. Es va obrir una carretera a Nikkaluokta el 1971 i a Riksgränsen iNarvik el 1984. Aquesta última fortament debatuda pels plans alternatius per construir la carretera a Noruega en el costat nord deTorneträsk, via Laimo, Kattuvuoma, Salmi a Innset iBardu dins Noruega. Aquesta carretera mai va ser construïda, però un 25 km pista llarga entre Laimo i Salmi va ser construït a les iniciatives del locals i acabat dins 1962; tanmateix, aquesta pista, anomenada Talmavägen, no està connectada a cap altra carretera.[9]
L'augment de les comunicacions varen ser també beneficioses per al turisme. Els ferrocarrils suecs ja feien circular trens especials abans de la Segona Guerra Mundial, però va començar un tren especial a l'estiu entreGothenborg i Kiruna, connectant amb un vaixell alsEstats Units. El canoe club Kiruna Långfärdspaddlare va ser fundat el 1972 i es va reprendre l apràctica delràfting pels turistes després d'estar interromput 20 anys a causa de l'ofegament de Valfrid Johansson. Fins al 1980, el turisme hi havia estat principalment un negoci d'estiu, però l'explotació turística de trineus de gossos va començar el 1983 aJukkasjärvi. El 1990, va ser construït el primer Icehotel a Jukkasjärvi, anunciat com l'iglú més gran del món. Havia estat construït utilitzant tècniques de l'edifici de Malmbanan 90 anys abans, i estava també inspirat en el Festival de Neu, que hi havia començat el 1986 per celebrar el satèl·lit suec Viking. Des de 1998, existeix una àrea turística especial per visitar la mina i des de 1999, els turistes poden visitar les diverses àrees d'investigació anant a Kiruna.[17]
El 1957, elKiruna Geophysical Observatori (KGO) (ara l'Institut suec de Física Espacial) va ser fundat i establert per laReial Acadèmia Sueca de Ciències. El centre espacial d'Esrange es va crear el 1966 per a realitzar operacions amb coets i observacions i seguiments terrestres, operacions de globus aerostàtics des de 1974, operacions de satèl·lit des de 1978 i operacions de proves des del 2000 (amb l'Administració de Material de Defensa Sueca). L'ESA opera una estació de satèl·lits a prop de Salmajärvi, proper Esrange, des de 1989. El 1987, launiversitat d'Umeå va començar un programa d'enginyeria espacial a Kiruna, i la formació sobreGIS es va començar a laUniversitat de Tecnologia de Luleå el 1991.[3][18][19][20]
Tall transversal de lamina de ferro de Kiruna, on s'aprecia l'impacte en la superfície a mesura que baixa la cota d'extraccióMaqueta de Kiruna el 2015, marcat amb una línia vermella a la zona que s'ha de desocupar i traslladar els habitatges
El que es coneix com a redesenvolupament de Kiruna és un projecte de trasllat i reconstrucció de la ciutat, a mesura que lamina de Kirunavaara, gestionada per la LKAB, avança soscavant el centre de la ciutat actual. Diversos edificis han de ser traslladats o enderrocats. El centre de la ciutat es desplaçarà 3 quilòmetres a l'est de l'actual.[21][22]
Les deformacions del terra varen ser aparents a partir del 2003, i el procés de desplaçament per motius de seguretat van començar el 2007.
El 2004, es va decidir que la part afectada de la ciutat hauria de ser reubicada per evitar els riscos relacionats amb lasubsidència del terreny. La reubicació s'està fent gradualment fins al 2030.
La reubicació afecta al voltant de 3.000 habitatges, el centre comercial actual de Kiruna, la majoria dels hotels de la ciutat, un gran nombre de llocs de treball, grans i importants institucions públiques com l'hospital, l'escola secundària, la biblioteca i estació de policia i dels bombers, així com un nombre d'edificis històrics, com l'església de Kiruna.
El 8 de gener de 2007, va ser proposada la nova ubicació situada al nord-oest, al peu del montLuossavaara, junt al llacLuossajärvi.[23]
Els primers treballs reals relacionats amb el trasllat van ser el novembre de 2007, quan van començar les obres per construir un noucol·lector d'aigües residuals.[24]
En la mateixa setmana, es van presentar els primers projectes de traçat de la part nova de la ciutat.[25] El projecte incorporava un centre de viatges, les ubicacions noves per a l'ajuntament i l'església de Kiruna, un llac artificial i una extensió del montLuossavaara a la ciutat. La ubicació de la secció nova de la carreteraE10 estava per determinar, així com la ubicació del ferrocarril i l'estació.[26]
Kiruna està localitzada al nord de Suècia, 145 quilòmetres al nord delcercle polar àrtic. El centre de ciutat és construït en el turó de Haukavaara a una altitud de 530 m. Al nord seu transcorre elriu Torne i al sud elriu Kalix. Altres barris prop de la ciutat sónLomboloi Tuolluvaara. Kiruna està entre les muntanyesde Kiirunavaara i Luossavaara. A Kiirunavaara es troba lamina de ferro de Kiruna que és el recurs econòmic primari de la ciutat. El Luossavaara va ser una antiga mina i actualment s'utilitza compista d'esquí.
La ciutat està construïda a prop del llac Luossajärvi que alimenta al Luossajoki que, al seu cop, desaigua al riu Torne a Laxforsen. L'àrea al voltant de Kiruna és molt poc poblada. El nord-oest, oest i sud-oest de Kiruna està dominat pelsAlps Escandinaus, visibles des del centre de la ciutat. La muntanya més alta de Suècia, el Kebnekaise, està a 75 quilòmetres del centre de la ciutat i també és visible. A l'oest està Nikkaluokta i al nord-oest les ciutats d'Abisko, Björkliden, Riksgränsen i la ciutatnoruega deNarvik, a 180 quilòmetres per carretera. A 12 quilòmetres al nord de Kiruna es troba Kurravaara, a la riba del riu Torne. La regió del nord de Kurravaara és inaccessible, deshabitada, en part estèril i en part amb boscos debedoll, fins a les fronteres noruegues i finlandeses aTreriksröset. A l'est domine el bosc boreal, que s'estén centenars de quilòmetres cap aFinlàndia iRússia. A uns 15 km a l'est de Kiruna hi ha un grup de pobles a la riba del riu Torne, el més destacat ésJukkasjärvi, on destaca la sevaesglésia de Jukkasjärvi considerada la més antiga del comtat, així com unhotel de gel, l'únic del món, que es construeix cada hivern i atrau turistes d'arreu del món. Les ciutats bessones deGällivare i Malmberget són a uns 120 km al sud de Kiruna.
Kiruna va esdevenir una ciutat sueca l'1 de gener de 1948, i va ser considerada com la ciutat amb major superfície municipal del món, si bé la majoria del seu territori era no-urbà.[29] Després de la reforma municipal sueca de 1970, el terme "ciutat" només es refereix a l'àrea construïda.
Vista d'un trencall de la carretera europea E10 als fores de Kiruna, des d'on es pot anar aLuleå cap a l'esquerra o aNarvik, Noruega (i a l'estació de ferrocarril de Kiruna), cap a la dreta.
Situada a 145 km al nord delcercle polar àrtic, Kiruna té unclima subàrtic (Dfc) amb estius curts i frescos i hiverns llargs i freds, encara que la ciutat pot ser considerada més càlida que el bosc que l'envolta. La capa de neu dura generalment des de finals de setembre fins a mitjans de maig, però la nevada pot ocórrer durant tot l'any. Elsol no es pon entre el 28 de maig i el 16 de juliol, i les nits blanques duren des de la primeria de maig fins a la primeria d'agost.El període durant el qual el sol no sort dura de l'11 de desembre al 31 de desembre, encara que els límits exactes depenen de la topografia local. Tot i que els hiverns de Kiruna són molt freds tenint en compte els estàndards suecs, encara són molt menys durs que els hiverns en latituds similars a l'Amèrica del Nord i aSibèria, i fins i tot que a zones més meridionals d'altres parts del món a causa de la influència marítima. De fet, per sota del paral·lel 45 de l'Extrem Orient Rus es donen temperatures hivernals similars a les de Kiruna. Kiruna, tanmateix, té estius més frescos que aquestes zones, però encara són prou càlids per mantenir-se fora de l'àrea de clima polar i per sota dellímit arbori del nord. Les temperatures d'hivern, però, són sensiblement més fredes que les registrades en àrees immediatament afectades pelcorrent del Golf, on, de fet, les temperatures mínimes regulars de Kiruna durant el gener i el febrer són més fredes o similars a les delrècord històric deTromsø.
La temperatura més baixa confirmada mai registrada a Kiruna va ser registrada per una estació meteorològica propera amb -43.3 °C, el gener del 1999.[30] L'estació meteorològica va registrar 31.6 °C al juliol del 1945, que és el rècord històric.[31] El mes més càlid registrat a l'estació meteorològica va ser el juliol del 2014, amb una temperatura màxima mitjana de 23,8 °C.[32] Va ser durant unaonada de calor significativa que va afectar la major part d'Escandinavia, resultant en diverses estacions del nord que van registrar una calor excepcional tenint en compte els seus valors normals. Kiruna té un clima ombrívol, afectat pels sistemes de baixes pressions a l'Atlàntic. A causa del seu cicle de llum diürna extrem, el període comprès entre l'abril i l'agost representa el 73% del sol anual de Kiruna segons la mitjana de 1961-1990, mentre que els cinc mesos més foscos entre l'octubre i el febrer només contenen al voltant del 10% del sol anual.
Dades climàtiques a Kiruna (mitjanes de 2002-2017; extremes des del 1901; precipitació & llum solar de 1961-1990)
Kiruna es troba a la carreteraE10, la qual connectaLuleå amb Noruega i passa prop deGällivare (al sud de Kiruna) fins aNarvik (a la costa noruega). Una curta carretera connecta a Kurravaara al riu Torne i s'acaba allà. Una altra carretera connecta Kiruna ambNikkaluokta prop deKebnekaise i és utilitzada pels turistes per accedir a la muntanya. Passa per diversos pobles propers a la vall del riu Kalix.
Els autobusos connecten Kiruna amb les principals ciutats del comtat deNorrbotten i els pobles propers i en la regió més àmplia. Una línia deferrocarril, elMalmbanan, connecta Luleå amb Gällivare, Kiruna i Narvik. Encara que aquesta línia fou construïda per a la mina,Ferrocarrils Suecs opera el trànsit diari de passatgers a la línia: hi passa un tren nocturn de Narvik aEstocolm, un tren de dia de Narvik a Luleå (que connecta amb un segon tren de nit a Estocolm i Gotemburg), i hi ha trens a Luleå i Narvik que comencen i acaben a Kiruna. Aquest últims tren és conegut com aKarven i és popular per a excursions de dia a les muntanyes properes d'Abisko, Björkliden iRiksgränsen, particularment a l'hivern. Els trens addicionals de llarga distància són gestionats perTransdev a l'estiu. El 2013 l'estació de ferrocarril es va traslladar a 2 km del centre de la ciutat, de manera que és possible anar-hi caminant però no es recomana. Hi ha un servei de transport gratuït per a cada sortida i arribada que parteix i arriba a l'estació d'autobusos ubicada al centre de la ciutat.
L'aeroport de Kiruna és al sud-est de la ciutat, a 8 km per carretera. Alguns vols diaris connecten Kiruna amb Estocolm, ja sigui directament o amb escala a Luleå oUmeå. Hi ha un autobús que connecta l'aeroport amb el centre de la ciutat que des de l'agost del 2015 està disponible per als passatgers de tots els vols provinents d'Estocolm-Arlanda.[1]
La recerca espacial va començar a finals de la dècada del 1940.[3]
L'Estació de KirunaESTRACK de l'ESA, l'Agència Espacial Europea, es troba al municipi. Així doncs, al municipi es troba el camp de llançament de coetsEsrange a més d'una estacióEISCAT i la seu científica d'EISCAT.[37]
El jaciment de Kiruna és una llosa inclinada demagnetita, de 80 m d'amplada, 4 km de longitud i almenys 2 km de profunditat
La mineria té un paper important com a font d'ingressos nacionals i genera ocupació per a Kiruna i la regió circumdant. Igual que gran part del nord de Suècia, la zona és rica enmagnetita, que s'extreu per a produir diversos productes de mineral deferro que després es transporten per ferrocarril al port deNarvik a Noruega per ser enviats a clients d'arreu del món. La mineria a gran escala a Kiruna va començar al segle xix just quan la principal empresa minera suecaLKAB va ser fundada el 1890.[39]
Elmúixing és una activitat popular als voltants de Kiruna.
El turisme és també una important font d'ingressos per a Kiruna i la regió circumdant, amb al voltant de 300.000 nits turístiques per any (1998). Les visites a la mina, l'església, l'Estació de Recerca Científica d'Abisko i a l'Institut de Física Espacial o a l'Esrange, així com la caça i la pesca són possibles. Els turistes exploren lacultura sami, especialment en combinació amb activitats d'hivern commúixing.[40]
A l'hivern, l'hotel de gel i lesaurores polars atrauen els turistes. La capa de neu, que generalment dura de l'octubre al maig, i els llacs i rius congelats faciliten l'esquí nòrdic i l'alpí, elstrineus de gossos i l'ús demotos de neu. Es pot ferescalada en gel a les muntanyes ipatinatge sobre gel en llacs o rius. L'anualSnow Festival (Festival de la neu, enanglès) se celebra durant l'últim cap de setmana del gener[42] i inclou escúter saltant, una cursa de rens i un concurs d'escultura de gel.[43]
Kiruna FF és un club de futbol suec situat a Kiruna. El club competeix actualment a la Divisió 3 de Norra Norrland, el cinquè nivell del sistema de lliga del futbol suec.
Kebnekaise BTK és un club de tennis de taula situat a Kiruna. El club competeix a la Divisió 1 Norra Norrland, el tercer nivell del sistema de lliga sueca de tennis de taula. Kebnekaise BTK ha estat sempre un dels clubs de tennis de taula més reeixits del nord de Suècia. Els seus entrenaments es realitzen a Sporthallen, el centre esportiu situat al centre de Kiruna.
L'església de Kiruna, construïda el 1912, és un dels edificis de fusta més grans de Suècia. L'exterior de l'església és d'estilneogòtic, mentre que l'altar ésmodernista. L'any 2001, l'església de Kiruna va ser l'edifici anterior al 1950 més popular de Suècia, en una enquesta a tot el país dirigida perSwedish Traveling Exhibitions (Exposicions itinerants sueques, enanglès), una agència governamental vinculada al Ministeri de Cultura.
La primera pista d'hoquei sobre gel de Suècia, Matojärvi. El camp ha estat visitat per molts dels jugadors d'hoquei sobre gel més famosos de Suècia, els quals també hi han jugat. Llegendes com Börje Salming, Mats Sundin i Peter Forsberg.
↑9,09,19,2Theander, Agge; Elis Aidenpää; Rolf Bergström. «Komunikationer – Från hästskuts till e-post». A:Kiruna 100-årsboken (en swedish). Kiruna: Kiruna kommun, 27 abril 2000, p. 132–147.ISBN 91-630-9371-5.
↑10,010,110,2Persson, Curt; Jan-Erik Johansson. «Kiruna – Från ödemark till stad». A:Kiruna 100-årsboken (en swedish). Kiruna: Kiruna kommun, 27 abril 2000, p. 27–43.ISBN 91-630-9371-5.
↑Persson, Curt. «Kiruna – Hjalmar Lundbohm». A:Kiruna 100-årsboken (en swedish). Kiruna: Kiruna kommun, 27 abril 2000, p. 50–57.ISBN 91-630-9371-5.
↑Barck, Åke. «Näringsliv och forskning – Turismen». A:Kiruna 100-årsboken (en swedish). Kiruna: Kiruna kommun, 27 abril 2000, p. 60–74.ISBN 91-630-9371-5.
↑Agge Theander. «Näringsliv och forskning – Rymd, miljö och gruva». A:Kiruna 100-årsboken (en swedish). Kiruna: Kiruna kommun, 27 abril 2000, p. 116–129.ISBN 91-630-9371-5.
↑TT «Klart med Kirunas flytt» (en swedish). Dagens Nyheter, 08-01-2007 [Consulta: 24 octubre 2015].
↑Jessica Rosengren «Kirunaflytten är igång» (en swedish). Norrländska Socialdemokraten,, 23-11-2007-11-23 [Consulta: 24 octubre 2015].«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 12 novembre 2022].
