 Kiowes, 1888 | |
| Tipus | ètnia itribu reconeguda federalment |
|---|---|
| Població total | 13.787 (2010)[1] |
| Llengua | Kiowa,anglès |
| Religió | Cristianisme,Native American Church |
| Grups relacionats | Comanxes |
| Regions amb poblacions significatives | |
EUA ( Oklahoma) | |
| Mapa de distribució | |
 | |
| Lloc web | kiowatribe.org |
Elskiowa són una tribu índia de la família lingüísticakiowa-tano, el nom de la qual prové de la deformació del nom que els donaren elscomanxe,ka-i-gwu ogaiqwu, que vol dir "dues meitats diferents", vingut al seu torn d'aquell que els atribuïen els enemics,kwa’da ("arrencant"). Ells s'anomenaventepda ("presentats"). Es subdividien en set bandes: kata ("mossegadors"), kogui (cervos), kaigwu, kingep o khe-ati ("grans escuts"), semat ("lladres", també coneguts com a kiowa-apatxe), kuato (extints), i sindiyvis ("fills de Saynday"). Originàriament vivien a les fonts delMississipi i delColúmbia. Cap al 1700 es traslladaren a l'oest deMontana, entre el desert i la planura, lesBlack Hills i elriu Platte, a l'actualParc Nacional de Yellowstone, juntament amb elsxoixons. A la acabances delsegle xix foren assentats a la reserva deFort Sill (Oklahoma), entreWashita iThree Rivers, on hi són la major part, encara que n'hi ha alguns grups a Colorado.
El 1930 eren uns 1.300 individus vivint aFort Sill, on augmentarien a 2.692 el 1962. Pel 1970 es calculaven que eren 3.000, però pel 1980 n'hi havia prop 6.000 (dels quals 500 encara parlaven la llengua aborigen), i el 1990 eren declarats vora 8.500 arreu dels EUA. Segons dades delBureau of Indian Affairs del 1995, laKiowa Tribe de l'Agència Anadarko tenia 5.315 habitants (10.182 apuntats al rol tribal). El seu nombre és d'uns 12.000 individus.[2]
Físicament són alts, corpulents i eren bel·licosos, amb la cara fosca, i parlen una llengua que pot sonar aspra i gutural.
No eren conreadors, vivien en tipis i eren nòmades des que adquiriren cavalls després d'entrar en contacte amb els espanyols. Tenien societats guerreres els membres de les quals augmentaven el seu estament segons llurs proeses. ElsDog Soldiers eren els defensors de la tribu, i es dividien en cinc societats: els més joves eren elspolanyup ("conills") i els més alts elskoitsenko.
Creien en somnis i visions que donaven poder sobrenatural en la guerra i la cacera. També creien que deu amulets de medicina eren els protectors de la tribu. Celebraven la Dansa Kiowa del Sol, i juntament amb els comantxe van desenvolupar el culte alpeiot. Entre llurs mites hi ha el desaynday, "creador del món", imankiah, el primer cavall arribat com un huracà. A més, eltai-me era la possessió més sagrada, amb poder espiritual i figura central de la dansa del sol.
Tenen un calendari històric d'ençà del 1832 fins al 1939, pintats dos cops l'any cada estiu i cada hivern en pells per un artista de la tribu, i hi feien figurar els principals esdeveniments tribals. Aquest tret els ha mantingut força fidel a llur antiga civilització i refractaris a la moderna.
LaTribu Kiowa d'Oklahoma té la seu aCarnegie (Oklahoma). La sevaàrea estadística tribal inclou els comtats deCaddo,Comanche,Cotton,Grady,Kiowa,Tillman, iWashita. Per a ser membre reconegut de la tribu cal unquàntum de sang mínim d'1/4 d'ascendència kiowa.[2]
Cap al 2011 el seu comitè de treball era format per:[3]
El primer europeu que els visità al seu territori originari fou el francèsRené Robert Cavelier de La Salle el1682, qui en donaria també les primeres notícies. Cap al 1700 es traslladaren de les fonts delMississipi a lesBlack Hills i elriu Yellowstone, on s'enemistaren ambsioux iapatxes; el 1781 atacaren els campamentsarikara i patiren una epidèmia deverola, que matà uns 2.000 individus i els deixà reduïts a 300 guerrers. També el 1790 visitarenNou Mèxic, on comprarien armes i cavalls als espanyols.
El 1795 es dividiren en dos grups: els del Nord, que lluitaren contra els sioux, i els del sud, aliats delscomanxe (gràcies a la pau signada pel cap kiowa Guikate i el cap comanxe Pareiyi), que es tornarien a unificar el 1806. A la primavera del 1805 foren visitats perLewis i Clark, qui en comptaren 700 aNebraska i també 300 kiowa-apatxe.
Cap al 1805, segons el visitant francèsBaptiste de La Lande, partiren per l'est deColorado i oest d'Oklahoma; mantingueren la confederació amb els comanxe, segons els acords de pau del 1790, i amb ells d'ençà del 1840 atacarien als colons deTexas, aliats delscrow i enemics delsxeienes.
Del punt de vista històric, tenen un abans i un després de l'any 1833, l’Imkodatando Pai ("l'estiu que tallaren els nostres caps"), any en què encetaren el calendari. Llurs enemicsosage aprofitaren que la major part de guerrers eren cansats després d'una batuda guerrera i atacaren el campament, mataren el capitost A'date, decapitaren tots els morts en la lluita, i els robaren eltai-me. El sue successorDohasan o Little Bluff (mort el 1867) pactà amb els osage i aconseguí que el 1836 els tornessin eltai-me.
El 1834 signaren la pau amb elsosage, i el 1840 ambxeiene iarapaho. El 1837 els capitostos kiowa Takatacouchi, Sensondacat i Kehinki signaren el primer pacte amb els EUA a Fort Gibson. Units a comantxe,apatxe i xeiene, el 1850 temptaren d'impedir l'entrada aTerritori Indi de les tribus orientals. Per aquesta raó llur capitostSetangya o Sitting Bear signaria amb els EUA el Tractat de Fort Atkinson el 1853. Això no els evitaria, però, dnhaver d'afrontar el govern estatal de Texas, qui s'alià amb mercenaristonkawa,wichita icaddos.
Tanmateix, però, el21 d'octubre del1867 foren obligats a signar elTractat de Medicine Lodge Creek, pel qual s'incorporaven a una reserva. Però el desembre del 1868 refusaren de retre's, i a l'estiu del 1870 els capitostosSatanta,Satank,Guipago i Tene-angop'te oKicking Bird (mort el 1875) organitzaren una campanya guerrera arreu de Texas. Pel juny del 1871 foren detinguts per soldats nord-americans Satanta, Satank, Mamanti i Big Tree, i conduïts a Jacksboro (Texas) per a ser-hi jutjats.
Allí hi morí Satank provant de fugir, i els altres foren condemnats a mort, però els fou commutada per presó perpètua al penal de Huntsville.
Tanmateix, Guipago i Kicking Bird s'escaparen de la reserva i aconseguiren entrevistar-se amb el presidentUlysses S. Grant l'agost del 1872. Guipago li prometé d'establir-se a 100 kilòmetres deFort Sill si alliberava els presos. Així,Satanta i Big Tree foren alliberats l'agost del 1873, però les autoritats nord-americanes no pogueren impedir que el 27 de juny del 1874 tant Satanta com Guipago, amb nombrosos guerrers kiowa s'unissin al capitost comanxeQuanah Parker a Palo Duro.
Guipago es va retre amb 253 kiowa el 25 de febrer del 1875, i Satanta tornà presoner aTexas, on se suïcidà el 1878. Mamanti, Guipago i 23 més foren duts el 1875 a la presó de Fort Marion (Florida). Tant Guipago, com Mamanti i Kicking Bird van morir entre 1876 i 1881. Abans, però, el capitost Kicking Bird esdevingué predicador de laDansa del Sol, que prengué el nom deKodolia Pa Kado oOak Creek Sundance, que fou prohibida a comptar del 1887 per les autoritats i abandonada pels kiowa gràcies als oficis d'A'praten, nebot de Guipago.
Del 1875 ençà ocuparen amb els comanxe la reserva de Fort Sill, on el 1889 els foren adjudicades 20 reserves, i el setembre del 1892Joshua Givens, fill de Setangya, aconseguí que se la separi de la comanxe; cap al 1901 els va ser parcel·lada, malgrat les protestes dels capitostos i oberta a la colonització blanca. A les reserves, endemés, patiren aculturació i maltractaments. El 1891 uns 200 nens moriren de fred i malalties, cosa que facilitaria el 1893 les tasques de predicació de la Dansa dels Esperits (Ghostdance) mercè el deixeble kiowa deWovoka, Paingya. Alhora, el fill més gran de Satanta, Odlepauh, es convertí al cristianisme i es va fer predicador també. El 1892 el capitost Setan s'entrevistà amb l'etnòlegJames Mooney i li parlà del Gran Calendari de la història kiowa.
D'ençà del 1901 el cap Delos K. Lone Wolf, predicador de laNative American Church, protestà davant el Congrés contra el Jerome Agreement que permetia la colonització blanca. Per bé que el Tribunal Suprem el desestimà, aconseguiria el 1906 que el govern entregués 160 acres de terra a cada kiowa.
La dècada del 1920-1930 fou influïda pelskiowa six, artistes en pintura i escriptura que foren Monroe Tsotake (1904-1937), Stephen Mopope (1898-1974), Spencer Asah (1910-1954), James Auchiah (1906-1974), Jack Hokeah i Bou-ge-tah Smoky (1907-1981). Tots aquests foren els primers kiowa admesos a la Universitat d'Oklahoma el 1928.
El 1950 antics veterans de la primera i segona guerres mundials crearen laBlack Leggins Society, per tal d'agrupar-se i defensar els interessos de la tribu. Però hi hagué una forta crisi econòmica que provocà una forta emigració (el 1964 hi havia 150 kiowa aOakland,Califòrnia) i desocupació (un 23% a Fort Sill el 1970). Durant aquells anys també presentaren demandes amb altres tribus contra el govern federal, de manera que el 1960 aconseguiren que el govern dels EUA lliurés 200 dòlars per cap a 10.000 kiowa,comanxe i kiowa-apatxe com a indemnitzacions a l'Indian Claims Commission.
Darrerament, els kiowa més coneguts sónKirke Kickingbird, antic fiscal federal que tornà a les tradicions del seu poble; i Pressly Ware, elegit cap de la tribu el 1982.
| Pobles nadius actuals |
| ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cultures prehistòriques |
| ||||||||
| Tribus històriques i presents | |
|---|---|
| Llengües actuals | |
| Reserves actuals | |
| Actuals universitats tribals | |
| Personatges històrics | Antonine Barada · Big Elk · Chief Blackbird · Joba Chamberlain · Larry EchoHawk · Logan Fontenelle · Francis La Flesche · Joseph La Flesche · Old-Lady-Grieves-the-Enemy · Petalesharo · Susan La Flesche Picotte · Red Cloud · Standing Bear · Susette La Flesche · Jim Thorpe · James Young Deer · Moses J. "Chief" Yellow Horse |
| Fets històrics | |
| Reserves històriques | |
| Comunitats històriques | |
| Llocs històrics espirituals nadius | |
| Altres llocs històrics | |
| Pobles prehistòrics | |
| Comunitats prehistòriques | |
| Altres llocs prehistòrics | Indian Cave · Indian Hill · Walker Gilmore Site · JF00-072 · Hudson-Meng Bison Kill · Woodcliff Burials · Nehawka Flint Quarries · Farwell · Blue Springs o Wonder Site · Barneston Site · Kurz Omaha Village · Patterson Site · Bosc de Fontenelle · Wolfe and Grey · Schulte · Jaciment Wiseman · Durflinger |
| Tribus actuals i històriques | |
|---|---|
| Figures històriques | |
| Llocs espirituals nadius històrics | |
| Narratives tradicionals | |
| Fets històrics | |
| Reserves històriques | |
| Esdeveniments i llocs moderns | |
| Gent actual | |
Per a més informació, vegeuHistòria dels amerindis dels Estats Units. Les actualsreserves sónPine Ridge iRosebud. | |
