| Tipus | família lingüística |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Oest dels Estats Units |
| Nadius | 9.230 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Extensió de les llengües de la família | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | trk |
| Codi Glottolog | kiow1265 |
Kiowa-Tano és una família dellengües ameríndies parlades aNou Mèxic,Kansas,Oklahoma iTexas. Sovint és relacionada amb la famíliaUto-asteca, però encara està pendent d'investigació.
Dins de la família el grup tano està format per les llengüestewa,tiwa itowa o jémez. El tiwa presenta diferències entre els seus dialectes septentrionals (taos, picurís) i els seus dialectes meridionals (Sandia, Isleta, Isleta del sud, Piro). Aquestes llengües es parlen en la seva majoria a la regió habitada pels indispueblo a Nou Mèxic. D'altra banda, el grupkiowa està representat en l'actualitat per una sola llengua, parlada en sud-oest d'Oklahoma, i que prèviament ocupava un territori més ampli dividit entre Nou Mèxic, Texas i Oklahoma. Hi ha altres llengües extingides del subgrup piro que es consideren més properes al grup tano.
No h ha un consens complet sobre la ramificació i la diversificació de la família kiowa-tano, encara que una proposta amb gran acceptació n'és la següent:[1]
A. kiowa
B. tiwa, 2.104 parlants (cens del 2000)[3]
D. tewa, un total de 3.784 parlants (cens del 2000)[4]
E. jemez
Diversos autors han postulat que hi ha algun parentiu llunyà entre les llengües kiowa-tano i lesuto-asteca (utoasteca-tano); però l'evidència és escassa i està lluny de ser concloent (en la secció de lèxic es pot comprovar que algunes formes kiowa-tano tenen alguna semblança amb les formes uto-asteques, però per si mateixes aquestes coincidències no permeten donar per segur el parentiu).
La taula de més a baix[6] reflecteix l'inventari consonàntic reconstruït per al proto-kiowa-tano, laprotollengua que hauria donat lloc a les llengües kiowa-tano actuals, tal com va ser reconstruït per Hali (1967) basant-se en lescorrespondències regulars en posició inicial:
| Labial | Alveolar | Velar | Labio- velar | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sonora | *b | *d | *ʒ | (*g) | *gʷ | |
| sorda | *p | *t | *c | *k | *kʷ | *ʔ | |
| glotalitzada | *pʼ | *tʼ | *cʼ | *kʼ | *kʷʼ | ||
| aspirada | *pʰ | *tʰ | *cʰ | *kʰ | *kʷʰ | ||
| Nasal | *m | *n | |||||
| Fricativa | *s | *h | |||||
| Semivocal | *w | ||||||
Els signes/c, cʼ, cʰ/ són els signes emprats de l'AFA per a africades (en IPA es denoten com a/ʦ, ʦʼ, ʦʰ/). L'evidència a favor de/*g/ deriva delsprefixos; el fonema/*g/ no apareix en posició inicial estricta i, per tant, aquí s'indica entre parèntesis. Hali també reconstrueix el tret de nasalitat per a les vocals nasals. La qualitat vocàlica i altres característiques prosòdiques com la quantitat vocàlica, el to o l'accent encara no han estat pròpiament reconstruïdes. Malgrat això, Hali (1967) esbossa alguns conjunts de correspondències que inclouen la quantitat vocàlica.
La següent taula il·lustra les correspondències fonètiques entre les consonants inicials reconstruïdes pel proto-kiowa-tano i els corresponents sons en les llengües modernes:
| PROTO- KIOWA-TAÑO | Taos | Tewa | Jemez | Kiowa | PROTO- KIOWA-TANO | Taos | Tewa | Jemez | Kiowa | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| consonant | context fonètic | ||||||||||
| *h | h | h | ∅[7] | h | *dz | j | j, dʒ | z | d | ||
| *ʔ | ʔ | ʔ | ʔ | ∅ | *d | davant vocal oral | l | d | d | ||
| *p | p | p | p | p | davant vocal nasal | n | n | n | |||
| *pʼ | pʼ | pʼ | pʼ | pʼ | *n | n | |||||
| *pʰ | pʰ | f | ɸ | pʰ | *w | w | w | w | j | ||
| *b | m | m | m | b | *ɡʷ | kʷ | ɡ | ||||
| *m | m | (*ɡ) | k | ɡ | k | ||||||
| *t | t | t | t | t | *k | k | k | ||||
| *ts | tʃ[8] | ts | s | *kʷ | kʷ | kʷ | ɡ | ||||
| *tʰ | tʰ | θ | ʃ | tʰ | *kʷʼ | kʷʼ | kʷʼ | kʼ | |||
| *tsʰ | s | s | *kʼ | kʼ | kʼ | kʼ | |||||
| *s | ɬ | c[9] | s | *kʰ | x | x | h | kʰ | |||
| *tʼ | tʼ | tʼ | tʼ | tʼ | *kʷʰ | xʷ | xʷ | ||||
| *tsʼ | tʃʼ[10] | tsʼ | |||||||||
Elspronoms personals en les llengües kiowa-tano distingeixen entre trespersones gramaticals. Encara que el piro i el tewa distingeixen sistemàticament el singular del plural, en tiwa i kiowa les formes de plural són idèntiques a les de singular:[11]
| PERSONA | Kiowa | Tigua | Tewa | Piro | proto-KT | proto-UA |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1a | no- | ną | ną | na-oé | *na- | *n |
| 2a | ám | ʔą | ʔų | e-kié | *ʔ | * |
| 3a | ąwaną | wa |
On s'ha emprat la grafia <ą, ų> representa les vocals nasals /an, un/.
Un altre aspecte gramatical interessant és l'existència d'oposició entrediàtesi directa/inversa.
Elsnumerals per a diferents llengües kiowa-tano són:[12]
| GLOSA | Kiowa-Towa | Tewa-Tiwa | PROTO- KIOWA-TANO | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Jemez | Kiowa | Tewa | Tiwa septen. | Tiwa merid. | ||
| '1' | pˀɨ̜ | páːgɔ̀ | wîʔ | wẽ́mò | ˈwimˀa | *pɨmˀa |
| '2' | wî(š) | jíː | wíye | wíʔìnò | ˈwisi | *wiʦʰi |
| '3' | (tá) | pʰã́ò | poeye | pôyùo | ˈpacɔᵃ | *payuwo |
| '4' | wíː(l) | jíkjá | yôenu | wìanò | wiᵃn | *wian- |
| '5' | pˀįːtˀō | ʔɔ̃́ntˀɔ̀ | pˀa̹ːnú | pˀônyùo | ˈpˀandɔᵃ | *pˀanto |
| '6' | mį́ːtʸī | mɔ́sɔ́ | sí | mõ̂ɬì | ˈmaɬi | *masi |
| '7' | sɨ́ | pã̀nsẽ́ | ʦé | ʦù | shú | *ʦɨ |
| '8' | hɨ́ | jáʦẽ́ | khâːve | xʷílì | hwiři | *kʷʰidi |
| '9' | hɨ̜̄ | kɔ́ʦẽ́ | whä̜ːnu | xʷiẽ̀ | hɔ̃ᵃ | *kʷʰiã- |
| '10' | tǽ̜pʼɨ̜ | kɔ́kʰĩ̀ | tä̜ | tẽ́kʔɵtim | ˈtiðɜhɜm | *tæn- |
El terme per a '3' del jemez és un préstec delnavaho. El tiwa septentrional correspon a la varietat de Taos.
A continuació es presenten algunscognats que donen suport a les correspondències examinades en l'apartat de fonologia:[13]
| Taos | Tewa | Jemez | Kiowa | GLOSA | |
|---|---|---|---|---|---|
| *b | mɑ̃ | mãʔ | mĩ́ː | bɔ | 'portar' |
| *m | mæ̃̀n- | mãn | mãté | mɔ̃ː-dɔ | 'mà' |
| *d (+ V) | līlū- | diː | délʔɨː | – | 'gall |
| *d (+ Ṽ) | ˈnæ̃̄m- | nãn | nṍː | dɔ̃-m | 'arena' (en Taos), 'sòl' (en Tewa, Kiowa), 'espai' (en Jemez) |
| *n | næ̃̄ | nãː | nĩ́ː | nɔ̃ː | 1a del signular |
| *ts | ˈtʃī | tsíː | sé | ta | 'ull' |
| *t | tũ̀ | tṹ | tɨ̃́ | tõ- | 'dir' |
| *tsʰ | sũ̀ | sũwẽ | sɨ̃́ | tʰõ-m | 'beure' |
| *tʰ | ˈtʰɤ̄ | θáː | ʃó | tʰa- | 'trencar' (en Taos, Tewa, Jemez), 'danyar molt' (en Kiowa) |
| *ts' | ˈtʃʼɑ̄- | – | – | tʼɔ-l | 'fetge' |
| *t’ | tʼɑ́- | tʼon | tʼaː | tʼɔː | 'antílop' |
| *dz | jɑ̄- | – | zǽː | dɔ | 'cançó' (en Taos, Jemez), 'cantar' (en Kiowa) |
Alguns exemples de formes lèxiques comparades enkiowa, entewa[14] i enproto-utoasteca.[15]
| GLOSA | Kiowa | Tewa | Tigua | proto-UA |
|---|---|---|---|---|
| 'un' | pa | wî' | wännan | *sēme |
| 'dos' | yi | wíyeh | wi'i nn | *wo-/*wa- |
| 'tres' | pa'o | poeyeh | payua | *pahi |
| 'quatre' | yige | yôenu | *nawi | |
| 'cinc' | ant'a | p'ą́ąnú | p'anyua | *māko |
| 'home' | ch'i | sen | soan | *ti-/*taka |
| 'dona' | ma | kwee | *hupi | |
| 'sol' | pay | than | *ta(w)- | |
| 'lluna' | p'ahy | p'óe | *meya | |
| 'aigua' | t'on | p'oe | p'â | *pā |
Llengüeskiowa-tano | ||
|---|---|---|
| Kiowa | | |
| Tiwa | ||
| Tewa | ||
| Towa | ||
