Per a altres significats, vegeu «Kiowa (desambiguació)».

Kiowa

Tipus	llengua illengua viva
Ús
Parlants	953 (cens 2000)[1] ~100 (2013)[2]
Parlants nadius	20 (2007)
Parlat a	Kansas
Autòcton de	Oklahoma
Estat	Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües kiowa-tanoanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	kio
Glottolog	kiow1266
Ethnologue	kio
UNESCO	873
IETF	kio
Endangered languages	867

Elkiowa és una llenguakiowa-tano parlada actualment pelskiowes d'Okhlahoma, originalment es va parlar principalment alcomtat de Caddo, elcomtat kiowa i elcomtat de Comanche. El centre tribal kiowa està situat aCarnegie (Oklahoma). Com la major part de llengües indígenes dels Estats Units actualment és unallengua amenaçada amb l'extinció.

Laurel Watkins va assenyalar en 1984 que de les estimacions de Parker McKenzie només unes 400 persones (la major part d'ells amb més de 50 anys) podrien parlar kiowa i que rarament la llengua era parlada pels nens de la comunitat. Una xifra més recent de McKenzie és que uns 300 adults podrien parlar-lo amb "diferents graus de fluència", aquesta dada és recollida per Mithun (1999) dins d'un grup ètnic de 12.242 kiowes (Cens nord-americà de 2000).

LaIntertribal Wordpath Society, una organització sense ànim de lucre dedica a preservar les llengües indígenes d'Oklahoma, va estimar que el nombre màxim de parlants fluents de kiowa en 2006 era de només 400.^[3] Un article periodístic de 2013 estimà que només quedaven 100 parlants fluents.^[2]

Les autoritats de la tribu kiowa ofereixen classes setmanals en laJacobson House, un centre indígena sense ànim de lucre situat aNorman (Oklahoma). Dane Poolaw i Carol Williams segueixen ensenyant la llengua usant el mètode de Parker McKenzie.^[4]

LaUniversitat de Tulsa, laUniversitat d'Oklahoma a Norman i laUniversitat de Ciència i Arts d'Oklahoma enChickasha ofereixen classes de kiowa.

Alecia Gonzales (kiowa-apatxe, 1926–2011), que va ensenyar a USAO, va crear una gramàtica didàctica del kiowa anomenadaThaum khoiye tdoen gyah: beginning Kiowa language.^[5][2]

L'inventari consonàntic del kiowa està format per 23 unitats:

		Bilabial	Dental	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
no-continuant	sonora	b	d			ɡ
	sorda	p	t	ts		k	ʔ
	aspirada	pʰ	tʰ			kʰ
	ejectiva	pʼ	tʼ	tsʼ		kʼ
Fricativa	sorda			s			h
	sonora			z
Nasal		m	n
Aproximant		(w)	l		j

A més el kiowa distingeix sis timbres vocàlics, amb tres nivells distintius obertura i un contrast entre vocals anteriors-posteriors. Totes aquestes vocals distingeixen fonològicament entre varietats llargues/breus, orals/nasals. Les 24 unitats fonològiques vocàliques són:

Monoftongs

		Anterior		Posterior
		breu	llarga	breu	llarga
Tancada	oral	i	iː	u	uː
	nasal	ĩ	ĩː	ũ	ũː
Mitjana	oral	e	eː	o	oː
	nasal	ẽ	ẽː	õ	õː
Oberta	oral	a	aː	ɔ	ɔː
	nasal	ã	ãː	ɔ̃	ɔ̃ː

Diftongs

	Anterior	Posterior
Tancada		uj
Mitjana		oj
Oberta	aj	ɔj

Tots els contrasts fonològics en les consonants del kiowa poden ser justificats mitjançant una abundant col·leccióparells mínims i gairebé-mínims. No existeix contrast entre la presència d'una oclusiva inicial glotalitzada o la seva absència.

AFI	Exemple	Glossa
/pʼ/	[pʼí]	'germana [de la dona]'
/pʰ/	[pʰí]	'foc; turó; pesat'
/p/	[pĩ]	'menjar'
/b/	[bĩ]	'nuvolós'
/tʼ/	[tʼáp]	'cérvol'
/tʰ/	[tʰáp]	'sec'
/t/	[tá]	'ull'

Les oclusives ejectives i aspirades s'articulen molt enèrgicament. Les oclusives no-aspirades són tenses, mentre que les sonores són laxes. La fricativa alveolar sorda/s/ s'assimila a [š] davant/y/.

Ortografia	Pronunciació	Glossa
sét	[sét]	'os'
syân	[šẽnˀ]	'[ser] petit'
sân	[sânˀ]	'nen'

• Adger, David and Daniel Harbour. (2005). The syntax and syncretisms of the person-case constraint. In K. Hiraiwa & J. Sabbagh (Eds.),MIT working papers in linguistics (No. 50).
• Campbell, Lyle. (1997).American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press.ISBN 0-19-509427-1.
• Crowell, Edith «A preliminary report on Kiowa structure». International Journal of American Linguistics, 15, 3, 1949, pàg. 163–167.DOI:10.1086/464040.
• Gonzales, Alecia Keahbone. (2001).Thaum khoiye tdoen gyah: Beginning Kiowa language. Chickasha, OK: University of Science and Arts of Oklahoma Foundation.ISBN 0-9713894-0-3.
• Hale, Kenneth «Jemez and Kiowa correspondences in reference to Kiowa–Tanoan». International Journal of American Linguistics, 28, 1962, pàg. 1–5.DOI:10.1086/464664.
• Harbour, Daniel. (2003). The Kiowa case for feature insertion.
• Harrington, John P. (1928).Vocabulary of the Kiowa language. Bureau of American Ethnology bulletin (No. 84). Washington, D.C.: U.S. Govt. Print. Off.
• Harrington, John P. «Three Kiowa texts». International Journal of American Linguistics, 12, 4, 1947, pàg. 237–242.DOI:10.1086/463919.
• Hickerson, Nancy P. «Some Kiowa terms for currency and financial transactions». International Journal of American Linguistics, 51, 4, 1985, pàg. 446–449.DOI:10.1086/465926.
• McKenzie, Andrew. (2012).The role of contextual restriction in reference-tracking. Ph.D. thesis, University of Massachusetts Amherst.http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI3518260.
• McKenzie, Parker; & Harrington, John P. (1948).Popular account of the Kiowa Indian language. Santa Fe: University of New Mexico Press.
• Meadows, William C.; McKenzie, Parker P. «The Parker P. McKenzie Kiowa orthography: How written Kiowa came into being». Plains Anthropologist, 46, 176, 2001, pàg. 233–248. Arxivat de l'original el 2012-11-05 [Consulta: 14 febrer 2014].
• Merrill, William; Hansson, Marian; Greene, Candace; & Reuss, Frederick. (1997).A guide to the Kiowa collections at the Smithsonian Institution. Smithsonian Contributions to Anthropology 40.
• Merrifield, William R. «The Kiowa verb prefix». International Journal of American Linguistics, 25, 3, 1959, pàg. 168–176.DOI:10.1086/464523.
• Merrifield, William R. «Classification of Kiowa nouns». International Journal of American Linguistics, 25, 4, 1959, pàg. 269–271.DOI:10.1086/464544.
• Miller, Wick R. «A note on Kiowa linguistic affiliations». American Anthropologist, 61, 1959, pàg. 102–105.DOI:10.1525/aa.1959.61.1.02a00130.
• Mithun, Marianne. (1999).The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press.ISBN 0-521-23228-7 (hbk);ISBN 0-521-29875-X.
• Palmer, Jr., Gus (Pánthâidè). (2004).Telling stories the Kiowa way.
• Sivertsen, Eva «Pitch problems in Kiowa». International Journal of American Linguistics, 22, 2, 1956, pàg. 117–30.DOI:10.1086/464356.
• Takahashi, Junichi. (1984). Case marking in Kiowa. CUNY. (Doctoral dissertation).
• Trager, George L.; Trager, Edith «Kiowa and Tanoan». American Anthropologist, 61, 6, 1959, pàg. 1078–1083.DOI:10.1525/aa.1959.61.6.02a00140.
• Trager, Edith C. (1960). The Kiowa language: A grammatical study. University of Pennsylvania. (Doctoral dissertation, University of Pennsylvania).
• Trager-Johnson, Edith C. (1972). Kiowa and English pronouns: Contrastive morphosemantics. In L. M. Davis (Ed.),Studies in linguistics, in honor of Raven I. McDavid. University of Alabama Press.
• Watkins, Laurel J. (1976). Position in grammar: Sit, stand, and lie. InKansas working papers in linguistics (Vol. 1). Lawrence.
• Watkins, Laurel J. «Noun phrase versus zero in Kiowa discourse». International Journal of American Linguistics, 56, 3, 1990, pàg. 410–426.DOI:10.1086/466165.
• Watkins, Laurel J. «The discourse functions of Kiowa switch-reference». International Journal of American Linguistics, 59, 2, 1993, pàg. 137–164.DOI:10.1086/466193.
• Watkins, Laurel J.; & McKenzie, Parker. (1984).A grammar of Kiowa. Studies in the anthropology of North American Indians. Lincoln: University of Nebraska Press.ISBN 0-8032-4727-3.
• Wonderly, William; Gibson, Lornia; Kirk, Paul «Number in Kiowa: Nouns, demonstratives, and adjectives». International Journal of American Linguistics, 20, 1954, pàg. 1–7.DOI:10.1086/464244.

ProvaWikipedia en kiowa aWikimedia Incubator.

• Llengües kiowa-tano
• Llengües d'Oklahoma

• Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is
• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback