King Wallis Vidor (Galveston,Texas,8 de febrer de1894 -Paso Robles,Califòrnia,1 de novembre de1982) fou undirector de cinema estatunidenc, màxim exponent delcinema social de les dècades de 1920 i 1930. Quan era adolescent va treballar en un cinema local com a projeccionista, durant els mesos que va durar aquest treball va adquirir passió pel cinema i va admirar el treball deD. Wark Griffith.
El seu primer treball aHollywood fou el1919 ambThe Turn in the Road. El reeixit filmPeg o' My Heart del1922 li va valer un contracte de llarga durada ambMGM. Cinc vegades nominat alPremi Oscar, va rebre un premi honorífic el1979.
Destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l'aventura humana i el seu destí. Un dels seus temes més recurrents era l'home contra la massa, allò individual contra el col·lectiu. De la seva obra, desigual, destaquenLa gran desfilada (1925),The Crowd (1928),Al·leluia! (1929),Billy the Kid (1930),Our Daily Bread (1934),Duel in the Sun (1946),The Fountainhead (1949),Guerra i pau (1956) iSalomó i la reina de Sabà (1959).[1]
King Vidor tenia orígens hongaresos per part del pare, que procedia d'una família adinerada que es dedicava a la fusta aTexas (on ell va néixer el 8 de febrer de1894) i va aconseguir una fortuna amb els negocis. King Vidor va entrar a l'Acadèmia Militar de Sant Antonio, i després va ingressar al col·legi de Fort Deposit.
Quan tenia quinze anys va veure la seva primera pel·lícula. Es tractava deViatge a la lluna deGeorge Méliès, la van projectar a la Grand Opera House de Galveston. Aquests anys coincidien amb l'arribada de la indústria cinematogràfica als Estats Units, en aquell moment només hi havia una sala de cine a la seva ciutat, la sala The Globe, i va ser allà on va aconseguir el seu primer treball com a acomodador. Això li va permetre veure durant un estiu sencer tota mena de pel·lícules i va despertar en ell l'interès per aquest art.[2]
Amb els seus amics van aconseguir fabricar una primitiva càmera de cinema amb la qual va gravar la seva primera peça coneguda:Hurricane in Galveston (1913). Es tractava d'un petit fragment documental que mostrava el desastre ocasionat pel pas d'un huracà per la seva ciutat. Gràcies a això va poder obtenir un contracte ambMutual Weekly, on feia un setmanari d'actualitats. En aquesta nova feina va anar aprenent a dominar la utilització de la càmera i va rodar una important desfilada militar amb molta proesa; la cinta va fer la volta al món. L'estètica d'aquesta petita filmació l'influiria posteriorment en la seva famosa obraThe Big Parade (1925), en la qual utilitza un enquadrament similar per mostrar-nos el pas inexorable de l'exèrcit cap a la guerra.
Amb el seu soci Boggs, van escriure i rodar la seva primera pel·lículaA remolque, que tractava sobre un circuit de carreres que celebrava cada any un campionat, van aprofitar això com a decorat real i els actors no eren professionals. En el repartiment hi havia Florence Vidor, la seva primera esposa.
A partir d'aquí va decidir traslladar-se aHollywood juntament amb Florence. Van fer el viatge amb unFord T i per finançar-lo va anar rodant fragments que enviaria a laFord Motor Company. Quan va arribar a Los Angeles va començar buscant qualsevol tipus de feina relacionada amb el món del cinema, així doncs va treballar en diverses àrees i va poder veure al seu referent,D. W. Griffith treballant al seu estudi.
Va escriure desenes de guions abans de fer el seu primer llargmetratgeThe Turn in the Road[3] inspirat en la recerca de la veritat, va ser finançat per un grup de metges i comptava amb cinc rodets de pel·lícula. Es va rodar a la fi de l'any 1918 i va ser estrenada el 8 de març de 1919. Gràcies a l'èxit d'aquesta producció, Vidor va cridar l'atenció de les grans productores però no va acceptar cap contracte aquell any perquè sentia que devia restar amb els que li van donar suport fins a compensar-los adequadament el favor. Va continuar fent pel·lícules i fins i tot va obrir el seu propi estudi a Hollywood, la «Vidor Village».
Durant aquells anys era freqüent que Florence Vidor actués a les seves pel·lícules. L'any 1922 gràcies aPeg o' My Heart va aconseguir un contracte de llarga durada amb laMGM (Metro Golden Mayer),[4] en aquesta pel·lícula l'actriu principal però, va serLaurette Taylor, tota una estrella del moment.
El 1924, King Vidor i la seva es van divorciar i van continuar les seves carreres per vies separades.
L'any 1925 va realitzar el seu primer gran èxit, una gran producció que va donar prestigi a la MGM, es tractava deThe Big Parade. La cinta tractava de la guerra, un jove americà d'una família benestant (John Gilbert) s'allista a files durant laPrimera Guerra Mundial i és enviat a França, on s'enamorarà d'una jove pagesa (Renée Adorée). Vidor va dirigir la pel·lícula amb un to realista i humanista, com una crítica al conflicte armat des dels ulls d'un testimoni que no té cap idiologia definida, sinó que es mou per amor. La pel·lícula va ser un èxit en taquilla durant mesos, justament el que King Vidor volia perquè en aquella època els films solien aguantar només una setmana als cinemes.
A partir d'aquí, Vidor va entrar a ser un nom important dins l'elit deHollywood, va establir relació amb grans noms, com araLillian Gish, amb qui va treballar aLa vida bohèmia;Greta Garbo o el seu productorIrving Thalberg. L'any 1926 es va casar amb l'actriuEleanor Boardman. Després de l'èxit deThe Big Parade, Thalberg li va preguntar quina idea tenia per a la seva nova pel·lícula, Vidor li va dir que volia parlar sobre la història d'un home de classe mitjana americà enfrontant-se als problemes quotidians i lluitant contra els seus iguals dins d'una gran massa de gent. Era un tema allunyat del que s'acostumava a veure a Hollywood,però Thalberg va estar-hi d'acord iThe Crowd (Y el mundo marcha) (1928) va tirar endavant. La història tenia un to realista i social molt accentuat, l'actor era un figurant que Vidor va trobar de casualitat (James Murray).
- ↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.295. DL M-50.522-2002.ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑Vidor, King.Un arbol es un arbol (en castellà). Ediciones Paidós, p. 240.ISBN 9788449313974.
- ↑«The Turn in the Road». [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román.Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006.ISBN 978-84-206-7691-3.
|
|---|
| 1928–1950 | - Warner Bros. /Charlie Chaplin (1928)
- Walt Disney (1932)
- Shirley Temple (1934)
- D. W. Griffith (1935)
- The March of Time /W. Howard Greene iHarold Rosson (1936)
- Edgar Bergen /W. Howard Greene / Museum of Modern Art Department of Film /Mack Sennett (1937)
- J. Arthur Ball /Walt Disney /Deanna Durbin iMickey Rooney /Gordon Jennings,Jan Domela, Devereaux Jennings, Irmin Roberts, Art Smith,Farciot Edouart,Loyal Griggs,Loren L. Ryder, Harry D. Mills,Louis Mesenkop, Walter Oberst /Oliver T. Marsh i Allen Davey /Harry Warner (1938)
- Douglas Fairbanks /Judy Garland /William Cameron Menzies /Motion Picture Relief Fund (Jean Hersholt,Ralph Morgan,Ralph Block,Conrad Nagel)/Technicolor Company (1939)
- Bob Hope /Nathan Levinson (1940)
- Walt Disney,William Garity, John N. A. Hawkins, iRCA Manufacturing Company /Leopold Stokowski i les seus associats / Rey Scott /British Ministry of Information (1941)
- Charles Boyer /Noël Coward /Metro-Goldwyn-Mayer (1942)
- George Pal (1943)
- Bob Hope /Margaret O'Brien (1944)
- Republic Studio,Daniel J. Bloomberg, i el Republic Studio Sound Department /Walter Wanger /The House I Live In /Peggy Ann Garner (1945)
- Harold Russell /Laurence Olivier /Ernst Lubitsch /Claude Jarman Jr. (1946)
- James Baskett /Thomas Armat,William Nicholas Selig,Albert E. Smith, iGeorge Kirke Spoor /Bill and Coo /Shoeshine (1947)
- Walter Wanger /Monsieur Vincent /Sid Grauman /Adolph Zukor (1948)
- Jean Hersholt /Fred Astaire /Cecil B. DeMille /El lladre de bicicletes (1949)
- Louis B. Mayer /George Murphy /The Walls of Malapaga (1950)
|
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1969–1980 | |
|---|
| 1981-1990 | no concedit (1981) · Alessandro Blasetti, Frank Capra, George Cukor, Jean-Luc Godard, Serguei Iutkevitx, Alexander Kluge, Akira Kurosawa, Michael Powell, Satyajit Ray, King Vidor, Cesare Zavattini, Luis Buñuel (1982) · Michelangelo Antonioni (1983) · no concedit (1984) · Federico Fellini, Manoel de Oliveira, John Huston (1985) · Paolo i Vittorio Taviani (1986) · Luigi Comencini, Joseph L. Mankiewicz (1987) · Joris Ivens (1988) · Robert Bresson (1989) · Miklós Jancsó, Marcello Mastroianni (1990) |
|---|
| 1991-2000 | Mario Monicelli, Gian Maria Volonté (1991) · Francis Ford Coppola, Jeanne Moreau, Paolo Villaggio (1992) · Claudia Cardinale, Roman Polanski, Robert De Niro, Steven Spielberg (1993) · Ken Loach, Suso Cecchi d'Amico, Al Pacino (1994) · Woody Allen, Alain Resnais, Martin Scorsese, Giuseppe de Santis, Goffredo Lombardo, Ennio Morricone, Alberto Sordi, Monica Vitti (1995) · Robert Altman, Vittorio Gassman, Dustin Hoffman, Michèle Morgan (1996) · Gérard Depardieu, Stanley Kubrick, Alida Valli (1997) · Sophia Loren, Andrzej Wajda, Warren Beatty (1998) · Jerry Lewis (1999) · Clint Eastwood (2000) |
|---|
| 2001-2010 | Éric Rohmer (2001) · Dino Risi (2002) · Dino De Laurentiis, Omar Sharif (2003) · Manoel de Oliveira, Stanley Donen (2004) · Hayao Miyazaki, Stefania Sandrelli, Isabelle Huppert (2005) · David Lynch (2006) · Tim Burton, Bernardo Bertolucci (2007) · Ermanno Olmi (2008) · John Lasseter, Brad Bird, Peter Docter, Andrew Stanton, Lee Unkrich (2009) · John Woo, Monte Hellman (2010) |
|---|
| 2011-2020 | |
|---|
| 2021-2030 | |
|---|
|
|---|
| 1956–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|