Elkilt és untartà usat com afaldilla. És possible fer-ne amb un altre teixit, però és menys freqüent. Forma part de laindumentària tradicional delshomes aEscòcia. Consisteix en una llarga tira de roba que els homes usen al voltant del cos tot subjectant el restant sobre l'espatlla, i s'ajusta amb una agulla o fermall. La col·locació del kilt es considera un art, en què els plecs queden perfectament col·locats. Actualment es porta sobretot en ocasions especials, com per exemple en gales, casaments, etc.
Elkilt als segles xvi ixvii formava part de la indumentària quotidiana masculina de les Terres Altes escoceses. Es feia d'una banda molt llarga de roba, passada al voltant de la cintura i que, des de darrere, pujava a l'espatlla per a caure per davant. Aquesta peça s'anomenafeileadh-mor o grankilt. Al canvi delsegle xvii alxviii començà a aparèixer una nova versió dekilt, anomenadafeileadh-beag okilt petit, molt similar alkilt actual. Al segle xix va renéixer amb força a tot Escòcia, país que encara avui el considera un símbol nacional.[1]
En la indumentària tradicional elkilt es pot complementar amb una boina ornamentada amb plomes d'àliga (boina que rep el nom debalmoral en la versió més formal, i el detam o' shanter en la informal), l'escut i la planta emblema del clan i, sobre elkilt, unsporran (en escocèssporan), mena de bossa penjada d'un cinturó fluix, que cau endavant o una mica de costat.[1]
Tradicionalment els escocesos de les Terres Altes combatien amb elkilt clànic, que d'aquesta manera feia funcions de protouniforme. A partir del segle xviii, la integració en l'exèrcit britànic comportà l'estandardització de l'uniforme, amb la qual cosa elkilt passà a ésser regimental. De llavors ençà elkilt ha format part de l'uniforme militar de les unitats escoceses, fins i tot en campanya, així a l'exèrcit britànic com en altres de laCommonwealth que compten amb regiments de tradició escocesa (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda). A partir de laPrimera Guerra Mundial, i en les condicions de la guerra de trinxeres, elkilt es dugué en campanya cobert amb undavantalcaqui. A partir de 1940 elkiltés substituït en campanya pelspantalons d'ús general a l'exèrcit respectiu; però continua vigent en els altres ordres d'uniforme.
Tal com s'ha apuntat, elkilt de cada regiment acostuma de ser d'untartà distintiu.
D'ençà l'adopció de laguerrera, la versió escocesa (doublet) està dissenyada per a combinar ambkilt per defecte; per això és característic que tingui el frontal dels faldons de forma arrodonida, de manera que no entrebanquin l'sporran.
Pot haver-hi curiositat sobre què hi ha a sota del kilt...
Una peça alternativa alkilt, tant en la indumentària civil com en la militar, és eltriubhas (trews en adaptació anglesa), un pantaló llarg i recte a tartans, originari de les Terres Altes, però que durant molt de temps fou preferent entre les tropes de les Terres Baixes.
S'anomenafaldilla escocesa unafaldilla femenina inspirada en elkilt, pel que fa a la mena de plecs i a l'ús d'un estampat de tipus tartà (que s'hi coneix com aquadres escocesos); però manca de les altres convencions delkilt pròpiament dit, i pot presentar tota mena de llargades, formes i caigudes, etc., a banda que, insistim-hi, és d'ús exclusivament femení, inversament alkilt, i, a diferència del caràcter nacional d'aquest, és peça de moda universal; quant als quadres escocesos, són de disseny lliure, en contrast amb elkilt, en què el disseny del tartà indica necessàriament la pertinença a un clan civil o a un regiment militar.
