Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Kikuyu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Kikuiu)
Infotaula de llenguaKikuyu
Gĩkũyũ (ɣēkōjó)
Tipusllengua natural illengua vivaModifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6,6 milions (Cens de 2009[1]
Parlants nadius6.623.000Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deProvíncia Central
EstatKenya
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus nord-orientals
llengües bantu de Kenya central
llengües kikuyu-kambaModifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatíModifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1kiModifica el valor a Wikidata
ISO 639-2kikModifica el valor a Wikidata
ISO 639-3kik
Glottologkiku1240Modifica el valor a Wikidata
EthnologuekikModifica el valor a Wikidata
ASCL9224Modifica el valor a Wikidata
IETFkiModifica el valor a Wikidata

Elkikuiu,kikuyu ogikuyu (Gĩkũyũ, pronunciatɣēkōjó) és una llengua de la famíliabantu parlada principalment pel poble gĩkũyũ deKenya. Amb un total de 6 milions de persones (22% de la població de Kenya),[2] són elgrup ètnic més gran de Kenya. El giküyü es parla a l'àrea entreNyeri iNairobi. El kikuiu és una de les cinc llengües parlades pel subgrupThagichu entre les llengües bantus, que s'estenen des de Kenya fins aTanzània. El poble kikuiu generalment identifica les seves terres per les cadenes de muntanya a Kenya central, que ells anomenenKîrînyaga.

El kikuiu té quatre dialectes mútuament intel·ligibles. Els districties de laProvíncia Central estan dividits entre les fronteres tradicionals d'aquests dialectes, que sónKîrînyaga,Mûranga [Maragua],Nyeri iKiambu. El kikuiu de Kîrînyaga està compost per dos subdialectes principals, el ndia i gichũgũ que parlen el dialecte kĩ-ndia i gĩ-gĩcũgũ. Els gĩcũgũs i els ndias no tenen els sons "tx" o "ix", i usen en canvi el so "s", de manera que pronuncien "Gĩcũgũ" en comptes de "Gitxũgũ". El ndia es pot sentir parlat aKerugoya, la ciutat més gran de Kîrînyaga. Altres poblacions que acullen el ndia, on es parlen formes més pures del dialecte, es poden trobar en les arèes productores de te deKagumo, i els càlids turons deKangaita. Més avall, als pendents estàKutus, que és una ciutat bulliciosa i polsosa amb massa influències d'altres dialectes per a poder diferenciar-los.

La cantadora inconfusible del dialecte kikuiu (que sona com la llenguaembu, una llengua germana al kikuiu) es pot sentir a les àrees productores de cafè deKianyaga,Gĩthũre,Kathũngũri i Marigiti. Elskikuius canvien fàcilment als altres dialectes kikuiu més senzills quan conversen amb la resta de kikuyus. Eldistricte electoral de Mwea, que és part del districte de Kirinyaga, és una amalgama de kikuiu, principalment de Kirinyaga, radicats des de mitjans fins al final de la dècada del1960, just després de la independència, per als kikuius desplaçats les terres dels quals havien pres els colonialistes.

Fonologia

[modifica]

Els símbols que es mostren entre parèntesis són els que es fan servir en l'ortografia.

Vocals

[modifica]
AnteriorCentralPosterior
Tancadaiu
Semitancadae (ĩ)o (ũ)
Semiobertaɛ (e)ɔ (o)
Obertaa

Consonants

[modifica]
BilabialDental/
Alveolar
PalatalVelarGlotal
PlosivaSordat (t)k (k)
sonoraprenasalᵐb (mb)ⁿd (nd)ᵑɡ (ng)
Africadaᶮdʒ (nj)
Nasalm (m)n (n)ɲ (ny)ŋ (ng')
FricativaSordaʃ (c)h (h)
Sonoraβ (b)ð (th)ɣ (g)
Líquidaɾ (r)
Aproximantj (y)w (w)

Els sons nasals indicats per les lletres elevades sovint no es pronuncien, de manera que/ⁿd/ se sent com[d], etc.

Tons

[modifica]

El kikuiu té dos nivells de tons (alt i baix), un to baix-alt creixent, i unabaixada fonètica.[3]

Gramàtica

[modifica]

L'ordre canònic de les paraules del kikuiu és SVO (subjecte-verb-objecte). Usapreposicions més que posposicions, i elsadjectius segueixen elssubstantius.[4]

Oracions simples

[modifica]
CatalàGĩkũyũ
HolaŨhoro waku
Dona'm aiguaHe maĩ
Com estàs?Ûrĩ mwega?
Tinc ganaNdĩ mũhũtu
Ajuda'mNdeithia
Em trobo béNdĩ mwega
Ets un amic?Wĩ mũrata?
Adéu, sigues beneïtTĩgwo na wega.
T'estimoNĩngwendete.
Vine aquíŨka haha
Et trucaréNĩngũkũhũrĩra thimû

Es mostra l'alfabet complet en unataulaArxivat 2020-06-09 aWayback Machine. enllengua francesa aquí.

Literatura

[modifica]

Hi ha una literatura important escrita en llengua kikuiu. Per exemple, l'obra deNgũgĩ wa Thiong'oMũrogi wa Kagogo (Mag del corb) és el llibre més llarg escrit en una llenguasubsahariana. Mwangi wa Mûtahi, Gatua wa Mbûgwa i Waithĩra wa Mbuthia són altres autors que usen el kikuiu. Mbuthia ha publicat diversos treballs en gèneres diferents, assajos, poesia, històries per a nens i traduccions en llengua kikuiu. El difunt Wahome Mûtahi també va escriure part de la seva literatura en gikuyu.

Referències

[modifica]
  1. Ethnologue. «Kikuyu. Languages of the World». [Consulta: març 2015].
  2. «CIA Factbook». Arxivat de l'original el 2020-08-31. [Consulta: octubre 2007].
  3. Kevin C. Ford, 1975. "The tones of nouns in Kikuyu,"Studies in African Linguistics 6, 49–64; G.N. Clements & Kevin C. Ford, 1979, "Kikuyu Tone Shift and its Synchronic Consequences",Linguistic Inquiry 10.2, 179–210.
  4. Wals.info
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kikuyu&oldid=31978852»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp