Khatxatur Abovian | Retrat de Khachatur Abovian, obra de Ludwig von Maydell (1831) |
|
| Biografia |
|---|
| Naixement | 15 octubre 1809 Kanaker |
|---|
| Desaparició | 14 abril 1848 |
|---|
| Mort | 14 abril 1848 (38 anys) Yerevan |
|---|
| Residència | Yerevan |
|---|
| Grup ètnic | Armenis |
|---|
| Formació | Universitat Imperial de Dorpat (1830–1836) Escola Nersisyan (1824–1826) Santa Seu d'Edjmiatsín (1818–1822) |
|---|
| Activitat |
|---|
| Camp de treball | Etnografia ifolklorística |
|---|
| Ocupació | escriptor, dramaturg, prosista, Doctor Seràfic, poeta, novel·lista, professor, etnògraf |
|---|
| Activitat | 1828 - |
|---|
| Ocupador | Santa Seu d'Edjmiatsín,traductor,secretari(1828–) monestir de Sanahín,professor lector(1827–1828) |
|---|
| Gènere | Prosa |
|---|
| Moviment | Romanticisme |
|---|
| Influències | |
|---|
| Obra |
|---|
Obres destacables |
| Família |
|---|
| Fills | Vardan Abovian |
|---|
| Parents | Victoria Abovyan,neta |
|---|
|
   |
Khatxatur Abovian (armeni: Խաչատուր Աբովյան) (Kanaker, 15 d'octubre de1809 -Yerevan, 14 d'abril de1848) va ser un escriptor i figura pública nacionalarmeni d'inicis del segle xix que va desaparèixer misteriosament el1848. Va ser educador, poeta i defensor de lamodernització.[1] Considerat com el pare de laliteratura moderna armènia, és recordat per la seva novel·laVerk Hayastani (Ferides d'Armènia), que va marcar la tendència tant en estil com en gènere per a la literatura posterior.[2] Escrita el1841 i publicada pòstumament el1858, va ser la primera novel·la publicada enarmeni modern utilitzant eldialectearmeni oriental, en lloc de l'armeni clàssic.[1]
Abovian era un home molt avançat per al seu temps i pràcticament cap de les seves obres va ser publicada mentre va estar amb vida. Només després de la creació de laRepública Socialista Soviètica d'Armènia, es va concedir a Abovian el reconeixement i el prestigi que mereixia.[3] Abovian és considerat com una de les figures més destacades no sols de la literatura armènia, sinó de lahistòria armènia en general.[4] La influència d'Abovian en la literatura enarmeni occidental no va ser tan forta com ho va ser enarmeni oriental, particularment en els seus anys formatius.[5]
Novel·les No-ficció - Introducció a l'educació (Tiflis,1838)
- Col·lecció d'exercicis d'àlgebra (1868)
- Nova gramàtica russa teòrica i pràctica per armenis (1839)
| |
- ↑1,01,1Panossian 2006, p. 143
- ↑Bedevian, Ruth.Writer and Patriot - Khachatur Abovyan, 8 de desembre de 2004 [Consulta: 13 juliol 2008].
- ↑Hacikyan, Basmajian & Franchuk 2005, p. 214
- ↑Hewsen, Robert H. «The Meliks of Eastern Armenia: IV: The Siwnid Origins of Xac'atur Abovean». Revue des études Arméniennes, XIV, 1980, pàg. 459-468.
- ↑Bardakjian 2000, p. 135
- Bardakjian, Kevork B.A Reference Guide to Modern Armenian Literature, 1500-1920. Wayne State University Press, 2000.ISBN 0814327478.
- Guest, John S.The Yezidis: A Study in Survival. Routledge, 1987.ISBN 0710301154.
- Hakobyan, P.; Dulyan, S.; altres. «Abovyan, Khachatur, Abovyan (ciudad), Medalla en honor de Abovyan, Casa-museo Abovyan». A:Enciclopèdia soviètica armènia (en armeni). I. Erevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1974, p. 32–35, 38.
- Haxthausen, Baron von.Transcaucasia: Sketches of the Nations and Races between the Black Sea and the Caspian. Adamant Media Corporation, 27 de desembre de 2000.ISBN 1402183674.
- Hacikyan, Agop J.The Heritage of Armenian Literature. 3: From The Eighteenth Century To Modern Times. Wayne State University Press, 30 d'octubre de 2005.ISBN 0814332218.
- Khachaturian, Lisa.Cultivating Nationhood in Imperial Russia: The Periodical Press and the Formation of a Modern Armenian Identity. Transaction Publishers, 22 de gener de 2009.ISBN 1412808480.
- Khanjyan, Artush.The Monuments of Yerevan. VMV-Print, 2004.ISBN 99941-920-1-9.
- Panossian, Razmik.The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars. Nueva York: Columbia University Press, 6 de maig de 2006.ISBN 0-2311-3926-8.