Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Khatxatur Abovian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKhatxatur Abovian
Imatge
Retrat de Khachatur Abovian, obra de Ludwig von Maydell (1831)Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1809Modifica el valor a Wikidata
KanakerModifica el valor a Wikidata
Desaparició14 abril 1848Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1848Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
YerevanModifica el valor a Wikidata
ResidènciaYerevanModifica el valor a Wikidata
Grup ètnicArmenisModifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Imperial de Dorpat (1830–1836)
Escola Nersisyan (1824–1826)
Santa Seu d'Edjmiatsín (1818–1822)Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEtnografia ifolklorísticaModifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, dramaturg, prosista, Doctor Seràfic, poeta, novel·lista, professor, etnògrafModifica el valor a Wikidata
Activitat1828Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorSanta Seu d'Edjmiatsín,traductor,secretari(1828–)
monestir de Sanahín,professor lector(1827–1828)Modifica el valor a Wikidata
GènereProsaModifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticismeModifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
FillsVardan AbovianModifica el valor a Wikidata
ParentsVictoria Abovyan,netaModifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e68b7f22-7d39-4b85-8a74-976856ee7405Discogs: 1873777Modifica el valor a Wikidata

Khatxatur Abovian (armeni: Խաչատուր Աբովյան) (Kanaker, 15 d'octubre de1809 -Yerevan, 14 d'abril de1848) va ser un escriptor i figura pública nacionalarmeni d'inicis del segle xix que va desaparèixer misteriosament el1848. Va ser educador, poeta i defensor de lamodernització.[1] Considerat com el pare de laliteratura moderna armènia, és recordat per la seva novel·laVerk Hayastani (Ferides d'Armènia), que va marcar la tendència tant en estil com en gènere per a la literatura posterior.[2] Escrita el1841 i publicada pòstumament el1858, va ser la primera novel·la publicada enarmeni modern utilitzant eldialectearmeni oriental, en lloc de l'armeni clàssic.[1]

Abovian era un home molt avançat per al seu temps i pràcticament cap de les seves obres va ser publicada mentre va estar amb vida. Només després de la creació de laRepública Socialista Soviètica d'Armènia, es va concedir a Abovian el reconeixement i el prestigi que mereixia.[3] Abovian és considerat com una de les figures més destacades no sols de la literatura armènia, sinó de lahistòria armènia en general.[4] La influència d'Abovian en la literatura enarmeni occidental no va ser tan forta com ho va ser enarmeni oriental, particularment en els seus anys formatius.[5]

Obres selectes

[modifica]

Prosa

[modifica]

Novel·les

No-ficció

  • Introducció a l'educació (Tiflis,1838)
  • Col·lecció d'exercicis d'àlgebra (1868)
  • Nova gramàtica russa teòrica i pràctica per armenis (1839)

Altres

Contes

Poesia

[modifica]

Faules

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1Panossian 2006, p. 143
  2. Bedevian, Ruth.Writer and Patriot - Khachatur Abovyan, 8 de desembre de 2004 [Consulta: 13 juliol 2008]. 
  3. Hacikyan, Basmajian & Franchuk 2005, p. 214
  4. Hewsen, Robert H. «The Meliks of Eastern Armenia: IV: The Siwnid Origins of Xac'atur Abovean». Revue des études Arméniennes, XIV, 1980, pàg. 459-468.
  5. Bardakjian 2000, p. 135

Bibliografia

[modifica]
  • Bardakjian, Kevork B.A Reference Guide to Modern Armenian Literature, 1500-1920. Wayne State University Press, 2000.ISBN 0814327478. 
  • Guest, John S.The Yezidis: A Study in Survival. Routledge, 1987.ISBN 0710301154. 
  • Hakobyan, P.; Dulyan, S.; altres. «Abovyan, Khachatur, Abovyan (ciudad), Medalla en honor de Abovyan, Casa-museo Abovyan». A:Enciclopèdia soviètica armènia (en armeni). I. Erevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1974, p. 32–35, 38. 
  • Haxthausen, Baron von.Transcaucasia: Sketches of the Nations and Races between the Black Sea and the Caspian. Adamant Media Corporation, 27 de desembre de 2000.ISBN 1402183674. 
  • Hacikyan, Agop J.The Heritage of Armenian Literature. 3: From The Eighteenth Century To Modern Times. Wayne State University Press, 30 d'octubre de 2005.ISBN 0814332218. 
  • Khachaturian, Lisa.Cultivating Nationhood in Imperial Russia: The Periodical Press and the Formation of a Modern Armenian Identity. Transaction Publishers, 22 de gener de 2009.ISBN 1412808480. 
  • Khanjyan, Artush.The Monuments of Yerevan. VMV-Print, 2004.ISBN 99941-920-1-9. 
  • Panossian, Razmik.The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars. Nueva York: Columbia University Press, 6 de maig de 2006.ISBN 0-2311-3926-8. 

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Khatxatur Abovian
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Khatxatur_Abovian&oldid=35333301»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp