| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 setembre 1384 Herat | ||
| Mort | 4 novembre 1411 (27 anys) Rayy | ||
| Soldà | |||
| 18 febrer 1405 – 13 maig 1409 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Soldà | ||
| Família | Dinastia Timúrida | ||
| Cònjuge | Xadi Mulk | ||
| Pares | Miran Xah i Sevin Beg Khan-zada Begam | ||
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat,14 de juliol de 1384 -Rayy, 2 o3 de novembre de1411) fou un prínceptimúrida net deTamerlà i fill deMiran Shah i de la princesagenguiskànida (per via materna)Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces ambJahangir fill de Tamerlà i fou la mare deMuhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403. Fou criat a la cort per l'esposa de Tamerlà,Sarai Mulk Khanum, iKhan Zade també va viure a la cort des de 1397.
Ja se l'esmenta com a Khalil Mirza el 1384 quanKhan Zade es va reunir amb l'exèrcit dirigit per Tmerrlà al riuMurghab, portant al petit príncep Khalil que tindria nomes uns dies o setmanes. Tamerlà la va enviar junt amb altres dames cap aSamarcanda (quedant-se nomes amb Tuman Agha).[1] Tamerlà va tornar a veure al jove príncep al Gheutxe Tenguiz (Mar Blava, o sigui lamar Càspia) on els va anar a trobar la reinaSarai Mulk Khanum amb els jovesXah Rukh (timúrida) i Khalil Mirza, fill i net de Timur, i altres dames de la cort, que foren tots rebuts aMarand. Després d'un temps a Marand la reina i les altres dames de la cort van retornar a Samarcanda.[2] Per tercera vegada va veure a Tamerlà quan fou cridat alGurgan el 1392.[3]
Va participar en la campanya de l'Índia de 1398-1399 (aDelhi va tenir el co-comandament de l'ala esquerra tot i que encara no tenia 15 anys, juntament ambSultan Husayn Mirza). A la batalla de Delhi (1398) Khalil Mirza, de vora quinze anys, es va distingir capturant un elefant, junt amb els seus guàrdies, i portant-lo com a regal al seu avi. Timur va quedar tan impressionat per la valentia del jove que li va atorgar el títol de sultà (abans es deia Khalil Mirza i va passar a ser conegut com a Khalil Sultan).[4]
Després va prendre part en l'anomenada campanya dels set anys (1399-1404). El hivern del 1399 al 1400, Khalil fou pare del seu primer fill Berkul. El 1401 va combatre a grups turcmans a la zona de l'Eufrates. L'estiu del mateix any va ser enviat a fer incursions a l'Iraq Arabí i amb altres amirs va devastarHilla iWasit i va passar perNayaf però en aquesta darrera no hi van fer saquejos sinó que van fer pregaries ja que era el lloc on havia mort Husayn el net deMahoma.[5] Després de sortir de l'Iraq, eljalayíridaAhmad ibn Uways hi va tornar. Tamerlà va haver d'enviar altre cop tropes a l'Iraq (1401-1402). Sultan Husayn i Khalil Sultan foren enviats a diversos llocs deCaldea (a grans trets l'Iraq al sud deBagdad); van passar per Chepchemal i van saquejar Mendeli d'on havia fugit el governadorMir Ali Kalender que es va dirigir cap alTigris amb algunes forces i va passar a l'altre costat on es va fer fort. Khalil Sultan va enviar alguns valents que van passar el riu i van atacar a Mir Ali Kalender pel darrere; quan el príncep va iniciar l'atac pal davant creuant el riu nadant, els que havien creuat abans van iniciar l'atac pel darrere; els soldats capturats foren fets presoners de guerra excepte Ali Kalender que fou cremat viu.[6] El 1402 va participar en la conquesta deKemakh i a labatalla d'Ankara (28 de juliol de1402.[7] Després de la batalla, Khalil Sultan, acompanyat de l'emir Mubashir i Dewlet Timur Tawwaji foren enviats aSamarcanda per cobrir les fronteres de l'imperi pel costat de Turkestan (nord-est).
A finals del 1403 o principis del 1404 Tamerlà li va donar els governs deBaylakan,Bardaa,Ganja (Arran),Armènia iGeòrgia fins aTrebisonda, que abans depenien del govern deTabriz (Azerbaidjan); els territoris de l'antiga corona d'Hulagu havien passat en part aAbu Bakr (el fill gran deMiran Shah que va rebre l'Iraq Arabí amb Bagdad i les seves dependències) i en part aMuhammad Umar (segon fill de Miran Shah), que va rebre l'Azerbaidjan i Tabriz, l'Iraq Ajamita ambSultaniya, elMazanderan i elShirwan i dependències). La ciutat de Baylakan tindria com a governador a Bahram Shah, fill de Jalal al-Islam.[8] Khalil no obstant seguia a Samarcanda i el27 d'abril de1404 un missatger va informar a Timur de que al centre dels seus estats tot estava en calma i l'administració funcionava sense problemes.[9]
El16 de setembre de 1404 va començar unkurultai a Samarcanda, a la plana de Kani Gil. Khalil Sultan va arribar poc després de començar procedent del Turkestan (de Taixkent). En preparació de la campanya de Tamerlà a laXina el 1404, se li va concedir el comandament de l'ala dreta; Khalil Sultan fou el primer a avançar i va arribar a Taixkent[10] on va passar l'hivern entreTaixkent iShahrukhia.
Khalil Sultan, comandant de l'ala dreta, va horroritzar a la família imperial en casar-se ambXadi Mulk, una concubina que pertanyia a l'harem del desaparegut amir HajjiSaif al-Din Nukuz. Sultan Husayn havia deixat abans embarassada a la seva dona Jehan Sultan (filla del príncep Ali, al seu torn fill de la germana de Timur) la qual va denunciar a Timur la relació. Timur, furiós, havia ordenat la compareixença de la dona, però Khalil Sultan s'havia resistit al comandament del seu avi i l'havia amagat al·legant que no compareixia perquè no la trobava. Quan finalment la van trobar, va ser condemnada a mort. Si no hagués estat per la intervenció d'un un altre net,Pir Muhammad ibn Jahangir, la concubina esdevinguda princesa hauria estat executada ràpidament. Quan Timur va arribar a Aqsulat, va descobrir que Khalil Sultan l'havia desafiat al negar-se a entregar-la. Furiós va ordenar per segona vegada l'execució. Però ara l'emperadriuSarai Mulk Khanum va intercedir en nom de la dona, emocionada per la pena del príncep que ella havia ajudat a criar. Els dos vells amirs,Shaikh Nur al-Din iMàlik Xah, van ser persuadits per informar a Timur que Xadi Mulk estava embarassada d'un fill de Khalil Sultan. Això va funcionar. L'execució es va cancel·lar. Xadi Mulk es va confiar a l'atenció d'una altra de les reines de Timur, Bayan Agha, durant la seva gestació i després d'haver donat a llum Xadi Mulk seria entregada a un dels esclaus negres eunucs, el principal deure del qual seria assegurar-se que Khalil Sultan no li tornés a posar els ulls al damunt. Amb la qüestió resolta, la marxa a l'est es va reprendre.[4]
A Taixkent va saber la mort de Tamerlà produïda el18 de febrer de1405 aOtrar. Abans de morir Tamerlà va designar hereu aPir Muhammad ibn Jahangir, germà de Muhammad Sultan, l'anterior hereu, i igualment net del conqueridor. La mort de Timur fou amagada inicialment per si es continuava la campanya de la Xina. Les dames de la cort van rebre prohibició de mostrar cap senyal de dol en públic i canviar d'hàbits; es va comunicar als prínceps i amirs acampats a la rodalia de Taixkent i als acampats aYasi iSabran (Àsia central). Al príncep Khalil Sultan se’l va informar per anar a la cort amb poca gent i es van enviar correus aGazni on estava l'hereu Pir Muhammad, al que se li indicava que havia d'anar ràpid a Samarcanda. També es va informar als demes prínceps i als governadors provincials[11]
El28 de febrer de1405 el taüt de Timur va travessar el riu Yaxartes en direcció a Samarcanda. L'endemà es va fer una reunió de tots els amirs i notables i es va decidir que l'exèrcit restaria sota el comandament del príncep Ibrahim Sultan, que Timur havia escollit per acompanyar-lo al seu costat en l'expedició, i aniria a reunir-se amb les forces estacionades a Taixkent manades pel príncep Khalil Sultan ja que aquest príncep, que aleshores tenia 21 anys, era el més gran dels prínceps de l'expedició i al qual Ibrahim Sultan entregaria el comandament de les forces militars; un consell de grans emirs administraria l'estat en les decisions corrents i anirien a la Xina per realitzar la campanya prevista. Després d'això la comitiva amb el taüt va seguir cap a Samarcanda dirigida per Khoja Yusef i Ali Kutxin; van arribar a Samarcanda ja de nit del dia4 de març de1405. Al matí a les 10 Ibrahim Sultan i els emirs van decidir sortir cap a la Xina. Van creuar el Sihun i van acampar a uns 5 km a la vora del riu Arje, a l'est d'Otrar, prop del pont de Kaldurma. Ibrahim Sultan va establir una tenda imperial que va ocupar i va hissar l'estendard imperial, com una mena de substitut de l'emperador; es van enviar missatgers a Khalil Sultan al campament de Taixkent i a Sultan Husayn, cap de l'ala esquerra de l'exèrcit, que era a Sabran, demanant la seva incorporació a l'exèrcit; totes les ales s'havien de trobar a Juklek, uns quilòmetres a l'est d'Otrar.[12]
Sultan Husayn, cap de l'ala esquerra, no va fer cas a la petició; va llicenciar a l'exèrcit i amb mil homes va crear elSihun aKhujend i es va dirigir a Samarcanda via Kazak. Els correus que l'havien anat a cridar, van aportar la noticia dels seus actes, que van deixar molt sorpresos als emirs, singularment aNur al-Din iMalik Xah[13]
Els amirs van demanar al governador de Samarcanda, Shah Arghun, de no deixar-lo entrar a la ciutat; el mateix avis es va enviar a les emperadrius; igualment es va alerta a Khalil Sultan a Taixkent i li demanaven anar amb les tropes cap al camp d'herbes d'Akar on podrien acampar perfectament. Ibrahim Sultan amb els amirs Nur al-Din i Shah Malik van sortir de la zona d'Otrar on eren, en direcció a Samarcanda (l'amir Berdi Beg es va quedar al comandament aOtrar). Però a Taixkent l'acció de Sultan Husayn va desfermar el pànic i el príncepMuhammad Umar i els amirsKodadad Husayni, Yadghiar Shah Arlat, Shams al-Din Abbas iBerendak (entre d'altres) van decidir avançar-se a Sultan Husayn i proclamar emperador a Khalil Sultan a la pròpia Taixkent, sense consultar ni a altres amirs i princeps ni a les emperadrius.[14] Sultan Husayn, fill d'una filla de Timur (de nom Agha Begi), va intentar agafar el poder a Samarcanda abans de l'arribada de Khalil, atraient a l'exèrcit; però lògicament no va poder entrar a Samarcanda i el seu intent va fracassar. Va fugir alKhurasan (província mongola) amb el seu oncleXah Rukh (timúrida), que el va fer executar.
L'amir Berendak (fill deJahan Xah) va anar a veure als altres prínceps i emperadrius que estaven acampats a Aksulat, on també estaven els amirs Nur al-Din i Shah Malik. Aquests dos amirs van rebutjar la pretensió de reconèixer a Khalil Sultan en contra del que Timur havia ordenat a les seves darreres voluntats. Inicialment Berendak va acceptar el punt de vista dels dos amirs i fou enviat a Taixkent per convèncer a la resta. L'endemà al matí l'exèrcit acampat a Aksulat, amb les emperadrius, mirzes i amirs lleials, va continuar cap a Samarcanda amb el príncep Ulug Beg i l'amir Shah Malik agafant el comandament de la dreta i el príncep Ibrahim Sultan i l'amir Nur al-Din el de l'esquerra; els dos prínceps només tenien 11 anys iUlugh Beg era una mica mes gran per 4 mesos i 20 dies. L'exèrcit va arribar a Karajak i d'allí va passar a Samarcanda on Argun Shah, que havia pres partit per Khalil Sultan, els va tancar les portes. L'exèrcit es va haver de retirar cap a Kuhek i d'allí a Aliabad a Sogdiana, on es va celebrar una assemblea de prínceps, amirs i emperadrius. Es va decidir que anirien aBukharà però abans que l'amir Nur al-Din tornaria a Samarcanda per intentar convèncer als rebels. El 12 de març de 1405 Nur al-Din va marxar cap a Samarcanda però no va aconseguir res i va tornar al campament d'Aliabad[15]
Berendak mentre va tornar a Taixkent, va convèncer als amirs de reconèixer la voluntat de Timur que designava hereu a Pir Muhammad i es va signar un document oficial que va signar fins i tot Khalil Sultan, que fou enviat a Pir Muhammad. Però Khalil tenia el suport d'alguns amirs, que li van aconsellar dirigir-se a Samarcanda, agafar el control de la ciutat, i proclamar-se gran emir, just mentre s'enviava el missatge de reconeixement de Pir Muhamnmad (el hereu designat) que tot i tenir el suport de la majoria d'amirs, estava absent.[16] Berendak, Rustem Taji Bugha i altres amirs es van dirigir a Samarcanda amb pocs soldats, amb la idea de fer reconèixer la voluntat de Timur. Van travessar el riuSihun amb un pont que després van destruir i van acampar a Atxik Ferkint. Khalil Sultan i els seus, no obstant, van reconstruir el pont i el va creuar amb l'exèrcit. Berendak i els seus van arribar a Duabe. Allí van trobar a l'amir Jalal Baurji que anava a unir-se al partit de Khalil i els va informar de que Argun Shah havia tancat les portes de Samarcanda. Berendak i els amirs van tornar a passar al partit de Khalil violant els seus juraments. El acord signat pel qual reconeixien a Pir Muhammad fou declarat anul·lat i es va jurar fidelitat altre cop a Khalil. L'amir Rustem Tagi Bugha no obstant, no va seguir el mateix camí i se’n va anar a trobar amb els prínceps, les emperadrius i els amirs que eren a Aliabad.[17] Es va decidir que les emperadrius anirien a Samarcanda i els prínceps i amirs es retirarien a Bukharà i enviarien copia del testament a Pir Muhammad. Els amirs que van quedar al camp lleialista forenAtilmish, Tevekul Karkara, Hasan Jagadul, Aflan Khoja Terkan, Shams al-Din Almaleghi, Ustui, Musa Rekmal, Berteri, Vefadar (entre d'altres).[18]
El14 de març de1405 els prínceps Ulugh Beg i Ibrahim Sultan es van dirigir a Bukharà (on governava Hamza Barles) amb els amirs Nur al-Din i Shah Malik. Les emperadrius van restar de moment a Aliabad.[19] Les emperadrius amb els petits prínceps com Baykara, Adigel, Sad Vaccas, Syorgathmish i altres es van dirigir a Samarcanda on no se'ls va obrir la porta i van haver de pernoctar als jardins de Shah Rukh, fora de la ciutat. Al dia següent van poder entrar i es van allotjar al Kanikha de Muhammad Sultan, on estava el taüt de Timur; estaven també present el príncep Muhammad Jahangir, les princeses Khan Zade i Rukya o Rokia Khanika i diversos grans del regne.[20] Els prínceps i amirs que havien anat cap a Bukharà van arribar el 15 de març de 1405 a la fortalesa de Debbus.[21]
Un parell de dies després Khalil Sultan, amb els amirs que li donaven suport i el seu exèrcit va arribar aSamarcanda on fou rebut com a emperador.Arghun Shah el va sortir a rebre i li va fer entrega de les claus de la ciutat, del castell i de les cadenes del tresor. Els prínceps i amirs que anaven a Bukharà van arribar a aquesta ciutat i van conèixer el que passava a Samarcanda a través de Rustem Barles (el germà del governador deBukhará), que va anar de Samarcanda a Bukharà amb la notícia. Allí els prínceps i amirs van visitar la tomba del profeta Job i es van allotjar al castell.[22]
El17 de març de1405 Khalil Sultan fou coronat a Samarcanda. La seva primera decisió fou nomenar kan al jove príncepMuhammad Jahangir (de 9 anys), fill deMuhammad Sultan, fill deJahangir (el fill gran de Timur), nebot de l'hereu Pir Muhammad. El19 de març va anar a la tomba de Timur a retre-li honors. Des del primer moment va mostrar una prodigalitat excessiva, repartint les riqueses acumulades entre els amirs i notables.[23] Xadi Mulk, la nova reina, va pujar meteòricament, però la lleialtat de l'exèrcit s'havia de comprar amb les reserves dels espolis del temps de Timur. Sota la influencia de Xadi Mulk, els amirs van caure del favor reial un per un, fins que Khalil Sultan va confiar exclusivament en la seva bella esposa per obtenir consells sobre assumptes d'estat. Khalil fou reconegut perXah Rukh (timúrida) de Khurasan a canvi de la devolució de les seves propietats i les dels seus emirs a Samarcanda. Posteriorment però Shah Rukh vadonar suport aPir Muhammad. Khalil Sultan va alliberar els ambaixadors xinesos retinguts, sobrevivents de les dues ambaixades que havien estat detinguts per Timur feia una dècada (que arribaran aNanking el 1407)[24]
Khalil Sultan va enviar un ambaixador amb una carta perXah-Rukh en la qual el reconeixia com a pare i es posava al seu servei de manera que deixava entendre que podia quedar-se ambKhurasan (província mongola), Sistan i Mazanderan però que la seva autoritat sobre l'imperi seria la d'un pare sobre un fill. Xah Rukh no obstant va acceptar.[25] Alguns dels emirs de Tamerlà van rebutjar la usurpació però les tropes de Transoxiana i van deixar el seu servei. El seu cosíSultan Husayn Mirza era prop d'Andkhud quan sobtadament va fer el camí al revés i es va dirigir aKix on fou ben acollit per Khalil Sultan que ho va veure com un reforçament de la seva autoritat (maig). Li va confiar el comandament d'unes tropes amb les que Sultan Husayn va intentar un cop de ma que va fracassar (juny).
Al hivern del 1405 al 1406Ulugh Beg i l'amirXah Malik eren aXibarghan iAndkhud i van construir un pont alJihun. Correus de Khalil Sultan van fer servir el pont i es va produir un petit enfrontament que va acabar amb la signatura d'un acord de pau[26]
Xah Malik fou aleshores enviat aBalkh i va participar en les converses entre Pir Muhammad i Khalil (aquest va manifestar que el mateix Déu que havia donat el tron a Tamerlà li havia donat ara a ell) i la guerra fou inevitable. Pir Muhammad va enviar tropes a l'altre costat del riu i Khalil va marxar cap allí i es van enfrontar (2 de març de1406) a un lloc anomenat Nasaf; el centre de Pir Muhammad fou derrotat i elsArlat van fugir provocant la desbandada de la dreta i l'esquerra. La princesa Khanika va caure presonera. Khalil va tractar als presoners amb generositat. Xah Malik va marxar aBadghis amb Xah Rukh on també va anar Ulugh Beg.[27]
Xah Rukh i Khalil Sultan es retreien mútuament que no observaven els acords. Van acordar una reunió per la qual Khalil va designar com els seus representants als amirsAllahdad iArghun Xah; i Xah Rukh a l'amirMidrab Bahadur i al cadi Kutb al-Din Allah Imami.[28] Khalil Sultan no havia complert els seus compromisos; Xah Rukh va cridar finalment a l'amirMidrab Bahadur[29]
Xadi Mulk fou acusada d'actes escandalosos com casar a les vídues de Tamerlà i deMuhàmmad Sultan ibn Jahangir amb diversos emirs, alguns d'origen molt baix; Khalil pel seu costat fou considerat extravagant; el tresor al temps de la seva pujada al tron estava ple, però s'havia buidat el 1409 i tot i la seva generositat amb les tropes, aquestes el van abandonar en massa des de 1408.
Per causes que els historiadors no relaten amb detall, vers el 1408 Kodadad i Khalil es van enemistar i l'amir es va retirar (o va seguir) al Mogolistan on va fer diversos contactes. Es diu que el 1409, quedava poc a Khalil Sultan per regalar. Els seguidors de Khalil, decebuts amb el final de la seva amplitud, es van esvair cap on les seves perspectives eren més favorables. Els emirs fidels a Muhammad Sultan, que havien format una coalició dirigida perKodadad Husayni iShaikh Nur al-Din, va intentar ocuparSamarcanda i proclamar a un dels joves fills de Muhammad Sultan. El 1409 Ḵodadad va convidar aXah Rukh a anar a Samarcanda.
El 1409 Xah Rukh va reunir el seu exèrcit aBadghis amenaçantTransoxiana i Khalil quan ho va saber, va reunir el seu a la rodalia de Kix. Allí va saber que l'amir Kodadad Husayni havia arribat a la rodalia deKhujand. Hi va enviar 300 homes sota els amirsAllahdad iArghun Xah Burdalik; els dos grups es van vigilar uns dies a la regió de Yarak. Finalment els dos amirs van demanar reforços i Khalil Sultan va marxar cap allí amb quatre mil homes; va passarSamarcanda i va acampar a Eschiraz. Kodadad Husayni es va mostrar durant tot el dia als altres amirs i a la nit va fer una marxa ràpida i l'endemà al matí a l'hora de la primera pregaria, va atacar sobtadament a Khalil Sultan; les forces d'aquest, sorpreses, no van poder resistir l'atac (tot i que era d'un nombre petit de soldats). Khalil va fugir i es va refugiar a la fortalesa d'Eschiraz, que estava en ruïnes. Kodadad Husayni la va assetjar i va fer presoner fàcilment a Khalil (8 d'abril de1409). Amb el segell de Khalil, Kodadad Husayni va expedir diverses ordres a les províncies i va aconseguir sotmetre tota Transoxiana oMawara al-Nahr a la seva autoritat.[30]
A l'abril Xah Rukh va tenir coneixement de que Khalil Sultan havia estat fet presoner per l'amir Khudaidad o Kodadad i quan ho va saber es va posar en marxa cap a Transoxiana el16 d'abril. Havia enviat un delegat, l'amir Kerkes delssanjaris i Kodadad Husayni el va reenviar a Xah Rukh amb un servidor propi i un deMuhammad Jahangir, portant una carta en la qual es posava a les ordres de Xah Rukh. L'1 de maig va travessar el riuJihun. L'amirXaikh Nur al-Din que era aBukharà es va dirigir al seguici imperial però fou atacat per forces de Kodadad Husayni i el seu grup dispersat. Nomes arribar Xah Rukh va enviar a Kodadad Husayni i als príncepsAmirak Ahmad iSidi Ahmad (que s'havien presentat a la cort) a conquerir la província d'Hissar. Xadi Mulk, l'esposa de Khalil, fou portada a l'ordu per Abd al-Khoja. Aviat va rebre la notícia de queKodadad Husayni, frustrat en les seves ambicions, havia carregat de cadenes a Khalil i havia fugit. Xah Rukh va seguir cap aSamarcanda, enviant per endavant a l'amir Ala al-Din Alikeh i els amins deldiwan. Al arribar al Ribat Yam, prop de Samarcanda, ja la població de la capital l'estava esperant.Muhammad Jahangir en qualitat de Khan i amir, i la resta dels amirs, foren autoritzats a baixar la ma del sobirà ara emperador. El22 de maig va entrar oficialment a Samarcanda.Xaikh Nur al-Din iMubaixir Bahadur foren cridats a formar part dels grans amirs.[30]
Mentre els custodis de Khalil Sultan s'havien dirigit a la fortalesa d'Alla Kuh on estava el fill de Kodadad Husayni,Abd al-Khalik. Xah Rukh va enviar a Xah Malik i altres amirs contra Alla Kuh amb ordre de capturar a tothom de la fortalesa. Xah Malik es va dirigir a la fortalesa i la van assetjar però Abd al-Khalik i Khalil Sultan van manifestar que no era necessària ja que ells mateixos anirien a la cort de Xah Rukh.[31]
Xaikh Nur al-Din s'havia compromès amb l'emperador a anar a la cort en unes dates determinades que no va complir; es va enviar un emissari a preguntar que passava i va manifestar que havia decidit consagrar la resta de la seva vida al servei deUlugh Beg. En realitat es va reunir poc després amb Khalil Sultan que venia d'Alla Kuh. Aquest va negociar amb Xah Rukh un tractat. Els negociadors del costat imperial van oferir garanties a Khalil i aquest va decidir anar a la cort; va trobar a Xah Rukh a Arun Ata i va tenir l'honor de baixar-li la ma; fou cobert de distincions.[32]
Khalil Sultan es va poder retirar aHerat per decisió del seu oncle Shah Rukh que el va rebre amb els braços oberts. Xah Rukh, que ja l'apreciava, el va anar coneixent millor i estimant mes cada dia; Khalil i corresponia amb senyals de docilitat i servei. Finalment va decidir retornar-li el patrimoni del seu pareMiran Xah, és a dir l'Iraq Ajamita i l'Azerbaidjan, i al hivern del 1409 el va enviar amb diversos generals cap a aquests territoris amb dos mil soldats.[33] nominalment per governar els antics territoris deMihran Shah (que havia mort el 1408) però efectivament només va poder ocuparRayy (pràcticament despoblada) i al cap d'un temps d'estat allí va rebre un missatge deRustem d'Esfahan que li demanava ajut contra el seu germàIskandar. Khalil pretenia restaurar la pau entre els dos germans però les converses amb Iskandar (acampat prop d'Esfahan) van fracassar. Khalil va entrar a Esfahan. A la vora de la ciutat es produïen diàriament escaramusses.[34] La població d'Esfahan ja no tenia provisions i Rustem va haver d'abandonar la ciutat i es va dirigir a la cort deKara Yusuf. Perseguit per Iskandar fins aQom, no el van poder atrapar. Khalil s'havia quedar a Esfahan i no pensava abandonar-la i Iskandar la volia ocupar. Finalment Khalil va abandonar la ciutat i va informar a Xah Rukh que la evacuava a causa de la fam i tornava a Rayy, però que feria el que li ordenés.[35]
Khalil Sultan era a Rayy i es va posar malalt i en un parell de dies va morir. (12 de novembre de1411, dates alternatives 2 o3 de novembre de1411). Gairebé al mateix temps va morir aMashad la seva mare,Khan Zade que fou enterrada allà mateix. Sobre Khalil alguns historiadors pensen que fou enverinat, però de moment no es pot saber si fou així i en tot cas si fou per ordre de Xah Rukh.[36] Xadi Mulk es va suïcidar i els dos amants van ser enterrats junts a la mateixa tomba.
Es creu que fou un bon escriptor i que hauria escrit el relat de la campanya de l'Índia; en poesia fou poeta i patró de poetes.
_f.32a.jpg)