Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene,1466 o1478, segons les fonts –Istanbul,4 de juliol del1546) era unalmirallotomà que va liderar elcorsarisme turc a laMediterrània occidental durant les primeres dècades del segle xvi. Era el germà petit d'Oruç Barba-rossa, de qui va heretar el sobrenom.[1] Les seves nombroses campanyes el van portar a convertir-se en una figura i líder polític important, convertint-se enbei d'Alger i deTlemcen.
Nascut a l'illa deLesbos, Khair va començar la seva carrera naval com acorsari amb l'ajuda del seu germà granOruç Reis. L'any 1516, els dos germans van capturar la ciutat d'Alger, aleshores controlada Espanya, i Oruç es va declarar sultà. Després de la mort d'Oruç el 1518, Khair va heretar el sobrenom del seu germà, "Barbarossa" (literalment, de l'italià: Barba roja). També va rebre el nom honorariHayreddin (de l'àrab Khayr ad-Din, "de bona fe" o "millor de la fe"). El 1529, Barba-roja va capturar definitivament elPenyal d'Alger dels espanyols.
El 1533, Barba-rossa va ser nomenatKapudan paixà (gran almirall) de l'Armada Otomana per ordre deSolimà el Magnífic. Va dirigir una ambaixada a França aquell mateix any, va conquerirTunis el 1534, va aconseguir una victòria decisiva sobre la Lliga Santa durant labatalla de Préveza l'any 1538 i va dur a terme campanyes conjuntes amb l'armada francesa en la dècada del 1540. Barba-rossa es va retirar a Constantinoble el 1545, on hi va morir l'any següent.
Barba-rossa Khair ed-Din Paixà (enturcBarbaros Hayreddin Paşa) oKhayr-ad-Din Barba-rossa es deiaYakupoğlu Hızır, peròSolimà el Magnífic va concedir-li elnom honorífic de Hayreddin (enturc) o Khayr-ad-Din (àrab:خير الدين,Ḫayr-ad-Din, literalment ‘Bondat de la Religió’ o "Ell millor de la fe").
A Europa, se'l va conèixer com amb molts noms, el més usat va ser Barba-rossa (Barba roja), nom que va heretar del seu germà gran,Oruç Reis, conegut com a Baba Aruj, després que aquest morís en una batalla aAlgèria contra els Espanya.[1] Baba Aruj sonava com "barba-roja" als europeus, i a més Oruç tenia la barba roja. El sobrenom es va afegir al nom turc i àrab de Khair ed-Din, sota la forma de Barbaros o Barbarūs. En altres llengues, com en cas de l'italià se'l coneixia comAriadeno oAricodemo Barbarossa, nom derivat del seu nom en àrab.
Khair va néixer entre els anys 1466 i 1483[2] a Palalaikos, Midlini, a l'Imperi Otomà (actualment la localitat de Gera, aLesbos). El seu pare, de nom Yakup Ağa, era unespahí d'origen discutit (turc[3] o albanès)[4] i era originari de Giannitsa, ciutat de l'actual Grècia. La seva mare, Catalina, era grega i vídua d'un sacerdot grec ortodox.[4] La parella es va casar i va tenir dues filles i quatre fills: Ishak,Oruç, Khizr i Ilyas. El pare va participar en la conquesta otomana de Lesbos del 1462, en la que els otomans van prendre el control de l'illa de laRepública de Gènova. Acabada la conquesta, Yakup es va convertir en unceramista i va comprar un vaixell per comerciar amb els seus productes.
De jove, es va dedicar al transport de mercaderies amb una nau pròpia;Selim I va prohibir la navegació privada per lamar Egea per impedir la fugida del seu germà Korkud, i llavors es va dedicar a transportar blat a l'Àfrica del nord, on va comprar 95 negres i els va vendre aRumèlia; d'allí, amb dos naus, es va reunir amb el seu germàArudj aGerba.
Va col·laborar amb el seu germà fins a la seva mort el1518 i, llavors, Khair es va quedar com a governant de laregència d'Alger,[5] onva ser atacat perHug de Montcada, elvirrei de Sicília, però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khair va fer molts presoners.[6] Com a resposta, es va dirigir al sud delRegne de València per atacar les ciutats deDénia iAlacant. L'any següent,1519, va derrotar el soldà deTremissèn que s'havia aliat amb els espanyols i avançava cap aMiliana. A la primavera següent, va ocuparTenes, que s'havia revoltat, i va vèncer una flota espanyola de 18 naus. Fou llavors quan els espanyols el van començar a anomenarBarba-roja oBarba-rossa, a causa del color de la seva barbaroja, sobrenom que ja havia rebut el seu germà gran (Baba Arudj =Barba-rossa). Va dividir el territori algerià en dues províncies el govern de les quals va confiar a Ahmad ibn al-Kadi (orient) i Muhammad ibn Ali (occident).
Fou llavors quan va agafar el nom honorífic deKhair ed-Din (Ariadeno dels italians) i el títol de soldà. Va enviar una delegació al soldàSelim I amb una petició del poble d'Alger, en què li n'oferia la sobirania (25 d'octubre-3 de novembre del1519), que fou acceptada pel soldà[7] i li va enviar el decret de nomenament (khatt-i sherif) com abeglerbegi i una bandera, un sabre i un cavall, a més de 2.000geníssers. L'esquadra turca fou detectada quan passava perCerigo el20 de setembre del1520. En canvi, el 1520 va haver d'abandonar l'illa deGerba.[1] Poc després, Khair ed-Din i els turcs van conquerirMostaganem i van ajudar Abd Allah a destronar Masud a Tremissèn; el nou soldà va pagar-li tribut de 10.000 peces d'or. Llavors, fou atacat per Muhammad, soldà deTunis que, aliat amb Ibn al-Kadi i amb el cap de guarnició turca de Cherchell, Kara Hasan, el va assetjar a Alger i es va haver de refugiar aDjidjelli, quan la població local es va revoltar.
Va obtenir el suport del xeic Abd al-Aziz dels Banu Abbas de la PetitaKabília i va ocupar Collo (1521) i, l'any següent,Bona iConstantina (1522); al mateix temps, va reprendre atacs corsaris a laMediterrània; el 1522, amb 7 vaixells en va capturar 9; el1523, va capturar uns vaixells algolf de Gènova i 5 prop deRoma; després, es va dirigir a Gerba de la qual es va assegurar el control. Es va aliar als principals corsaris del seu temps, com Sinan Reis (Ebreo) i Aydin Reis (Cacciadiavolo) i va operar a la Mediterrània occidental amb una flota de 41 vaixells.
El1525, va decidir avançar des de Djidjelli o Gíger cap a Alger, ara cridat per la població afectada per la pèrdua dels ingressos de la pirateria. Ibn al-Kadi, el senyor local, li va sortir a l'encontre amb 20.000 homes, i fou derrotat al Wadi Bugdura, i per segon cop al coll dels Banu Abbas, on fou capturat i executat. Llavors, va ocuparCherchell, on estava Kara Hasan amb 500 homes; va forçar Abd Allah a reprendre el tribut augmentat a 20.000 peces d'or l'any; la població de Tenes i Constantina es va revoltar al seu favor i va entrar a aquestes ciutats, i va forçar Husayn, germà i successor d'Ibn al-Kadi a la Gran Kabília a pagar tribut.
Els espanyols dominaven elpenyal d'Alger, enfront de la ciutat i, el maig de1529, Khair ed-Dinels va atacar; va destruir la fortalesa amb l'artilleria, en deixà només dues torres i va quedar ocupada el27 de maig i els espanyols que no van morir foren reduïts a l'esclavatge. Molts cristians van haver de participar en la construcció d'una barrera o moll, que va ser l'inici del nou port de guerra, entre l'illa i la ciutat (200 metres de llarga i 4 metres d'altura). Nou vaixells de socors foren capturats pocs dies després.
El mateix any, a l'estiu, va enviar Aydin Reis al País Valencià (aOliva) en ajut dels moriscs revoltats; va evacuar-ne tots els que va poderi va derrotar, prop deFormentera, una esquadra espanyola dirigida perRodrigo Portuondo; capturà 7 vaixells i es va presentar davant deSalou.[8]
El maig del1531, es va assabentar queAndreu Doria anava cap a Cherchell amb 40 vaixells. L'atac fou rebutjat i Doria es va refugiar aCadis i deixà uns 1.400 morts i 650 captius. Khair ed-Din va assolar la costa deLigúria i les costes espanyoles i en feu un abundant botí. El1532, es va enfrontar a la flota deTremissèn que tenia el suport d'una flota espanyola d'Oran amb 14 vaixells; el soldà va ser forçat a augmentar el tribut a 30.000 peces d'or; un altre cop, va saquejar les costes espanyoles i va capturar diversos vaixells.
El1533, va ser cridat aIstanbul i va deixar el govern interí a Hasan Agha (Sardo), i anà a la capital amb disset dels principals caps navals (rais) d'Alger i 44 vaixells; enfront deMessina, va cremar una flota de divuit naus enemigues i va enviar 25 naus a perseguir Doria, que de Coron anava cap a la mar Adriàtica. Va arribar a Istanbul vers la fi de l'any1533. Allí va ser nomenatalmirall (kapudan paixà),[1] i també se li va encarregar el govern d'Alger amb el títol deDjazair beglerbegi.
El1534, fou enviat a conquerir Tunísia. Pel camí, va saquejarReggio, San Lucido, Cetraro i el golf de Nàpols i les illes,Sperlonga,Fondi,Terracina. Un cop a Tunísia, va anar ocupant les places clau: es va apoderar deBizerta; el 16 d'agost entrava ala Goleta; i finalment vaentrar a Tunis el 18 d'agost i la va saquejar.[1] L'emir Hasan va fugir i fou derrotat poc després en una batalla prop deKairuan. Grups àrabs es van revoltar a favor de Rashid, candidat prootomà al tron (que estava a Istanbul), però va apaivagar la rebel·lió i poc després Rashid va morir.
L'abril de1535, va preparar amb els francesos una expedició per saquejarCòrsega i conquerirSardenya iSicília, que estaven en mans de la corona hispànica.Carles V va decidir actuar, va equipar una gran flota amb la qual va reconquerirla Goleta el14 de juny i el20 de juny vaatacar Tunis amb el suport de les tribus àrabs i de 4.000 presoners cristians que van fugir de les presons. Khair ed-Din va fugir aBona i d'allí va retornar aAlger. Com a resposta, va liderar una expedició contra lesIlles Balears amb 32 vaixells: a Menorca vasaquejar Maó,[9] i després tot el litoral de Mallorca va patir pillatges.[1] En aquesta campanya, va capturar i esclavitzar entre 600 i 800 persones.[1] Malgrat tot, la flota deCarles V li va prendre el port i la ciutat de Tunis.[1] Per aquest motiu, va haver de retornar a Istanbul, on va arribar el 15 d'octubre. Després va anar aCalàbria, on va devastar La Castella.
El1536 i fins al1537, ho va dedicar a preparar la flota promesa aFrancesc I de França per ajudar-lo en la seva expedició a Itàlia. Durant aquest temps, va estar aValona i la flota (280 naus) es va concentrar a la costa albanesa; va enviar el seu lloctinent Lutfi Pasha a la Pulla, i ell mateix amb 60 galeres va atacar 20 naus carregades de provisions que venien d'Egipte. Va participar en el setge deCorfú i va ocupar les illes deNio,Khea iNaxos.
El1538, va ocupar les illes d'Escíatos,Skiros,Tinos,Andros,Karpatos,Kandeleusa i altres illes menors venecianes de lamar Egea; Creta fou saquejada una setmana i s'hi van fer 15.000 presoners. En labatalla de Préveza, es va enfrontar a una gran flota cristiana, que s'havia reunit per a una coalició entre elPapa,Venècia i l'emperador, i que era comandada per l'almirallAndreu Doria.[1] La batalla va tenir lloc el 27 de setembre i s'enfrontaren 120 naus otomanes contra 139 galeres i 70 vaixells cristians, però l'almirall imperial se'n va retirar després d'uns combats preliminars (Doria i Barba-rossa mantenien contactes secrets). Khair ed-Din va perseguir Doria fins aSanta Maura. El1539, Barba-rossa va conquerirCastelnuovo (ocupada l'any anterior per la coalició cristiana), i el1540 l'expedició que envià comandada perPiali Hamet[10] iCaramaní asaquejar Gibraltar és derrotada al seu retorn en labatalla de l'illa d'Alboran.
Es va casar com a mínim dues vegades. La primera fou amb una dona algeriana amb la qual va tenir el seu hereu, Hassan, qui seria diverses vegades beglerbegi d'Alger. El1543, quan ja tenia 76 o 77 anys (depenent de la data disputada de naixement), es va casar un altre cop amb la filla del governador deReggio, Flàvia o Maria Gaetani, que tenia 18 anys. Se sap que també hi va tenir una filla.
↑Sir William Godfrey FothergillThe Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar, p.73-75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto(anglès)ISBN 0-8386-3237-8
