Kline va néixer aSaint Louis (Missouri), fill de Peggy i Robert Kline. El seu pare era un amant de lamúsica clàssica i cantant aficionat d'òpera, sent propietari de The Record Bar, una botiga de música a St. Louis que havia obert a inicis de la dècada dels 40.[1][2] Robert Kline eraagnòstic de descendènciajueva, mentre que la mare de Kline eracatòlica.[3][3][4] Kline es va educar en el catolicisme. Es va graduar a la Saint Louis Priory School el 1965, i després assistí a la Universitat d'Indiana. Allà començà com a pianista clàssic, i s'afegí al grup de teatre del campus, "Vest Pocket Players".[3]
El 1970 va rebre una beca de la Divisió de Drama a laJuilliard School a Nova York. El 1972, s'uní amb els seus antics companys de Juilliard, incloent aPatti LuPone iDavid Ogden Stiers, formant la City Center Acting Company (avui laThe Acting Company), sota els auspicis deJohn Houseman. La companyia viatjà per tots els Estats Units interpretant les obres deShakespeare, així com d'altres clàssics i el musicalThe Robber Bridegroom, creant un dels grups més celebrats del repertori de teatre americà.[3]
Kline i la seva esposa Phoebe Cates, 1989
El 1976, Kline abandonà The Acting Company i s'establí a Nova York, on interpretà una breu temporada el personatge deWoody Reed a la comèdia televisivaSearch for Tomorrow. Tornà als escenaris el 1978 amb el petit paper de "Bruce Granit", una caricatura d'ídol de matinée a la versió deHarold Prince deOn the Twentieth Century, amb el qual guanyà el seu primerPremi Tony.[3] El 1981, Kline va aparèixer amb la diva de rockLinda Ronstadt i el cantantRex Smith a la producció del New York Shakespeare Festival's Central Park deThe Pirates of Penzance, guanyant un segon Premi Tony, aquest cop com aMillor Actor en un Musical, per la seva còmica interpretació del Pirata Rei. El 1983 el tornà a interpretar a laversió fílmica del musical, de nou amb Ronstadt, Smith i ambAngela Lansbury, que tingué una tèbia acollida.[3]
Tot i que ha rebut ofertes per realitzar molts papers que l'haguessin situat indiscutiblement a l'estrellat, Kline ha mantingut una distància prudencial amb la màquina de creació d'estrelles de Hollywood. Ha desenvolupat una reputació que li ha fet rebre el malnom deKevin Decline;[6] però entre els seus premis figurenPremi Drama Desk,Globus d'Or, unPremi Gotham i un Premi delSt. Louis International Film Festival als Èxits d'una vida. Els crítics de cinema han lloat enormement el seu talent.Newsday va afirmar que Klineha demostrat que és un dels actors americans de més talent i versàtils de la seva generació.[7]
Recentment, va interpretar al protagonista deKing Lear al Public Theatre, i va interpretar també el protagonista a una producció de Broadway deCyrano de Bergerac, al costat deJennifer Garner. Aquesta producció va haver de tancar temporalment després de només 11 funcions degut a la vaga de tramoies,[8] però tornà a obrir.Cyrano va ser enregistrada i va ser emesa en la sèrieGreat Performances de laPBS al gener del 2009.[9]
Al desembre del 2004, Kline esdevingué el 2.272è receptor d'una estrella alPasseig de la Fama de Hol·lywood,[10] situada al 7000 de Hollywood Boulevard.
Kline es va casar amb l'actriuPhoebe Cates el 1989. La parella viu a Nova York i té dos fills:Owen Joseph Kline[11] (nascut el 1991), que va actuar aUna història de Brooklyn, iGreta Simone Kline[11] (nascuda el 1994). Després que al seu fill se li diagnostiqués unadiabetis juvenil, Kline esdevingué membre actiu de la Fundació de Recerca de la Diabetis Juvenil (Juvenile Diabetes Research Foundation). Al novembre del 2004 se li va concedir el Premi Humanitari de l'Any JDRF, concedit perMeryl Streep, atorgat pels seus esforços voluntaris en benefici de l'organització.
Des del 2006 existeix elPremi Kevin Kline pels professionals del teatre de St. Louis, concedit en les categories de millors actor i actriu, escenografia, coreografia i obra original.
