  | ||||
| ||||
| Tipus | riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bèlgica | |||
| Localització | Torhout | |||
| Final | ||||
| Localització | Zuidervaartje | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 7 m | |||
| Dimensió | 24 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 65 km² | |||
ElKerkebeek (‘riera de l'església’) és unriu deFlandes Occidental a Bèlgica. D'una llargada d'uns vint-i-quatre quilòmetres, naix al nord de la ciutat deTorhout i desemboca alMar del Nord via elZuidervaartje i elLeopoldkanaal.[1] El llit natural va ser modificat sovint al llarg del darrer mil·lenni: va ser rectificat, eixamplat, entubat, amagat… Excepte al curs superior, a la primeria del segle xxi, a la conca del riu, no en quedaven gaires trams amb ribes naturals, fins que van començar les obres de renaturalització al primer quart del segle xxi.[2]
Històricament, desembocava alZuidleie, com es deia el curs superior del Reie abans de lacanalització, davant de les muralles de Bruges,[3] prop de la Katelijnepoort,porta de la ciutat. Per la industrialització, des del segle xix, tots els cursos d'aigua majors de la regió van esdevenir clavegueres obertes.
El 1973 aBruges comença el sanejament del riuReie,[4] riu pintoresc si mai n'hi hagué, però molt pol·luït per desaigües industrials pudents que venien d'amunt, que desagradaven igualment riberencs, turistes i pintors de diumenge. Se cercava aigua neta per a reemplaçar les aigües negres molt pol·luïdes. El batlle d'aleshores, Michel van Maele (1921-2003) va decidir separar les aigües dels canals del centre històric de l'aflux d'aigua pudent delCanal Gant-Bruges, originari de la indústria de Gant i com a desviació de les aigües delLeie, deFlandes francès. A la ciutat de Bruges van començar obres gegantesques per construir clavegueres per separar les aigües negres de les aigües del Reie i de les aigües de pluja. D'aleshores ençà, aigua més neta d'estanys dels afores i uns rierols com el Kerkebeek alimenten el Reie, conduïdes sota elcanal circular fora de les muralles que queda pudent.[5] Malgrat que l'aigua del canal circular també a poc a poc es vagin millorant, avui (2023) encara no ateny les normes de qualitat preconitzades per la Unió Europea.[6]
.jpeg)
L'abril de 2018 les autoritats han signat un «contracte de riera» que uneix administracions (municipis, direcció de medi ambient,regió de Flandes) i riberencs per realitzar un pla que torni a vitalitzar el riu de la font fins cap a la desembocadura. Per això esrenaturalitzen trams formigonats i es reobren trams sebollits, es creen noves zones inundables iboscs de ribera, a més de senders-natura. Creant un riu viu, tornant a donar-li espai, també es minva el risc de negament d'urbanitzacions a la ribera, que no sempre es van construir pensant en les variacions delcabal de l'aigua.[7][8][9]
