Sir Kenneth Charles Branagh,Kt. (Belfast,Ulster,10 de desembre de1960) és undirector,guionista iactor decinema iteatrebritànic.
Ha estat nominat a diversos premis; d'entre ells, l'Oscar, en quatre ocasions: almillor actor imillor director perHenry V, almillor guió perHamlet i almillor curtmetratge perSwan Song.
El seu nom complet és Kenneth Charles Branagh. És el segon de tres fills en una famíliaprotestant de classe obrera. La família es va traslladar aReading (Anglaterra), quan ell tenia 9 anys, per a escapar de la violència i delterrorisme de la zonanord-irlandesa. En Kenneth va mantenir una identitat irlandesa a casa mentre adoptava l'accent anglès a l'escola. Des de jove va mostrar un interès per la literatura, així com pels esports. Però va ser als 15 anys quan, en veure a l'actorDerek Jacobi en el paper deHamlet, va decidir que volia ser actor.
Als 18 va ingressar a laRoyal Academy of Dramatic Art, el director de la qual, Hugh Crutwell, seria molt més tard el seu ajudant i referència en moltes pel·lícules. Només acabar l'escola, va realitzar el paper secundari en l'obraAnother country, que li va valer molts premis i aclamacions. Però va ser el seu paper comEnric V per a la Royal Shakespeare Company (RSC) a l'edat de 23 anys, la que va assegurar la seva posició com a nou talent de l'escena britànica tant en direcció com en la interpretació.
El 1987 va fundar, juntament amb el seu col·lega aAnother country, David Parfitt, una nova companyia, que va ser nomenadaRenaissance, amb un principi desfavorable: la produccióPublic Enemy, escrita, dirigida i protagonitzada per Kenneth Branagh, va rebre moltes crítiques negatives (especialment dedicades a la seva megalomania). Afortunadament, les produccions de RTC deLa nit de reis (dirigida per Kenneth), deMolt soroll per no res (amb Keneth com a protagonista), iHamlet (també en el paper principal), van ser rebudes amb aclamació de la crítica. La premsa el va etiquetar com "el nouOlivier".
Durant el període agitat del naixement de laRenaissance, va continuar treballant en projectes de televisió i de cinema. Un d'ells la mini-sèrie deBBCFortunes of war. La seva actriu principal eraEmma Thompson. Els dos van acabar enamorant-se en el rodatge. Es van casar tres anys més tard el 1989 i després de catapultar-se en les seves diferents carreres cinematogràfiques se'ls va conèixer internacionalment com "Ken i Em", "la parella Real del cinema anglès". Els seus diferents projectes els van portar a distanciar-se i van anunciar la seva separació el 30 de setembre de 1995.
La seva següent pel·lícula,Morir encara va ser la seva primera experiència amb un gran estudi, laParamount. Film que homenatja el cinema negre. Va fer que els crítics el comparessin ambWelles. La pel·lícula va ser un èxit i li va permetre rodar la comèdia de baix pressupostEls amics de Peter i després traslladar-se a laToscana per rodarMolt soroll per no res.
Mary Shelley'sFrankenstein va ser una de les produccions més cares de 1994 i probablement la millor i més fidel adaptació de l'obra de Mary Shelley. Va intervenir com a director i actor. Malgrat ser considerada un fracàs comercial, va arribar a produir 106 milions de dòlars de benefici.
El 1995 dirigeix la pel·lícula de baix pressupostEn el més cru del cru hivern que amb prou feines sí va tenir exhibició en molts països i que narra la història d'un atípic grup teatral que pretén muntar Hamlet en un petit poble rural. Aquesta pel·lícula va comptar amb la veteranaJoan Collins.
Al cap de poc temps va complir el seu somni de dirigir una versió deHamlet de quatre hores, sense cap tall pel que fa a l'obra original i amb un repartiment plagat d'estrelles, encara que també es va exhibir una versió reduïda de poc més d'hora i mitja. Els crítics la van aclamar i va rebre quatre nominacions alsOscar. Malgrat l'èxit, no en va rebre cap.
El 2001 va protagonitzar el gran paper en el telefilmConspiracy, que li va valer el premiEmmy. Es decideix a tornar als escenaris a principis del 2002 després de gairebé deu anys d'absència, però ho fa primer com a director ambThe play what wrote, que es converteix en la comèdia revelació de l'any i rep diversos guardons. De nou acapara l'èxit de la crítica i el públic, fent el paper deRicard III d'Anglaterra en els teatres deSheffield, al març del 2002.
Aconsegueix el paper deGilderoy Lockhart enHarry Potter i la cambra secreta. El 2003 torna al teatre, però no ambShakespeare, sinó ambMamet.Edmond és un nou èxit d'audiència i crítica. Contreu matrimoni amb Lindsay Brunnock, a la qual va conèixer en el rodatge deShackleton. Recentment ha exhibit en diversos festivals el seu curtmetratgeListening.
El 2006, Branagh va dedicar gran part del seu temps al Japó preparant la seva personal visió deAl vostre gust, deWilliam Shakespeare. Amb Jimmy Juill,Brian Blessed, Adrian Lester, que anteriorment va treballar juntament amb Kenneth en la pel·lícula Treball d'amor perdut.
També treballa per a la televisió en la sèrie Wallander, on interpreta al famós detectiu creat per Henning Mankell. La sèrie va començar el 2008 i el 2012 es va complir la tercera temporada.
Branagh va dirigirThor (2011), basada en el personatge de l'empresaMarvel Comics. Branagh fa incursió al gran cinema industrial basat en personatges de comics, ja que la major part de la seva filmografia correspon a altres tipus de films. Molts fanàtics del còmic "Thor" i dels personatges de "Marvel", estan molt contents amb l'elecció de Kenneth Branagh, ja que igual que Christopher Nolan, són directors molt respectats per films anteriors. Branagh manté el projecte en absolut silenci, i molts auguren que el resultat deThor és molt similar a l'èxit que va obtenir Nolan amb la seva visió deBatman enEl cavaller fosc.
Per la seva actuació enLa meva setmana amb Marilyn va ser nominat a l'Oscar com a millor actor secundari. D'altra banda, va tenir un paper en la cerimònia d'obertura delsJocs Olímpics de Londres 2012.
Va dirigir la producció de Walt Disney Pictures,La Ventafocs (2015). El guió escrit per Chris Weitz fusiona el relat infantil de Charles Perrault amb la història del film animat de Walt Disney de 1950.
Entre els anys 1989 i 1995 va estar casat amb la també actriuEmma Thompson. Després de mantenir una relació sentimental ambHelena Bonham Carter, l'any 2003 es va casar amb la directora artística Lindsay Brunnock.
L'any 2012 la reinaElisabet II l'armàcavaller.
|
|---|
| 1940–1975 | - Preston Sturges (1940)
- Herman J. Mankiewicz iOrson Welles (1941)
- Michael Kanin iRing Lardner Jr. (1942)
- Norman Krasna (1943)
- Lamar Trotti (1944)
- Richard Schweizer (1945)
- Muriel Box iSydney Box (1946)
- Sidney Sheldon (1947)
- No concedit (1948)
- Robert Pirosh (1949)
- Charles Brackett,D. M. Marshman Jr., iBilly Wilder (1950)
- Alan Jay Lerner (1951)
- T. E. B. Clarke (1952)
- Charles Brackett,Richard L. Breen, iWalter Reisch (1953)
- Budd Schulberg (1954)
- Sonya Levien iWilliam Ludwig (1955)
- Albert Lamorisse (1956)
- George Wells (1957)
- Nathan E. Douglas iHarold Jacob Smith (1958)
- Clarence Greene,Maurice Richlin,Russell Rouse, iStanley Shapiro (1959)
- I. A. L. Diamond iBilly Wilder (1960)
- William Inge (1961)
- Ennio de Concini,Pietro Germi, iAlfredo Giannetti (1962)
- James Webb (1963)
- S. H. Barnett,Peter Stone iFrank Tarloff (1964)
- Frederic Raphael (1965)
- Claude Lelouch iPierre Uytterhoeven (1966)
- William Rose (1967)
- Mel Brooks (1968)
- William Goldman (1969)
- Francis Ford Coppola iEdmund H. North (1970)
- Paddy Chayefsky (1971)
- Jeremy Larner (1972)
- David S. Ward (1973)
- Robert Towne (1974)
- Frank Pierson (1975)
|
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1945–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1965–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
‡ Del 1965 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors masculins i no espanyols. |
| 1958-1962 | |
|---|
| 1965-1983‡ | |
|---|
| 1984-ara | |
|---|
