Karl Carstens (Bremen,Alemanya1914 -Meckenheim1992) fou unpolític alemany. Va ser el cinquè president de laRepública Federal Alemanya entre els anys1979 i1984.[1]
Va néixer el14 de desembre de1914 a la ciutat deBremen, capital de l'estat alemany deBremen. Son pare va morir a laPrimera Guerra Mundial, abans que va nàixer.[2] Va estudiarDret iCiències Polítiques a les universitats deFrankfurt del Main,Dijon,Múnic,Königsberg iHamburg, on es graduà l'any 1936. De 1948 a 1949 va fer un màster de dret a laUniversitat Yale.[2]
Morí el30 de maig de1992 a la seva residència a la ciutat deMeckenheim, a l'estat deRin del Nord-Westfàlia.[2]
Carstens va ser membre de lesSturmabteilung (SA), organització paramilitarnazi, 1933 a 1935,[3][4] i fou membre delPartit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys de 1940 fins al 1945.[4] El mateix va justificar la seva afiliació com una mera «formalitat» i va insistir que no n'era pas un membre actiu.[5] L'hauria fet «només» per por de no ser admès a les oposicions[6] de l'Staatsexamen, condició indispensable per a poder accedir a a un ofici públic o un ofici supervisat per l'estat.[7]
L'any 1955 es va afiliar a laUnió Demòcrata Cristiana (CDU).
El 1960 assolí el càrrec de secretari d'Estat al Ministeri d'Afers exteriors.[8] Durant el govern de la gran coalició, sota el govern delcanceller d'AlemanyaKurt Georg Kiesinger (1966-1969), va ser secretari d'Estat del Ministeri de Defensa i, des de1968 director de la Cancelleria.
Va ser elegit membre delBundestag l'any 1972, acta dediputat que mantingué fins al 1979. Des de 1973 fins a 1976 fou portaveu del grup parlamentari de la coalicióCDU/CSU.[8] En aquest període es va mostrar molt crític amb el que va denominar «tendències excessivament esquerranes existents en la societat alemanya», amb molta crítica devers el govern delPartit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) encapçalats perWilly Brandt iHelmut Schmidt, que considerava «excessivament feble enfront dels grups d'extrema esquerra» i va acusar l'escriptorHeinrich Böll de donar suport la bandaBaader-Meinhof.
El 1976, després de les eleccions en les quals la coalicióCDU/CSU va ser el partit més votat, Carstens fou elegit president delBundestag.[8]
Quan la discussió sobre el seu passat nazi va tornar a reprendre, va invocar una mala memòria, tot i que «no pot descartar la possibilitat que fos assessor en un tribunal militar o de campanya a Bremen abans del 1943» però el que curiosament es recordava ben bé, és que mai ha participat en una sentència de mort.[4]
Per bé que entre els conservadors alemanys hi havia dubtes sobre la impressió negativa que causaria l'elecció d'un exnazi, el23 de maig de1979, l'Assemblea federal va elegir Carstens com a cinquèpresident de la República Federal Alemanya.[9][10] A Alemanya com a l'internacional aquesta elecció va ser molt criticada, per mor del seuoportunisme durant el nazisme. Poc mesos després de l'elecció va preconitzar l'alliberació delcriminals de guerra empresonats.[11]
L'any 1983 el cancellerHelmut Kohl se someté a una qüestió de confiança que sabia perduda amb l'objectiu d'obtenir una majoria més àmplia en unes noves eleccions generals. Aquesta actuació, molt criticada va rebre el suport del president Carstens que no va posar cap obstacle al decret de dissolució del Bundestag i a la convocatòria noves eleccions. L'any 1984 fou guardonat amb elPremi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, pels seus esforços en favor de la unitat europea.[12]
Va decidir no presentar-se a un segon mandat i va abandonar la presidència federal el30 de juny de1984, el va succeirRichard von Weizsäcker.
- ↑Gaur, Aakanksha; Chauhan, Yamini; Tikkanen, Amy [et al.].. «Karl Carstens | Chancellor, German politician, lawyer». A:Encylopædia Britannica (en anglès), 10 desembre 2024 [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑2,02,12,2Zündorf, Irmgard. «Biografie: Karl Carstens» (en alemany). Stiftung Deutsches Historisches Museum, Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik, 25-05-2016. [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑Sörensen, Jil «The German federal president in the press: Public officeholder or private citizen?» (en anglès). European Journal of Communication, 31, 3, 01-06-2016, pàg. 243–259.DOI:10.1177/0267323116629878.
- ↑4,04,14,2 «Carstens: »Ich habe so dunkle Erinnerungen«» (en alemany). Der Spiegel, 12-11-1978.
- ↑ «Karl Carstens, 77; Overcame Nazi Past To Lead West Germany In Postwar Era[Karl Carstens, de 77 anys, va superar el passat nazi per liderar l'Alemanya Occidental a la postguerra]». The Seattle Times [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑Schmid, Sandra. «Karl Carstens: Sachkenntnis und Leistungswille» (en alemany). Parlament alemany (Deutscher Bundestag). [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑ «Staatsexamen/Staatsprüfung». A:Brockhaus Enzyklopädie. volum 17. Wiesbaden: Brockhaus, 1973, p. 809.
- ↑8,08,18,2 «A Bonn Leader Admits Nazi Past[Un líder polític del govern de bon confessa el seu passat nazi]» (en anglès). The New York Times, 11-11-1978.
- ↑ «Karl Carstens, elegit president». Avui, 24-05-1979, pàg. 1,13.
- ↑Getler, Michael «W. Germans Elect Ex-Nazi Carstens To Presidency[Els alemanys occidentals elegeixen l'exnazi Carstens com a president]» (en anglès). The Washington Post, 24-05-1979.ISSN:0190-8286.
- ↑Bohr, Felix.Der Kriegsverbrecherslobby: Bundesdeutsche Hilfe für im Ausland inhaftierte NS-Täter (pdf) (en alemany). Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, 2019, p. 330-331.ISBN 978-3-7425-0392-3.
- ↑«Karl Carstens» (en alemany). Der Internationale Karlspreis zu Aachen, 1984. [Consulta: 25 octubre 2025].
- Szatkowski, Tim.Karl Carstens: eine politische Biographie (en alemany). Köln Weimar: Böhlau Verlag, 2007.ISBN 978-3-412-20013-8.
