 | No s'ha de confondre ambKabatepe. |
(tr)Karatepe | ||||
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província d'Osmaniye (Turquia),Osmaniye (Turquia) iKadirli (Turquia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 14 abril 2020 | |||
| Identificador | 6470 | |||
Karatepe («Turó Negre»,hitita:Azatiwataya oAzitawatas;assiriIshtunda) és una antigafortalesahitita exhibida com amuseu a l'aire lliure a laprovíncia d'Osmaniye, aTurquia, a 23 km de la ciutat deKadirli, a lesmuntanyes del Taure, a la riba dreta delriu Ceyhan.
El lloc forma part delParc Nacional de Karatepe-Arslantaş.
El lloc controlava el pas d'Anatòlia a la plana del nord deSíria. Després de l'enfonsament de l'Imperi Hitita, va pertànyer alregne de Que, estat que al segle ix aC (data discutida, podria ser al final delsegle viii aC) l'hauria concedit a emigrantsgrecs de la nissaga de Mopsos (Μόψος), que suposadament haurien emigrat deTroia segles abans.
S'han trobat tauletes, estàtues, edificacions, dues portes monumentals ambrelleus, amb pilars delleons iesfinxs flanquejant les portes. Unainscripció bilingüe enfenici iluvita del reiAzitawatas de la casa de Mopsos va servir als arqueòlegs per a desxifrar elsjeroglífics luvites.[1][2][3]
El lloc fou descobert el1946 i fou excavat del 1947 al 1957 per un equip dirigit per Helmuth Theodor Bossert.[4][5] Es van portar a terme treballs de restauració durant anys i també alguns altres sondejos. Un treball arqueològic sobre el palau es va fer sota la direcció d'Halet Çambel, a ladècada del 1990.[6]
La inscripcióbilingüe del segle iii aC deljaciment, enfenici ijeroglífic luvi, reflecteix les activitats dels reis d'Adana de la«casa de Mopsos»,[Nota 1] donada en jeroglífic luvi com«mu-ka-sa-» (sovint traduït com«Moxos») i en fenici com«Mopsos» en la forma«mpš» Va ser compost en fenici i després traduït al jeroglífic luvi.[7] Aquesta inscripció ha servit alsarqueòlegs com apedra de Rosetta per desxifrar aquestsglifs.[1][8][9]
Com podem saber per la inscripció, el seu autor és Azatiwada (o Azatiwata), el governant de la ciutat. També va ser el seu fundador; la inscripció commemora la fundació de la vila. Es va reconèixer com un subordinat d'Awariku, el rei d'Adanawa (Adana), que era l'anticregne de Que. Azatiwataya sembla haver estat una de les ciutats frontereres d'Adanawa.[7][10]
Una altra inscripció del mateix tipus, lainscripció de Çineköy, es va descobrir més recentment. També esmenta el rei Awariku, que podria haver estat el mateix governant, o part de la mateixa dinastia
