Elkarakalpak és unallengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka delKarakalpakistan. Té més relació amb elkazakh que amb l'uzbek. El karakalpak és considerat dialecte del kazakh però va arribar a llengua literària (escrita) el1925 (en escriptura àrab, canviada el1928 a l'alfabet llatí i el 1940 alscaràcters ciríl·lics.
El Karakalpak és una llengua que forma part de la brancakiptxak de les llengüesturqueses, la qual inclou elTàtar, elKumyk, elNogai, i elKazakh. A causa de la proximitat amb l'Uzbek, el Karakalpak ha rebut molta influència d'aquesta llengua en el vocabulari i la gramàtica.
El Karakalpak es parla principalment aKarakalpakistan, una república autònoma de l'Uzbekistan, que integra les regions de Qoraqalpog iston, Navoiy, Buxoro i Xorazm, com també a la baixa Amu Darya, al sud delmar d'Aral. També hi ha uns 2.000 parlants aAfganistan i un nombre menor a la diàspora aRússia, elKazakhstan,Turquia, i altres parts del món.[1]
El Karakalpak té estatus de llengua oficial a la República Autònoma deKarakalpakistan segons la Llei de llengües oficials de 1995, 3561-XI, Article 3. Està classificat en el nivell 5 a l'escala EGIDS (en desenvolupament). De fet, dels 1.200.000 habitants de Karakalpakistan, el karakalpak és la llengua materna d'un terç de la població, aproximadament, que està constituïda en conjunt per diferents ètnies:usbecs,kazakhs,turcmans i russos, entre d'altres.[1]
Segons l'Ethnologue té dos dialectes: el Karakalpak del nord-est i el Karakalpak del sud-oest.[1]Karl Heinrich Menges menciona un possible tercer dialecte parlat a laVall de Ferganà. El dialecte del sud-oest es caracteritza pel so [č] en lloc del [š] del dialecte del nord-est.
El Karakalpak té 21 fonemes consonàntics propis i quatre fonemes al·lòctons usats regularment en manlleus. En el quadre següent s'indiquen els fonemes al·lòctons entre parèntesis.
L'harmonia vocàlica en Karakalpak és més funcional que en altres llengües turqueses. Els mots manllevats delrus o d'altres llengües no acostumen a presentar aquest fenomen; però el lèxic autòcton del karakalpak habitualment segueix aquestes normes de l'harmonia vocàlica:
Alfabet aràbic baixkirCartell d'un laboratori fotogràfic aNukus escrit en Karakalpak amb caràcters de l'alfabet llatí (març de 2006)
Fins al 1928 el karakalpak va utilitzar l'alfabet àrab i la seva variant de l'Alfabet persa per ser reperesentat en l'escriptura. A partir de 1928 va utilitzar l'alfabet llatí (amb caràcters addicionals) fins al 1940. A partir d'aquesta data es va introduir l'ús de l'alfabet ciríl·lic.
Encara que l'ús de l'alfabet llatí, s'ha estès aTaixkent (la capital de l'Uzbekistan), a Karakalpakistán la introducció d'aquest alfabet està essent molt més lenta. A continuació es mostren les equivalències de les grafies en alfabet llatí i ciríl·lic amb els sons del Karakalpak en AFI. Els caràcters ciríl·lics sense equivalència en l'alfabet llatí estan marcats amb asteriscs .
Ciríl·lic
Llatí
AFI
Ciríl·lic
Llatí
AFI
Ciríl·lic
Llatí
AFI
Аа
Aa
/a/
Ққ
Qq
/q/
Фф
Ff
/f/
Әә
Aʻaʻ
/æ/
Лл
Ll
/l/
Хх
Xx
/x/
Бб
Bb
/b/
Мм
Mm
/m/
Ҳҳ
Hh
/h/
Вв
Vv
/v/
Нн
Nn
/n/
Цц
Cc
/ts/
Гг
Gg
/ɡ/
Ңң
Nʻnʻ
/ŋ/
Чч
CHch
/tʃ/
Ғғ
Gʻgʻ
/ɣ/
Оо
Oo
/o/
Шш
SHsh
/ʃ/
Дд
Dd
/d/
Өө
Oʻoʻ
/œ/
Щщ*
sh
/ʃ/
Ее
Ee
/e/
Пп
Pp
/p/
Ъъ*
Ёё*
yo
/jo/
Рр
Rr
/r/
Ыы
Iʻiʻ
/ɯ/
Жж
Jj
/ʒ/
Сс
Ss
/s/
Ьь*
Зз
Zz
/z/
Тт
Tt
/t/
Ээ
Ee
/e/
Ии
Ii
/i/
Уу
Uu
/u/
Юю*
yu
/ju/
Йй
Yy
/j/
Үү
Uʻuʻ
/y/
Яя
ya
/ja/
Кк
Kk
/k/
Ўў
Ww
/w/
Abans de 2009, la C s'escrivia com a TS; la I i la Iʻ s'escrivien com ai amb punt (/i/) iI sense punt (/ɯ/), com en elturc.
