| Kaqchikel Ch'ab'äl | |
|---|---|
| Tipus | llengua illengua viva |
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 444.954 (2002)[1] Mèxic 143 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 500.000 |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional aGuatemala[3] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cak |
| Glottolog | kaqc1270 |
| Ethnologue | cak |
| UNESCO | 1801 |
| IETF | cak |
| Endangered languages | 8089 |
Elkaqtxikel okaktxikel és unallengua maia parlada pelskaqtxikels a la regió centro occidental deGuatemala. Forma part del grup quitxé de llengües maies. Amb aproximadament mig milió de parlants, és una de les llengües maies més importants a Guatemala. La majoria dels parlants de kaqtxikel ésbilingüe de la seva llengua nativa iespanyol.
La variació dialectal de l'idioma kakchikel és relativament elevada i inclou al kaqchikel central (132.000 parlants) a Chimaltenango, el kaqtxikel oriental (100.000) al nord-oest de laCiutat de Guatemala i al voltant de San Juan Sacatepéquez, el kaqtxikel occidental, el kaqtxikel centre-sud (43.000) a l'àrea de la panamericana a l'oest de la Ciutat de Guatemala, el kaqtxikel meridional (43.000) al sud d'Antigua, el kaqtxikel del nord (24.000) al nord-est de Chimaltenango, així com el kaqtxikel de San Martín Jilotepeque i Santa Ana Chimaltenango.
L'obra més antiga escrita en kaqtxikel són elsAnnals dels Kaqtxikels.[4]
| a ä | b’ b | e ë | i ï | j | k k’ | l | m | n | o ö | p | q q’ | r | s | t t’ | u ü | ' | w | x | y | tz tz’ | ch ch’ |
Els dialectes kaqtxikel tenen algunes diferències en llursvocals. El dialecte de l'est té un conjunt de cinc vocals tenses i fins a una, dues, quatre o cinc vocals laxes.[5] La carta de sota mostra totes les possibles vocals que es poden donar en els dialectes del kaqtxikel. Mentre que el dialecte dedepartament de Sololá usa el sistema màxim de 10 vocals amb totes les vocals llevatschwa/ə/, els dialectes deSan Juan Sacatepéquez iSan Andrés Semetabaj només usen les cinc vocals tenses i schwa.
Hi ha una variació en la pronunciació de les vocals laxes en els diferents dialectes. Alguns dialectes There is a variance in the pronunciation of the lax vowels across the dialects. Alguns dialectes baixen la vocal donada, altres centren la vocal mentre no la rebaixen. El dialecte Xenacoj utilitza aquí dos centres i redueix les vocals amb una tendència a reforçar més les vocals tancades baixes i reforçar més les vocals centrals posteriors.
| Anterior | Central | Posterior | ||
|---|---|---|---|---|
| Forta (tancada) | Tensa | i[i] | ü[ʉ̞]-[ʊ̈] | u[ɯ]-[u] |
| Lax | ï[ɪ] | |||
| Mitjana | Tensa | e[e] | ö[ɵ̞]-[ɔ̜] | o[ɤ]-[o] |
| Laxa | ë[ɛ] | ä[ə̞] | ||
| Baixa (oberta) | Tensa | a[a] | ||
Com altres llengües maies el kaqtxikel no distingeixoclusives iafricadessonores i sordes, però en canvi distingeix oclusives i africades planes oglotals. Les oclusives i africades planes (tècnicament "egressiva pulmonar") són habitualment sordes iaspirades a final de paraula i no aspirades en la resta dels casos. Les oclusives i africades glotalitzades són habitualmentejectives en el cas det',k',ch', andtz' iimplosiva en el cas deb' iq'.[6]
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plana | glotalitzada | plana | glotalitzada | plana | glotalitzada | plana | glotalitzada | plana | glotalitzada | plana | ||
| Oclusives | p[pʰ] -[ɸʰ] | b'[ɓ] | t[tʰ] | t'[tʼ] | k[kʰ] | k'[kʼ] | q[qʰ] | q'[ʛ] | '[ʔ] -[ɪʔ] | |||
| Africades | b[β] | tz[tsʰ] | tz'[tsʼ] | ch[tʃʰ] | ch'[tʃʼ] | |||||||
| Fricatives | w[v] -[f] | s[s] | x[ʃ] | j[χ] | ||||||||
| Nasals | m[m] | n[n] -[ŋ] | ||||||||||
| Liquides | l[l] r[ɾ] | |||||||||||
| Semivocals | y[j] | w[w]-[ʍ] | ||||||||||
| Llengua oficial |  | |
|---|---|---|
| Altres llengües nacionals | ||
| Huasteca |  | |
|---|---|---|
| Yucateca | ||
| Chol–Tzeltal | ||
| Q'anjobal–Chujn |
| |
| Mam | ||
| Gran Quitxé | ||
