| ||||
| Tipus | assentament humà,tel ijaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Província | Província de Kayseri | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2014 | |||
| Identificador | 5905 | |||
| Lloc web | kultepe.org.tr | |||
Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga deKanesh, Kanes, Kaneš, Kanish,Kanis oKaniš (enllengua hitita:Nesa oNeša, ocasionalmentAnisao Aniša), situat a laprovíncia de Kayseri a laregió d'Anatòlia central deTurquia, a la conca delKızılırmak. La ciutat més a prop moderna ésKayseri, a 20 km cap al sud-oest.
Kaneš, habitada contínuament des delcalcolític fins al temps dels romans, va florir especialment com a important ciutat hitita i hurrita, que contenia un quarter de comerciants (kârum) del Regne d'Assíria, des de vers el segle XX aC al XVI aC. Vers el 1400 aC un darrer testimoni en una antiga tradició inclou un rei de Kaneš anomenat Zipani entre disset reis de ciutats locals que s'aixecaren contra l'accadiNaramsin (que va governar quasi mil anys abans, vers 2254-2218 aC).[1] És el lloc de descoberta de les primeres traces de lallengua hitita, i el primer testimoni de qualsevolllengua indoeuropea; aquestes traces estan datades del segle XX aC. El terme nadiu per a la llengua hitita eranesili, 'llengua deNeša'.
Kaneš formava un regne de poblacióhitita (la presència delkarum assiri no tenia relació política amb això). Aquest regne hauria durat de vers el 2000 aC al 1740 aC amb un interval de destrucció de vers 1835 a 1800 aC. A la meitat del segle XIX aC apareix sota el govern d'Inara seguit del seu fill Warshama. El rei deZalpuwa,Uhna, atacà Kaneš; després d'això es va emportar a Zalpuwa l'ídol local "Sius". El rei deKushara,Pithana, conqueria Neša "a la nit, per força"; però "no feia mal a ningú amb això" (vers la meitat del segle XVIII aC).
Neša es va revoltar contra el govern del fill de Pithana,Anitta, però aquest va reprimir la rebel·lió i va convertir Neša en la seva capital. Anitta després va envair Zalpuwa, va fer presoner el seu reiHuzziyas, va recobrar l'ídol Sius i el retornà a Neša.[2]
Al segle XVII aC, els descendents d'Anitta van traslladar la capital aHattusa (que Anitta havia maleït); així fundaren la línia de reis hitites. Aquesta gent anomenava laseva llengua com anesili, p. ex. 'la llengua de Neša'. Va estar sota domini hitita durant quasi 500 anys. Fou atacada perArzawa poc després del1350 aC i el reiSubiluliuma I, just després de pujar al tron, la va reconquerir i a més va destruir alguns contingents arzawans o kashkes a la mateixa zona. Fou atacada pelskashkes centrats aPishuru, en l'expedició mes al sud que va fer aquest poble, poc després del1300 aC.
El 1925 Bedric Hrozny excavava a l'àrea delKarum de Kültepe i hi trobà unes mil tauletes cuneïformes, algunes de les quals anaren a parar a Praga i algunes altres a Istanbul.[3][4]
Els moderns treballs arqueològics començaren el 1948 quan Kültepe fou excavat per un equip de la Societat Històrica Turca i el Directori General d'Antiguitats i Museus, dirigit per Tahsin Özgüç fins a la seva mort, el 2005.[5] Se'n distingeixen diversos nivells:
Alguns atribueixen l'incendi del nivell II i a la conquesta de la ciutat d'Assur i dependències pels reis d'Eshnunna; però Bryce culpa de l'atac aUhna, rei de Zalpuwa. La crema del nivel Ib s'atribueix per uns a la caiguda d'Assur, i per altres a reis pròxims, i finalment aHammurabi deBabilònia.
En total, més de 20.000 tauletes cuneïformes s'han extret d'aquest lloc.[6][7]
El barri de la ciutat més interessant per als historiadors és elKârum Kaneš, "ciutat de la colònia de comerciants de Kaneš" enassiri. Durant l'edat del bronze en aquesta regió, elKârum era una porció de la ciutat deixada de banda pels oficials locals, en mans dels primers comerciants d'Assíria per utilitzar-la sense pagar impostos, mentre els béns romanguessin dins delkârum. El termekârum vol dir 'port' enaccadi, lalingua franca d'aquell temps, encara que s'estenia per referir-se a qualsevol colònia de comerç tant si estava a la vora de l'aigua com si no.
Unes quantes altres ciutats a Anatòlia també tenienkârum, però el més gran era a Kaneš. Aquest importantkârum va estar habitat per soldats i comerciants d'Assíria durant centenars d'anys, que canviaven productes locals, con la llauna i la llana, per elements de luxe, menjars i espècies, i teles portades des d'Assíria iElam.
Les restes delkârum formen un turó circular gran de 500 metres de diàmetre i aproximadament 20 metres al damunt de la plana (un Tell). Elkârum és el resultat d'uns quants períodes estratigràfics superposats. Els edificis nous es construïen sobre les restes dels períodes anteriors, així hi ha una estratigrafia profunda des de temps prehistòrics fins al primer període hitita.
Elkârum fou destruït per foc al final dels dos nivells II i Ib. Els habitants deixaren allí gran part de les seves possessions que han estat trobades pels arqueòlegs moderns.
Els descobriments han inclòs nombroses tauletes d'argila cuita, algunes estaven envoltades en sobres d'argila segellades utilitzant segells cilínrics. Els documents enregistren activitats comunes com arranjaments de comerç i arranjaments legals. Enregistren comerç entre la colònia assíria i la ciutat estat d'Assur, així com negocis entre comerciants assiris i gent local. El comerç era portat a terme per particulars, no per l'estat d'Assíria. Aqueststexts de Kültepe són els documents escrits més vells d'Anatolia. Encara que s'escriuen enantic assiri, paraules soltes i nomshitites en aquests texts són el registre més vell de qualsevolllengua indoeuropea. Gran part de l'evidència arqueològica trobada és típica d'Anatòlia més que d'Assíria, però l'ús de l'escriptura cuneïforme així com el dialecte són les millors indicacions de la presència assíria.
Al nivell II, la destrucció fou tan completa que cap fusta no va subsistir per als estudisdendrocronològics. El 2003, els investigadors de laUniversitat Cornell dataven fusta del nivell Ib de la resta de la ciutat (que fou construïda segles abans). Els dendrocronologistes dataren la majoria de la fusta d'edificis del Waršama Sarayi el 1832 aC, amb posteriors afegits fins a 1779 aC.[8]
