怪談 | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Masaki Kobayashi |
| Protagonistes | |
| Guió | Yōko Mizuki(en) |
| Música | Tōru Takemitsu |
| Fotografia | Yoshio Miyajima(en) |
| Productora | Tōhō |
| Distribuïdor | Tōhō |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 1964 |
| Durada | 183 min |
| Idioma original | japonès |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 320.000.000 ¥ |
| Recaptació | 225.000.000 ¥ (mundial) |
| Descripció | |
| Basat en | Kwaidan. Històries japoneses de fantasmes |
| Gènere | cinema de terror icinema fantàstic |
| Tema | sobrenatural,esperit ifolklore japonès |
| Lloc de la narració | Kyoto iJapó |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
       | |
Kwaidan (怪談,Kaidan, literalment "històries de fantasmes")[1] és una pel·lícula antològica deterror japonesa del 1965 dirigida perMasaki Kobayashi. Es basa en les col·leccions d'històries del folklore japonès recollides perLafcadio Hearn aKwaidan: Stories and Studies of Strange Things, del qual en treu el nom. La pel·lícula consta de quatre històries separades i no relacionades.Kwaidan és una transliteració arcaica de Kaidan, que significa "història de fantasmes". Va guanyar elPrix du Jury al18è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1965[2] i va rebre una nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[3]
La pel·lícula està composta de les següents històries:
Kurokami[modifica]
| Yuki-Onna[modifica]
| Miminashi Hōichi no Hanashi[modifica]
| Chawan no naka[modifica]
|
El 1964,Toho va començar un acord de tres pel·lícules amb el directorMasaki Kobayashi que va acabar amb la producció deKwaidan.[4]
La versió per cinema deKwaidan fou estrenada al Japó el 6 de gener de 1965, on va ser distribuïda peToho.[5] La versió general japonesa deKwaidan va començar el 27 de febrer de 1965.[6]Kwaidan fou estrenada en versió de 125 minuts als Estats Units després d'eliminar el segment "La dona de la neu" després de l'estrena de la pel·lícula a Los Angeles.[5] Fou estrenada als Estats Units el 15 de juliol de 1965 i distribuïda perContinental Distributing.[5]Kwaidan fou reestrenada novament al Japó el 29 de novembre de 1982 com a part del 50è aniversari de Toho.[7]
Al Japó,Yoko Mizuki va guanyar elKinema Junpo al millor guió. També va guanyar premis a la millor cinematografia i a la millor direcció artística alsPremis de Cinema Mainichi.[5] La pel·lícula va obtenir premis internacionals, inclòs el premi especial del Jurat alFestival de Canes, i va ser nominada a la Millor pel·lícula en llengua estrangera als Oscar.[8]
En una ressenya del 1967Monthly Film Bulletin va comentar el color de la pel·lícula, afirmant que "no és tant que el color deKwaidan sigui fastigós... com la manera en què Kobayashi l'utilitza per donar a aquestes històries una mica de la qualitat d'una llegenda."[9] La ressenya va concloure queKwaidan era una pel·lícula "els detalls de la qual es mantenen a la ment molt després que un l'hagi vista."[9]Bosley Crowther, en una revisió del 1965 aNew York Times va declarar que el director Kobayashi mereix una aclamació emocionada per la seva art cinematogràfica distintivament oriental. Així ho fan els nombrosos dissenyadors i càmeres que van treballar amb ell. "Kwaidan és una simfonia de color i so realment comparada amb el passat."[10]Variety descriu la pel·lícula com a "feta en una cadència mesurada i una intensa sensació" i que es tractava d'un "tour-de-force visualment impressionant."[11]
En la seva revisió deSeppuku,Roger Ebert va descriureKwaidan com "un muntatge d'històries de fantasmes que es troba entre les pel·lícules més boniques que he vist".[12]
A l'agregador de ressenyesRotten Tomatoes,Kwaidan té una qualificació d'aprovació del 88%, basada en 24 ressenyes i una valoració mitjana de 7,4/10. El seu consens diu: "Exquisidament dissenyada i decorada de manera ràpida, l'ambiciosa antologia de Masaki Kobayashi funciona menys com un exemple terrorífic i més com un homenatge meditatiu al folklore japonès."[13]
