LaKaba,Ka'ba oKaaba[nota 1] (àrab:الكعبة,al-Ka‘ba, literalment ‘el Cub’) és un edifici cúbic situat ala Meca (Aràbia Saudita) i el lloc més sagrat de l'islam,[1] vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com «la casa deDéu», l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici, s'hi troba laPedra Negra, una pedra sagrada que, segons la tradició, l'àngelGabriel va oferir aAbraham quan aquest va construir l'edifici.
El pelegrinatge fins a La Meca i la Kaba —elhajj— és un dels cincpilars de l'islam (fonament de la religió islàmica). Circumval·lar la Kaba set vegades en sentit contrari a les manetes del rellotge, conegut com atawaf (àrab:طواف,ṭawāf,lit. ‘caminar en cercles') és un ritu obligatori per completar les peregrinacions delhajj i de l'umra.[1] No obstant això, ni la Kaba ni la Pedra Negra són objectes d'adoració a l'islam, ja que els musulmans adoren única i exclusivament a Déu. L'àrea al voltant de la Kaba sobre la qual els pelegrins circumval·len s'anomena elMataf.
Actualment, està situada al mig del gran pati de laGran Mesquita (al-Màsjid al-Haram), que es va construir al seu voltant; aquest pati envoltat de pòrtics pot contenir fins a 35.000 persones. La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de latalbiyya.
La Kaba i el Mataf es mantenen envoltats per pelegrins durant tot l'any islàmic excepte el dia 7 dedhu-l-hijja, el dotzè mes i mes de pelegrinatge, conegut com elDia d'Arafa, en el qual la tela que cobreix l'estructura, coneguda comKiswa (àrab:كسوة,Kiswa,lit. ‘Tela’) és canviada anualment i no es permet l'ingrés de persones a banda dels cuidadors del santuari. L'increment més significatiu en el nombre de pelegrins ocorre durant elRamadà i elhajj, quan milions de pelegrins es reuneixen per altawaf.[2] D'acord amb el Ministeri del Hajj i l'Umra de l'Aràbia Saudita, 6.791.100 pelegrins van arribar a fer l'umra l'any 1439 de l'Hègira (2017/2018 dC), un augment del 3,6% comparat amb l'any anterior,[3] i 2.489.406 van anar-hi pelhajj de l'any 1440 H.[4]
Abans de l'adveniment de l'islam, l'indret ja era un centre de culte important on s'adoraven centenars de divinitats diverses; la tribu delsQuraix de la Meca (tribu a la qual pertanyia elprofetaMahoma) era l'encarregada de vetllar sobre la Kaba. Segons la tradició islàmica, l'any630, Mahoma va fer fora totes les estàtues idòlatres de lamitologia àrab,[5] va beneir la Pedra Negra i va declarar que l'edifici era «la casa del Déu únic».
La tradició diu que l'edifici va ser construït fa uns 4.000 anys perAbraham i el seu fillIsmael per ordre de Déu. Hauria estat feta de pedra al lloc original d'un santuari anterior, establert perAdam. Quan Adam, expulsat del paradís però perdonat per Déu, vingué a habitar la Terra, Déu va fer baixar del cel, per a ell, a l'emplaçament de la Kaba, una tenda feta d'un robí, a fi que hi practiqués al voltant girs i circumval·lacions a imitació dels que fan elsàngels al voltant del tron de Déu. Més endavant, va ser Abraham el primer que va construir, en aquell precís lloc, un temple per a la divinitat i, en agraïment, Déu va fer baixar del cel la pedra angular de l'edifici, la cèlebre Pedra Negra que era blanca originàriament, però ennegrida pels pecats dels humans. Per tot això, els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu deltawaf, és a dir, donar set voltes al voltant de la Kaba i tocar finalment la Pedra Negra.
Durant la vida de Mahoma la Kaba va ser considerada un lloc sagrat pels àrabs locals, i Mahoma va participar en la reconstrucció de la Kaba després que la seva estructura fos danyada a causa de les inundacions de l'any 605; aleshores també va resoldre la disputa entre els clans Quraix sobre qui instal·laria la pedra al seu lloc,[6] i la posà ell amb les seves pròpies mans.[7]
El628, Mahoma va dirigir un grup de musulmans cap a la Meca amb la intenció de realitzar l'umra, però els Quraix van impedir-ho. Amb elTractat d'al-Hudaybiyyah, es permetia als musulmans peregrinar lliurement a la Kaba a partir de l'any següent, 629, però el 630, després que els aliats del Quraix, el Banu Bakr, violessin el tractat, Mahoma va conquerir la Meca. La seva primera acció va ser eliminar estàtues i imatges de la Kaba.
La Kaba ha estat reparada i reconstruïda moltes vegades. L'estructura va ser greument danyada per un incendi produït el683 durant elprimer setge de la Meca durant laSegona fitna entre els omeies iAbd-Al·lah ibn az-Zubayr. Ibn az-Zubayr la va reconstruir per incloure elhatim basant-se en la tradició que elhatim era un romanent dels fonaments de la Kaba abrahàmica i que el mateix Mahoma havia desitjat reconstruir-lo per incloure-ho. La Kaba va ser bombardejada amb pedres en elsegon setge de la Meca el692, en què l'exèrcit omeia era dirigit peral-Hajjaj ibn Yússuf.[8] La caiguda de la ciutat i la mort d'Ibn az-Zubayr van permetre als omeies, sotaAbd-al-Màlik ibn Marwan reunir finalment totes les possessions islàmiques i posar fi a la llarga guerra civil. El 693 dC, Abd-al-Màlik va fer arrasar les restes de la Kaba d'Ibn az-Zubayr i la va reconstruir sobre els fonaments establerts pels Quraix. La Kaba va tornar a la forma de cub que havia pres durant l'època de Mahoma.
Durant elhajj del 930 dC, elscàrmatesxiïtes van atacar la Meca sota el comandament d'Abu-Tàhir al-Jannabí, van contaminar elpou de Zamzam amb els cossos dels pelegrins i van robar la Pedra Negra, portant-la a un oasi de l'Aràbia Oriental conegut comal-Ahsà, on va romandre fins que elsabbàssides el van rescatar el 952 dC. La forma i l'estructura bàsiques de la Kaba no han canviat des de llavors.
Després d'unes fortes pluges i inundacions el 1626, les parets de la Kaba es van esfondrar i la mesquita va resultar danyada. El mateix any, durant el regnat del califa otomàMurat IV, la Kaba es va reconstruir amb pedres de granit procedents de la Meca i es va renovar la mesquita.
La Kaba és un edifici de granit de forma pràcticament cúbica que mesura 13,10 m d'alçària i 11,30 i 12,86 m de costat. No té cap finestra i només té una sola porta, feta d'or, que s'obre tres vegades l'any per poder fregar el terra amb aigua pouada alpou de Zamzam. L'interior és buit. El sostre és sostingut per tres columnes de fusta i els murs i el terra són coberts de marbre.[9] En un angle hi ha una escala estreta que permet accedir-ne al terrat i que es fa servir un cop a l'any per canviar lakiswa, el brocat negre adornat ambversicles alcorànics brodats d'or que cobreix la construcció.
Esquema de la Kaba
Pedra Negra (الحجر الاسود,al-Ḥajr al-Aswad) (angle sud-est). El684, la Kaba va ser malmesa per un incendi i la Pedra Negra va esclatar a causa de l'escalfor. El930, elscàrmates la van prendre i no va ser restituïda, trencada, fins al950.
Porta de la Kaba (mur est), situada a 2,13 metres del sòl.
Canalada d'or per evacuar l'aigua de pluja (mur nord).
Aix-Xadharwan (الشاذروان,ax-Xāḏarwān), sòcol que també permet evacuar l'aigua de pluja.
Zona anomenadahatim (الحطيم,al-Ḥaṭīm), delimitada per un petit mur dit «pedra d'Ismael», que correspon a una part de la Kaba original, sota la qual estaria enterradaAgar, la mare d'Ismael.
Múltazam (ملتزم,Multazam, ‘lligat per un compromís'), pany de paret entre la porta de la Kaba i la Pedra Negra.
«Estació d'Abraham» oMaqam Ibrahim (مقام إبراهيم,Maqām Ibrāhīm): a mesura que Abraham i el seu fill Ismael construïen la Kaba i que aquesta anava prenent alçada, el profeta s'hauria enfilat sobre aquesta pedra tot deixant-hi l'empremta dels seus peus.
Angle de la Pedra Negra (sud-est).
Angle del Iemen (sud-oest). Aquest angle està constituït per una sola gran pedra vertical, i els pelegrins solen tocar-la o saludar-la.
Angle de Síria (nord-oest).
Angle de l'Iraq (nord-est).
Kiswa (كسْوة الكعبة,Kiswat al-Kaʿba), brocat de seda negra que cobreix l'edifici.
Línia feta amb marbre que indica l'inici i la fi de les circumval·lacions.
Indret que a vegades s'anomena «Estació de Gabriel» oMaqam Jibril (مقام جبريل,Maqām Jibrīl).
Elhajj o pelegrinatge[10] és elpelegrinatge que realitzen elsmusulmans als llocs sants dela Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes dedhu-l-hijja. Es tracta del cinquèpilar de l'islam i s'ha d'efectuar almenys un cop a la vida, tot i que només és preceptiu per a aquells fidels que, estant capacitats, disposin de mitjans per a poder-lo fer.
Hi ha diverses versions sobre la construcció de la Kaba, però en totesAbraham construeix o neteja la Kaba i, immediatament després, o en un moment desconegut, Déu crida Abraham per establir el pelegrinatge. Les narracions difereixen en quan es van produir aquests fets, si i com hi va haver una implicació sobrenatural, la inclusió o omissió de la Pedra Negra i si Ismael va ajudar el seu pare. Dels que diuen queIsmael va participar en la construcció, la majoria descriuen que Abraham va visitar Ismael per tercera vegada a la Meca, visita durant la qual van aixecar la Kaba. Alguns diuen que Ismael va buscar una última pedra, però Abraham no va acceptar la que va portar i un àngel va portar la Pedra Negra, que Abraham va posar al seu lloc. Ismael va romandre a la Kaba encarregat de la seva cura i d'ensenyar als altres elhajj. L'inici delhajj té moltes versions, i alguns estudiosos creuen que això reflecteix la tardana associació d'Abraham amb elhajj després que l'Islam es desenvolupés per tal d'ajudar a eliminar la seva connexió amb els primers rituals pagans.[11]
La visita estricta als llocs sants de la Meca s'anomenapelegrinatge menor oumra, i té l'objectiu essencial de la visita al temple de la Kaba, la casa deDéu, que, per als musulmans, és el centre del món. Elhajj, ogran pelegrinatge, consisteix a complir els rituals del pelegrinatge menor (els relacionats amb la Kaba) i, a més, també visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca:Mina,Muzdàlifa iArafat, durant els dies que van del 8 al 13 del mes dedhu-l-hijja (darrer mes delcalendari islàmic)
Els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu deltawaf, és a dir, caminar set vegades en sentit antihorari al voltant de la Kaba. En arribar aal-Màsjid al-Haram, els pelegrins realitzen untawaf d'arribada, ja sigui com a part de l'umra o com atawaf de benvinguda. Durant eltawaf, els pelegrins també inclouen dins del seu recorregut el Hatim, una zona situada al costat nord de la Kaba. Cada circuit comença amb el petó o el toc de la Pedra Negra. Els pelegrins també assenyalen la pedra i reciten una pregària. Si no es pot fer el petó o tocar la pedra a causa de la multitud, els pelegrins poden apuntar cap a la pedra amb la mà a cada circuit. No es permet menjar, però es permet i es pot beure aigua a causa del risc de deshidratació. Es recomana als homes que realitzin els tres primers circuits a un ritme ràpid, conegut com aramal, i els quatre següents a un ritme més pausat. La finalització deltawaf és seguida per una oració amb duesrakes al lloc onAgar, l'esposa d'Abraham, i el seu fillIsmael van ser repudiats per Abraham i gairebé van morir de set enmig del rigorós clima del desert. Aquest fet donà lloc a un altre dels ritus més importants de l'umra: elsay, que consisteix a fer set cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, els turons d'As-Safa iAl-Marwa, rememorant les corredisses que va fer Agar responent als precs d'aigua del seu fill agonitzant, fins que, finalment, quan va tornar on l'esperava Ismael, va trobar que un àngel havia fet brollar una font, el míticpou de Zamzam, que els va salvar la vida.[12]
Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegrí ha de vestir l'ihram, un hàbit blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al màxim el caràcter sagrat de l'espai que està visitant.
↑El mot Kaba inclou en àrab un so, [ʕ] (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions. Segons laproposta preconitzada per l'Arxivat 2010-07-04 aWayback Machine.IEC per a la transcripció simplificada dels mots àrabs, «la Kaba» és la forma correcta de transcriure aquest nom, tanmateix també són habituals altres transcripcions com ara «Ka'ba» (cf.«Kaba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.), «Kaaba» o «Ka'aba». La primera és aparentment fidel a la transcripció literal tot transcrivint el so [ʕ] per l'apòstrof, la qual cosa es pot considerar una llicència tipogràfica actualment obsoleta, ja que actualment no representa cap complicació l'ús de /ʿ/ per a transcriure el so [ʕ], tal com l'IEC recomana per a una transcripció literal; per contra, en la segona transcripció es transcriu [ʕ] com una "a", la qual cosa no té sentit, ja que aquest so consonàntic faringi no té pràcticament cap similitud amb el so vocàlic [a] català, ni amb l'àrab. La darrera forma és completament desaconsellable, ja que o bé s'hi duplica la transcripció del so [ʕ] (amb l'apòstrof i «a») o aquest es transcriu amb l'apòstrof i es vocalitza amb «a», cosa que no es dona en el mot àrab original.
