LaJuventus Football Club és unclub de futbol de la ciutat deTorí (Itàlia). Actualment és l'únic club italià que té l'estadi en propietat, elJuventus Stadium, inaugurat el 8 de setembre del 2011. El club va ser fundat l'1 de novembre de 1897 amb el nom de «Sport Club Juventus» per un grup d'estudiants locals.[1] Actualment participa en la màxima categoria professional delfutbol italià (denominada des de 1929Serie A). Des de la seva fundació el 1898 fins al 1929 el campionat italià de futbol era conegut com aCampionat Federal oCampionat per Grups per estar constituït en grups segons la regió de procedència dels clubs. En la qual ha transcorregut la major part de la seva història amb l'única excepció de la temporada 2006-07.
L'origen del club resta obscur des del punt de vista periodístic, a causa que a les darreries delsegle xix l'esport no estava prou difós al país com per justificar l'interès de la premsa. De fet, l'únic document que va fer referència als orígens de la Juventus amb suficient certesa va ser publicat en la seva revista institucional el 26 de desembre de 1915. Els colors que identifiquen al club són elblanc i elnegre, els quals utilitza en el seu uniforme des del 1903. El club juga com a local alJuventus Stadium, que té amb una capacitat total de 41.000 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres.
Històricament es tracta del club més reeixit d'Itàlia i al mateix temps un dels clubs més llorejats i coneguts del món.[2] La Juventus F.C. és el club amb el nombre més gran de títols oficials guanyats en elfutbol italià amb un total de 60 campionats (36 Lligues, 15 Copes i 9 Supercopes). A nivell internacional és el segon club amb el nombre més gran de títols internacionals guanyats (11), per davant de l'Inter de Milà (9), i únicament superat per l'AC Milan (18). La Juventus, a més, és el club italià que compta amb el nombre més gran de títols en competicions oficials (56), per davant dels citats Milan (48) i Inter (39). La Juventus va ser el primer club italià i del sud d'Europa en guanyar laCopa de la UEFA (temporada 1976-77),[3] és el quart club europeu i vuitè del món amb la major quantitat de títols oficials guanyats en l'àmbit internacional. Amb 11 trofeus internacionals, la Juventus és —al costat delLiverpool FC— el quart club europeu amb la major quantitat de tornejos organitzats a nivell confederatiu i/o interconfederatiu guanyats, únicament superat per l'AC Milan (18), elReial Madrid (18) i elFC Barcelona (14). A nivell mundial és el vuitè club amb la major quantitat de trofeus internacionals oficials, sent superat per l'Al-Ahly (20),Boca Juniors (18),CA Independiente (16),São Paulo (12) i els tres clubs europeus ja citats.[4] Sent a més el primer club en la història del futbol europeu en guanyar les tres principals competicions organitzades per la Unió Europea d'Associacions de Futbol[5] (actualment és un dels únics quatre en aconseguir-ho al costat de l'Ajax d'Amsterdam, delFC Bayern de Múnic i delChelsea FC) i el primer club del món —i únic fins al present— en guanyar totes les competicions confederatives i el títol mundial interclubs. La Juventus Football Club és l'únic club del món que ha guanyat totes les competicions confederatives possibles en la seva categoria i el títol mundial (Copa Intercontinental i/oCopa Mundial de Clubs). A més, al costat de l'Étoile Sportive du Sahel deTunísia, és l'únic club del món que ha obtingut el títol en totes les competicions internacionals organitzades per la seva respectiva confederació.[6][7]
L'any 2009 va ser reconegut com el millor club italià del segle xx i segon a nivell europeu durant aquest mateix període per laFederació Internacional d'Història i Estadística de Futbol, institució reconeguda per laFIFA.[8] Els seus clàssics rivals són elTorino Football Club, amb el qual disputa elDerbi deTorí, i l'Inter de Milà, club enfront del qual disputa el denominatDerbi d'Itàlia. Vinculada a la família industrial Agnelli des de l'dècada de 1920,[9] el club torinès va formar part, en qualitat de membre fundador, de l'Associació de Clubs Europeus (abansG-14), una organització internacional que agrupava als clubs més importants i influents d'Europa.[10]
Els fundadors / futbolistes de la Juventus FC amb la primera indumentària del club.
La Juventus Football Club va ser fundada l'1 de novembre de 1897 amb el nom de «Sport Club Juventus», per un grup d'estudiants locals, del Liceu Classico Massimo D'Azeglio, que solien reunir-se entorn d'una banqueta d'unaPlaça d'Armes propera (la qual es troba actualment a la seu del club).[11] El seu primer uniforme, el qual va usar durant els seus primers cinc anys, va estar compost per una camisa de colorrosat ambmocador ocorbatanegra i uns pantalons curts també de color negre.[12]
Sota el nom de «Foot-Ball Club Juventus»,[13] la societat es va inscriure oficialment en laFederació Italiana de Futbol l'11 de maig de 1900 i va debutar en la tercera edició del Campionat Federal, però no va superar la fase eliminatòria (derrota 1:0 contra elFC Torinese).[14] Va ser el 1905, durant la presidència de l'empresaritèxtilsuís Alfred Dick, que el club va guanyar per primera vegada el campionat nacional, davant elGènova FC en el partit decisiu del grup final del campionat, amb vint-i-cinc triomfs, cinc empats i quatre derrotes; i setanta-nou gols a favor.[15]
Un any després Alfred Dick, que estava meditant sobre la possibilitat de portar l'equip a l'estranger, fins i tot canviar-li el nom a la societat perJugend Fussballverein, després de diverses discussions amb els socis del club, va decidir renunciar a la presidència per fundar, amb el suport d'alguns futbolistes i accionistes dissidents, elFoot-Ball Club Torino.[16] Per tant, l'equipbianconero es va quedar amb pocs futbolistes i escassos recursos financers, generant un període crític en l'economia del club que es va estendre per un llarg temps.
El 24 de juliol de 1923 la FamíliaAgnelli, propietària delGrup Fiat, va prendre participació en la Juventus per primera vegada a través de la figura d'Edoardo Agnelli, fill del fundador de l'empresa i electe president de la societat. En aquesta mateixa temporada es va produir el debut delporter Gianpiero Combi, al costat de Virginio Rosetta (qui va arribar al club procedent delPro Vercelli Calcio el 1926), Federico Munerati, Aldo Borel, Carlo Bigatto i Giuseppe Grabbi, a més de l'arribada a la capitalpiemontesa del primer entrenador en la història delsbianconeros, l'hongarès Jenő Károly.[17]
La Juventus va guanyar el campionat i la Copa d'Itàlia el 1960, amb cinquanta-cinc punts en la lliga i en la copa, amb victòria final 3-2 davant l'Fiorentina.[22][23] El 1961 amb els sis gols marcats per Sivori (Pilota d'Or aquesta mateixa temporada)[24] en el 9-1 a l'Inter de Milà, la Juve va guanyar la lliga italiana totalitzant quaranta-nou punts,[25] i al final de la temporada, Boniperti es va retirar després de jugar setze anys en el club.
Amb la figura de l'exfutbolistaGiampiero Boniperti assumint la presidència del club el 13 de juliol de 1971, es va obrir un gran cicle d'èxits per laVecchia Signora, el denominatCicle Llegendari.[26] El pla de treball de Boniperti va consistir a fitxar als millors futbolistes del campionat nacional, aquesta etapa va estar caracteritzada per la conformació dels futurs futbolistes claus del procés, al club van arribarDino Zoff,Fabio Capello,Roberto Bettega, Franco Causio, Giuseppe Furino, Claudio Gentile, entre d'altres.
En aquesta mateixa temporada, el club va aconseguir guanyar per primera vegada en la seva història la final de laCopa d'Europa de futbol, aBelgrad, on va caure 1-0 davant de l'Ajax d'Amsterdam delsPaïsos Baixos. La nova dècada, ambGiovanni Trapattoni en la banqueta, es va iniciar amb èxits, la Juventus va obtenir els campionats de les temporades 1980-81 i 1981-82 (el vintè),[27][28] després de l'obtenció d'aquest últim, se li va atorgar al club la segona estrella d'Or al Mèrit Esportiu,[29] amb l'aportació de futbolistes com eldavanterPaolo Rossi (excanterà del club),[30] Domenico Marocchino i Giuseppe Galderisi.
La temporada següent el club es va classificar en el segon lloc de la lliga, va aconseguir el títol de laCopa d'Itàlia, però va ser derrotat en la final de la Copa de Campions d'Europa disputada aAtenes davant l'Hamburg SV d'Alemanya.[31] La temporada de 1983-84 el club va conformar un equip on destacaven Stefano Tacconi,Cesare Prandelli,Michel Platini,Zbigniew Boniek, Massimo Bonini, Gaetano Scirea, Sergio Brio i Antonio Cabrini, en aquesta mateixa temporada, l'equip va obtenir l'scudetto (amb quaranta-tres punts)[32] i laRecopa d'Europa aBasilea, amb marcador de 2-1 davant delFC Porto el 16 de maig de 1984.[33]
La temporada de 1985 la Juventus va obtenir laSupercopa d'Europa aTorí, amb marcador de 2-0 enfront delLiverpool FC (16 de gener de 1985),[34] i la Copa d'Europa aBrussel·les el 29 de maig, per 1-0 davant del mateix rival,[35] amb el qual el club es va consagrar com el primer en la història del futbol europeu en guanyar les tres principals competicions organitzades per la UEFA, fet pel qual laUnió Europea d'Associacions de Futbol li va conferir en reconeixement la Placa de laUEFA aGinebra (Suïssa) el 12 de juliol de 1988.[36][37]
El 29 de maig de 1985 va ocórrer elDesastre de Heysel a l'estadi del mateix nom deBrussel·les, en la qual van morir trenta-nou afeccionats del club davant l'empenta delshooligans del Liverpool anglès.[38] El 8 de desembre del mateix any, la Juve va guanyar laCopa Intercontinental, el primer títol mundial interclubs de la seva història, aTòquio, va derrotar 6-4 (4-2 per penals, 2-2 en temps regular) elsArgentinos Juniors,[39] erigint-se com el primer club del món en guanyar totes les competicions internacionals possibles.
L'Stadio delle Alpi i la tornada de Trapattoni (1990-1999)
L'advocatitalià Vittorio Caissotti di Chiusano va arribar a la presidència del club el 1990; i a partir d'aquest any, el club va començar a disputar els seus partits de local a l'Stadio delle Alpi (construït per laCopa Mundial de Futbol de 1990), el qual va passar a ser propietat definitiva del club l'any 2004.[40] Amb Luigi Maifredi com a entrenador, van arribar al club futbolistes com Júlio César da Silva, Paolo di Canio,Roberto Baggio i Thomas Häßler. En aquesta temporada, el club va aconseguir arribar a les semifinals de laRecopa d'Europa, on va ser eliminat pelFC Barcelona.
La temporada 1991-92 el tècnicGiovanni Trapattoni va tornar a la Juve,[41] i amb ell en la banqueta, el club novament va obtenir el seu nivell competitiu. Malgrat això va perdre la final de laCopa d'Itàlia contra elParma FC[42] En la següent temporada l'equip va ser reforçat ambAndreas Möller iGianluca Vialli, i va guanyar per tercera vegada en la seva història laCopa de la UEFA i en la lliga va ocupar el quart lloc.[43][44] Procedent delNàpols,Marcello Lippi es va fer càrrec de la Juventus el 1995. La Juve, després de nou anys sense victòries en el campionat, va aconseguir el segon doblet de la seva història. A més de guanyar l'scudetto de la temporada 1994-95 amb noranta-sis gols a favor, setanta-tres punts, deu punts d'avantatge respecte al segon, laLazio,[45] i va obtenir la seva novena Copa d'Itàlia.[46]
El juny de 2006, la Juventus va inaugurar el seu nou Juventus Center, situat a la localitat de Vinovo (als afores de la ciutat de Torí). Aquest mateix mes, arran de l'escàndol d'intercepcions telefòniques i la influència en la designació d'àrbitres del futbol italià (denominatCalciopoli), la FamíliaAgnelli va decidir nomenar un nou Consell d'Administració en el club (destacant l'empresari Giovanni Cobolli Gigli com a nou president de la societat i elsex-futbolistes Marco Tardelli i Gianluca Pessotto).Didier Deschamps va reemplaçar en la direcció tècnica del club aFabio Capello, convertint-se en el primer entrenador del club d'origen no italià després de trenta-tres anys.[53]
El 14 de juliol de 2006, entorn de les 21:00 (CET) es va publicar la sentència en primera instància que indicava el descens administratiu a laSerie B de la Juventus, la revocació de l'scudetto de la temporada 2004-05 i la no assignació de l'scudetto del campionat 2005-06. Després de l'apel·lació dels clubs implicats davant del Tribunal de Justícia de laFederació Italiana de Futbol, la penalització per punts es va reduir de trenta a disset i el descens a la Serie B (el descens a la Serie B va ser una sanció que només se li va aplicar al clubbianconero), de manera similar a les sancions assignades als altres tres clubs implicats: Lazio,Fiorentina i Milan.[54][55]
El descens a la Serie B va fer que la Juventus perdés diversos futbolistes importants comFabio Cannavaro, Lilian Thuram,Gianluca Zambrotta oZlatan Ibrahimović, entre d'altres.Didier Deschamps va ser confirmat com a nou tècnic.[56] En l'esportiu, el club, va sumar vuitanta-cinc punts en quaranta-dos partits disputats en la Serie B (vint-i-vuit victòries, deu empats i quatre derrotes, incloent a més una sanció disciplinària de nou punts a l'inici del torneig, amb el qual hagués collit 94 punts en comptes de 85) i va guanyar el campionat, per la qual cosa va ascendir a laSerie A per disputar la temporada 2007-08.[57] El 4 de juny de 2007Claudio Ranieri va ser nomenat oficialment com a entrenador de la Juve.[58]
El retorn a la Serie A i el tricampionat (2007-present)
El retorn de la Juventus a laSerie A es va produir oficialment el dissabte 25 d'agost de 2007, en un partit davant de l'AS Livorno Calcio, que va finalitzar amb marcador de 5-1 a favor delsbianconeros,[59] i al final de la temporada la Juventus va ocupar la tercera posició en el campionat, darrere de l'Inter de Milà i de l'AS Roma. La temporada 2008-09 va haver de disputar la lligueta de classificació per la Lliga de Campions de la UEFA 2008-09 gràcies al tercer lloc aconseguit en la temporada anterior. En aquesta fase es va enfrontar al FC Petržalka, guanyant la sèrie per un resultat global de 5-1, classificant-se en el grup H juntament amb elReial Madrid, elZenit Sant Petersburg i elBATE Borisov.
Va acabar en el primer lloc del grup al costat del Reial Madrid amb dotze punts deixant enrere al Zenit i al BAT. En els vuitens de final es van enfrontar amb elChelsea FC perdent la sèrie i quedant eliminats per un resultat global de 3-2. En el pla local la temporada va estar plagada de bons i mals resultats, els quals van conduir a l'acomiadament del tècnic Claudio Ranieri, sent aquest reemplaçat pel tècnic interí Ciro Ferrara, exjugador delNàpols i de la Juventus.[60] Finalment la temporada va finalitzar amb un segon lloc en la taula de posicions al costat del Milan amb setanta-quatre punts sota l'Inter de Milà amb deu punts més.
La temporada 2009-10 la Juventus va finalitzar setena en la taula, sent eliminada en quarts de final de la Copa d'Itàlia per l'Inter de Milà. Va acabar tercera del grup A de la Lliga de Campions per darrere delGirondins de Bordeus i delFC Bayern de Múnic, disputant laLliga Europa de la UEFA (anteriorment Copa de la UEFA) per primera vegada des de l'any 2000. Per la temporada 2010-11 el club va contractar al tècnic italià Luigi Delneri.[61] El 28 d'agost de 2010 després de 171 gols en 320 partits va abandonar el club el davanter francèsDavid Trezeguet, que va fitxar per l'Hèrcules de laPrimera Divisió d'Espanya.
La Juventus va finalitzar setena en la Lliga i va ser eliminada en quarts de final de la Copa d'Itàlia per la Roma. A l'Europa League va finalitzar tercera en el seu grup amb sis punts, fruit de sis empats. El 31 de maig de 2011 la societat va fer oficial la contractació de l'exjugadorbianconero Antonio Conte com a nou entrenador, en substitució de Delneri.[62] Després de dos anys d'obres, el 8 de setembre de 2011 es va inaugurar elJuventus Stadium, convertint a la Juventus en el primer club d'Itàlia a tenir un estadi en propietat.[63]
El 6 de maig de 2012, després de nou anys, la Juventus es va consagrar campió de laSerie A 2011-12, vencent pel marcador de 2-0 alCagliari Calcio, adjudicant-se així el seu 28èscudetto.[64] A més, la Juventus va acabar el campionat sense derrotes, amb vint-i-tres victòries, quinze empats i vuitanta-quatre punts. No obstant això, en la Copa d'Itàlia de 2011-12 va perdre en la final contra el Nàpols amb el resultat de 2-0, no podent aconseguir eldoblet,[65] però sí que va obtenir la Supercopa d'Itàlia de 2012 vencent als napolitans amb el marcador de 4-2.
La Juventus va tornar a proclamar-se campió de laSerie A en la temporada 2012-13 el5 de maig de2013, en guanyar per 1-0 a laUS Palermo, després d'haver dominat clarament la competició en ser capdavanters des de la segona jornada.[66] En la Lliga de Campions van arribar fins als quarts de final, sent eliminats pel futur campió d'aquesta competició, l'FC Bayern de Múnic;[67] i en la Copa van caure en semifinals, també davant del que seria campió (Lazio).[68]
La temporada 2013-14 la Juventus va tenir un bon inici en la Lliga, però van aparèixer nous rivals com la Roma i l'Inter. No obstant això, el conjuntbianconero no va baixar el pistó i es va posar líder en la 12a jornada, acabant la primera volta amb cinquanta-dos punts i una ratxa d'onze victòries consecutives;[69] encara que en contrapartida va ser eliminat en la fase de grups de la Lliga de Campions i també va caure en quarts de final de laCopa d'Itàlia.[68][70] Malgrat sumar un nou revés europeu en caure en semifinals de l'Europa League,[71] la Juventus va mantenir la seva hegemonia a Itàlia en guanyar el seu tercerscudetto consecutiu. El 15 de juliol de 2014, l'entrenadorbianconero Antonio Conte va anunciar la seva dimissió de forma inesperada,[72] sent substituït perMassimiliano Allegri.[73]
A través dels anys, la Juventus Football Club no només ha aconseguit imposar-se en l'esport tant en l'àmbit nacional com en l'internacional, sinó també en lacultura italiana. La societatbianconera va ser el primer club italià, juntament amb elGènova FC, a traslladar als seus fanàtics d'una ciutat a una altra, en ocasió d'un partit del campionat disputat a la ciutat deMilà l'1 d'abril de 1906.[Nota 1] El vintè-novèderbi entre la Juve i elTorino FC el 15 de maig de 1932, va ser el primer esdeveniment futbolístic a ser transmès en viu per laràdio, a través de la veu del comentarista Nicolò Carosio de l'Ens Italià Audizioni Radiofoniche (actualmentRadiotelevisione Italiana).[74] La trobada disputada entre la Juventus i l'AC Milan el 5 de febrer de 1950, transmès en directe i de formatelevisiva a nivell nacional, va representar la primera transmissió d'una trobada del futbol italià a través d'aquest mitjà de comunicació, encara que va ser tractada de forma experimental.[75]
La trobada disputada entre la Juventus i l'AS Roma de Fulvio Bernardini en el Camp Testaccio el 15 de març de 1931, va servir com a inspiració per lapel·lículaCinque a zero del director Mario Bonnard i lanovel·laLi due città de Mario Soldati.[76][77] Altres pel·lícules relacionades amb la Juventus són:Vacanze in America de Carlo Vanzina el 1984,[78] en la qual es dona una trobada de futbol entre afeccionats de la Juventus i la Roma —rivals pel títol durant elsanys 1980— a laVall de la Mort iSant Maradona de Marco Ponti el 2001, en la qual fins i tot s'observa una escena a l'Stadio delle Alpi durant una trobada entre la Juventus i l'Atalanta BC corresponent a la temporada 2000-01.[79]
A Torí, al seu torn, es respira la Juventus allà on vas: el banc de Cors Re Umberto, el Liceu d'Azeglio, les diverses seus socials (Galeria Sant Federico, Piazza Crimea i l'actual Cors Galileu Ferraris), els estadis (de Piazza d'Armi al Comunale, del Camp Combi al Delle Alpi que molts comencen a enyorar) i, a continuació, els carrers, els barris, de Mirafiori al pujol, de Sant Paolo a la Crocetta, hi ha tanta Juve en la història de lacapitale sabauda, un recorregut que travessa, dècada rere dècada, l'art i la cultura del Nou-cents.[80]
Elpoema titulatMadama Juve, escrit enpiemontès pelnovel·lista iperiodista Giovanni Arpino en homenatge al club, va ser inclòs en el llibreOperi de 1992, un compendi de l'obra d'Arpino.[81] Una altra publicació, on s'esmenta a la Juventus és la novel·la d'Aldo Nove tituladaPort Plata Market de 1997, en la qual l'equip dirigit perMarcello Lippi representa un dels punts centrals de la vida del protagonista.[82]
El 2003, els periodistes Mario i Andrea Parodi relacionen els campionats obtinguts per la Juventus durant les temporades 1976-77 i 1977-78 en el context històric i social d'Itàlia a la fi de la dècada de 1970 a través del llibreIn bianco i nero: una gran Juve negli anni del piombo.[83] El club també apareix en el video de presentació de la ciutat deTorí com a seu delsJocs Olímpics d'Hivern, el qual va ser transmès a nivell mundial per la cadenanord-americanaNational Broadcasting Company el 10 de febrer de 2006. Documental de laNational Broadcasting CompanyThe World comes to Torino transmès enitalià ianglès en senyal internacional el 10 de febrer de 2006 com a presentació de la ciutat deTorí abans de l'inici de la Cerimònia d'Obertura delsJocs Olímpics de Torí 2006.
L'entitat turinesa és denominada FC Piemonte a la sèrie d'animejaponèsCapità Tsubasa: Road to 2002 i amb el seu nom original en elmanga homònim.[84] És conegut també el cor entonat pels afeccionats delNotts County d'Anglaterra —club que té un vincle històric amb l'entitat italiana— denominatIt's just like watching Juve, cada vegada que el seu equip realitza una gran presentació.[85] Entre les activitats culturals deTorí relacionades amb la Juventus es pot esmentar l'exhibició denominadaJuventus: 110 anni a opera di arte, realitzada per la Fundació Palazzo Bricherasio en ocasió de la celebració dels cent deu anys de la fundació de la societatbianconera del 26 d'octubre al 2 de desembre de 2007.[86]
«Simili a degli eroi, abbiamo il cuore a strisce Portaci dove vuoi, verso le tue conquiste Dove tu arriverai, sarà la storia di tutti noi Solo chi corre può, fare di te la squadra che sei
Juve, storia di un grande amore Bianco che abbraccia il nero Coro che si alza davvero, per te..»
Petit extracte de l'himne de la Juventus de Torí.
L'himne oficial del club porta per nomJuve, storia di un grande amore, va ser compost pelcantautoritalià Paolo Belli el 2006.[87] L'himne és interpretat a l'inici de cada trobada disputada pelsbianconeros en elJuventus Stadium. Hi ha altres cançons en homenatge al club com són:Il cielo è bianconero,Vecchia Signora,Juve facci sognare iMagica Juve, totes d'autoria delcompositor Francesco De Felice.[88] Una altra cançó que podem esmentar és elJuvecentus, d'autoria del compositor Pierangelo Bertoli el 1997, en ocasió del centenari de la fundació de la societat.[89]
L'actual escut del club és el resultat de diverses i petites modificacions de l'escut original utilitzat des delsanys 1920.[90] L'última modificació de l'escut es va produir abans de l'inici de la temporada 2004-05.[91] Actualment l'emblema oficial de l'entitat està format per una figura ovalada —Escut Oval— amb vora negra, dividit en cinc franges verticals (dues blanques i tres negres).
En la part superior es troba una banda horitzontal amb fons blanc i dins d'ella el nom del club en lletres majúscules sobre una vora daurada. En la part inferior del mateix es troba la silueta d'untoro (símbol de la ciutat deTorí) dins d'un escut triangular —al·legoria a l'escut de la ciutat—, i sobre aquest la silueta d'unacorona mural. Anteriorment l'escut era de color blau i de majors dimensions.
Una altra característica dels escuts antics de l'entitat va ser la inclusió de duesestrellesdaurades («Estrella d'Or al Mèrit Esportiu») atorgades per laFederació Italiana de Futbol el 1958 i el 1982, les quals simbolitzen la conquesta de deutítols de lliga). Durant la passadadècada dels 80, la Juventus va utilitzar com a escut la silueta d'unazebra (símbol de la societat) amb les dues estrelles daurades a banda i banda del cap de l'equí. Aquest emblema va estar coronat pel nom del club -JUVENTUS- formant unarc.
Uniforme titular:Samarreta composta per franges verticals en colors alternatsblancs inegres amb les vores i el coll circular en color negre,pantalons negres imitjons blancs amb una franja horitzontal de color negre.
Uniforme alternatiu: Samarretarosa, pantalons blancs i mitjons rosa amb una franja horitzontal de colorblanc.
Formació de la Juventus el 1902: el primer any amb la samarreta bianconera.
Cap a finals de 1901[92] el distribuïdor anglès detèxtilsJohn Savage, qui residia en aquell temps aTorí, en quedar-se sorprès amb l'estat de l'uniforme del club respecte a l'usat en el primer campionat nacional (1900), va creure convenient redissenyar l'uniforme i importar des d'Anglaterra un millor equipament per al mateix.
Una vegada que Savage va contactar amb un fabricant tèxtil de la ciutat anglesa deNottingham, li va sol·licitar un nou lot d'uniformes amb els colors originals (rosa inegre),[93] però el to pàl·lid del color rosa va fer que el lot d'uniformes «tacats» tingués molta semblança amb el del clubNotts County, el fabricant va reproduir per error l'uniforme del County (blanc i negre) amb lleugeres variacions.
Quan la comanda va arribar a Torí, cap dels futbolistes i membres del club va estar conforme amb el «nou» uniforme (el de colors blancs i negres en franges verticals) i el van rebutjar, però temps després, davant la imminència d'un nou torneig, no van tenir major alternativa que acceptar-lo.[94][95]
Amb el pas del temps els colors del nou uniforme van formar part fonamental de la identitat de la societat (per això la mascota del club és unazebra). En homenatge als orígens del club, els colors rosa i negre són usualment part de la tercera indumentària de la societat i a més la indumentària de col·lecció en homenatge al centenari del club el 1997 (Il Juvecentus) portava aquests colors.
L'afició de la Juventus de Torí és quantitativament la major delfutbol italià amb al voltant de 12 milions d'afeccionats,[96] (un de cada quatre sobre el territori italià),[97] el que representa un 28,5% de preferències segons un sondeig realitzat per l'Institut Donem i publicat en el diariLa Repubblica al setembre de 2012.[98] L'equip torinès és un dels clubs amb el nombre més gran de partidaris de tot el món amb més de 180 milions, fins i tot més de 43 milions només aEuropa, la major part situats en països amb un alt nombre d'immigrants italians.[99]
Igual que la majoria de les aficions aItàlia, al començament delsegle xx el nombre més gran de partidaris del clubbianconero es van originar a la mateixa ciutat i/o regió on va ser fundat, però arran dels seus grans èxits futbolístics i la important contribució a laselecció de futbol d'Itàlia durant l'dècada de 1930, l'afició de la Juventus va tenir un notable creixement, tornant-se en poc temps la primera amb un nombre important de seguidors a cadascuna de lesregions d'Itàlia,[100][101] —i a diferència dels altres equips de la regió nord-occidental— a les regions del sud i insulars, una meta consolidada durant l'dècada de 1960 amb l'increment de la població migratòria aTorí i, a més, amb la formació dels primers grups d'afeccionats.[102]
Els primers grups d'afeccionats juventins van ser creats a mitjananys 70. El 1977 Beppe Rossi va fundar una agrupació denominadaIl Gruppo Storico Fighters,[103] la qual va esdevenir la més important de laCorba Filadèlfia fins a finals delsanys 80. LaCorba Sud de l'Stadio delle Alpi era anomenadaScirea en homenatge aldefensa icapità de la Juventus i de laselecció de futbol d'Itàlia Gaetano Scirea (1953-1989). Antigament també se l'anomenavaFiladèlfia a laCorba Sud de l'Estadi Olímpic de Torí per la carretera que passa per sota de la tribuna. Durant la primera meitat d'aquesta dècada, es van crear nombrosos grups de seguidors comGioventù Bianconera,Àrea Bianconera,Indianos iIl Vikingo (fundat aMilà). Aquestes agrupacions es van unir sota la denominació deNucleo Armato Bianconero.[104]
Piazza San Carlo, lloc de trobada dels aficionats de la Juventus de Torí.
El 1987Il Gruppo Storico Fighters va ser dissolt, i la major part dels seus membres es van unir a altres grups de laCorba Filadèlfia, formant una nova agrupació denominadaArancia Meccanica, inspirada en la pel·lícula homònima del directorestatunidencStanley Kubrick, no obstant això la violència exhibida en la pel·lícula va forçar al grup a canviar-se el nom perDrughi. D'acord amb la trama de la pel·lículaLa taronja mecànica, Drughi és el nom de la colla a la qual pertany el protagonista del film.[105] El 1997 elsDrughi van deixar l'escena, permetent que es formés elBlack and White Fighters Gruppo Storico 1977, així el grup històric d'afeccionats juventins va ser refundat vint anys després de la seva creació.
L'afició de la Juventus és quantitativament la major del futbol italià amb més de 14 milions d'afeccionats,[106] un de cada cinc sobre el territori italià, la qual cosa representa un 35 % de preferències segons un sondeig realitzat per l'Institut Damos i publicat en el diariLa Repubblica al setembre de 2015.[107]
L'equip deTorí és un dels clubs amb més partidaris del món amb més de 290 milions – dels quals 41 milions es troben en elterritori europeu – segons un informe de la Companyia de Recerca de Mercat Esportiu Repucom S.A. el 2014, la major part d'ells situats en països amb un alt nombre d'immigrants italians.[108] La Juventus compta amb grups d'afeccionats a més de vint-i-cinc països.[109]
El Juventus Stadium és el principal recinte de la Juventus Football Club. Està situat a Cors Gaetano Scirea, a la ciutat deTorí. Va ser dissenyat pels estudis arquitectònics GAU i Shesa.[122] Compta amb una capacitat total per 41.507 espectadors. La inauguració de l'estadi va tenir lloc el 8 de setembre de 2011, coincidint amb les celebracions pel150è Aniversari de la Unificació d'Itàlia.[123] El futbolistabianconeroLucca Toni va tenir l'honor d'anotar el primer gol en el Juventus Stadium, en el partit inaugural que va enfrontar a la Juventus amb elNotts County. El partit va finalitzar amb empat a un.[124] El primer partit oficial es va disputar l'11 de setembre de 2011, amb la victòria del club torinès per 4-1 sobre elParma, en un partit vàlid per la segona jornada de la temporada 2011-12.[125]
El 18 de març de 2008, la junta directiva del club va aprovar la construcció d'un nou estadi a la mateixa ubicació on estava situat l'Stadio delle Alpi. La inversió total va tenir un cost aproximat de 120.000.000€.[126] L'obra, dissenyada sota la coordinació delsarquitectes Gino Zavanella, Eloy Suárez i l'enginyer Massimo Majowecki,[122] va ser llançat oficialment el 20 de novembre de 2008 a Lingotto,[127] prevista amb una superfície total de 355.000 m² (dels quals 45.000 van ser utilitzats per l'estadi, 155.000 per l'àrea de serveis, 34.000 per aactivitats comercials i 30.000 per azones verdes).[128] Tot l'edifici és de planta rectangular, està envoltat per dues estructures semielíptiques que alberguenrestaurants ibars. L'accés a les tribunes es realitza a través dels ponts específics inclosos en els diferents sectors de l'estadi. Compta també amb llotges Vip – dissenyades perPininfarina – amb vista al jardí.
L'estadi està dissenyat solament per a la pràctica delfutbol, per la qual cosa no compta ambpista d'atletisme, elcamp de joc es va reduir en prop de cinc metres per sota de les graderies i no hi ha barreres o separació física entre les tribunes i el camp.[129] La part externa de l'estadi està coberta per 40.000 làmines d'alumini reflector i fluctuant, d'acord amb eldissenyador Giugiaro Fabrizio, donen la sensació d'una «bandera en moviment». El pes del sostre, dissenyat en untúnel de vent, està sostingut per mitjà de varetes de dos metres. El sostre és semitransparent amb la finalitat de garantir el pas de la llum suficient per al creixement de lagespa i al mateix temps per a la protecció dels espectadors delsol.
Vista panoràmica delJuventus Stadium durant la cerimònia d'inauguració.
El Juventus Center és el centre esportiu de la Juventus, va ser inaugurat a l'agost de 2006 i està situat a la localitat de Vinovo, aproximadament a 14 quilòmetres alsud-oest de la ciutat deTorí. Va ser dissenyat per l'Estudi GAU i Shesa.[130] El complex, un dels més moderns del món, té una superfície de 140.000 m²,[131] compta amb setcamps de futbol degespa natural i dos degespa artificial (un d'ells cobert).[132] El Juventus Center està format per dos edificis, a un dels edificis es troba unapiscina, els vestidors, les sales de reunions del cos tècnic i un centre defisioteràpia.[132] A l'altre edifici es troba el centre de comunicacions del club, equipat amb una sala de premsa, una sala de conferències i la seu de Juventus TV.
↑El 18 de març de 1906, el partit disputat entre elGènova FC i la Juventus va ser suspès a causa que ambdues aficions van envair el camp de joc, per la qual cosa la trobada va ser disputada novament en un camp neutral.
↑ref-web|any = 2012 |url =http://www.demos.it/2012/pdf/2397capsoc35_tifocalcio.pdf |títol=XXXV Osservatorio sul Capitale Sociale degli italiani – Il tifo calcistico in Italia (2012) | editor = Institut Donem |llengua= italià |format =PDF | consulta= 21 de maig de 2013
.svg%26amp%3blang%3dca){kind=logo}
.svg)
_and_Technical_Merit_gold_award.svg)
.jpeg)
.jpg)
_(2).jpg)
