| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1934 Kežmarok (Eslovàquia) | ||
| Mort | 8 abril 2018 (83 anys) Praga (Txèquia) | ||
| Causa de mort | insuficiència respiratòria | ||
| Formació | Acadèmia de Belles Art (Praga) Facultat de Teatre de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Direcció iinterpretació | ||
| Lloc de treball | Txèquia | ||
| Ocupació | director de cinema, guionista, actor, realitzador | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Tereza Pokorná(1989–2011) | ||
| Parella | Martina Hudečková | ||
| Fills | Annelie Herzová (  )Tereza Pokorná | ||
| Premis | |||
| |||
   | |||
Juraj Herz (Kežmarok,4 de setembre de1934 -Praga,8 d'abril de2018) va ser un director, actor i guionista txec associat al movimentNova Ona Txecoslovaca dels anys 1960.[1] Conegut sobretot per les seves pel·lícules de terror, va cobrar renom pel seu film de 1969Spalovac mrtvol, pel·lícula citada com un dels millors films de Txecoslovàquia.
Herz va néixer dins d'una família jueva. Durant laSegona Guerra Mundial va ser enviat alcamp de concentració de Ravensbrück, experiència que va quedar gravada en la seva memòria i que va plasmar més tard en algunes de les seves pel·lícules.
Acabada la guerra va estudiar a l'Escola d'Art Industrial de Bratislava, on es va especialitzar en fotografia, després va fer estudis de direcció i marionetes a l'Acadèmia de les Arts Escèniques de Praga (DAMU).
Al començament de la dècada de 1960 va ser actor al Teatre "Semafor" de la capital txeca, i després va exercir com a assistent de direcció en els estudis de cinema de Barrandov.[2]
Herz va emigrar (per motius decensura cinematogràfica) en 1987 a Alemanya, on va treballar sobretot per a la Televisió. Després de laRevolució de Vellut de 1989 va tornar a Txecoslovàquia i va viure principalment a Praga.
Herz va ser autodidacta com a director. Gran part del seu treball inicial mostra la seva disposició a experimentar amb estils d'edició i tècniques de muntatge audaços a mesura que aprenia a mesura que avançava. En la indústria, va treballar ambJán Kadár (Obchod na korze, 1965) iZbyněk Brynych (Transport z ráje, 1962), servint en totes dues pel·lícules com a director de segona unitat.
És autor de més de 25 llargmetratges, molts dels quals van obtenir premis en els festivals de prestigi, als festivals de Karlovy Vary, Chicago o Montecarlo.
No hi ha dues pel·lícules iguals, per la qual cosa és difícil identificar la seva signatura. No obstant això, les seves pel·lícules sempre garanteixen una cosa enginyosa, audaç i diferent a qualsevol altra cosa del seu temps i lloc. Aquest aspecte del seu treball és més evident la seva obra d'èpocaPetrolejové Lampy <81971), així com la seva bella adaptació expressionista deGuy de Maupassant,Sladké hry minulého léta (1970), o el seu tràgicDen pro mou lásku (1977), que aborda el tema de la pèrdua infantil.
Herz va fer la seva gran pel·lícula el 1969,Spalovac mrtvol,[3] basada en la novel·la deLadislav Fuks, protagonitzada per l'actorRudolf Hrusínský, on mostra que l'horror prové de l'absurd o grotesc. La pel·lícula prohibida pel règim comunista poc després de la primavera de Praga en 1968. Malgrat això, Herz va continuar treballant, tant dins com fora del cinema txecoslovac.
Va deixar un important llegat al cinema txecoslovac, gran part del qual encara no s'ha explorat fora del seu país natal.[4]
