 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Julius Raab (Sankt Pölten,Arxiducat d'Àustria,Àustria-Hongria1891 -Viena,Àustria1964) Polític austríac conservador, fou elCanceller (1953-1961), fouPresident de la República interinament el1957, Ministre d'Afers Exteriors interinament el1959, Ministre de Comerç i Transport (1938) i Ministre de Comerç i Reconstrucció interí el1953.
Julius Raab va néixer aSankt Pölten,Arxiducat d'Àustria (actualmentBaixa Àustria),Àustria-Hongria (actualmentÀustria) el29 de novembre de1891. Fou el tercer fill d'una família tradicional de laBaixa Àustria.
Estudià l'educació secundària alStiftsgymnasium aSeitenstetten,Baixa Àustria. Quan acabà la secundària ingressà a la Universitat Tècnica d'Enginyeria (Technischen Hochschule Bauingenieurwesen) deViena, on estudiàenginyeria civil, també s'afilià al Sindicat d'estudiants catòlics.
Durant laPrimera Guerra Mundial esdevingué enginyer militar, ja que fou cridat a incorporar-se a l'exèrcit d'Àustria-Hongria. El15 de juny de1918 morí el seu tinent al front, en un intent de penetrar al territori controlat perItàlia. Llavors fou nomenat nou tinent i també l'encarregat rellançar una nova penetració en territori italià, travessant el riuPiave, Raab però contradient les ordres no ho ordenà de moment, i llavors els aliats van atacar-los i ells es rendiren. Tot i això mai es va absoldre a Raab per la seva responsabilitat.
Amb la independència d'Àustria, s'afilià alPartit Socialcristià (CS), i a leseleccions de 1927 fou elegit diputat alConsell Nacional, fou reelegit a leseleccions de 1930, i deixà el càrrec el1934 després que el cancellerEngelbert Dollfuß abolís el parlament i convertís l'estat en unadictadura. Durant laPrimera República fou un destacat membre de laHeimwehr (organització paramilitar del Partit Socialcristià).
Quan el cancellerKurt Schuschnigg renovà el seu executiu, el16 de febrer de1938 nomenà a Raab com a Ministre de Comerç i Transport, tot i això no va poder exercir massa les seves funcions, ja que ni tan sols un mes després, l'11 de març de1938,Adolf Hitler annexionà Àustria alTercer Reich (això s'anomenàAnschluss); per tant Raab i els seus companys de govern deixaren els seus càrrecs.
Elsnazis consideraren a Raab com a "no apte per al servei militar", tot i això, Raab es va salvar d'anar a cap camp de presoners, ja que coneixia un lídernazi a laBaixa Àustria, que el protegí de qualsevol detenció. Amb això formà una empresa de construcció i enginyeria aViena, aquí acollí a molts amics, i excompanys del Partit Socialcristià, també acollí temporalment al que més tard seria el seu predecessor com a canceller,Leopold Figl.
Després de la caiguda delnazisme, el1945 fundà la Cambra Federal de Comerç d'Àustria (Wirtschaftskammer Österreich), i el1947 n'esdevingué president.
El1945 també participà en la fundació del nouPartit Popular (ÖVP), en el que hi tingué un paper important, i fou proposat com a membre del govern provisional presidit perKarl Renner, però Raab desistí, ja que se'l podia acusar políticament pel seu passat com a membre de laHeimwehr i Ministre durant l'Austrofeixisme.
Entre1946 al1953 fou President de la Cambra Econòmica Federal d'Àustria.
El1952 fou elegit President del Partit Popular, després de la dimissió deLeopold Figl; ostentà el càrrec fins al1960.
Raab fou designat candidat del Partit Popular aeleccions legislatives de 1953, que se celebraren el22 de febrer. Tot i que el seu partit va perdre les eleccions en vots (1,781,777 vots i 41,3% dels sufragis) enfront del Partit Socialdemòcrata (1,818,517 vots i 42,1% dels sufragis) que les guanyà en vots; tot i això la llei electoral austríaca atorgava un diputat més al Partit Popular que al Socialdemòcrata (74 contra 73).
Ara bé, tot i que fou elegitCanceller, la formació de govern fou molt complicada (prengué possessió del càrrec el2 d'abril de1953, quasi dos mesos més tard que les eleccions), i al final, després de moltes dificultats renovà la coalició amb el Partit Socialdemòcrata.
El21 d'abril de1953 (19 dies després de la formació del govern), li dimitíJosef Böck-Greissau, el Ministre de Comerç i Reconstrucció, i ell assumí els poders interinament fins al28 d'abril quan nomenà aUdo Illig com a successor.
El primer mandat es caracteritzà per les intenses negociacions (sobretot amb laUnió Soviètica) per accelerar la completa independència de l'estat. Això portà a la signatura delTractat de la Independència d'Àustria (Österreichischer Staatsvertrag) el15 de maig de1955, ambFrança, elRegne Unit, laUnió Soviètica i elsEstats Units per tal que abandonessin militarment l'estat (ocupat en zones des de1945). Aquest es considera un dels principals èxits de la cancelleria de Raab.
Després del tractat, Raab dissolgué anticipadament el parlament i convocànoves eleccions legislatives per al13 de maig de1956, en les que repetí com a candidat pel Partit Popular.Les eleccions van sumar suport a les forces governamentals i hi va haver pèrdues per als partits de l'oposició (comunistes i nacional conservadors); així, el seu partit va obtenir 1,999,986 vots, el 46% dels sufragis, i 82 diputats, mentre que el Partit Socialdemòcrata obtingué 74 diputats. El29 de juny del mateix any, Raab renovà la coalició amb els socialdemòcrates.
L'altre factor d'èxit fou la ràpida recuperació econòmica de l'estat (tot i que bona part a les ajudes delPla Marshall), i per la bona coordinació amb el seu Ministre Federal de Finances,Reinhard Kamitz.
El4 de gener de1957 morí elPresident de la República,Theodor Körner, i com que fins al5 de maig no s'havien de celebrar les eleccions presidencials, Raab assumí el càrrec interinament. El22 de maig del mateix any deixà el càrrec aAdolf Schärf (que havia guanyat les eleccions presidencials).
Entre el10 de juny i el16 de juliol de1959 exercí interinament com a Ministre d'Afers Exteriors, entre la dimissió deLeopold Figl i el nomenament deBruno Kreisky.
El govern de Raab va perdre dinamisme, i es va veure obligat a convocar eleccions anticipades, en aquesteseleccions legislatives, que se celebraren el10 de maig de1959, passà un fenomen semblant que aeleccions de 1953: El Partit Socialdemòcrata guanyà les eleccions en vots i % (1,953,935 vots i 44,8%), i el Partit Popular de Raab les perdé (1,928,043 vots i 44,2%); però tot i això, segons la llei electoral, en aquest cas el Partit Popular va obtenir 79 diputats, i el socialdemòcrata 78. Les negociacions foren llargues (duraren dos mesos), i al final, el16 de juliol de1959 renovà la coalició amb els socialdemòcrates, tot i que hagué de pagar un preu alt per conservar la cancellera, ja que va haver de cedir alguns ministeris claus (com el d'Assumpres Exteriors) al Partit Socialdemòcrata.
Les negociacions de govern el1959 provocaren un malestar intern dins del Partit Popular, i alguns dels seus membres demanaven la dimissió de Raab per la falta de lideratge i de dinamisme. A la fi, el1960 dimití com a president del Partit Popular, i fou substituït perAlfons Gorbach. També, a dins del govern la pressió amb els socialdemòcrates augmentà, i es va veure obligat a renovar el gabinet el3 de novembre de1960.
Finalment dimití del càrrec de Canceller l'11 d'abril de1961, i fou substituït pel president del seu partit,Alfons Gorbach.
Raab fou nomenat candidat a la presidència de la república per a leseleccions de 1963 pel Partit Popular. El president sortint,Adolf Schärf, que era molt popular, ho tenia tot per guanyar les eleccions, tot i això amb Raab al capdavant li ho posà difícil.
El28 d'abril de1963 se celebraren les eleccions, i les guanyà, tal com les previsions aputaven, el president Schärf (recolzat pels socialdemòcrates) amb el 55,4%. Raab es quedà al 40,6%, i el tercer candidat, l'independentJosef Kimmel obtingué el 4%. La derrota de Raab va ésser deguda a la falta de lideratge dels seus últims anys al capdavant de l'executiu.
Va morir aViena el8 de gener de1964, amb 72 anys.
| Precedit per: Leopold Figl | Canceller d'Àustria 1953-1961 | Succeït per: Alfons Gorbach |
| Precedit per: Theodor Körner | President d'Àustria (Interinament) 1957 | Succeït per: Adolf Schärf |
| Precedit per: Leopold Figl | Ministre d'Afers Exteriors (Interinament) 1959 | Succeït per: Bruno Kreisky |
| Precedit per: Wilhelm Taucher | Ministre de Comerç i Transport 1938 | Succeït per: Eduard Heinl Vacant entre l'11.03.38 i el27.04.45 |
| Precedit per: Josef-Böck Greissau | Ministre de Comerç i Reconstrucció (Interinament) 1953 | Succeït per: Udo Illig |
| Precedit per: Leopold Figl | President de l'ÖVP 1952-1960 | Succeït per: Alfons Gorbach |
Primera República d'Àustria Karl Renner •Michael Mayr •Johann Schober •Walter Breisky •Johann Schober •Ignaz Seipel •Rudolf Ramek •Ignaz Seipel •Ernst Streeruwitz •Johann Schober •Karl Vaugoin •Otto Ender •Karl Buresch •Engelbert Dollfuss •Kurt Schuschnigg •Arthur Seyss-Inquart Segona República d'Àustria Karl Renner •Leopold Figl •Julius Raab •Alfons Gorbach •Josef Klaus •Bruno Kreisky •Fred Sinowatz •Franz Vranitzky •Viktor Klima •Wolfgang Schüssel •Alfred Gusenbauer •Werner Faymann •Christian Kern |  | |
| Primera República d'Àustria | | |
|---|---|---|
| Segona República d'Àustria | Karl Renner •Leopold Figl(Interí) •Theodor Körner •Julius Raab(Interí) •Adolf Schärf •Josef Klaus(Interí) •Franz Jonas •Bruno Kreisky(Interí) •Rudolf Kirchschläger •Kurt Waldheim •Thomas Klestil •Andreas Khol,Barbara Prammer,Thomas Prinzhorn(Interins) •Heinz Fischer •Doris Bures,Karlheinz Kopf,Norbert Hofer(Interins) •Alexander Van der Bellen | |
