Julie Andrews | (2013) |
|
| Biografia |
|---|
| Naixement | (en)Julia Elizabeth Wells
1r octubre 1935 (89 anys)
Walton-on-Thames (Regne Unit) |
|---|
| Residència | Londres
Hersham
Beckenham
Surrey
Sag Harbor |
|---|
| Formació | Arts Educational School
Tring Park School for the Performing Arts |
|---|
| Color de cabells | Ros |
|---|
| Activitat |
|---|
| Camp de treball | Teatre musical |
|---|
| Ocupació | actriu, guionista, directora musical, escriptora de literatura infantil, actriu de teatre, novel·lista, actriu de cinema, actriu de veu, cantant, escriptora, presentadora de televisió |
|---|
| Activitat | 1945 - |
|---|
| Nom de ploma | Julie Edwards |
|---|
| Veu | Soprano ialto
|
|---|
| Instrument | Veu |
|---|
| Segell discogràfic | Columbia Records |
|---|
| Obra |
|---|
Obres destacables |
| Localització dels arxius | |
|---|
| Família |
|---|
| Cònjuge | Blake Edwards(1969–2010),mort del cònjuge
Tony Walton(1959–1968),mort del cònjuge |
|---|
| Fills | Emma Walton
( )Tony Walton |
|---|
| Parents | Jennifer Edwards,fillastra
Geoffrey Edwards,fillastre |
|---|
| Premis |
|---|
|
|
| Lloc web | julieandrewscollection.com |
|---|
               
   |
Dame Julie Elizabeth Andrews, nascudaJulia Elizabeth Wells,[1]DBE (Walton-on-Thames,Surrey,Anglaterra,1 d'octubre de1935)[2] és unacantautora iactriu deteatre icinemaanglesa. Ha estat guardonada amb elGlobus d'Or i els PremisEmmy,Grammy,BAFTA,People's Choice,Theatre World,Screen Actors Guild iOscar. Andrews va ser una actriu i cantant infantil que va debutar aBroadway el 1954 ambThe Boy Friend, i que va saltar a l'estrellat en musicals comMy Fair Lady iCamelot; i al cinema en pel·lícules comMary Poppins (1964) iSomriures i llàgrimes (1965), els papers pels que és més coneguda. La seva veu desoprano arribava a quatreoctaves, fins que li va ser malmesa en una operació de laringe el 1998.
Andrews va tenir un revival a la seva carrera als 2000, en pel·lícules familiars comThe Princess Diaries (2001), i la seva seqüelaThe Princess Diaries 2: Royal Engagement (2004); així com la saga d'animacióShrek (2004-2007). El 2003 revisità el seu primer èxit de Broadway al dirigirThe Boy Friend al Bay Street Theatre,Sag Harbor, New York.
Julie Andrews també és una autora de llibres infantils, i el 2008 va publicar una autobiografia,Home: A Memoir of My Early Years.
Andrews va néixerJulia Elizabeth Wells l'1 d'octubre de 1935 aWalton-on-Thames,Surrey,Anglaterra. La seva mare, Barbara Wells (nascuda Morris), estava casada amb Edward C. "Ted" Wells, un professor, però Julie va ser concebuda de resultes d'un afer de la seva mare amb un amic de la família.[3][4]
Amb l'esclat de laSegona Guerra Mundial, Barbara i Ted Wells se separaren. Ted Wells ajudà a evacuar nens a Surrey durantel Blitz, mentre que Barbara s'uní a Ted Andrews per entretenir les tropes mitjançant l'Associació Nacional de Serveis d'Entreteniment (Entertainments National Service Association – ENSA). Barbara i Ted Wells es divorciaren aviat, i ambdós es tornaren a casar (Barbara amb Ted Andrews el 1939).[4][5]
El pare d'Andrews pagà les lliçons de música per a la seva filla, primer alCone-Ripman School, una escola independent d'art a Londres, i després amb la sopranoLilian Stiles-Allen, qui exerciria una gran influència en ella.[4][6]
Des de 1945, Andrews actuà un parell d'anys amb els seus pares, tot i que havia d'enfilar-se a una caixa per arribar al micròfon i cantar mentre que la seva mare tocava el piano.
Andrews va fer el gran pas quan el seu padrastre la va presentar aVal Parnell, propietari delMoss Empires, que controlava diversos llocs prominents aLondres. El 22 d'octubre de 1947 Julie Andrews va fer el seu debut professional alLondon Hippodrome, cantant la difícil ària "Je Suis Titania" deMignon, com a part d'una revista musical anomenada "Starlight Roof". Va treballar al Hippodrome durant un any.[4][7]
L'1 de novembre de 1948, Andrews va ser la intèrpret d'un solo més jove laRoyal Command Variety Performance, alLondon Palladium, on actuà ambDanny Kaye, elsNicholas Brothers i l'equip de comediantsGeorge and Bert Bernard pels membres de la família delRei Jordi VI.[8][9]
Andrews seguí als seus pares a la ràdio i a la televisió.[10] Va debutar a la televisió al programa de laBBCRadiOlympia Showtime el 8 d'octubre de 1949.[11] Va tenir una fama considerable per tot el Regne Unit pel seu treball per a la comèdia radiofònica de la BBCEducating Archie, sent membre del repartiment des de 1950 a 1952.[9]
Andrews va actuar alLondon Casino delWest End, on durant un any interpretà a la Princesa Balroulbadour aAladdin i l'ou aHumpty Dumpty. També va realitzar diverses gires pel Regne Unit aJack and the Beanstalk iLittle Red Riding Hood, i protagonitzantCinderella.[10]
El 30 de setembre de 1954, el dia abans de fer 19 anys, Julie Andrews va debutar aBroadway interpretant a "Polly Browne" al musicalThe Boy Friend, que havia gaudit d'un gran èxit a Londres.[2] Segons els crítics, Andrews era la intèrpret més destacada de l'espectacle.[12] El novembre de 1955, Andrews va signar per treballar amb en el que és vist com la seva primera pel·lícula a la televisióHigh Tor.[13]
Andrews va fer proves per treballar al musicalPipe Dream, deRichard Rodgers. Encara que Rodgers la volia per aPipe Dream, li aconsellà que prengués part en el musicalMy Fair Lady, deFrederick Loewe iAlan Jay Lerner, si li arribava l'ocasió. El 1956, va aparèixer aMy Fair Lady com a "Eliza Doolittle", al costat deRex Harrison com "Henry Higgins". Rodgers va quedar tan impressionat pel talent d'Andrews que, mentre treballava aMy Fair Lady, li oferí treballar al musical per a la televisióCinderella.[12]Cinderella va ser emès per laCBS el 31 de març de 1957, sota la direcció musical d'Alfredo Antonini, i va tenir una audiència estimada de telespectadors.[14][15]
El 10 de maig de 1959 Andrews va casar-se amb l'escenògrafTony Walton aWeybridge,Surrey. S'havien conegut el 1948 quan Andrews treballava al London Casino a l'espectacleHumpty Dumpty. La unió va acabar en divorci el 14 de novembre de 1967.[9][16]
Entre 1958 i 1962 va aparèixer en programes televisius especials comThe Fabulous Fifties (CBS) oThe Broadway of Lerner & Loewe (NBC). També va aparèixer com a convidada especial a programes comThe Ed Sullivan Show,The Dinah Shore Chevy Show,What's My Line?,The Jack Benny Program,The Bell Telephone Hour, oThe Garry Moore Show. Al juny de 1962, Andrews co-protagonitzà juntament ambCarol Burnett un especial de laCBS enregistrat alCarnegie Hall deNova York.
El 1960, Lerner i Loewe la van tornar a contractar per a un nou musical d'època,Camelot, on interpretaria a laReina Ginebra, ambRichard Burton com elRei Artús i el debutantRobert Goulet com aLancelot. Mentrestant,Jack Warner decidí que Andrews encara no tenia prou nom per protagonitzar la versió cinematogràfica deMy Fair Lady, iEliza va ser finalment interpretada per la ja consagradaAudrey Hepburn (tot i que aquesta hauria de ser doblada a les cançons, peça clau de l'obra).[17] Segons Warner,la decisió va ser senzilla. Al meu negoci haig de saber qui porta gent i els seus diners a la taquilla d'un cinema. Audrey Hepburn no ha tingut mai un fracàs financer.[18]
Andrews protagonitzà la pel·lícula deDisneyMary Poppins.Walt Disney havia vist una actuació deCamelot i pensà que Andrews seria perfecte pel paper d'una mainadera britànica que éspràcticament perfecta en tot!. Andrews declinà l'oferiment en un inici a causa del seu embaràs, però Disney insistí educadament, dient-li que l'esperarien. Andrews i el seu marit van tornar al Regne Unit al setembre de 1962 per esperar el naixement d'Emma Katherine Walton, que va néixer a Londres dos mesos després. Andrews i la seva família van tornar als Estats Units el 1963 i començà la pel·lícula.
Com a resultat de la seva actuació aMary Poppins, Andrews va guanyar l'Oscar a la millor actriu de 1964 i elGlobus d'Or a la millor actriu musical o còmica de 1965. Ella i els seus companys deMary Poppins també van guanyar elPremi Grammy al Millor Disc Infantil de 1965. Com adolça revenja, en el seu discurs d'acceptació del Globus d'Or va dir "I, finalment, vull donar el meu agraïment a un home que va fer una pel·lícula meravellosa, i que va ser qui, en primer lloc, va fer que tot això fos possible, el Sr. Jack Warner."[19]
El 1964 va aparèixer ambJames Garner aThe Americanization of Emily (1964), la qual Andrews senyala com la seva pel·lícula favorita.[20] El 1966, Andrews va guanyar el seu segonGlobus d'Or i va ser nominada per a l'Oscar a Millor Actriu de 1965 pel seu paper de Maria von Trapp aSomriures i llàgrimes.
Després de completarSomriures i llàgrimes, Andrews va aparèixer com a estrella convidada a la sèrie de varietats de la NBCThe Andy Williams Show, amb la qual guanyà una nominació a l'Emmy. A aquesta aparició seguíThe Julie Andrews Show, ambGene Kelly iThe New Christy Minstrels com a convidats, sent emès per la NBC al novembre de 1965 i que guanyà unPremi Emmy especial.
El 1966, Andrews protagonitzà ambPaul Newman elthriller deHitchcockCortina esquinçada. A finals de 1967, Andrews havia aparegut en l'especial televisiuCinderella; al major musical de Broadway d'aquell temps,My Fair Lady, l'enregistrament de la banda sonora del qual era un gran èxit; al major èxit de tota història de Disseny,Mary Poppins; a l'èxit a les taquilles de 1966Hawaii; als dos majors èxits de laUniversal,Millie, una noia moderna iCortina esquinçada; i al major èxit de tota la història de la20th Century Fox i un dels majors èxits de tots els temps,Somriures i llàgrimes.[21]
Andrews va aparèixer aStar! (1968), un biòpic deGertrude Lawrence; i aDarling Lili (1970), ambRock Hudson i dirigida perBlake Edwards, amb qui s'havia casat el 1969. A la dècada de 1970 només faria dues pel·lícules més:The Tamarind Seed i10.
Andrews continuà treballant per a la televisió. El 1969 va treballar amb el cantantHarry Belafonte a un especial de la NBC,An Evening with Julie Andrews and Harry Belafonte. El 1971 va ser la convidada de l'Especial de la Gran Inauguració del Walt Disney World i, el mateix any, ella i van protagonitzar un especial per la CBS,Julie and Carol At Lincoln Center.
El 1972-73, Andrews protagonitzà el seu propi programa de varietats,The Julie Andrews Hour, a l'ABC. Tot i guanyar fins a 7Premis Emmy va ser cancel·lat després d'una única temporada. Entre 1973 i 1975, Andrews continuà treballant amb la ABC protagonitzant diversos especials de varietats. El 1977 va ser estrella convidada aThe Muppet Show. Posteriorment tornaria a treballar ambels Muppets a un especial de la CBS,Julie Andrews: One Step Into Spring, que va ser emès al març de 1978.
El 1981 aparegué a la pel·lícula de Blake EdwardsS.O.B., pel·lícula que li donà molta popularitat al mostrar els pits en una escena (escena que hagués estat inimaginable als inicis de la seva carrera.).[22] El 1983 va ser escollidaDona de l'Any Hasty Pudding per la societat teatral de laUniversitat Harvard.[23] Els papers de Victoria Grant i del comte Victor Grezhinski a la pel·lícula (1983) li va atorgar un nouGlobus d'Or a la millor actriu musical o còmica (1983), així com una nova nominació a l'Oscar a la millor actriu.[2][24]
Al desembre de 1987, Andrews protagonitzà un especial per a la ABC que guanyà 5 Emmys,Julie Andrews: The Sound Of Christmas. Dos anys després es reuniria per tercera vegada ambCarol Burnet per a un nou especial nadalenc de varietats. El 1991 va fer el seu primer dramàtic televisiu,Our Sons, co-protagonitzat perAnn-Margret.
L'estiu de 1992 va protagonitzar la seva primerasitcom,Julie, emesa per l'ABC i co-protagonitzada perJames Farentino. Al desembre de 1992 presentà l'especial nadalenc de laNBC,Christmas In Washington.
El 1993 protagonitzà alManhattan Theatre Club l'estrena americana d'un treball deStephen Sondheim,Putting It Together, durant una temporada curta. Entre 1994 i 1995 Andrews enregistrà dos àlbums en solitari, el primer dedicat a Richard Rodgers i el segon a Alan Jay Lerner. El 1995 tornà aBroadway després de 35 anys per protagonitzar la versió escènica deVictor/Victoria. Estrenada alMarquis Theatre de Broadway el 25 d'octubre de 1995, va estar-se fins al juliol de 1997 en cartell. Quan ella va rebre l'única nominació alPremi Tony de tota la producció, va declinar-la dient que no podia acceptar-la, ja que sentia que tota la producció havia estat deixada de banda.
El 1997 va haver de deixar l'espectacle, a causa d'uns problemes vocals. Posteriorment se li van haver d'extraure uns nòduls del coll, que van deixar-la incapaç de cantar.[2] El 1999 presentà una demanda contra els metges de l'Hospital Mount Sinai de Nova York per mala praxis. En un inici, els metges li havien assegurat que recuperaria la seva veu en 6 setmanes, però la fillastra d'Andrews, Jennifer Edwards, va dir el 1999 "han passat dos anys, i la seva veu encara no ha tornat"[25]
Aquell mateix any, protagonitzà ambJames Garner unatele-movie,One Special Night, emesa per la CBS al novembre de 1999.
Als Honors de Cap d'Any del 2000 va ser nomenada Dama Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (DBE). El 2002 va aparèixer al n. 59 de la llista del programa de laBBC "100 Greatest Britons", de votació popular.
El 2001, Andrews va rebre el. El mateix any es tornaria a reunir ambChristopher Plummer, amb qui havia protagonitzatSomriures i llàgrimes per un revival televisiu deOn Golden Pond.
El 2001, Andrews va aparèixer aThe Princess Diaries, la primera pel·lícula que feia a Disney des deMary Poppins el 1964. La protagonitzà interpretant a la Reina Clarisse Marie Renaldi, paper que tornaria a interpretar en una seqüela,The Princess Diaries 2: Royal Engagement (2004). AThe Princess Diaries 2, Andrews cantà a una pel·lícula per primera vegada des de la seva operació. La cançó, "Your Crowning Glory", estava limitada a unaoctava per ajustar-se a la veu d'Andrews.[26] El supervisor musical de la pel·lícula, Dawn Soler, va dir que Andrewshavia clavat la cançó en la primera presa. Vaig mirar al voltant i vaig veure llàgrimes als ulls.[26] Aquell any va serhonorada pel Kennedy Center.
Andrews tornà a treballar a Disney, apareixent en dues pel·lícules per a la televisió el 2003 com a Nanny, en una adaptació televisiva delsEloise books, una sèrie de llibres infantils deKay Thompson sobre un nen que viu a l'Hotel Plaza de Nova York. El mateix any debutà com a directora teatral, dirigint un revival deThe Boy Friend, el musical amb què ella havia debutat a Broadway el 1954.
El 2004, Andrews doblà la veu de la Reina Lillian aShrek 2 (2004), reprenent el paper a una nova seqüela de la sèrie,Shrek the Third (2007). També el 2007, faria de narradora aEnchanted, una comèdia musical de Disney que si bé feia broma també homenatjava pel·lícules clàssiques de Disney, comMary Poppins.
El gener del 2007, va ser honorada amb elPremi als Èxits de Tota una Vida als Premis delScreen Actors Guild, on declarà que entre els seus objectius estan seguir dirigint pel teatre i, potser, produir el seu propi musical a Broadway.[24] L'1 d'abril del 2008 publicà, que definí com la primera part de la seva autobiografia,[27] on narra els seus inicis al circuit britànic demusic hall i acaba el 1962 quan guanyà el paper de Mary Poppins.
Entre juliol i agost de 2008 presentàJulie Andrews' The Gift of Music,[28] on cantà diverses cançons deRodgers i Hammerstein. Va ser la primera vegada que cantava en públic en 12 anys, a causa del fracàs de la cirurgia en les seves cordes vocals.[29]
Andrews ha publicat diversos llibres amb el seu nom i els pseudònims de Julie Andrews Edwards i Julie Edwards.
- Andrews, Julie.Home: A Memoir of My Early Years (2008) HyperionISBN 0786865652
- Edwards, Julie Andrews (Author) and Johanna Westerman (Illustrator).Mandy. HarperTrophy 1989.ISBN 0064402967.
- Edwards, Julie.The Last of the Really Great Whangdoodles. New York: Harper and Row. 1974.ISBN 000184461X.
- Edwards, Julie Andrews.Little Bo: The Story of Bonnie Boadicea. Hyperion, 1999.ISBN 0-7868-0514-5. (several others in this series.)
- Edwards, Julie Andrews and Emma Walton Hamilton.Dumpy the Dumptruck. Hyperion, 2000.ISBN 0-7868-0609-5. (several others in the Dumpy series.)
- Edwards, Julie Andrews and Emma Walton Hamilton, (Authors).Guennadi Spirin (il·lustrador).Simeon's Gift. 2003.ISBN 0-06-008914-8.
- Edwards, Julie Andrews and Emma Walton Hamilton.Dragon: Hound of Honor. HarperTrophy, 2005.ISBN 0-06-057121-7.
- Edwards, Julie Andrews and Emma Walton Hamilton (Authors) and Tony Walton (Illustrator).The Great American Mousical. HarperTrophy, 2006.ISBN 0-06-057918-8.
- Edwards, Julie Andrews and Emma Walton Hamilton.Thanks to You: Wisdom from Mother and Child. Julie Andrews Collection, 2007.ISBN 0061240028.
- ↑Julie AndrewsArxivat 2007-12-01 aWayback Machine.. Reel Classics.
- ↑2,02,12,22,3Dame Julie: The sound of music. 31 December 1999. Retrieved 29 January 2007.
- ↑Julie Andrews: my secret father - Times Online
- ↑4,04,14,24,3Spindle, Les.Julie Andrews: A Bio-Bibliography. Greenwood Press (1989)]ISBN 0-313-26223-3. pp. 1-2.
- ↑Windeler (1970), pp 20-21
- ↑Windeler (1970), pp 22-23
- ↑Windeler (1970), pp 24-26
- ↑Windeler (1970), p. 26. "Julie, who was described in the official announcement 14 October as 'A 13-year-old coloratura soprano with the voice of an adult,' was the youngest solo performer ever chosen to perform before royalty at the Palladium."
- ↑9,09,19,2Spindle, p. 3
- ↑10,010,1Windeler (1970), pp 26-27.
- ↑Ruhlmann, William.Julie Andrews BiographyArxivat 2007-09-01 aWayback Machine.. All-Music Guide article from Legacy Recordings.
- ↑12,012,1Spindle, pp. 4-5.
- ↑Windeler, pp. 41-42.
- ↑Gans, Andrew. "Julie Andrews 'Cinderella' to Air on PBS in December". Playbill News. 6 October 2004.
- ↑Haberman, Irving. "The Theatre World Brings A Few Musical and a Stage Success to Television This Week".The New York Times, 31 March 1957.
- ↑Spindle, p. 14.
- ↑Moix, Terenci. "Mis inmortales del cine – Hollywood años 50". Planeta –ISBN 84-08-03722-6
- ↑«My Fair Lady (1964) at Reel Classics». Arxivat de l'original el 2005-12-20. [Consulta: 18 desembre 2005].
- ↑Mary Poppins 40th Anniversary Edition DVD.
- ↑Blank, Ed.Andrews as Maria a result of 'happy circumstances'. Pittsburgh Tribune-Review. 17 November 2005.
- ↑Times Online's 2005 review of Andrews' career
- ↑Moix, Terenci. "Mis inmortales del cine – Hollywood años 60". Planeta –ISBN 84-08-04591-1
- ↑[enllaç sense format]http://www.hastypudding.org/pages/show/pastmoywoy.shtmlArxivat 2008-08-07 aWayback Machine.
- ↑24,024,1Julie Andrews: A Life Of Achievements.CBS News. 26 January 2007. Retrieved 29 January 2007.
- ↑Andrews sues over lost voice.BBC News. 15 December 1999. Retrieved 29 January 2007.
- ↑26,026,1Singing comeback for Dame Julie. 19 March 2004. Retrieved 10 February 2008.
- ↑Amazon.com listing. Retrieved on 2007-12-16.
- ↑[enllaç sense format]http://www.julieandrewscollection.com/sitev2/promo.phpArxivat 2009-01-30 aWayback Machine.
- ↑[enllaç sense format]http://cbs2.com/video/?id=72185@kcbs.dayport.comArxivat 2009-06-04 aWayback Machine.
|
|---|
| 1928–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1969–1980 | |
|---|
| 1981-1990 | no concedit (1981) · Alessandro Blasetti, Frank Capra, George Cukor, Jean-Luc Godard, Serguei Iutkevitx, Alexander Kluge, Akira Kurosawa, Michael Powell, Satyajit Ray, King Vidor, Cesare Zavattini, Luis Buñuel (1982) · Michelangelo Antonioni (1983) · no concedit (1984) · Federico Fellini, Manoel de Oliveira, John Huston (1985) · Paolo i Vittorio Taviani (1986) · Luigi Comencini, Joseph L. Mankiewicz (1987) · Joris Ivens (1988) · Robert Bresson (1989) · Miklós Jancsó, Marcello Mastroianni (1990) |
|---|
| 1991-2000 | Mario Monicelli, Gian Maria Volonté (1991) · Francis Ford Coppola, Jeanne Moreau, Paolo Villaggio (1992) · Claudia Cardinale, Roman Polanski, Robert De Niro, Steven Spielberg (1993) · Ken Loach, Suso Cecchi d'Amico, Al Pacino (1994) · Woody Allen, Alain Resnais, Martin Scorsese, Giuseppe de Santis, Goffredo Lombardo, Ennio Morricone, Alberto Sordi, Monica Vitti (1995) · Robert Altman, Vittorio Gassman, Dustin Hoffman, Michèle Morgan (1996) · Gérard Depardieu, Stanley Kubrick, Alida Valli (1997) · Sophia Loren, Andrzej Wajda, Warren Beatty (1998) · Jerry Lewis (1999) · Clint Eastwood (2000) |
|---|
| 2001-2010 | Éric Rohmer (2001) · Dino Risi (2002) · Dino De Laurentiis, Omar Sharif (2003) · Manoel de Oliveira, Stanley Donen (2004) · Hayao Miyazaki, Stefania Sandrelli, Isabelle Huppert (2005) · David Lynch (2006) · Tim Burton, Bernardo Bertolucci (2007) · Ermanno Olmi (2008) · John Lasseter, Brad Bird, Peter Docter, Andrew Stanton, Lee Unkrich (2009) · John Woo, Monte Hellman (2010) |
|---|
| 2011-2020 | |
|---|
| 2021-2030 | |
|---|
|
|---|
|
| 1980s | |
|---|
| 1990s | |
|---|
| 2000s | |
|---|
| 2010s | |
|---|
| 2020s | |
|---|
|
|---|
| 1950–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
